Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘politica’

Segons informa avui Cerdanyola Info, el Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola, reunit en sessió extraordinària, ha rebutjat amb 13 vots en contra, 3 abstencions i 9 vots a favor, la moció presentada per ERC, Guanyem i Junts per Cerdanyola de rebuig a la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Suprem en relació al judici de l’1 d’octubre; i que també reclama la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques i el dret a l’autodeterminació.

El portaveu del Grup Municipal de Junts per Cerdanyola, Joan Sánchez Braut, ha parlat en nom dels grups proposants de la moció per dir que “s’ha condemnat per permetre votar, en un judici polític amb aires de venjança que ha vulnerat de manera flagrant drets individuals i retalla llibertats col·lectives”.

Per al regidor d’ERC, Albert Turon, el problema és que “avui en dia a Espanya no es pot ser independentista ni consultar a la gent, prenent-se decisions judicials tan esperpèntiques com condemnar a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez per violents, el que fa evident que vivim en una democràcia de baixa qualitat en la qual es fa necessari seguir defensant els drets civils, desobeint les lleis injustes assumint les conseqüències”.

El portaveu de Guanyem Cerdanyola, Ivan González, demanava distingir clarament “entre el que significa posar urnes i el que significa enviar la policia a reprimir la gent que acut a una votació” i feia un toc d’alerta pel que significa una sentència que “posa en perill la capacitat de protesta pacífica i democràtica de la ciutadania”.

La portaveu d’En Comú Podem, Pilar Adell, creu que “vivim una situació insostenible que necessita solucions i que no podem donar suport a una moció que incideix en la divisió de blocs en alguns punts, quan caldria cercar més transversalitat, diàleg i consens”.

El regidor de Ciutadans, Gorka Samaniego, ha acusat als grups partidaris de la independència de Catalunya al Ple de “voler fer partícips a tothom d’un muntatge teatral per continuar pregonant el seu missatge aprofitant-se de les institucions, en el que suposa una lamentable pèrdua de temps que ha costat més de 7.000 euros a les arques públiques”.

La moció ha estat rebutjada amb els vots en contra de PSC, Ciutadans i PP; l’abstenció d’En Comú Podem i el vots a favor dels tres grups proposants, ERC, Guanyem i Junts per Cerdanyola.

Read Full Post »

La repetició de les eleccions no li ha sortit a Pedro Sánchez com ho havia previst. Ha estat un fracàs, malgrat que ha guanyat les eleccions.

Pedro Sánchez|Foto oficial Moncloa

Els socialistes han perdut representació, la dreta i la ultradreta han crescut i, a Catalunya, l’independentisme ha obtingut els millors resultats de la història en unes eleccions al Congrés. L’operació de Sánchez no ha reeixit perquè Espanya ara no és més governable que quan no va voler o no va poder fer un pacte d’esquerres amb Pablo Iglesias, que ara és impossible. La situació de bloqueig que va fer servir com a argument per a la convocatòria electoral es manté ara com fa mig any, si no és que ja compta amb una futura abstenció del PP per a la investidura. El PSOE ha perdut escons, mentre que els populars de Pablo Casado han recuperat terreny després de tenir els pitjors resultats de la seva història i Vox s’ha convertit en la tercera força del Congrés. Un dels fets més rellevants i preocupants de la jornada d’ahir és el resultat de la ultradreta, que ha més que doblat la seva representació gràcies, fonamentalment, a la desfeta total de Ciutadans. Hi ha hagut, clarament, un traspàs de vot del partit taronja de Rivera –que es resisteix a dimitir– cap al PP i Vox.
Catalunya ha estat l’epicentre no només de la campanya electoral, sinó també de la vida política espanyola i hauria de ser ara el centre de l’atenció de qui ha guanyat. No es pot governar Espanya sense buscar una solució política per a Catalunya, on les forces independentistes han tret un escó més del que tenien, gràcies als millors resultats mai obtinguts en unes eleccions generals. ERC ha revalidat la victòria malgrat perdre dos diputats, JxCat n’ha guanyat un i la CUP entra per primera vegada al Congrés, on ocuparà dos escons.

Read Full Post »

Els comicis del 10-N han deixat les coses encara pitjor per a la governabilitat d’Espanya, amb una Catalunya on l’independentisme es reforça. Amb els resultats a la mà, la repetició electoral porta a un nou i complicat bloqueig polític.

Pedro Sánchez votan ahir|ZIPI-EFE

L’aposta de Sánchez s’ha demostrat massa arriscada i irresponsable. Al líder socialista se li ha acabat la bona estrella: aquest cop ha fracassat. Al PSOE se li complica encara més la possibilitat de governar. Amb un Podem debilitat, la suma de les esquerres exigiria el suport dels nacionalistes bascos i els independentistes catalans, contra els quals el partit socialista ha fet pivotar la seva campanya per competir amb una dreta que ha sortit reforçada. Si, per contra, Sánchez volgués recolzar-se precisament en la dreta, ja no en faria prou amb l’abstenció del PP i Cs que no s’ha cansat de reclamar. La irrupció de Vox, a més, encareix un hipotètic gest del popular Pablo Casado, ja de per si prou difícil, a favor d’un govern del PSOE. La gran coalició que reclama el poder econòmic i l’Europa d’ordre està molt complicada. Vist el panorama, doncs, d’entrada no es pot descartar fins i tot una nova convocatòria electoral.En termes ideològics, a Espanya els blocs d’esquerra i dreta segueixen amb els mateixos percentatges –amb un lleuger ascens de la dreta–, però amb una diferència significativa i molt preocupant: la ultradreta fa un salt espectacular i agafa el relleu a Cs, que pateix un daltabaix històric, fins i tot més fort del que anunciaven els sondejos.

Albert Rivera ha dilapidat tot el seu capital.

En pocs mesos, el polític forjat en l’anticatalanisme ha passat de poder aspirar a una vicepresidència del govern espanyol amb el PSOE a la irrellevància. Es queda amb menys diputats que ERC. El seu lloc el passa a ocupar Vox, una formació ideològicament i socialment tòxica, nostàlgica del franquisme, ultraconservadora i antiimmigració. La ultradreta s’ha convertit en la tercera força al Congrés espanyol, una notícia desastrosa, també per a Catalunya: el programa d’Abascal té com una de les seves raons de ser la liquidació de l’autogovern de Catalunya.

Read Full Post »

Participació de Bellaterra: 79,44

Cens de Bellaterra: 2.106

Read Full Post »

Per Beatriz Talegón

“Ja ho havien avisat des de la plataforma Tsunami Democratic: el dia 9 de novembre hauria mobilitzacions massives. I així està sent”.

El seu missatge anunciant-deia així: «Tsunami Democratic convoca el 9N a una jornada de desobediència a la Junta Electoral i crida a omplir les places de 16h a 22h amb una jornada política, cultural i festiva. Si la repressió de l’Estat no s’atura per la jornada de reflexió, tampoc es pararà la gent. En contra de la repressió i en contra de la mordassa, paraules, ciutadans i cultura en llibertat. Pacíficament, respectuosament, de manera inequívocament no violenta ».

L’acte principal, que acaba de començar a les 16.00 hores, té lloc a la Gran Via, i compta amb un cartell replet d’actuacions musicals.

Els actes que estan duent-se a terme ara mateix són concerts com aquest, de la Plaça Universitat a peu de carrer.

Però no només s’esperen accions a la capital catalana, sinó que les mobilitzacions estan produint-se en pobles i ciutats de tot Catalunya. Són més de 300 les poblacions que tenen actes preparats.

I com s’han pogut organitzar el muntatge dels escenaris, i de tota la logística necessària per organitzar esdeveniments que van a ser multitudinaris? Es pregunten alguns. Doncs bé: des de la plataforma Tsunami Democratic han fet una crida pública perquè tot el que volgués col·laborar, ho fes a partir de les 11 del matí. I així ha estat: la gent ha començat a arribar als diferents llocs on hi havia previst realitzar actes i s’han organitzat perquè tot estigués a punt.

Avui és la primera vegada que es posa en ús l’aplicació de Tsunami Democratic, que requereix d’un codi de validació per als usuaris (que només s’aconsegueix a través de canals de confiança). Precisament es tracta d’un «assaig general», de cara a les mobilitzacions que ja s’han anunciat per a la setmana que ve: 1 11S de tres dies consecutius.

Per a totes les accions, Tsunami Democratic ha «exigit» a tots els seus participants l’actitud «tossudament no violenta».

Read Full Post »

Victos Francos (PSC), regidor de l’Ajuntament de Cerdanyola, encarregat de les relaccions amb Bellaterra, que fins ara no ha acudit mai als Plens de l’EMD, assistirà només si li interessa un dia.

Cal recordar la seva històrica declaració dient “Sabeu on eren els bellaterrencs l’any 1939?….a l’entrada de la Diagonal de Barcelona saludant a Franco”

Victor Francos negocian amb Guillem Nadal, vocal del govern municipal de l’EMD de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

El president de l’EMD, Ramon Andreu, va posar en coneixement del plenari que el regidor del govern municipal de Cerdanyola encarregat de les relacions amb l’EMD, Víctor Francos, no assistirà als plens de Bellaterra, excepció feta de que ho demani ell mateix, ja que s’ha encetat una relació bastant directe entre els governs de l’EMD i de l’Ajuntament de Cerdanyola

La Junta de Veïns de l’EMD de Bellaterra ha aprovat la modificació del Reglament Orgànic de l’Entitat i la moció de la Junta de Portaveus en resposta a la Sentència del Tribunal Suprem, amb llibertat de vot per part dels membres de Gent per Bellaterra. Un altre dels temes destacats del plenari bellaterrenc, però, es va retirar: la modificació del document “descripció de funcions dels agents cívics de l’EMD de Bellaterra, ja que és un tema en procés de diàleg amb l’Ajuntament.

Els assumptes a tractar per la Junta de Veïns de l’EMD hauran de referir-se a l’àmbit local. Aquest va ser el punt més polèmic del debat sobre la modificació del Reglament Orgànic de l’Entitat que va ser aprovat amb els vots a favor de Gent per Bellaterra, l’abstenció de Convergents i el vot negatiu d’ERC.

El portaveu d’Esquerra, Quim Oltra, va mostrar el seu rebuig a aquesta modificació del ROM per considerar-lo un atac a la llibertat d’expressió i a la participació política. A més, Oltra també fa una lectura crítica de les relacions entre Secretaria i Govern de l’EMD ja que considera que gairebé no hi ha distinció entre les tasques de la Secretaria i l’acció política del govern.

La moció de la Junta de Portaveus de rebuig de la Sentència del Tribunal Suprem es va aprovar amb llibertat de vot en el grup de Gent per Bellaterra. El text va comptar amb el suport de Convergents i ERC, mentre que a Gent per Bellaterra es van fer dos vots afirmatius i l’abstenció de la resta de membres del grup.

Junta d’Assessorament de Presidència

ERC presentava una moció per facilitar l’assistència dels vocals de l’oposició a la Junta d’Assessorament de Presidència per poder estar informats de les gestions del govern respecte a Bellaterra amb veu però sense vot i sense rebre retribució econòmica.

El representant de Convergents, Jordi Macarulla, no es mostrava convençut sobre la proposta ja que si ell fos el president, assegura, no li agradaria tenir l’oposició present a la Junta d’assessorament.

En aquest sentit, el president de l’EMD, Ramon Andreu, comenta que la Junta d’Assessorament de Presidència s’ha creat per poder treballar i decidir d’una manera reglada les decisions de manera ben treballada entre els membres del govern, ja que no existeix la Junta de Govern. Andreu considera que aquesta junta ha de seguir igual que fins ara i quan algú de l’oposició tingui alguna inquietud, rebre’l i donar-li les explicacions oportunes respecte al tema plantejat.

El punt va ser rebutjat amb el vot negatiu de Gent per Bellaterra, l’abstenció de Convergents i els vots afirmatius d’ERC.

El punt número 6 referent a l’acord municipal per al transport interurbà a Bellaterra, també presentat per ERC, en el qual es demanava elaborar un estudi sobre la viabilitat i l’impacte en la mobilitat d’un transport interurbà, així com instar al govern de l’EMD a treballar conjuntament amb l’Ajuntament, l’AMB i la Diputació de Barcelona per assolir aquesta finalitat, es considera des de Gent per Bellaterra no necessari ja que actualment s’està en converses amb l’Ajuntament i no cal gastar diners en allò que ja s’està treballant.

Quim Oltra, d’ERC, demana que com aquesta proposta no porta data d’execució, es pressuposti per a l’any vinent i es porti a terme. Finalment, la formació republicana retirava el punt fins a properes dates.

Read Full Post »

01. Cristóbal Martínez Bordiu, marquès de Villaverde i gendre de Franco. 02. Alfonso de Borón y Danpierre, duc de Cadis, casat amb la néta gran de Franco. 03. José Cristóbal Martínez Bordiu. 04. Luis Alfonso de Borbón Martínez Bordiu. 05. Francis Franco|ARA

Han passat quaranta-quatre anys des de la mort del dictador Francisco Franco i les imatges de la sortida de les seves despulles del Valle de les Caídos, lluny de convertir-se en un acte de justícia històrica, han fet visible i evident la deriva autoritària que està soscavant la democràcia espanyola. Són el símbol d’una involució. Un estat de dret modern i seriós no s’hauria de permetre un espectacle així. Sense voler-ho, fruit del seva frivolitat i el seu tacticisme inepte, el president en funcions del govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, ha permès que l’exhumació de les restes del dictador es convertís en una lamentable exhibició mediàtica de franquisme nostàlgic. Si durant els anys de la Transició es va parlar del franquisme sociològic, si en les dècades següents es va donar per aparentment enterrat, ara estem assistint al seu retorn: l’esperit del dictador segueix perfectament viu i, a diferència dels inicis de la democràcia, es mostra públicament sense cap inhibició política ni mental. Ja només faltava aquest cop de ma, aquesta cerimònia ignominiosa.

Els fills i els nets dels que el 1975 van entrar el fèretre a la cripta de l’infame monument –erigit amb l’esforç de milers de presos a la memòria del general feixista– són els que ara l’han tret de nou damunt les espatlles. Els mateixos cognoms, el mateix silenci reverencial, les mateixes consignes i, de fons, una idèntica idea autoritària i excloent d’Espanya. Permetre que es faci explícita aquesta continuïtat és un tret al peu que es tira la democràcia espanyola. ¿Com s’ha pogut permetre una reivindicació com aquesta? Es manté així impúdicament viva la lleialtat al militar que va provocar la Guerra Civil i va posar fi al règim democràtic republicà, provocant milers de morts i quaranta anys d’una sagnant i mediocre dictadura. L’historiador Paul Preston ha qualificat l’era de Franco com “l’holocaust espanyol”, una història de terror i fanatisme ideològic fruit d’un ultranacionalisme que torna a estar entre nosaltres. En uns casos, com Vox, de manera explícita. En altres, amb dissimulació hipòcrita.
Tot això és el que simbòlicament ens ha retornat amb les imatges d’aquesta mena de segon funeral de Franco. No ha sigut, esclar, un homenatge d’estat –només faltaria!–, però sí un homenatge increïblement permès per l’Estat. Potser que s’ho facin mirar els que tant es preocupen de defensar la imatge d’Espanya al món enfront del sobiranisme català: ¿els sembla normal aquest manifestació de franquisme? El món també ho deu haver mirat incrèdul. Tornen els fantasmes del passat. Per a qualsevol demòcrata amb un mínim de memòria i dignitat les imatges d’avui són una autèntica ofensa. Són una agressió perquè treuen de l’armari l’Espanya més negra del segle XX. Fins al punt que el mateix coronel Tejero que el 1981 es va aixecar contra la democràcia per ressuscitar el franquisme avui ha estat ovacionat com un heroi, i el seu fill ha oficiat una missa en honor del dictador.

Mai en democràcia s’havia produït una cosa semblant. És un autèntic escàndol, un escarni per als fills i nets de les víctimes del militar feixista que va usurpar el poder, per a tots els que van defensar la República amb la seva vida i tots els que van combatre la dictadura i ho van pagar també amb la presó o la mort. A les cunetes d’Espanya encara hi ha milers de morts que es mantenen anònims per l’absència absoluta d’una política de memòria històrica durant més de quatre dècades de democràcia. Quin contrast tan gran amb els honors amb què l’Estat ha permès que la família i els acòlits ultres del dictador protagonitzessin el trasllat del cos! L’han convertit en un acte d’exaltació franquista.

El que havia de ser una reparació històrica ha acabat esdevenint una indecència política, un afront a la democràcia. ¿Algú s’imagina res semblant a Alemanya amb Hitler o a Itàlia amb Mussolini? El Valle de los Caídos fa dècades que s’hauria d’haver clausurat o transformat en un lloc de denúncia de la dictadura. Treure’n ara el cos de Franco d’una manera tan maldestra, deixant que se l’apropiïn els apologetes de la dictadura, sense cap projecte de memòria de fons, sense cap acte explícit de contrició, només amb fins electorals espuris, és una demostració més de la baixa qualitat democràtica espanyola. És un autèntica vergonya.

Read Full Post »

«La generació jove que ha pres el control del carrer està extraordinàriament capacitada. Probablement és la generació més preparada que hem tingut mai, la més alliberada del pes de la tradició espanyola»

Vicent Partal, director de VilaWeb

VICENT PARTAL

Un dels aspectes que es poden intuir en aquests primers dies, frenètics, de la revolta catalana és que té un caràcter global. Així és l’impacte que té en un món globalitzat que globalitza també –i, per tant, homologa– revoltes arreu del món.

Per això l’ocupació de l’aeroport del Prat, dilluns de la setmana passada, va ser un encert total. Els joves d’Hong Kong, una de les ciutats globals per excel·lència, van entendre que els aeroports han esdevingut alguna cosa més que simples aparcaments d’avions. I van convertir aquella ocupació en un recordatori al món sencer de la injustícia de la dominació xinesa. Que Barcelona reaccionàs de la mateixa manera ha tingut una gran significació, perquè les imatges s’associen –i les causes també, és clar. La brutalitat de la violència exercida per la policia espanyola i la policia autonòmica va servir encara per a amplificar l’abast del missatge al món. Avui no hi ha ningú mínimament informat al planeta que no tinga Catalunya al focus, al costat d’Hong Kong i de més situacions particularment dramàtiques i dures, com la que torna a viure ara mateix el poble de Xile.

I tot això es tradueix ja en dificultats, important, per al govern espanyol i per a la Unió Europea. Quan la Xina dedica propaganda oficial a dir que ells no peguen tant ni tan fort com Espanya, la UE té un problema de reputació. Perquè sempre ha dit que, com que no és cap superpotència militar ni política, les seues claus són l’economia i la defensa dels drets humans. I amb les imatges del Prat en surt malparada. Quan, per primera vegada, com va passar ahir, hi ha eurodiputats que acusen els eurodiputats espanyols d’exercir d’espanyols i solament d’espanyols i de fer abús del càrrec seguint un apriorisme nacional, pren cos i es referma la tesi que ací hi ha un conflicte que encaixa plenament en la doctrina internacional sobre el tracte a les minories nacionals. En fi, quan la premsa de tot el món posa d’exemple els manifestants d’Hong Kong i Barcelona com els líders de les noves formes smart de protesta, això fa de la revolta catalana un moviment que desperta simpatia arreu; i no simplement simpatia, sinó també solidaritat.

(Sobre això, tres dels millors articles, que us recomane, són aquests:
—The Guardian. ‘New generation, new tactics: the changing face of Catalan protests’
—Quartz. ‘Hong Kong is exporting its protest techniques around the world’
—Wired. ‘Catalonia has created a new kind of online activism. Everyone should pay attention’. )

Ara cal aprofitar el moment, però. La generació jove que ha pres el control del carrer està extraordinàriament capacitada. Probablement és la generació més preparada que hem tingut mai, la més alliberada del pes de la tradició atàvica espanyola, la més global de totes i la més decidida i valenta que hàgem vist mai. La manera com combinen la calma i la tranquil·litat, el millor ambient, amb una autodefensa eficaç cada vegada que són atacats pense que en el futur serà estudiada –tal i com apunten ja aquests articles que recomane– com la llavor d’un canvi històric en les formes de mobilització i contestació política arreu del món. Però tot plegat servirà de poc si no assolim la independència.

Dita la qual cosa també he dir que si l’assolim (i estem en condicions de fer-ho i molt ràpid, malgrat el tap institucional) una de les preocupacions més grans que jo sempre he tingut, que era que acabem fent una república independent amb els mateixos defectes de la monarquia on vivim, potser hauré de començar a esborrar-la. Perquè si aquesta gent jove que hem vist als carrers són els dirigents del nostre futur la millora és fora de tota discussió.

Read Full Post »

Error
Aquest vídeo no existeix

Read Full Post »

Demanen als diputats i senadors que renunciïn a la indemnització econòmica que se’ls abona després de la dissolució de les Corts.

Els promotors argumenten en que aquesta legislatura ha estat molt curtai que hi hauran hagut 4 eleccions legislatives en 4 anys

“Si no curres, no cobres”, aquest és el lema de la campanya llançada per internet a través de Change.org que denuncia l’escassa activitat parlamentària d’aquesta legislatura.

Més de 400.000 persones ja l’han secundat ahir dijous a la tarda. L’objectiu és arribar a 500.000.

El Congrés i el Senat es dissoldran aquests dimarts, dia 24, per la convocatòria d’eleccions el 10 de novembre.

Els parlamentaris que no formin part de la Diputació Permanent de cada cambra deixaran de rebre el seu sou mensual, però tindran dret a l’anomenada “indemnització de transició” que s’ha de demanar expressament i és incompatible amb qualsevol altre ingrés.

Es tracta d’una indemnització per compensar l’eventual falta d’ingressos entre la dissolució de les cambres i el dia de les eleccions. S’abona en un sol pagament i tributa a Hisenda.

Fins a 4.500 euros

La quantitat depèn del temps que s’estan sense percebre altres ingressos fins a un màxim de 46 dies que dura el període entre legislatures.

Es calcula proporcionalment en funció del sou base – 2.972,94 € – més els complements que poguessin rebre en funció de les seves responsabilitat a les cambres. El màxim a què pot arribar la indemnització és de 4.500 €.

En el Congrés, aquesta indemnització pot ser sol·licitada per 213 diputats, ja que els 137 restants seguiran cobrant el seu sou com a membres titulars o suplents de la Diputació Permanent

La campanya de Change.org vol que els diputats renunciïn a aquesta indemnització.

Consideren que estaran dos mesos sense cobrar després d’una breu legislatura de menys de cinc mesos, dos dels quals d’estiu, i tenint en compte que en quatre anys hi hauran hagut quatre eleccions legislatives.
Al març, quan es van dissoldre les corts després de la convocatòria del 28-A, 216 diputats van demanar i cobrar la indemnització i només cinc van renunciar a rebre-la. Al Senat ho van fer, 9 dels 194 senadors que hi tenien dret.

“Està a les teves mans que això es torni a repetir.”

D’aquesta manera, el promotors de la campanya “Si no curres, no cobres”, demanen als ciutadans que se sumin a la proposta.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »