Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 15/06/2020

Alguns establiments estaven cobrant un recàrrec per l’ús de gel hidroalcohòlic o per les mesures sanitàries i ara el Ministeri de Consum ho prohibeix

Ampliació de terrassa autoritzada per l’EMD|ARXIU BELLATERRA. CAT

RAC 1|Per Jordi Bracons

El govern espanyol prohibeix als bars i restaurants cobrar cap recàrrec per la neteja de taules i altres mesures sanitàries derivades del coronavirus. 24 hores després que l’Organització de Consumidors i Usuaris digués que era legal si hi havia consentiment previ dels clients, el Ministeri de Consum diu ara que ni parlar-ne.

A petició de l’organització Facua, el ministeri d’Alberto Garzón assegura que els establiments no poden cobrar aquesta mena d’extres, i recorda que la higiene és una obligació dels mateixos establiments.

El Ministerio de Consumo confirma que la ‘tasa Covid’ es ilegal
FACUA le había solicitado que emitiese una nota informativa para clarificar que estas prácticas vulneran la legislación de defensa de los consumidores.

Un posicionament que arriba després que aquest dijous l’OCU avalés el cobrament d’un suplement sempre que s’avisés els clients abans. El portaveu de Facua, Rubén Sánchez, celebra la decisió a RAC1.

No hem de pagar a banda que els cambrers portin mascareta o que portin a terme mesures d’higiene. Sí que poden aplicar increments als preus si ho consideren oportú, però mai ens podrien cobrar un recàrrec
Rubén Sánchez portaveu de Facua

Facua recorda que alguns establiments estaven cobrant entre un i tres euros de recàrrec per l’ús de gel hidroalcohòlic.

Els preus als supermercats, més alts

Els que també han apujat preus són els supermercats. En concret, un 4% als aliments i les begudes no alcohòliques. Els establiments asseguren que és per pal·liar les despeses extres per oferir mesures de seguretat i higiene.

L’Agència Catalana de Consum assegura que el 83% dels catalans han notat un augment injustificat dels preu i els pagesos diuen que ara els surt un 30% més car produir.

Des de la Unió de Pagesos asseguren que, tot i aquest augment de preus, a ells no els compren més car el producte, i per això no han pogut pal·liar l’augment de costos de producció que han patit i que han hagut de fer per dotar els treballadors de tots els equipaments sanitaris que calen.

Read Full Post »

“Si de la font beus aigua cada dia tindràs pau, prosperitat i alegria. Els teus fills serán sans, les filles belles, mai sofriras dolor ni malatia, i’t morirás de vell sense recança, tot beneint a Deu i amb l’esperança de millor vida”

ATENCIÓ! ACTUALMENT L’AIGUA DE LA FONT NO ÉS POTABLE!

Font de la Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Llegenda de la Font de la Bonaigua de Bellaterra (1930) BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Hauran sigut tres mesos i mig d’estat d’alarma. De confinament dur i estricte a l’inici i progressivament més lax.

Bellaterra buida durant la pandèmia del Covid-19|ARXIU BELLATERRA.CAT

D’excepcionalitat, en tot cas, en tots els terrenys de la nostra vida. I de trauma sanitari traduït, en molts casos, en doloroses pèrdues personals. Ara tot això ja s’acaba. Aquesta setmana s’accelera l’entrada a la fase 3 de tot Catalunya i a partir de diumenge que ve, 21 de juny, ja hi haurà llibertat de moviments per a tothom.

Què ens espera a partir d’ara? Com s’ha dit i repetit, aquest final no és un retorn al passat, a la vella normalitat. És l’inici d’una cosa nova sobre la qual planen moltes incerteses. La primera i principal depèn de l’evolució de la malaltia del covid-19 i de la capacitat de la comunitat científica mundial de trobar una vacuna per combatre-la. El perill de rebrot és, segons la majoria d’epidemiòlegs, una possibilitat força probable. Però alhora també hi ha un cert optimisme sobre la capacitat d’aconseguir la vacuna aviat, en aquesta cursa contra rellotge en què estan implicats centres de recerca, estats i indústria farmacèutica. Però mentre no hi hagi èxit en aquest terreny, el virus seguirà amenaçant i condicionant la nostra vida comunitària, que de moment ja ha patit una fortíssima sacsejada.

Ara bé, al marge del combat contra el virus, hi ha una altra feina cabdal: la de superar la crisi econòmica i social que ha provocat la pandèmia. La reconstrucció de les nostres societats no pot esperar a la vacuna. És una tasca tan urgent com complexa. En el terreny econòmic, la via està sent la injecció de diner públic, que ja veurem a quina velocitat arriba, com es distribueix i quins efectes reals té. El consens mundial genèric sobre aquesta recepta keynesiana és ampli; una altra cosa és la seva aplicació, la seva concreció. I en el cas específic català, la manera com incidirà en l’evolució del nostre model de riquesa: ¿aconseguirem dependre menys del turisme?, ¿serem capaços d’avançar cap a un sector industrial més tecnològic i més vinculat a la recerca? Hi ha molts altres interrogants oberts. Perquè ara, de cop, els vells problemes han aflorat amb més cruesa.

I el mateix ha passat en altres sectors crucials, com l’educatiu i el cultural. També aquí han aparegut els fantasmes del passat, el llast de les retallades, la falta de consensos, les pors i el cansament. La indústria cultural arribava molt tocada i el món escolar, malgrat els projectes de renovació, s’ha trobat de cara amb una realitat que l’ha superat i dividit, i que ha creat una perillosa fractura en la comunitat escolar entre mestres i pares. Recosir això és igualment urgent. Un tercer camp on caldrà actuar en aquesta reconstrucció postcovid és el mediambiental: la pandèmia ens ha fet més conscients de la crisi climàtica. I encara, a remolc de la crisi econòmica i social que vivim, ha aflorat amb força la qüestió racial i ha agafat més sentit el moviment feminista. És a dir, els reptes són els mateixos que ja teníem, però ara que tot trontolla tenim l’oportunitat i la responsabilitat d’afrontar-los de debò.

Read Full Post »