Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 6/06/2020

Recordeu la el seu espectacular Adagio d’Espartaco?

Aram Khachaturian era fill d’un treballador armeni, i el més petit de cinc germans, va néixer el 6 de juny de 1903 a Kodjori, prop de Tbilisi (Geòrgia) i va morir a Moscou l’1 de maig de 1978)

Aram Khachaturian (1903-1978)

Va a Moscou i, malgrat els seus escassos coneixements de solfeig i piano, entra a escola de Música Gnessine per estudiar el violoncel (1922-1925). El 1929 entra al Conservatori de Moscou, sota la tutela de Nikolai Miaskovski. Aram Khatxaturian acaba la seva carrera al Conservatori de Moscou en 1934, any en què també li concedirà el diploma de composició de l’Conservatori gràcies a la seva primera simfonia, dedicada a l’quinze aniversari de la fundació de la República Armènia.

D’aquest temps daten Toccata (1932), el Trio per a piano, violí i clarinet (1932), en el qual ja es reflectia la influència de Prokofiev i unaSuite de danses (1933) inspirada en tot tipus de balls; armenis, azerbaidjanesos, georgians, etc. Toca una música estrictament tonal, molt amarat de el folklore i els ritmes heroics d’Armènia. La barreja de sentimentalisme, l’èxtasi de l’emoció i el regionalisme musical, és perfectament convenient per a l’estètica oficial de la Rússia Soviètica

Durant els anys de la guerra, Aram Khatxaturian publicaria, entre altres coses, el seu famós ballet Gayaneh (1942), obra que va donar lloc a tres suites per a orquestra, de les quals forma part la seva celebèrrima Dansa de l’sabre. Khatxaturian era ja en aquests anys un dels compositors soviètics més coneguts, al costat de Shostakovicj i Prokofiev, i el principal representant de la música a Armènia, el folklore està sempre present en les seves obres.

Però en 1948, Khatxaturian és criticat amb severitat i acusat, juntament amb Prokofiev, Shostakovich i altres compositors, pel Comitè central de el partit comunista de tendències modernistes, burgeses i antirrevolucionarias en les seves composicions, acusacions de què Aram Khatxaturian es declararia culpable per així recuperar la seva notorietat.

En conseqüència d’aquests esdeveniments, es consagra a la composició de música de pel·lícules (Vladimir Ilitch Lenin, 1948, la Batalla de Stalingrad, 1949).

Després de la mort de Stalin, Aram Khatxaturian és un dels músics eminents que reclamen públicament una llibertat creativa més gran, però havia de però condemnar més tard totes les tendències amb destinació a l’dodecaphonisme o amb destinació a molt diferent avantguarda occidental. El 1954 és nomenat «Artista de la vila de la Unió Soviètica» i en 1959 va ser guardonat amb el «Premi Lenin».

A partir de 1950 estén les seves activitats a l’ensenyament ia la direcció d’orquestra. Dirigeix les seves pròpies obres al món sencer i rep una acollida triomfal a Nova York el 1968.

Malgrat que va abordar més o menys tots els gèneres, Aram Khatxaturian estava realment a gust quan escrivia música instrumental, on els seus dons de colorista, el seu sentit de l’ritme i la seva dansa troben el camp d’acció apropiat. Malgrat que el seu llenguatge és bastant tradicional, ens conquesta gràcies al seu dinamisme, el seu sentit de la festa musical i el virtuosisme de la seva orquestració.

Aram Khatxaturian va escriure també el que seria l’himne de la República Socialista Soviètica d’Armènia fins a 1991. Allí està considerat com un heroi nacional.

Read Full Post »

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha confirmat que la regió metropolitana de Barcelona passarà a la fase 2 del desconfinament aquest pròxim dilluns, 8 de juny.

Taules a l’espai públic de la Plaça del Pi autoritzades per l’EMD|BELLATERRA. CAT

Això suposa eliminar les franges horàries tret de les reservades a majors de 70 anys, l’ampliació del nombre de persones que poden reunir-se, la visita a familiars en residències o l’obertura de platges i piscines, entre d’altres.

El ministre de Sanitat ha ressaltat el “bon funcionament i l’efectivitat de l’Estat d’Alarma” i ha agraït a la ciutadania “l’esforç i la determinació a l’complir el confinament més estricte d’Europa i un dels més estrictes de el món”. Tot i això, Salvador Illa ha fet una crida a la prudència en aquest tram final de el procés de desescalada, per no donar passos enrere en la lluita contra la Covid-19.

A partir de dilluns, un 52% de la població del conjunt d’Espanya, més de 24 milions de persones, s’incorporarà a la fase 3; i un 48%, 23 milions de persones, podrà realitzar les activitats recollides en la fase 2.

Què es pot fer a la fase 2?

Les mesures establertes per a la fase 2 estan detallades en l’ordre de el passat 16 de maig, disponible en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). En la segona fase, la limitació horària per passejar, fer esport i sortir amb infants es limita al respecte de la franja destinada als majors de 70 anys. Es reprenen parcialment les activitats restringides en la fase 1, amb limitacions d’aforament, com ara els restaurants amb servei de taula i les grans superfícies comercials, sense la possibilitat de romandre en zones comunes o recreatives. En l’àmbit cultural, entren en funcionament els cinemes i els teatres, així com els monuments i equipaments culturals, amb el manteniment de mesures de seguretat i d’higiene. Finalment, a la possibilitat d’anar a llocs de culte i assistir a vetlles i enterraments, s’hi suma també la celebració de casaments, amb restriccions pel que fa al nombre de convidats.

TERRITORIS QUE PASSEN A LA FASE 2

Castella i Lleó
Catalunya: regió sanitària de Barcelona amb les regions sanitàries Metropolitana Nord i Metropolitana Sud i Regió sanitària de Lleida.
Comunitat de Madrid

TERRITORIS QUE PASSEN A LA FASE 3

Andalusia
Aragó
Astúries
Illes Balears *
Canàries *
Cantàbria
Castella-la Manxa: Guadalajara i Cuenca.
Catalunya: regions sanitàries de l’Alt Pirineu i Aran, Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona.
Extemadura
Galícia
La Rioja
Navarra
Melilla
Múrcia
País Basc
* Les Illes de Formentera (Balears) i La Gomera, El Ferro i Graciosa (Canàries) ja van passar a fase 3 el dilluns 1 de juny.

Read Full Post »

Veïns del Camí al Parc de la Bonaigua, regalem l’excedent del planter. Tot i detall ecològic al nostre poble. Felicitats i que la natura us aporti un munt de salut!

Self service de planters d’obsequi d’uns veïns al Camí del Parcs de la Bonaigua|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Aquest matí La Brigada de l’EMD ha tallat el pi inclinat, en perill de caure a l’Avinguda del Film (BV-1414) de Bellaterra.

La bona feina no té fronteres!

Read Full Post »

El 6 de juny de 1968 es va promulga el decret de creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i un mes després es creen les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques.

Estudiants baixaven a l’estació de Bellaterra FGC per anar amb bus o peu fins a les seves facultats UAB

Al juliol d’aquest mateix any, el Dr. Vicent Villar Palasí és nomenat president de la Comissió Promotora de la UAB, càrrec que manté fins que, a l’agost de 1970, es converteix en president de Patronat i primer rector de la UAB. L’activitat docent de la UAB s’inicia a l’octubre de 1968 en dos dels nous centres: la Facultat de Filosofia i Lletres, que s’instal·la al monestir de Sant Cugat de Vallès; i la Facultat de Medicina, que s’estableix a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que recupera la condició d’hospital universitari i es converteix en el primer centre de formació clínica de la UAB. En el curs següent, 1969-1970, es posen en marxa la Facultat de Ciències, a l’Hospital de Sant Pau; i la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, a l’Escola d’Idiomes de Barcelona (l’actual EOI de Drassanes). El desplegament inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona es completa amb la creació de la Facultat de Dret i la Facultat de Ciències de la Informació, l’any 1971; l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets i l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell l’any 1972; i l’Escola Universitària de Mestres “Sant Cugat”, l’any 1973. Paral·lelament, al febrer de 1969, s’inicia l’adquisició de terrenys a Bellaterra, al municipi de Cerdanyola de Vallès, lloc en el qual s’ubicarà el futur campus universitari , al campus de Bellaterra de la UAB.

La presència territorial de la UAB s’estén des del principi més enllà de Barcelona: a Lleida, entre 1972 i 1975, a Palma de Mallorca, de 1972 fins a la creació de la Universitat dels Illes Balears l’any 1978, ja Girona durant més de vint anys, des del 1969 fins a la creació de la Universitat de Girona el 1992.

Des dels seus inicis, la UAB intenta posar els fonaments d’un model d’universitat respectuós amb els principis bàsics d’autonomia, participació i compromís social. Aquest model xoca, però, amb l’autoritarisme de el règim dictatorial de l’època, que el 1973 suspèn els Estatuts de la UAB, cessa de el càrrec de rector a Dr. Villar Palasí i nomena com rectors, successivament, a Dr. Vicent Gandia Gomar i a Dr. Josep Cabré Piera. No obstant això, les conviccions amb que la UAB havia iniciat els primers passos expliquen la redacció de l’Manifest de Bellaterra l’any 1975, primer document que reivindica una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable. El 1976 es dissol el Patronat de la UAB i el Dr. Josep Laporte és nomenat rector a proposta de l’Claustre de la UAB.

El 1982, durant el mandat del Dr. Antoni Serra Ramoneda, es crea un nou centre docent, la Facultat de Veterinària. Durant aquest període, la recerca a la UAB inicia un ampli desplegament al campus gràcies a la col·laboració d’altres entitats i organismes, com el CSIC i la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la governança de la Universitat, cal destacar que l’any 1985 s’aproven els tercers Estatuts de la UAB, elaborats d’acord amb la llei de reforma universitària (LRU, de 1983).

Durant la segona meitat dels anys vuitanta, període que coincideix amb els mandats de el rector en funcions Càndid Genovard Roselló i de rector Ramon Pascual de Sans, la recerca a la UAB manté l’empenta amb intensitat. Pel que fa a la docència, cal destacar la creació de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia (1985) i de la Facultat de Psicologia (1989). Al campus de Sabadell també es crea un nou centre docent: l’Escola Universitària d’Informàtica (1988).

A principis dels anys noranta, durant el mandat de rector Josep M. Vallès Casadevall, les escoles universitàries de mestres i de traducció esdevenen, vint anys després de la seva creació, en facultats. Així, el 1992 es crea la Facultat de Ciències de l’Educació i el 1993 l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets esdevé la Facultat de Traducció i d’Interpretació.

A més, durant els anys noranta, la UAB completa el seu desenvolupament com a universitat de campus. El 1992 s’inaugura la Vila Universitària i el 1996, ja durant el mandat de rector Carles Solà Ferrando, la nova plaça Cívica, que es converteix en el centre de la vida cultural i associativa de la Universitat. Durant els anys noranta també és notori l’increment de les accions i els programes en l’àmbit de la responsabilitat social, que posen de manifest el compromís de la UAB amb la societat i l’entorn que l’envolten.

La UAB, que des dels seus inicis imparteix estudis d’informàtica i d’enginyeria química, entre d’altres especialitats tècniques, celebra el 1998 la creació de Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE), que completa el ventall de centres i estudis de la UAB a tots els àmbits de coneixement.

Al setembre de 1999 s’inaugura un dels símbols més emblemàtics de la UAB, les Columnes de la UAB, obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro.

Des del punt de vista acadèmic, els mandats de rector Lluís Ferrer Caubet vénen marcats per l’adaptació a la llei orgànica d’universitats (LOU, 2001), d’una banda; i pel procés de Bolonya, per l’altra. L’adaptació a la LOU suposa que el 2003 el Claustre aprovi els Estatuts actuals de la UAB. Pel que fa a el procés d’adaptació a l’espai europeu d’educació superior, la UAB aposta pel procés de convergència des de l’inici com a oportunitat per a la internacionalització de la Universitat, gràcies a l’elaboració de titulacions de qualitat competitives a escala europea i que fomenten la mobilitat dels estudiants. L’impuls a la internacionalització de la UAB es concreta també en la inauguració, al gener de 2007, de l’International Welcome Point.

Al setembre de 2005 es reorganitza la Facultat de Ciències en dues facultats: la Facultat de Biociències, on s’imparteixen els estudis d’aquesta branca de coneixement, en la qual la UAB és pionera i una de les universitats de l’Estat amb major diversitat de títols de aquest àmbit, i la Facultat de Ciències.

En l’àmbit de la responsabilitat social, cal destacar la posada en marxa, durant el mandat de rector Lluís Ferrer, de dos programes socioeducatius per apropar als estudiants d’ensenyament secundari a la universitat, que ràpidament es converteixen en una referència, el Programa Argó i el programa Campus Ítaca, i la creació durant el curs 2005-2006 de l’Observatori per a la Igualtat.

Pel que fa a la transferència de coneixements en el sector productiu, a la intensificació de la relació entre universitat i empresa i a el foment de l’emprenedoria, la UAB dóna un important pas endavant a l’octubre de 2007, quan s’inaugura el Parc de Recerca UAB (PRUAB ), promogut per la UAB, el CSIC i l’IRTA.

Pel que fa a la projecció exterior de la UAB, cal destacar el desenvolupament d’una política activa d’atracció de talent i d’obertura i ampliació de les relacions internacionals de la Universitat. Així, la UAB disposa d’una oficina a Xangai des de 2008 i forma part d’aliances estratègiques com el Consorci Europeu d’Universitats Innovadores (ECIU) i l’associació Aliança 4 Universitats (A-4U).

En el marc de l’adaptació de la UAB a l’espai europeu d’educació superior, el 2009 es creen la Facultat d’Economia i Empresa i l’Escola d’Enginyeria, resultat de la fusió dels centres propis de la UAB existents fins llavors als campus de Bellaterra i Sabadell a cadascun d’aquests àmbits.

La UAB clausura 2009, any d’inici de l’mandat de la rectora Ana Ripoll Aracil, amb el reconeixement de Campus d’Excel·lència Internacional pel projecte “UAB Campus d’Excel·lència Internacional: aposta pel coneixement i la innovació”, un pla estratègic i ambiciós per transformar la UAB i el seu entorn en un dels pols científics i tecnològics més importants de la Mediterrània.

Durant el mandat de rector Ferran Sancho Pifarré (2012-2016), la UAB posa en marxa nous programes d’ajuda i suport als estudiants per tal de pal·liar els efectes de la crisi econòmica i el notable augment de les taxes universitàries.

En l’àmbit acadèmic, la UAB manté el seu caràcter pioner en l’exploració de noves formes innovadores de docència convertint-se en una de les primeres universitats d’Europa que ofereix cursos en línia oberts i massius (MOOC) des de la plataforma de referència internacional Coursera.

La inauguració l’any 2014 de l’edifici bioclimàtic ICTA-ICP, reconegut com un dels millors projectes d’arquitectura sostenible de país, representa un pas endavant en el compromís de la UAB amb el medi ambient i amb la gestió responsable de l’espai i els recursos.

El 6 de juny de 2016 la Dra. Margarita Arboix Arzo pren possessió de l’càrrec de rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Després de cinquanta anys d’existència, la UAB manté una posició consolidada entre les 200 millors universitats de l’món en els principals rànquings internacionals d’universitats.

Fonts: Premsa de la UAB

Read Full Post »

La mort per asfíxia a mans d’un policia de George Floyd a la ciutat de Minneapolis ha provocat una onada de protestes i manifestacions als Estats Units que ha reverberat en la resta del planeta. Les imatges, esgarrifoses, han provocat commoció i indignació a parts iguals, però mostren una realitat quotidiana que lamentablement va més enllà dels Estats Units. A una altra escala, fa només un any, l’agost del 2019, les imatges d’uns agents de la Guàrdia Urbana de paisà detenint un manter en plena plaça Catalunya de Barcelona també van provocar un escàndol.L’entitat SOS Racisme explica que un 15% de les denúncies que rep d’agressions racistes estan protagonitzades per forces de l’ordre, i avisa que això és només la punta de l’iceberg, ja que la majoria de víctimes renuncien a denunciar perquè o no tenen papers o, simplement, ho veuen com un pas inútil. I és cert que, tal com anota el col·lectiu Irídia, aquests casos es converteixen sovint en processos judicials llarguíssims i costa fins a 10 anys aconseguir una sentència condemnatòria. I més enllà d’aquests casos de brutalitat o agressions policials, hi ha el simple assetjament: es calcula que la policia atura pel carrer 7,5 persones racialitzades per cada blanc.Però seria un error pensar que el racisme és un comportament exclusiu de les forces de l’ordre. A la nostra societat hi ha un racisme estructural, d’origen cultural, que sovint no sabem veure perquè és inconscient i es banalitza. Però només cal parlar amb persones no blanques per comprovar que aquestes barreres més o menys subtils existeixen i estan ben presents, fins i tot en una societat que es considera oberta i tolerant. La normalitat amb què es viu la diversitat a les escoles es trenca sovint quan s’arriba a l’adolescència i, per exemple, a un jove negre perfectament integrat en la cultura catalana se li nega l’entrada a una discoteca. Cal preguntar-se per què costa tant veure persones de color ocupant llocs de responsabilitat. Quanta diversitat tenim en el nostre entorn més pròxim?De la mateixa manera que fa temps que com a societat lluitem per desterrar els comportaments masclistes, i coses que s’acceptaven amb naturalitat fa molt pocs anys ara es consideren inacceptables, potser ha arribat l’hora de fer un examen de consciència sobre aquest racisme estructural que encara arrosseguem socialment i que nia en unes institucions formalment democràtiques, com es veu en el cas dels CIE. I més ara que la irrupció de l’extrema dreta fa témer un retrocés en aquest i altres àmbits, amb la profusió de discursos en què a la persona que és diferent, sigui per ideologia, orientació sexual o color de pell, se la considera sospitosa.És molt fàcil criticar Donald Trump i la seva política de l’odi, però aquesta indignació hauria de servir per ser conscients que no només existeixen George Floyds als Estats Units, i que a casa nostra encara hi ha un camí molt llarg per recórrer per deslliurar-nos de l’herència racista i esclavista del nostre passat. I que una cosa tan bàsica com que tothom sigui tractat en igualtat de condicions, encara és una utopia per a molts. Aquí tots tenim feina per fer.

Read Full Post »

Bona pràctica de La Brigada de l’EMD de Bellaterra, que una vegada fetes les feines deixen petites muntanyes de llenya tallada perque el veïnat l’agafi i l’apropfiti per l’hivern.

La bona feina no té fronteres!

Read Full Post »

Aquest matí La Brigada de l’EMD de Bellaterra està tallant els pins en perill de caiguda a l’Avinguda del Film (BV-1414) de Bellaterra.

La bona feina no té fronteres!

Read Full Post »

Bellaterra Vending Km0 és un grup veïnal de WhatsApp creat el mes de gener de 2020, que ofereix una plataforma propera dedicada a la compra venda de productes de segona mà entre usuaris a través del grup d’Internet.

Localitzat al poble a Bellaterra, és exclusiu per comprar, vendre o oferir serveis de confiança, com jardiners, manitas, etc., sense necesitat d’intermediaris que podrien fer negoci del poble.

Per ser membre del grup l’administrador demana acreditació com veïnat de Bellaterra.

Les normes establertes demanen publicar foto i preu del producte a vendre, tornar a publicar la foto de reservat i venut definitiu. “Per seguretat es demana que totes les ofertes i converses siguin per privat”.

Día a día el veïnat de Bellaterra interactua amb èxit venent, comprant o reciclant tot allò nou o de vintage que dorm a les seves cases.

Read Full Post »