Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Josep Maria Carulla Capdevila on 27 Juliol 2020|
Ahir 26 de juliol de 2020 ens va deixar el bellaterrenc Josep Maria Carulla
Des de Bellaterra. Cat transmetem a tota la seva numerosa família i amics els nostres respectes i records del que va ser veí del nostre barri del Viot de Bellaterra.
La mort no arriba amb la vellesa sinó amb l’oblit (Gabriel Garcia Marquez).
Dencansi en pau!
Posted in Bellaterra, tagged 10 aniversari de l'EMD de Bellaterra, Ramon Andreu Atik on 27 Juliol 2020|
Històric discurs de Ramon Andreu, el president que el veïnat de Bellaterra ha escollit per majoria des de la creació de la nostra EMD, el 6 de juliol de 2010
Posted in Bellaterra, tagged Escola Bellaterra, L'Escoleta on 27 Juliol 2020|
CERDANYOLA INFO|El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en sentència de 22 de juny de 2020, ha declarat que es van vulnerar els drets dels regidors en el Ple de data 17 de desembre de 2014, quan es va aprovar el conveni entre la UAB i l’Ajuntament en el qual aquest comprava el terreny de l’Escola Bellaterra a la primera a preu de terreny edificable.
Escola Bellaterra (L’Escoleta) CEDIDA
La sentència dona la raó al Grup Municipal d’ERC que va denunciar el fet. Ja en primera instància, el jutjat del contenciós administratiu número 5 de Barcelona en sentència de data 14 de maig de 2018, donà la raó a ERC, i anul·là el citat acord que aprovava el conveni entre l’Ajuntament i la UAB referent al reconeixement, liquidació i extinció de diverses obligacions econòmiques.
La sentència considera que és indubtable que els informes de la interventora municipal i del secretari, ambdós preceptius, no es trobaven a disposició dels regidors en el moment de la convocatòria del Ple, i aquesta evident omissió documental és de tal transcendència que es van vulnerar els drets dels regidors, ja que no van tenir temps suficient per a conèixer l’abast de l’expedient administratiu, ni per a formar-se un criteri suficient per emetre el seu vot.
La sentència encara no és ferma, perquè es podria interposar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, però des d’ERC entenen que aquest no tindria cap possibilitat de prosperar per la contundència en la qual desestima els arguments esgrimits per l’Ajuntament.
Regidors d’ERC Cerdanyola|CEDIDA
El conveni anul·lat establia l’obligació de l’Ajuntament d’adquirir per compra venda a la UAB el terreny i l’edifici de l’Escola Bellaterra per un import de 2.614.847,55 euros, i es reconeixia la prescripció d’uns deutes tributaris de la UAB per valor de 483.371,02 euros.
Posted in Bellaterra, tagged La Bellaterra rica és un mite on 27 Juliol 2020|
Potser fa molts anys, a l’inici dels anys 30 Bellaterra, era una urbanització d’estiueig per a gent benestant que es podia permetre el luxe d’estiuejar en una època en la qual la majoria no sabia el que eren unes vacances i menys el que era una paga extra.
Bella – Terra Paradís Català, promoció publicitària dels anys 30
Encara no funcionava el sistema i ritme de vida que tenim actualment en aquest segle XXI.
Però amb el temps, Bellaterra és una urbanització com existeixen moltes altres, amb cases més o menys bones, de vegades molt noves i altres molt velles i deteriorades, on viuen moltes famílies amb poder adquisitiu molt variat, algunes famílies viuen aquí perquè han heretat les cases d’estiueig dels seus avantpassats, però si avui en dia haguessin de comprar-la o fer-la, possiblement no podrien assumir-ho.
És absurd classificar a Bellaterra com a una Urbanització de luxe, només pot dir això el que mai ha estat en una urbanització de veritat de luxe.
Els serveis que tenen de seguretat, vigilància, llum, asfaltat de carrers i voreres, transport intern per al personal que acudeix a treballar, i un munt de coses més. Per saber quelcom més caldria visitar La Moraleja i al parc Comte d’Ordaz a Madrid, o també altres exclusives com Marbella i Benalmádena, aquí sí que es descobreix el que és una Urbanització de Luxe i els serveis que et donen.
Si aneu més lluny, com per exemple a Miami, i us passegeu per Key Biscaine o per Indian Creek, per entrar et miren fins a les dents, i et pregunten on vas i ho comproven directament amb el veïnat. Altre bon exemple de bona gestió més propera, és el barri residencial de Cologny, a la ciutat de Ginebra (Suïssa), on la discreció veïnal i eficients serveis és tot un exemple al millor nivell europeu de qualitat.
El pitjor de Bellaterra és que qualsevol grup que intenta muntar-se per organitzar i endreçar positivament els assumptes i la convivència, acaba sempre amb gent descontrolada dient un munt de comentaris que no vénen al cas.
Es plantegen temes totalment personals i ideològics que res tenen a veure amb l’assumpte que s’està intentant tractar, i que no porten a res per solventar una millor Bellaterra, més positiva per tot el veïnat. Caldria sobre tot aprendre a respectar les opinions i decisions majoritaries que es dona democràticament el veïnat del poble de Bellaterra, i no anar sempre en contra des del minut 0, ja que això recorda temps oblidats del caciquisme viscuts a Bellaterra, i mai desitjats.
Volguer demostrar que els antics veïns són la llavor del poble, quan Bellaterra supera les mil casas, no es pot aceptar ara al segle XXI, quan les families del poble arribem a 3.000 persones.
Hem arribat al 2020 i han passat 91 anys des de la creació de Bella-Terra (ara Bellaterra), tocaria trepitjat de peus a terra, mantenint el cor calent i el cap fred. Visca Bellaterra!
Posted in Bellaterra, tagged Nomenclàtor de Bellaterra, Passatge Ignasi Iglésias on 27 Juliol 2020|
El Passatge Ignasi Iglésias de Bellaterra té una llargada d’uns 120 metres, comença al Carrer d’Apel·les Mestre i finalitza al Carrer de Juan Valera.
L’abandonament total del Passatge Ignasi Iglésias de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT
L’acondicionament del Passatge Ignasi Iglésias és una de les assignatures històriques pendents de l’EMD de Bellaterra. Es fa impossible passejar perquè està ple de vegetació i pasar és un perill de caiguda. Tampoc existeix instal·lada cap placa, per molt que surt al plànol oficial de Bellaterra. (Única presència amb la lletra I).
Ignasi Iglésias Pujadas Sant Andreu de Palomar (Barcelona, 19 d’agost de 1871 — Barcelona, 9 d’octubre de 1928). Fill d’un obrer qualificat que treballava a la Companyia del Nord, es traslladà a Lleida amb la seva família, on cursà el batxillerat i estrenà, amb una colla d’amics, la seva primera obra, La força de l’orgull (1888), després perduda. De tornada a Sant Andreu s’interessà pels problemes dels obrers, i a El remordiment (1890) i Sortint de
de l’ou (1892) retratà la gent humil amb la qual convivia. Entrà en contacte amb el grup de “L’Avenç”, que publicà moltes de les seves obres, i participà en el Modernisme regeneracionista; l’influí el teatre d’Ibsen, que ajudà a divulgar, i féu conèixer L’esclau del vici (1893), L’escurçó (1894) i Fructidor (1897), entre d’altres, que el col·locaren entre els autors joves de més prestigi. La influència d’Ibsen es matisà amb la que rebé de Hauptmann i de Maeterlinck, de manera que al tombant del segle, el dramaturg ja havia elaborat la pròpia personalitat. D’aquest moment daten les obres més famoses d’Iglésias: La mare eterna (1902), El cor del poble (1902), on planteja la prioritat de la paternitat afectiva sobre la paternitat física, Els vells (1903), denúncia d’una de les injustícies socials més greus d’aquell moment, i Les garses (1905), en contra del diner guanyat sense esforç i que envileix el protagonista més que no pas l’ajuda. Tots aquests drames s’inserien dins el corrent naturalista i propugnaren la validesa de les lleis de la natura sobre les lleis de l’home.
La seva actitud rebel cedí aviat, i Iglésias s’adaptà a les exigències de la comèdia noucentista, alhora que fou nomenat funcionari municipal. Les obres que produí a partir del 1909 no assoliren l’èxit de les precedents. Així, una problemàtica burgesa i una preocupació per la descripció psicològica pot ésser advertida a Foc nou (1909), Flors del cingle (1912) i L’alosa (1913). Un retorn a l’epopeia social, Els emigrants (1916), drama en què intervingué com a actor, resultà poc autèntic i fracassà. Amb La fal·lera de l’amor (1921) aconseguí una comèdia correcta i amable, però no obtingué cap nou èxit fins el 1926, amb el seu darrer drama, La llar apagada, que li estrenà Enric Borràs, on planteja el problema de l’esterilitat conjugal, que Iglésias visqué en la seva vida familiar, bé que el situà dins un ambient d’alta comèdia. El seu enterrament constituí una manifestació d’adhesió popular, i les seves obres completes començaren a ésser editades al cap de poc temps. D’entre la dilatada producció, són els drames de la seva primera etapa els que han perdurat i que, de fet, no han deixat d’ésser representats, malgrat que els anys els han envellit notablement. Iglésias fou traduït al francès (Les garses obtingué una bona acollida a París), a l’italià i al castellà, i fou representat durant anys a Sud-amèrica.
Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA
Font:, Gran Enciclopedia Catalana
BELLATERRA.CAT 