Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 26/06/2020

El portaveu Gorka de Ciutadans pregunta sobre el problema creat a Bellaterra sobre el canvi de criteri de Cerdanyola, als minuts finals de Preg i Preguntes, i respon Victor Francos, regidor de relaccions amb Bellaterra i el propi alcalde Carlos Cordón

“Ho podeu veure als últims 10 minuts del vídeo”

La proposta de pregunta la va enviar la bellaterrenca Bea Durán, al seus conpanys del partit de Ciutadans.

Read Full Post »

Uns gaudeixen i altres netejan aquesta trobada incívica al Parc de la Bonaigua de Bellaterra”

Restes de fast food al Parc de la Bonaigua|ANDRÉS SAGEDI

Read Full Post »

El Carrer de Balmes de Bellaterra té una llargada de 160 metres, comença a la Plaça de Joan Maragall (Seu de l’EMD de Bellaterra), i finalitza al Carrer de l’escultor Vallmitjana i el Carrer de Ramon Llull.

Placa del Carrer Balmes de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d’agost de 1810 – Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català. Durant el segle xix i una part del XX Jaume Balmes fou un dels filòsofs més llegits del pensament catòlic a Catalunya, Espanya i Europa. La seva obra més coneguda és El criterio.

Nascut en una humil família d’aluders, molt aviat va haver de fer-se càrrec de gestionar el sosteniment econòmic familiar. Va estudiar al seminari de Vic i a la Universitat de Cervera, a on es va doctorar en teologia l’any 1834.

Balmes era molt conscient dels canvis que s’estaven produint en aquells anys de forts xocs socials i tensions polítiques a causa de l’accidentat trànsit o revolució entre el tradicionalisme de l’Antic Règim vers el liberalisme contemporani; de fet aquest procés històric no només va quedar clarament reflectit en la seva obra sinó que de fet Balmes era conscient de ser-ne un participant més.

Es va instal·lar a Barcelona on dirigí la revista La Sociedad. Entre el 1838 i el 1841 Balmes va viure una etapa en què els seus textos i el seu estudi anaven encarats a formar-se com a intel·lectual catòlic publicant diverses obres en defensa de l’Església. La més representativa fou El protestantismo comparado con el catolicismo (1842-1844) en la qual va voler desmentir la tesi de François Guizot que vinculava el progrés econòmic dels països més moderns amb el protestantisme religiós. Però ja el 1840 va publicar Consideraciones políticas sobre la situación de España en què hi tractava aquesta conflictivitat politicosocial, i en aquesta segona etapa fins al 1843 va seguir escrivint sobre aquesta temàtica. A diferència del tradicionalisme catòlic més reaccionari, Balmes va defensar l’opció d’un acostament entre el liberalisme d’ordre i l’Església. Es mostrava preocupat per les vives tensions viscudes durant la nova onada revolucionària que s’havia viscut entre 1835-1837, i després es va enfrontar dialècticament amb el liberalisme més progressista dels seguidors del regent Espartero: de mica en mica es va anar acostant al moderantisme, però al mateix temps va quedar intel·lectualment allunyat del moderantisme específicament català precisament per exposar directament i amb una anàlisi força precisa l’evident conflicte que generava la industrialització del país amb llurs canvis socials.

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT PER L’EMD DE BELLATERRA

La tercera etapa intel·lectual de Jaume Balmes, entre 1844 i 1846, va ser de franca col·laboració amb l’ala més dretana del Partit Moderat liderada pel marquès de Viluma. De fet, ja s’havia traslladat a Madrid a finals del 1843 per fundar i dirigir el diari vilumista «El Pensamiento de la Nación» al mateix temps que s’implicava activament en la proposta de casar Isabel II amb el seu cosí i segon pretendent carlí Carles de Borbó i de Bragança. Aquest projecte hauria permès bastir un poder conservador al voltant de la monarquia juntament amb els carlins, que el 1840 havien estat derrotats a la primera Guerra Carlina, posant fre al creixement de la política i la cultura liberal que s’escampava arreu qüestionant el catolicisme. En aquesta etapa també va publicar les principals obres filosòfiques que el transcendirien: El criterio el 1845, Filosofía fundamental el 1846 i Curso de filosofía elemental el 1847, obres que si bé eren poc originals li van donar una gran fama. Combinava el neotomisme amb el pràctic “sentit comú” burgès, a la vegada que s’obria a la modernitat de les ciències físiques i matemàtiques.

Un cop ja havia fracassat l’operació matrimonial, Balmes va tornar a publicar obres de caràcter religiós catòlic el 1846. El 1847 a l’opuscle Pío IX va donar el seu suport als petits intents reformistes del nou Papa, acció que fou rebutjada per la majoria del catolicisme espanyol.

Viatjà per Anglaterra i França. Va veure amb escepticisme les possibilitats de triomf de les reivindicacions nacionals catalanes.

Finalment, aïllat tant en l’àmbit polític com intel·lectual, va morir de tuberculosi a la seva ciutat de Vic el 9 de juliol de l’any 1848.
Està enterrat al claustre de la Catedral de Vic.

Read Full Post »

Detecten que el coronavirus era a Barcelona un any abans d’esclatar la pandèmia

Per Rafael Cereceda & Euronews

La platja de Barcelona el passat 21 de juny – Drets d’autor Emilio Morenatti / AP2020

La Universitat de Barcelona (UB) ha detectat la SARS-CoV-2 en mostres d’aigües residuals recollides en aquesta ciutat espanyola el 12 de març de 2019, el que significa que el coronavirus ja estava present un any abans que es declarés la pandèmia (11 de març de 2020) i esclatés la crisi sanitària a Espanya.

El resultat de la investigació provaria que la infecció circulava molt abans que es tingués constància, segons un comunicat difós per la UB aquest divendres i explicaria la seva presència massiva a tot el món

Segons la cronologia oficial de la Xina i l’OMS els primers casos de COVID-19 es van declarar a Wuhan (Xina) a principis de desembre de 2019 i posteriorment van arribar a gairebé tothom, inclosa Europa, el primer cas es va notificar a França a finals de gener de 2020.

Aquest estudi pot donar un tomb a la narració oficial amb la hipòtesi d’un contagi mundial en només tres mesos.

“Els investigadors han detectat la presència de virus causant de la malaltia en mostres d’aigües residuals de Barcelona recollides el 12 de març de 2019” diu el comunicat de la Universitat.

Read Full Post »

Bea Durán (Ciutadans), d’una de les primeres families que es van establir permanent al nostre poble, va fer arribar al seu partit de Cerdanyola la queixa i preocupació del veïnat de Bellaterra, sobre els residus de poda i verd que afecta el servei de recollida porta a porta.

La bellaterrenca Bea Duran, candidata a la presidència de l’EMD l’any 2019|BELLATERRA.CAT

Victor Francos, regidor de relaccions de Cerdanyola amb Bellaterra, va respondre que s’han trobat més quantitat de bosses del que poden gestionar correctament, i han decidit que no és responsabilitat de l’Ajuntament recollir tanta quantitat, segons les ordenances actuals.

Diuen que Cerdanyola estàn parlant amb el govern de l’EMD per coordinar la situació creada.

Ciutadans que va ser l’únic partit de Cerdanyola que ahir es va interessar al ple celebrat online, tot i que no té cap vocal a l’EMD de Bellaterra.

Read Full Post »

Cycas revoluta als jardins de Bellaterra

VÍDEO I FOTOS DE BELLATERRA. CAT

Aquesta planta molt simètrica sosté una corona de fulles brillants de color verd fosc en un tronc gruixut i pelut que normalment mesura uns 20 cm (7,9 polzades) de diàmetre, de vegades més amples. El tronc és molt baix a subterrani a les plantes joves, però s’allarga per sobre de terra amb l’edat.

En espècimens molt vells pot arribar a fer uns 6 o 7 m (més de 20 peus) d’altura de tronc; però, la planta té un creixement molt lent i requereix al voltant de 50-100 anys per arribar a aquesta altura. Els troncs poden ramificar diverses vegades, produint així múltiples caps de fulles.

Les fulles són d’un verd setinat profund i d’uns 50-150 cm (20-59 polzades) de llarg quan les plantes estan en edat reproductiva. Creixen en una roseta semblant a plomes d’1 m (3,3 peus) de diàmetre. Les estípules de les fulles, estretes, rígides i estretes tenen una longitud de 8-18 cm (3.1-7.1 polzades) i tenen vores fortament recorbats o revolutos. Les estípules basals s’assemblen més a les espines. Els pecíols o tiges de la Cicada sagú tenen una longitud de 6-10 cm (2.4-3.9 polzades) i petites pues protectores.

Les arrels formen el que s’anomena “coralloide”, una simbiosi amb el cianobacteri Anabaena (alga verda blavosa), que fixa el nitrogeni, en associació amb els teixits de l’arrel, produeixen aminoàcids beneficiosos com asparagina i citrulinao. Les cèl·lules riques en tanins es troben a banda i banda de la capa d’algues per resistir la invasió de les algues.

Com succeeix amb altres cicadáceas, és dioica, amb peus masculins portant cons de pol·len (estròbil) i les femelles amb grups de megasporofilos. La pol·linització es pot fer de forma natural, per insectes o artificialment.

Read Full Post »

Tal com va publicar l’Ajuntament de Cerdanyola al seu compta de Twitter Oficial el dia festiu de Sant Joan, només s’emportaran una bossa cada dia de orgànica o verd (dilluns, dimecres i divendres)

Veïnat de Bellaterra suggereix a l’EMD que si finalment el servei de recollida resta així, (els dimarts es canviï rebuig per orgànica o verd, ja que amb la escollida de rebuig de divendres seria suficient)

Read Full Post »