BELLATERRA.CAT

Bon dia a tothom! Tinc una paraula: GRÀCIES!!!

Gràcies als qui heu vingut perquè estimeu l’Antonio i gràcies als qui heu vingut per donar suport als qui més estem patint en el seu adéu. Gràcies per les infinites mostres d’afecte que ha rebut i que hem rebut.

Primero me gustaría recordar a los padres de Antonio, Alfonso y Lolita. A su hermano Alfonsito. Y a mis tíos Ana María y Eduardo. También quiero mandar un abrazo inmenso a todos los Velasco.

És un dia dur per nosaltres, l’Antonio se’ns ha anat abans del que tocava, li agradava molt la vida i  intentava treure somriures contínuament. Us puc dir que els darrers moments encara feia broma. Però tot i que ens han robat anys, el meu pare ha tingut una vida plena. Ha triomfat en la seva vocació i ha estat envoltat de família i amics amb devoció absoluta per la seva persona.

De la seva feina m’agradaria recordar els qui ja no són avui amb nosaltres: Botines, Pernau, Tristán La Rosa, Martín Ferrand, Martínez Ibáñez. I els que sí que hi són: Sorolla, Missé, Cuní, Pere Rusiñol, Matosas, Sanclemente, Montagut… I segur que em deixo alguns que ell voldria anomenar. També vull saludar amics com Juan Ortega, Josep Baigol i Josep Garcia Miquel.

Un recuerdo especial a Antonio Asensio. Su gran patrón.  Por su complicidad y lealtad con Antonio que tantos éxitos les  generó.

Si he de parlar del meu pare, he de parlar de Xavier Batalla, el meu padrí, un boig pel Barça: arribava als partits mitja hora abans per si hi havia cua, i s’amagava als lavabos de l’estadi als moments clau perquè preferia no mirar. Histerismes a part, un home IMPECABLE, en majúscules.  Salutacions per a la Judit, la Laura i l’Òscar.

I si he de parlar del meu pare, he de parlar de Carlos. Li donava  la vitamina, la medicina, l’adrenalina que el meu pare necessitava. Emilio: tu hermano, para Antonio era un Red Bull.  Carlos le daba energía, lo revolucionaba como nadie. Quiero recordar aquí a Pepote, el Pérez de Rozas, a mi parecer, más sensato. Y, cómo no, a Emilio: gracias por querer a Antonio como lo quieres.

Precisament puc dir que els dies que veia més feliç el meu pare era quan fèiem desplaçaments amb els seus amics, ja fossin partits de la Champions del Barça o a camps de mala mort de la geografia catalana per veure l’Elche. En aquests moments es desinhibia i era Antonio en estado puro.

El meu pare ha tingut la gran sort de tenir fins al darrer moment la Merche i dos germans fantàstics. Si us penseu que a l’Antonio li agradava manar, no coneixeu l’Eduardo. Que es quien corta el bacalao en la familia Franco. Bromes a part, l’Eduardo era un referent absolut per al meu pare, i de l’Alberto  només puc dir una cita textual del meu pare: “Es la mejor persona del mundo. No conoces a nadie mejor persona que Alberto”.

Merche, Eduardo, Alberto: os doy las gracias por estar especialmente por mi padre cuando Javier y Carlos se fueron. Le habéis hecho mucha compañía en esta vida.

El meu  pare tenia un altre germà, no era Franco, pero sí germà: Quico Roma, des de petits a La Bordeta.  Vull dir aquí que al meu pare li agradava molt jugar, li agradava molt guanyar, i no li agradava gaire perdre. És un Franco. Recordo amb molta nostàlgia els estius compartits a Genebrière amb la família Roma, on hi havia batalles èpiques Franco-Roma de parxís i ping pong.

Quico: gràcies també per ser-hi sempre. També et vull dir que porto la Teresa al cor.

També he dir dir que la persona que més ha estimat el meu pare, per sobre de tots i de tothom, és la meva mare. Para lo bueno y para lo malo. +50 anys estimant-se, discutint, vivint.  Portem uns dies dient-li al meu pare: Antonio, estaremos bien, tranquilo que estaremos bien.  I ara li vull dir a la meva mare: Mylène, gracias por quererlo como lo has querido y, si confías un poco en Carlota y en mí, te aseguro que estaremos bien.

L’Antonio té un altre fill, que a vegades em posa en evidència per ser tan bo i estar tant pels meus pares. M’encanta la definición del Iosu: Ángel de la guarda Ilde. Aunque no te guste que te lo diga. Muchas gracias por todo, siempre. Qué suerte tenerte en nuestras vidas.

I ara sí que he de donar les gràcies més importants. Antonio: qué obscenamente privilegiado he sido por ser tu hijo. Por tener tu cariño desde el día que nací. Sin hacer mérito yo alguno para eso. Privilegiado por poder disfrutar de tus opiniones. Por leer tus artículos antes que nadie. Por suplicarte a veces que no escribieras algo y que, evidentemente, no me hicieras caso. Flagrante el día que te dije: no te puedes meter con Messi, no podrás salir a la calle, te tirarán piedras, me moriré de vergüenza. PAAAAM a los dos días  PATAPAAMMMM Messi de vuelta y media. Privilegiado por poder celebrar contigo las victorias del Elche.

Me va a explotar el pecho de lo orgulloso que estoy de que hayas sido mi padre. Por todo eso e infinitas cosas más. GRACIAS, ANTONIO. AÚPA ELCHE

NOTA: Des de Bellaterra recordem l’amistat i vivències amb la família Franco-Bigatá al nostre i sempre estimat barri de la Sagrada Família. L’escola catalana AFA Sagrada Família on van estudiar els  nostres fills, al tant proper carrer de Cerdenya, l’amor del gos mascota Paco, la nostra assistència conjunta als partits del Barça, els viatges a Perpinyà amb la Mylène, festejar la festa i bateix del nostre fill Guy a la capella d’en Gaudí, els  inoblidables moments que vam gaudir junts a l’apartament d’Esterri d’Aneu, jugant, escoltant música francesa i passejant pel Pallars Sobirà, la negativa de l’Antonio a l’oferta del Conde de Godó per ser director de La Vanguardia, i no acceptada perquè havía de fer una forta reducció de personal, les trobades al restaurant Via Veneto de Barcelona, etc., etc., Per sempre als nostres cors. Abraçades i recordeu que us estimem. Angi i Francesc

Font: Alternativas Economicas, Andreu Franco Bigatá

Read Full Post »