Joglars presenta ¡Que salga Aristófanes!, un retorn als orígens de la comèdia i la defensa de la llibertat d’expressió amb una dramatúrgia contemporània que combina música, dansa, literatura i visual. No estem en un joc de bo i dolent, ni en la determinació de la moral a seguir, intentem il·luminar la falsedat.
Dimecres a dissabte: 20:00 h. Diumenge: 18:00 h. Del 3 al 7 de maig del 2023
Els Joglars tornen a Barcelona. La companyia teatral actuarà als escenaris de la capital del Principat amb ¡Que salga Aristófanes! per celebrar el 60è aniversari, amb una funció diària al teatre Apolo del 3 al 7 de maig. L’obra pretén fer un al·legat a favor de la llibertat d’expressió amb la història d’un catedràtic que pateix un escarni públic i acaba internat en un centre de reeducació psicocultural. Un cop està tancat, s’imagina la figura del còmic i escriptor de comèdies de l’Antiga Grècia anomenat Aristòfanes, que agafa com a referent de llibertat. En la interpretació, s’hi barregen la música, dansa i art visual, a més de diàlegs farcits de sàtira.
Una de les escenes més significatives és un camp de mines, en què cada mina simbolitza una de les ofenses que limiten la llibertat artística, segons paraules de la sòcia de la companyia Dolors Tomeu. En la presentació de l’espectacle d’aquest dijous, ha afirmat que pretenen criticar les polítiques de cancel·lació contra molts artistes, que “de vegades poden fer que caiguin en l’autocensura”. Tomeu ha afegit que “quan un pensa que és millor callar per no buscar-se problemes, tenim un problema”, en referència a la situació actual de l’humor i la tendència al políticament correcte. Així, ha explicat que Aristòfanes ha estat el referent dels Joglars des de la seva creació com a exemple de llibertat i com a creador de la comèdia i la sàtira.
En aquest sentit, el director dels Joglars, Ramon Fontserè, ha criticat el “puritanisme” actual que diu que prové de les universitats americanes i ha lamentat que la societat “cada vegada està més plena de tabús”. “En tot humor hi ha crítica, si no es pot criticar res, no hi ha humor”, ha dit.
L’actor Xavier Villena, amic de Bellaterra, participa a ¡Que salga Aristófanes!
Xavier Villena
La seva arribada al món del teatre va ser per casualitat, Xavier volia dibuixar, però en no haver-hi places disponibles al centre cultural, li van proposar anar a les classes de teatre; allí va conèixer facetes increïbles que no se li havien passat mai per la imaginació, i un dia se li va creuar pel seu camí LA MASCARA, magistralment utilitzada per Manel Barceló. A més de tota aquesta aventura….es dedicaria també en cos i ànima a aquest objecte tan captivador. Això va alimentar les seves ànsies de buscar altres models a seguir i se li van creuar a la seva vida Comediants, La Cubana, El Tricicle, La Fura del Baus, Ferruccio Soleri, Antonio Fava, Donato Sartori, Giorgio Strehler i Els Joglars i el seu gran mestre Albert Boadella .
Ha dedicat ja més de 25 anys a formar infinitat d’alumnes al món del teatre i en el moviment i construcció de la màscara. Sempre ha pensat que a la màscara se l’ha de mirar de genolls.
“Xavier Villena és un autèntic professional de la màscara que coneix perfectament el seu llenguatge” Albert Boadella
“Esperem que tots els partits polítics que es presenten a les eleccions municipals del 28 de maig de 2023, a Bellaterra, reclamin en els seus programes el compliment d’aquesta vigent Llei de Memòria Democràtica“
Josep Maria Marcet (alcalde franquista de Sabadell,1940-1960) i Joan Baptista Viza, lluitador franquista des de Burgos, 1936-1939)|BELLLATERRA.CAT
Bellaterra.Cat torna a assenyalar i exigir que es retiri del nomenclator de l’EMD de Bellaterra, carrers existents amb noms franquistes, com ara: Josep Maria Marcet i Joan Baptista Viza.
“Demanem que es deixin d’emparar noms vinculats amb la dictaduta de Franco i demostrin que són demòcrates en els fets i en les formes”,
Aquesta entitat cívica informativa creada al poble de Bellaterra el 2009, ha insistit i reclama a Ramon Andreu Atik, president de l’EMD de Bellaterra (Partit polític Gent X Bellaterra), que apliqui la Llei de la Memòria Històrica i Democràtica vigent, ( Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, BOE, eliminar elsnoms dels carrers de Bellaterra que encara conserven referències de la Dictadura franquista.
Aprofitant l’exhumació d’altres dictadors, com Miguel Primo de Rivera (fundador de la Falange), i Queipo de Llano (45.000 afusellats a Andalusia), i en compliment de la llei de Memòria Democràtica. Recordem als governs municipals de Cerdanyola del Vallès i EMD de Bellaterra, governat per Gent X Bellaterra i PSC, que també han de complir la llei. Fa un temps ho varem sol·licitar personalment a Pedro Sánchez, (President del Govern d’Espanya), i posteriorment a David González, (regidor de relacions amb Bellaterra).
“Aquesta dignificació de la nostra democràcia encara no ha arribat a Bellaterra, ja que encara porten nom de persones vinculades a la dictadura de Franco, que personalment van lluitar amb armes contra la República Espanyola, votada democràticament pel poble. Resulta incongruent que eduquem els nostres fills, transmetent-li valors com el respecte, la igualtat, la democràcia, etc. passejant per carrers que porten el nom de persones que van atemptar contra aquests valors”FACTA NON VERBA X BELLATERRA!
Però és que a més, quan aquest mitjà informatiu, Bellaterra.Cat “Sense ànim de lucre”, ho va sol·licitar a Ramon Andreu Atik, (President de l’EMD), aquest va passar la parata calenta als veïns d’aquests carrers, perquè recullin signatures, com van fer per a l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès. En democràcia cal actuar i no amagar-se darrere dels despatxos oficials i les seus polítiques.
Bellaterra és plena d’aquest arbust amb espectacularsflors vermelles
Flors de color vermell brillant i cilíndrica amb forma de raspall netejatubs
El Callistemon o Netejatubs és un arbust de fulles afilades de color verd fosc que exhalen aroma a llima quan es xafen.
Existixen nombroses espècies dins del gènere Callistemon amb la característica comuna de les seues inflorescències que mostren uns estams colorits i majestuosos que recorden als pèls d’un raspall netejatubs i contenen una xicoteta quantitat de pol·len groc en la punta. Pot suportar grans banys de sol i gelades encara que molt perllongades ni abundants. Aguanta molt bé les condicions de sequera típiques de zones mediterrànies.
Callistemon és un gènere d’arbres de la família de les Mirtàcies. Comprèn 74 espècies descrites i, d’aquestes, només 37 acceptades.
Els callistemons són arbres o arbustos perennes amb l’escorça esquerdada i amb les fulles sempre alternes i enteres.
El més espectacular dels callistemons són les seves flors, o més ben dit, les seves inflorescències, l’estructura que agrupa les flors.
Es tracta d’un conjunt de flors agrupades en forma d’espiga gairebé a l’extrem de la tija. El que fa més vistosa tota la inflorescència no són els pètals, com cabria esperar, sinó la part masculina de la flor, l’androceu, format per nombrosos estams lliures molt més llargs que els pètals, de color vermell molt vistós, o a vegades blanc, verd o groc. L’aparença d’aquesta inflorescència recorda un raspall neteja tubs, d’aquí que comunament se l’anomeni així.
L’eix de la inflorescència segueix creixent després d’haver florit formant una nova tija amb fulles. És per això que quan aquestes inflorescències donen lloc al fruit, trobem un grup de càpsules llenyoses voltejant la tija que persisteixen durant uns quants anys. Poden confondre’s amb les espècies del gènere Melaleuca, que també tenen les inflorescències en forma de “neteja tubs”; per diferenciar-les cal observar els estams amb la lupa. Fins i tot a vegades s’han considerat sinònims ambdós gèneres.
Creix en sòls humits, bruguerars o sorrals costaners, normalment associat ales Banksies, a la costa sud-est d’Austràlia, essent endèmic d’allà. Diferències espècies són cultivades arreu del món per les seves flors vistoses. El seu ambient natural és prop de la costa i aiguamolls. És la font del compost químic leptosmermona, component del conegut herbicida anomenat “Calisto”.
La Bellaterra Deixada: Per què el govern de Bellaterra de l’EMD no protegeix els vianants a les zones més perilloses d’accidents del poble com la carretera BV 1414? (Una carretera dividida amb 5 noms diferents: Bellaterra, Viza, Bertomeu, Marcet, Film i Sabadell). FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
Ramon Andreu, que governa Bellatera des de l’any 2010, actua contra el veïnat i fa cas omís a l’Associacio Bellaterra BV-1414, les entitats i els mitjans de comunicació per pacificar i reduïr la velocitat a 30 km hora (20 km hora als trams sense voreres (Camí Antic i BV-1414), tal com obliga la normativa vigent). Tampoc vol instal·lar pilones de ferro per protegir els vianants de la població que amb molta perillositat caminem per voreres estretes plenes de curves, (com per exemple l’Avinguda Bertomeu a tocar el número 3) per anar-hi al centre comercial de la Plaça del Pi o per agafar el Metro del Vallès a l’estació dels FGC de Bellaterra. En aquest vídeo penjat sí es poden veure un munt de pilones instal·lades al carrer Joaquim Ruyra, a la part alta del poble.
Els problemes de Bellaterra no es poden desviar permanentment cap els altres, perquè l’EMD, des del minut 0 té signades, acceptades i transferides, les competències per reparar tots els carrers dela població, sigui asfaltar calçades o voreres.
Xavier Trias, a l’acte del Centre Cívic de Bellaterra, organitzat per Barcelona Endavant (BÉ!) i Junts per Cerdanyola, el dimecres dia 26 d’abril de 2023:
Xavier Trias a l’acte del Centre Cívic organitzat per Bellaterra Endavant (BE!) i Junts per Cerdanyola
“Si arribo a ser alcalde farem aquesta justa política de col.laboració amb tots els pobles i ciutats, per tant teniu tota la meva col.laboració”.
“Molt d’exit! El día 28 de maig disfrutarem, ens trucarem i recordarem quin és el nostre futur i com farem les coses tots junts”.
“Tenim un objectiu comú, que és propiciar un relleu a la presidència de l’EMD de Bellaterra i crèiem que amb Bellaterra Endavant és possible”
“Entenc la proposta de veïnal d’independència de annexionar-se a Sant Cugat, però com cerdanyolenc em dol”
“Bellaterra no pot esperar en veure canvis i Junts per Cerdanyola ens oferim per fer de pont per fer-ho realitat”
Joan Sánchez Braut, durant la seva intervenció a l’acte de Bellaterra Endavant al Centre Cívic de Bellaterra
Recolzament total de Joan Sánchez Braut, alcaldable de Junts per Cerdanyola al nou partit polític pel CANVI Bellaterra Endavant (BE!), presidit per Jordi Macarulla i el candidat Josep M. Riba a la presidència de l’EMD de Bellaterra.
Jordi Macarulla, president de Bellaterra Endavant saluda a Xavier Trias
Xavier Trias també va ser present al l’acte polític de Bellaterra Endavant, tot hi la seva agenda plena a la ciutat de Barcelona
Xavier Trias, candidat de Junts a l’alcandia de Barcelona va assistir al Centre Cívic de Bellaterra
No presentar la candidatura de Junts per Bellaterra per la recerca d’acords i consens per millorar i planificar un futur pròsper de Bellaterra són els eixos bàsics de les polítiques de Junts per Cerdanyola, que ahir al vespre va participar a l’acte polític organitzat per Bellaterra Endavant al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall. Joan Sánchez Braut és periodista i especialista en comunicació.
Sorprèn la no aparició del logo de Bellaterra Endavant a l’acte polític, segurament a un oblit de protocol
Xavier Trias, ex alcalde i candidat de nou a l’alcaldia de Barcelona, ha participat avui dimecres al vespre, dia 26 de 2023, de 18:00 a 20:00 hores, un acte veïnal local organitzat per “Bellaterra Endavant”, on no aparexia cap logo d’aquest nou partit, que cerca un canvi al poble de Bellaterra
Xavier Trias al Centre Cívic de Bellaterra
Al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall, eren presents unes 50 persones. Trias ha recordat els seus anys de jovenet quan passava els estius aquí al poble de Bellaterra, a tocar l’estació dels FGC. També ha recolzat Bellaterra Endavant (BE!), que compta amb una executiva i una base d’afiliats i simpatitzants constituïda per diferents bellaterrencs i bellaterrenques experimentats professionalment. A l’executiva hi ha el president del partit, Jordi Macarulla, el candidat a President de l’EMD, Josep Maria Riba, el secretari d’organització, Norman Portell, i els vocals Marc Carballeira, Gemma Moliner i Lorena de la Peña. (BE!) resumeix el seu ideari polític amb la paraula i acrònim “CANVI“, ”C” de conveni (revisar-lo i millorar-lo per disposar de més competències i diners), “A” d’associacions, “N” de natura, “V” de vocació de servei i “I” d’inversions.
D’esquerra a dreta, Toni Morral, Josep Maria Riba, Àngels Guimerà, Joan Sánchez Braut i Xavier TriasVista general del Centre Cívic de Bellaterra
Carmen Amaya (Somorrostro de Barcelona, 2 de novembre de 1918-Begur, 19 de novembre de 1963) fou una ballarina i cantant de flamenc catalana. Nascuda al desaparegut barri del Somorrostro de Barcelona, de família gitana i filla de guitarrista flamenc.
Va debutar en el flamenc amb només sis anys acompanyant el seu pare en locals públics de Barcelona. Va ballar des de molt jove amb reconegudes figures com Raquel Meller o Carlos Montoya.
Treballà en diverses pel·lícules, entre les quals destaquen: La hija de Juan Simón (1934), María de la O (1935-36) de Francisco Elías i La Casa de Troya (1936) de Joan Vilà i Vilamala i Adolfo Aznar. La luna enamorada de l’espanyol José Díaz Morales (1945), Los Tarantos (1963) de Francesc Rovira i Beleta. Treballà amb diferents directors com Nemesio A. Sobrevila, José Luis Sáenz de Heredia o Luis Buñuel.
Formà el Trio Amaya amb els seus pares i germans i triomfà com a ballarina a Lisboa i Buenos Aires. L’any 1951 es va casar amb el seu guitarrista, Juan Antonio Agüero. La creació Bolero de Ravel va ser un dels seus millors espectacles on destaquen les seves contorsions i la duresa d’expressió de rostre i de cos.
Tot i que és difícil assegurar amb exactitud quan va néixer Carmen Amaya, recents estudis d’investigació proposen 1918 com a any de naixement, gràcies al descobriment del document del Padró de Barcelona de 1930, on s’observa que Carmen Amaya tenia 12 anys. Filla d’un guitarrista de flamenc, José Amaya (El Chino), començà a ballar al mateix temps que a caminar a la barcelonina platja del Somorrostro (avui desapareguda). Sent una nena, cridà fortament l’atenció en actuar en un quadre flamenc a l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, al que també hi actuava un altre nen prodigi, el que seria ballarí de fama mundial, Antonio, el ballarí.
Va ser descoberta pel crític Sebastià Gasch i es va fer famosa, primer a Barcelona i posteriorment arreu del món.
Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per actuar a París, on també assolí un gran èxit. Tornà a Catalunya, i el 1936 realitzà el seu primer viatge a Amèrica, on va romandre durant onze anys aureolada per l’èxit més aclaparador que hagués tingut mai cap artista espanyol.
El 1942 va fer la seva presentació als Estats Units, en un quadre flamenc integrat pel seu pare i germans, dins de la revista de Broadway Ríe, ciudad, ríe, en la qual aconseguí els més càlids aplaudiments del públic i restà consagrada en aquell país. El 1944 marxà a Hollywood, on intervingué en diverses pel·lícules, en dues com a protagonista. Recorregué el país des de San Francisco a Nova York i fou rebuda a la Casa Blanca. Ballà i cantà davant del president Franklin Delano Roosevelt, i esdevingué l’estrella més popular d’aquell temps.
El 1947 tornà a Espanya per presentar un gran espectacle de ball i cant d’extremada qualitat, malgrat que s’hi notés una certa influència nord-americana. El 1948 inicià una altra gira pels països d’Hispanoamèrica i també assolí un èxit sensacional. Després recorregué Europa i el nord d’Àfrica. A Anglaterra fou aplaudida per Winston Churchill, a qui aconseguí entusiasmar. El 1955 fou rebuda novament als Estats Units de manera apoteòsica. El mateix president Harry S. Truman li envià una escorta de motocicletes i recorregué Nova York en triomf. La seva presentació al Carneggie Hall constituí un gran esdeveniment.
El 1958 tornà a Espanya amb un espectacle al qual s’hi conservava la rauxa i l’autenticitat dels seus balls gitanos, tot i que havia adoptat un to clarament nord-americà en els quadres d’espectacle, cosa que produí certes reticències de la crítica. Com ja s’ha dit anteriorment, va intervenir en alguns films com a protagonista, malgrat que quasi sempre les seves intervencions foren fugaces com a ballarina. Entre aquests films recordem: La hija de Juan Simón, Los amores de un torero, Follow the Boys, Maria de la O, Los Tarantos, etc.
L’art de Carmen Amaya rebé el consens de la crítica mundial, coneixia a la perfecció tots els secrets del ball, i malgrat que la seva especialitat fos el ball flamenc –concretament el gitano- va saber estudiar el ball clàssic espanyol, al qual dotà d’una rauxa i un nervi inusitats, sense que això li fes perdre en classicisme. Quant al seu ball flamenc, s’ha de dir que fou la fidel continuadora d’aquelles altres ballarines quasi llegendàries que es digueren La Macarrona, Regla Ortega, Pastora Imperio, etc.
S’acompanyava perfectament d’un cant gitano de tràgics i impressionants accents i, posseïdora d’un depurat gust estètic, va saber envoltar-se de grans artistes i músics, amb el que els seus espectacles assoliren un elevadíssim nivell artístic. Tal vegada els anys passats a l’estranger van influir, com hem apuntat abans, en una lleu mistificació (tal en el muntatge del Bolero de Maurice Ravel i La boda de Luis Alonso). La seva mestria assolia graus altíssims en els seus famosos garrotin, bulerías, tanguillos i alegrias. Quant al ritme a què es movia, potser cap ballarina pogué aconseguir-lo. Era un ritme frenètic que, tanmateix, no perd la línia melòdica.
Era membre honoris causa de molts Conservatoris americans. I a Barcelona fou batejada amb el seu nom una font construïda en el Passeig Marítim, com a homenatge de l’Ajuntament de la ciutat d’on era nadiua. També se li van dedicar carrers i avingudes a l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Ciudad Real i Begur, i dues estàtues: una als Jardins de Joan Brossa (antic Parc d’atraccions de Montjuïc) de Barcelona i una altra a Begur.
Va morir d’una malaltia renal el 19 de novembre de 1963 al seu dormitori del Mas d’en Pinc, a Begur (Costa Brava)
Lletra d’Aquella Carmen:
Cuando Carmen quedo quieta, a las claritas del alba Y se hizo mármol su cuerpo, moreno de pura raza. Barcelona dando gritos, mando doblar sus campanas Y se quedo sin aliento el compás de la sardana. Y en aquel momento mismo…se apago el son de la zambra! Carmen gitana nacida de un sarmiento y de un coral. Carmen era tu bata extendida, la cola de un pavo real. Cuando pasaste la raya y tu llama se apago Ya no canto la zumaya, ni la guitarra tembló, Carmen, carmen, carmen…carmen! Se murió Carmen Amaya, y España entera lloro.
En Sevilla los espejos, con su cristal de agua verde, En los tablaos comentaban: Por que esa Carmen no vuelve? La Malena, La Malena hablaba sola La Nina rompió sus peines Y Juana la macarrona encendió un velón de aceite. La Giralda esta sin brazos y la Alhambra, sin cipreses. Carmen! Gitana moruna de alfajores y de hollín. Carmen! Era tu bata, una luna de nardo de Albaicin. Cuando pasaste la raya y tu llama se apago Ya no canto la Zumaya, ni la guitarra tembló. Carmen, Carmen, Carmen… Carmen! Se murió Carmen Amaya, y España entera lloro.
Del somorrostro a la playa, ya su estrella se apago Se derrumbo su muralla, como la de Jericó… Carmen, Carmen, Carmen…Carmen! Se murió Carmen Amaya, y el mundo entero lloro.
El 1931 la Gran Fonda de Oriente canvia el seu nom a Hotel Oriente. Durant la Guerra Civil va ser col·lectivitzat pels sindicalistes de la CNT, que el van utilitzar com a hospital, banc de sang i per allotjar periodistes que cobrien el conflicte. Després del conflicte va reprendre la seva activitat per continuar el seu paper de donar llit a les grans celebritats que estaven de pas per Barcelona. Va ser el cas de Maria Callas (1923-1977), el torero Manolete (1917-1947), que va donar fins a 70 espectacles a La Monumental de Barcelona. Federico García Lorca (1898-1936) va compondre la coneguda cobla Ulls Verds juntament amb el cantant Miguel de Molina (1908-1933) i el lletrista Rafael de León (1908-1982) a la Granja Orient, als baixos de l’hotel.
Façana de l’Hotel Orienten de Barcelona
El 1955 es va deixar caure per aquí ni més ni menys que l’actor Errol Flynn (1909-1959), que es trobava a Barcelona rodant la pel·lícula Rapsòdia real. Com era d’esperar tenint en compte la seva fama de faldiller i gresca, va utilitzar l’Hotel Oriente com el centre d’operacions de les seves conquestes. Els cronistes de l’època expliquen que li agradava sopar als Caragols i prendre les copes al desaparegut Cafè Milà, per la qual cosa La Rambla també va ser testimoni de moltes de les seves aventures. Potser això va contribuir que a terres catalanes s’estengués la llegenda que era capaç de tocar el piano amb onze dits
L’Hotel Oriente és un hotel de Barcelona, protegit com a cultural d’interès local. Ubicat al districte de Ciutat Vella, la Gran Fonda d’Orient és un edifici entre mitgeres situat a la cantonada nord de l’illa delimitada per la Rambla, la plaça de Sant Josep i els carrers Nova de la Rambla, de Sant Ramon, del Marquès de Barberà i de la Unió.
Restes d’uns nínxols mortuoris i el claustre, reconvertit al saló més emblemàtic del local |XAVI CASINOS
Durant l’Edat Moderna, el Raval i, en concret, la façana cap a la Rambla va acollir la construcció de nombrosos establiments de religiosos que defugien l’angosta ciutat vella. El 1652, els franciscans, “framenors” en català, van fundar en aquell lloc el Col·legi de Sant Bonaventura per acollir els estudiants de cànons, teologia i filosofia. Aquest edifici construït gràcies a la generositat de Pablo Canales, seria construït en dues fases: a la primera, entre 1652 i 1670, es van aixecar el claustre i el refectori; a la segona, a partir del 1779, el mestre de cases municipal Pere Serra i Bosch, va construir l’església i altres dependències annexes seguint les alineacions imposades per al nou bulevard projectat a la Rambla. Amb la Desamortització de Mendizábal, el 1835 els frares menors van abandonar l’edifici, que seria destinat a dependències policials fins al 1838. Aquest mateix any s’instal·laria la Maquinista Terrestre i Marítima, fins que el 1841 vendria l’edifici a l’hostaler italià Franco Durio. Aquest convertiria el Col·legi en un hotel conegut com la Gran Fonda d’Orient, que obriria les portes el 21 d’abril del 1842.
Sortida de l’Hotel Orienten cap a Les Rambles
Al setembre de 1862, es va allotjar a la Fonda Oriente Hans Christian Andersen, en el seu viatge per Espanya.
Posteriorment, l’hotel va habilitar el Saló de les Sirenes, amb frescos de Ramón Casas. En 1882 l’edifici seria totalment reconstruït per Julio Marial segons un projecte d’Eduard Fontserè i Mestres signat l’any anterior. El nou edifici que va substituir el Col·legi només va conservar a l’interior l’estructura de l’antic claustre i refectori, destruint la resta de dependències. El claustre va ser convertit en el que avui es coneix com a Saló Condal, un espai ricament ornamentat pels decoradors Eduard Alentorn, Rafael Atché i Josep Carcassó. El 1925 va obrir les portes, als baixos de l’hotel, la Granja Orient, un cafè decorat per Antoni Utrillo que seria definitivament destruït el 1986. El 1929 la façana va ser reestructurada mitjançant la construcció de la falsa galeria d’arcs de fusta adossats a l’entresòl i la planta baixa.
Porta principal de sortida a Les Rambles
Durant la Guerra Civil, l’hotel va ser col·lectivitzat i reconvertit en hospital militar i banc de sang. L?última bomba caiguda sobre Barcelona detonant a sobre de l?hotel, que va patir greus desperfectes. El propietari, José Gaspart, va fer reconstruir l’ala afectada i, havent recuperat el mobiliari (que havia estat requisat) va reobrir les portes de l’establiment.
Dimecres, 26 d’abril de 2023, a les 18h., en Xavier Trias al Centre Cívic de la Plaça Maragall de Bellaterra, amb el candidat del partit polític Bellaterra Endavant , Josep Maria Riba, Toni Morral i Joan Sánchez Braut
BELLATERRA.CAT 