Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Setembre de 2020

Read Full Post »

La certificació AENOR acredita que els trens i estacions d’FGC, així com els edificis corporatius i les dependències internes de la companyia, són espais segurs davant el risc de contagi

Estació FGC de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Els protocols instaurats a Ferrocarrils des de l’inici de la crisi sanitària reben la certificació de qualitat i seguretat

FGC desinfecta diàriament tots els trens i estacions.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha obtingut el certificat de qualitat AENOR pel seu protocol de neteja i desinfecció davant la Covid-19. Aquest reconeixement acredita que les mesures instaurades a Ferrocarrils des de l’inici de la crisi sanitària són les adequades i que es compleixen amb rigor per l’operadora, tant als trens i a les estacions com a les dependències corporatives de la companyia.

AENOR ha certificat, basant-se en les recomanacions d’organismes nacionals i internacionals, la gestió d’FGC davant dels riscos derivats de la Covid, amb un anàlisi complet i rigorós de totes aquelles mesures que Ferrocarrils ha aplicat en el seu dia a dia en diferents camps com el de la salut laboral, les bones pràctiques de neteja i higiene, les mesures organitzatives, de protecció i formació, així com l’àmbit de la comunicació i la informació a les persones que viatgen amb FGC i a les que treballen a la companyia.

D’aquesta manera, Ferrocarrils acredita que és un espai segur i que les mesures implantades minimitzen el risc de contagi per les persones usuàries i pel personal de la companyia; garanteix l’ús del transport públic amb les màximes garanties de seguretat i de neteja i promou el seu ús per tal de tornar a situar el transport públic en el centre de la mobilitat urbana.

FGC garanteix l’ús del transport públic amb les màximes garanties de seguretat i de neteja.

Trens, estacions i dependències corporatives: espais segurs

Actualment a FGC es mantenen les mesures de neteja i desinfecció adoptades durant els primers dies de l’emergència sanitària. Així, a FGC es desinfecten diàriament, de manera complementària a la neteja habitual, tots els trens i estacions. L’interiorisme dels trens, inclosos els recolzabraços, les barres de subjecció i els marcs de les finestres, es desinfecten diàriament, amb brigades especials cada nit, de manera que els trens inicien el servei cada matí totalment desinfectats. Pel que fa a les estacions, es netegen diversos cops al dia i es fa un èmfasi especial en els punts de contacte per part del client, com màquines de venda, intèrfons o passamans d’escales fixes i mecàniques.

Gel hidroalcohòlic al vestíbul de l’estació FGC de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Pel que fa a l’accés als trens i a les estacions, els i les maquinistes continuen obrint i tancant totes les portes dels trens per evitar que els clients hagin de tocar els botons de les portes i les portes no automàtiques de les estacions es mantenen obertes per minimitzar la seva manipulació.

La renovació de l’aire també està garantida a les instal·lacions d’FGC, mitjançant els aparells de ventilació i climatització, l’obertura de totes les portes a totes les estacions, així com a través de la ventilació pròpia d’estacions i túnels.

Pel que fa als edificis corporatius i a les dependències internes d’FGC, la certificació també valida les mesures que ha pres la companyia des de l’inici de l’episodi d’emergència i la seva adaptació a l’evolució de la pandèmia. Així, s’ha comprovat, entre d’altres mesures, que s’ha instal·lat senyalització específica a totes les àrees de treball sobre mesures de prevenció i seguretat, que hi ha disponible gel hidroalcohòlic i mascaretes per a tot el personal i que es garanteix la neteja i desinfecció de les superfícies dels llocs de treball i zones comunes. A més, la companyia ha definit condicions d’ús per a espais d’ús compartit i es controlen els accessos als centres de treball mitjançant controls de temperatura corporal a l’entrada.

Ús obligatori de la mascareta

Actualment, l’únic requisit indispensable que es manté per a viatjar en transport públic és l’ús de la mascareta, tal i com està establert en totes les activitats que es realitzen arreu del país. A Ferrocarrils hi ha instal·lada senyalització específica per a recordar a les persones usuàries aquesta mesura, que es reforça amb missatges de megafonia a trens i estacions, apel·lant a la col·laboració de tots els viatgers i viatgeres en dur la mascareta i fer-ho apropiadament.

Pel que fa a la neteja de mans, a Ferrocarrils hi ha instal·lats dispensadors gratuïts de gel hidroalcohòlic a totes les estacions per a l’ús dels usuaris i per poder complir amb una correcta higiene de mans.

Read Full Post »

Quan de temps es trigarà en recollir-lo de la natura?

Bosses de brossa abocades al Cami Antic de Sant Cugat |MIREIA PÉREZ

Read Full Post »

DIRECTE‼️amb l’Alcalde Calos Cordón a través de la pagina oficial del Facebook de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès”

Parlament de Carlos Cordón a la Diada 2020 de Bellaterra (al darrere els vocals de l’EMD Quim Oltra i Jordi Macarulla|BELLATERRA. CAT

L’alcalde Carlos Cordón farà un nou directe a través de la pàgina oficial del Facebook de l’Ajuntament de Cerdanyola https://t.co/an7uDmLad8

Aprofiteu per demanar-li tot allò que us preocupa i que compartiu sovint a les xarxes socials de Bellaterra

Directe 📅 dijous 17 de setembre a les 🕕 17:45h

Participa i pregunteu a l’alcalde el que vulgueu saber sobre Bellaterra https://t.co/Vf35Dw1ZGO

Read Full Post »

El Carrer del Talismà de Bellaterra té una llargada d’uns 235 metres, comença al Carrer Tatuatge i finalitza al Carrer del Talent. A la seva placa apareix dibuixada la planta coneguda com Claus de nostre senyor. All de bruixa. Barrallets. Calabruixa. Cap-blaus. Collblau. Lliri d’ase. Marcet. (Muscari neglectum)

Placa del Carrer Talismà de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Un talismà és un objecte portàtil al que s’atribueix atorgar un poder màgic a qui el du. Es confon normalment amb amulet o amb mascota; però, mentre que l’amulet és un mitjà de protecció passiva, el talismà confereix a qui el posseeix poders màgics actius (serien talismans, per exemple, la llàntia d’Aladí o la vara d’Aaró). Val a dir, però, que, per a l’autèntica concepció màgica, contra els mals només té valor protector, d’amulet, allò que té un poder positiu, de talismà.

També s’usa en sentit figurat: La bellesa, la joventut, la riquesa, són un gran talismà.

Del francès talisman, i aquest, del persa ´tilismât, plural de tilism, mateix significat, que provenia del grec télesma, ‘cerimònia religiosa; amulet’, derivat de teléo, ‘complir; fer un sacrifici’.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Read Full Post »

Sorprèn que aquest passatge al final del Carrer Canigó de Bellaterra, -tocant el bosc, i que no viu ningú- estigui tant il·luminat, quan carrers del nostre poble estàn a les fosques.

Després de tanta foto denúncia veïnal, La Brigada de l’EMD l’ha netejat i protegit amb una cadena de ferro.

Passatge final del Carrer Canigó |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

El Carrer del Talió de Bellaterra té una llargada d’uns 100 metres, comença al Camí Antic de Sant Cugat i finalitza al Carrer del Talismà. A la seva placa apareix dibuixades fulles del llorerer silvestre (Prunus lusitanica)

Placa del Carrer Talió de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Talió. Pena que consisteix a fer sofrir al delinqüent un dany igual al que ell ha causat.
Sistema primitiu de justícia privada, comú a tots els pobles antics, era formulat en màximes o sentències conegudes per llei del talió. Progrés jurídic que limitava els excessos en la venjança, ja els rabins el reemplaçaven per una indemnització i tendien a abolir-lo, com feu Jesús en el sermó de la muntanya. Desaparegut, a Roma, al segle II, prengué nou vigor per influència dels pobles germànics.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

“El veïnat de Bellaterra té dret a saber si es realitzarà el projecte de l’EMD de desviar la BV-1414 i si finalment es recuperarà la Plaça del Pi pels vianants. A casa nostra cal fer realitat el FACTA NON VERBA”

Projecte de l’EMD d’una Plaça del Pi totalment peatonal i desviament de la BV-1414|EMD BELLATERRA

ARA EDITORIAL

Després de passar gairebé tres mesos tancats a casa, milers de ciutadans es van llançar als carrers per recuperar la sensació de comunitat, de vida, d’espai públic. Gràcies a això, sobretot en les primeres setmanes després de la fi del confinament, molta gent va redescobrir el seu poble o ciutat perquè va poder caminar per uns carrers gairebé buits, amb una mirada i una curiositat noves que permetien copsar des de les façanes fins als racons que les presses del dia a dia de l’antiga normalitat havien tornat invisibles. La pandèmia també ha forçat una ràpida reorganització de l’espai urbà que dona més lloc als vianants -també a les terrasses de bar- expulsant cotxes i, cosa més significativa, ens fa adonar de fins a quin punt és important aquest espai públic que últimament teníem una mica oblidat.

A finals dels anys 80, la recuperació de l’espai públic va ser una reivindicació política que a Barcelona va arribar a un nivell de sofisticació que fins i tot va crear marca. I un dels revulsius a què es va recórrer, amb bon criteri, va ser l’escultura pública com a manera d’assenyalar i donar visibilitat simbòlica a espais que fins llavors eren residuals o degradats. El debat que va aflorar en aquell moment va ser molt interessant perquè, enmig de la polèmica mediàtica sobre la forma o la idea d’una escultura o altra -hi havia artistes de primer nivell, des de Richard Serra o Claes Oldenburg fins a Juan Muñoz, Rebeca Horn o el mateix Jaume Plensa-, es va parlar, i molt, sobre la recuperació de l’espai públic, el seu teixit social, els seus veïns i les seves demandes. Ara moltes d’aquelles escultures s’han incorporat de manera natural al paisatge urbà de la ciutat i a la memòria viscuda de diverses generacions, i són un punt de referència i trobada -física però també mental- dels ciutadans.

crearan més places, més zones de vianants i més parcs a tot arreu. I també, per què no?, és possible que hi hagi noves escultures, nous elements simbòlics que, com diu algunes vegades Jaume Plensa, “dignifiquin i transformin” un lloc. L’espai públic és, com diu molt bé el seu nom, el gran espai del debat públic, el lloc on tothom pot estar, sobre el qual tothom pot opinar, que tothom pot sentir-se seu, si vol. I això, aquest debat, aquest sentit d’àgora real, física, és un valor que no podem perdre i al qual no hem de renunciar. Jaume Plensa ho ha treballat molt i per això va triar aquest tema per al dossier del diari d’artista que aquest diumenge fem amb la seva col·laboració. Obrim així un debat que, sens dubte, serà central aquest 2020 i en els pròxims anys.

Read Full Post »

El primer que Carlos de Uña Martín, ha decidit al Bar del Club Bellaterra és que quan un client demani una beguda, se li serveixi una tapa gratuïta, d’entrada és tot un petit canvi gastronòmic.

Luis de Uña Martin, nou titular del Bar del Cafè Club Bellaterra (Powengram) |ANGEL FONT

Luis de Uña Martin és un dinàmic i polièdric empresari, especialista en seguretat, pilot de línies aèries i instructor de vol, posa de manifest la paradoxa de la societat espanyola, en la qual conviuen un empresariat creatiu i flexible, capaç d’obrir-se al mercat mundial en època de crisi, amb una classe política passiva i discreta; igualment, reflexiona sobre la necessitat de recuperar l’esperit de l’esforç i del sacrifici des d’una educació que fomenti l’emprenedoria.

Inclinació vocacional per l’aviació

Sóc fill de militar retirat; des de petit, en conviure en habitatges militars i veure el desenvolupament professional com a sortida després l’institut, els germans observàrem els avantatges d’optar per la carrera militar, sobretot per l’estabilitat que atorga una activitat vitalícia i indefinida. No obstant això, jo desitjava convertir-me en pilot de línies aèries. Em vaig adonar de les dificultats econòmiques i socials perquè em gradués i fora contractat per una companyia aèria, en què són freqüents les estirps de pilots i essencials les xarxes de relacions personals. Tot i això no van canviar les meves expectatives professionals, vaig tenir el suport de la meva família i amics: vaig decidir trobar una feina estatal i així finançar amb els meus ingressos els elitistes estudis d’aviació.

Guàrdia civil i pilot professional

Així vaig accedir al cos de la Guàrdia Civil, i compaginava les meves tasques policials amb els estudis com a pilot professional, instructor i càrrega aèria; el meu objectiu era acumular l’experiència mínima per, sense disposar de contactes, aspirar a entrar en una línia aèria comercial. Finalment vaig anar contractat per una filial de vols xàrter de Spanair, anomenada Girjet, el que em va permetre sol·licitar l’excedència de la Benemèrita.

Experiència en Girjet

Vaig començar en línia aèria treballant com a pilot de Girjet, en avions Fokker 100, on també em van nomenar responsable de la seguretat de la companyia. Amb el temps, aquest càrrec em va obligar a mantenir contactes diplomàtics al més alt nivell per gestionar la repatriació de la tripulació d’un dels nostres avions, que havia estat retingut il·legalment per les autoritats del Txad. Afortunadament, es va aconseguir l’alliberament, però no la recuperació de l’avió, el que va suposar unes grans pèrdues econòmiques i va marcar l’ocàs de l’entitat.

Clarobscurs de l’aventura africana

Per poder continuar la meva carrera, vaig acceptar una oferta de les aerolínies de Gabon; van ser mesos d’emocions intenses, ja que a l’Àfrica tot contribueix perquè el volar sigui una experiència sensorial i instintiva així com molt perillosa. La meteorologia, el dèficit d’infraestructures i la separació de la meva família van determinar que em decidís a tornar i a replantejar el meu futur laboral.

Cap de seguretat Hotel W de Barcelona, Mint Airways i Cosmo Lineas Aereas

En tornar a Barcelona, seguia sense haver-hi treball de pilot comercial a Espanya, per això vaig acceptar l’oferta de seguretat de l’Hotel W, popularment conegut com “hotel vela”, on durant tres anys vaig dirigir la seguretat general de l’establiment, així com l’equip de reforç en els grans esdeveniments. Paral·lelament, sempre que sorgia l’oportunitat, volava com a pilot en una companyia espanyola el Boeing 757. així com en Cosmo l’Airbus A320, dirigint al seu torn la seguretat de les dues companyies aèries. Aquesta experiència em va encaminar a obrir la meva pròpia empresa de seguretat i formació.

Serveis de Seguretat Privada i Formació

Al principi, ens dediquem només a la formació en seguretat i l’externalització dels serveis en aquest àmbit,. La ràpida consolidació i expansió de l’entitat ens va permetre la creació, el 2011, d’una companyia de seguretat uniformada. Avui el nostre grup empresarial està conformat per Segurair Services, que s’encarrega de la formació i l’oferiment de serveis auxiliars –és a dir, controladors d’accessos: porters, conserges, etc.–, i Baster seguretat privada, els serveis homologats de vigilància uniformada, els professionals de la qual tenen la potestat de portar armes i fan una tasca parapolicial. Cal agrair el suport dels meus pares, germans i de la meva dona en aquest magnífic projecte.

Fusió amb la multinacional holandesa I-SEC International dedicada a la seguretat aeroportuària

Ens hem fusionat amb I-SEC, una multinacional holandesa especialitzada en seguretat aeroportuària, que dóna feina a 5.000 persones de seguretat en els principals aeroports d’Europa i que en breu s’introduirà en el mercat nord-americà. Després de l’absorció passaré a ser el director executiu i assessor per ajudar-los a assolir aquesta fita expansiva.

Acadèmia de pilots professionals i hostesses de vol

El 2012 vaig constituir, després de superar múltiples tràmits burocràtics, Dream Flyers Aviation Academy, un centre de formació de pilots i hostesses ubicat a Barcelona però amb vocació internacional, que disposa de sis avions i diversos simuladors per realitzar les pràctiques. Cal dir que els pilots d’aviació reben una formació excel·lent i molt exigent, que inclou coneixements matemàtics, físics, etc. Un cop finalitzat el període lectiu, i superades les proves finals, els estudiants obtenen la seva llicència que han de renovar anualment, per la qual cosa s’han de sotmetre a estrictes revisions i controls; així mateix, som l’única escola amb aprovació de tipus per formar pilots d’Airbus sèries a320/a330.

Part del personal de seguretat són antics treballadors del sector constructiu i serveis.

Una majoria dels nostres estudiants són antics treballadors de la construcció i serveis que s’estan reciclant per inserir novament en el mercat laboral. Oferim múltiples opcions de formació des controladors d’accessos i de vigilants uniformats passant per escortes i guies canins. Els primers disposen d’una formació bàsica i tenen una responsabilitat simbòlica en el manteniment de l’ordre. Els segons, encarregats de la seguretat, ara per ara reben una formació més exhaustiva.

Si es privatitzen determinades funcions dels cossos de seguretat de l’Estat

Durant els últims anys, tot i el creixement demogràfic, s’han convocat escasses places per cobrir les necessitats d’efectius policials, i ni tan sols s’han compensat les jubilacions. Això s’explica pel fet que, a fi d’ajustar la despesa pública, s’han equiparat els cossos policials a altres tipus de funcionaris de menor rellevància social i s’ha tendit a reduir els efectius, de manera que algunes institucions comencen a optar per la seguretat privada. No obstant això, aquesta privatització ha de comportar que els professionals que assumiran tasques fins ara policials rebin una preparació adequada i presentin el perfil psicològic adequat, per això és indispensable que els aspirants passin una prova d’accés prèvia que inclogui una valoració psicològica i segueixin un programa de formació de, almenys un any, amb formació en la responsabilitat real.

Lloa a l’excel·lència de l’empresariat espanyol

El futur del nostre país rau en la seva empresariat, format per emprenedors heterogenis però tots ells caracteritzats pel seu esperit de treball, de sacrifici i de superació. D’altra banda, en el nostre teixit empresarial hi ha moltes empreses tecnològiques o de serveis amb un valor afegit que no es correspon amb la mala imatge tòpica que a l’exterior es té de l’economia espanyola.

Espanya ha viscut un procés d’obertura al mercat mundial

Justament és aquesta ambició i aquesta excel·lència la que està portant els nostres productes i serveis a tot el món. Per això hem viscut, amb la crisi, un procés d’internacionalització que, amb el temps, revalorar com es mereixen els nostres productes.

Manca de suport per part de l’Administració a l’empresariat espanyol

Les autoritats espanyoles històricament no han fomentat l’establiment i la consolidació dels projectes empresarials. Probablement, el nostre mapa empresarial actual seria molt diferent si les companyies amb dificultats durant aquests anys de recessió haguessin rebut ajuda per part de l’Administració o si, com a mínim, s’haguessin adoptat les mesures convenients.

Una classe política poc eficient

Espanya té la desgràcia de tenir una classe política discreta, acomodada i egotista, que sol prendre decisions pensant únicament en el curt termini dels resultats electorals i no en el benefici global de la població, tant la present com la futura. Això explica, en part, el desolador panorama econòmic actual: necessitem gestors brillants i que vetllin per l’interès comú.

Per una educació de qualitat que aposti per l’emprenedoria

Potser totes aquestes mancances socials i polítiques s’expliquen per una qüestió cultural, donada la manca de tradició d’una educació més exigent i pràctica i que aposti per l’esperit emprenedor.

Abstencionista perenne

Sóc un empresari oriünd de Zamora, però que viu a Barcelona i valora les oportunitats de negoci que m’ha ofert aquesta ciutat; a més, la meva dona és catalana, i em sento arrelat a Catalunya. D’altra banda, les qüestions polítiques mai m’han atret i sóc un abstencionista perenne. Crec en el treball quotidià, en la cultura, en el coneixement i en l’afany individual de superació constant que porta a la millora col · lectiva de l’entorn. El marc jurídic en el qual es desenvolupi aquest progrés social per a mi no és determinant, però cal tenir en compte que en el context actual de globalització la tendència és cap a la fusió, no cap a la divisió.

Font: Crisis i Perspectiva d’Àngel Font

Read Full Post »

El Carrer del Talent de Bellaterra té una llargada d’uns 115 metres, comença al Camí Antic de Sant Cugat i finalitza al Carrer de a Tamborí. A la seva placa apareix dibuixada una fulla de falguera mascle (Dryoplerix filix-mas)

Carrer del Talent de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

El talent fou una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l’Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg. Era equivalent a 60 mna (plural mnai) i 60 dracmes.

El valor del talent depenia de l’època considerada, de l’indret geogràfic i de la matèria a pesar. També fou una unitat monetària equivalent a 25,86 kg dividida en 60 mnai, 6.000 dracmes i 36.000 òbols.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »