Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 2/06/2020

El Grand Vin Château Latour 1962 (Premiere Grand Cru Classé) s’ha obert i gaudit aquest dies durant un dinar a Bellaterra, per gaudir de la salut i la “Joie de Vivre”, perquè les bones coses s’han de gaudir en vida i no guardar-les com productes de museu.

Grand Vin de Château Latour 1962 (Pauillac-Médoc) Bordeaux-France

El lloc ha estat ocupat des a el menys principis de segle XIV i a la fi de segle una forta guarnició va ser construït a 300 metres des de l’estuari per guardar contra els atacs a la Guerra dels Cent Anys. Aquesta torre, la de Saint-Maubert o La Tour a Saint-Maubert, va donar el seu nom a la finca al voltant de la fortalesa i va estar en mans angleses fins al tractat de Castillon de 1453.

La torre original ja no existeix, però en els anys 1620 es va erigir una torre circular (La Tour de Saint-Lambert) a la finca i encara que en realitat es va dissenyar com un colomar roman un fort símbol de la vinya.

Tot i que les vinyes han existit en el lloc des del segle XIV, la història de Latour com una vinya prestigiós començar a finals de segle XVII quan va ser heretat per Alexandre de Ségur, que li va afegir Château Lafite en 1716. En 1718 el seu fill Nicolas-Alexandre expandir les seves propietats a l’adquirir el Château Mouton i Château Calon-Ségur i va començar a produir vins de gran qualitat.

Encara quedaven darrere dels vins Château Lafite en termes de permanència, els vins de Latour van créixer en alçada i per a l’any 1800 valien vint vegades el que un bordeus mig. La seva classificació com un dels quatre primers crus en 1855 li va assegurar un èxit continuat i en els anys 1880 es va construir el château actual.

La producció i la finca de Château Latour

La finca té 78 hectàrees de vinya, de les quals 47 prop de l’château es diuen l’Enclos. La composició de varietats de raïm és 80% cabernet sauvignon, 18% merlot, i 2% de cabernet franc i petit verdot.

El Grand vin Château Latour, típicament 75% cabernet sauvignon, 20% merlot, amb l’equilibri de petit verdot i cabernet franc, normalment té una producció anual de 18.000 caixes. El segon vi Les Forts de Latour, típicament 70% cabernet sauvignon i 30% merlot, té una producció anual mitjana de 11.000 caixes.

Read Full Post »

Ja han obert l’oficina RACC de Cerdanyola, implementant totes les mesures sanitàries necessàries, per poder atendre de manera presencial i posar a la vostra disposició la millor oferta d’assistències, assegurances i viatges.

Estem molt a prop teu! Visita’ns! 👇
Passeig Cordelles, 20
☎️ 93 634 63 50

Read Full Post »

El cibulet o cebollí i també porradell (Allium schoenoprasum) és una espècie de planta conreada inclosa al gènere de la ceba.

Ciboulette en francès, es molt apreciat a la seva cuina i picat ho posen a la crema freda Vichysoisse, també a la truita d’ou i fines herbes.

És originària d’Euràsia i Amèrica del Nord. És una planta bulbosa herbàcia i perenne que arriba a fer 50 cm d’alt. Les fulles són tubulars i buides per dins amb un diàmetre de 2 a 3 mm. Les flors són de color porpra distribuïdes en una inflorescència. La fructificació és en una càpsula que conté diverses llavors negres. És habitual que es confongui el cibulet amb altres espècies similars del gènere Allium, ja que la denominació és un neologisme i la planta no és gaire conreada als Països Catalans de la península Ibèrica.

Crema freda Vichysoisse amb cibulet

Allium schoenoprasum en Piera, Catalunya

En la cuina se n’utilitzen les fulles, sigui crues en amanides o com a condiment en diversos plats. Les fulles dels cibulets s’usen fresques, crues, picades, en crudités i amanides i en diverses preparacions culinàries. Cuites també s’inclouen en algunes receptes, salses, truites. Són un dels ingredients del plat de la gastronomia lionesa anomenat cervelle de canut. Les flors poden ser avantatjosament utilitzades per a decorar amanides o guisats, també es poden conservar en vinagre, com els cogombres, però aleshores perden el color atractiu.

Read Full Post »

“Al Passatge Santa Creu es troba l’única casa de Bellaterra projectada per l’arquitecre Enric Miralles, i va des de la BV-1414 fins a l’Avinguda Joan Fàbregas”

Passatge Santa Creu de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Casa Garau Agustí (1985) projectada per l’arquitecte d’Enric Miralles (1955-2000) al Passatge Sanra Creu de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Segons ens va dir un avi de Bellaterra, quan estigueu a punt de pujar unes escales, mai heu de mirar fins al final -us semblarà molt més difícil-, mireu els esglaons que aneu pujant i veureu que se us farà molt més fàcil.

Read Full Post »

Ha mort a la seva casa de Nova York als 84 anys. Christo Vladimirov Javacheffhuyó de la seva Bulgària natal en 1957. Mai va tornar.

Embolicava la realitat per donar-li un altre aspecte, es va embarcar en gegantines instal·lacions mediambientals amb monuments universals com a protagonistes.

Anava més enllà de la pintura, l’escultura i l’arquitectura sota el concepte de l’Land Art. És el cas de l’el Pont-Neuf de París o de l’Reichstag a Berlín.

Planificava els seus envenvolturas com si una gegantesca obra d’enginyeria es tractés. Mobilitzava tones de llenços, amarratges, ancoratges i superfícies flotants que il·luminaven com una fogonada de popularitat extra dels llocs escollits.

Jeanne-Claude Denat de Guillebon, va ser la seva parella i sòcia en la creació d’obres d’art. Jeanne-Claude va morir el 18 de novembre de 2009. Christo va viure a la ciutat de Nova York durant 56 anys.

Una gran exposició al centre Pompidou obrirà l’1 de juliol.

No va tirar endavant el seu projecte d’embolicar la Porta d’Alcalá a Madrid.

El projecte de l’Arc de Triomf a París s’inaugurarà l’any que ve.

Christo deia que l’art no és una “professió”, ni un treball de “9 a 5”, sinó alguna cosa “sense la qual cosa no es pot viure”. Assegurava que té a veure amb “ser”.

Read Full Post »