Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Gaudí’

Bellaterra, 2 de febrer de 2025

Mapping 2025 de l’artista romà Quayola a la Casa Batlló de Barcelona

LLUÍS TORRES|Ahir dia 1 de febrer ens vàrem desplaçar des de Bellaterra a la façana de Casa Batlló de Barcelona per gaudir del seu Mapping anual que, després de quatre anys, s’ha consolidat com un dels espectacles audiovisuals més destacats del món. La seva última edició va atraure més de 95.000 persones.

https://youtu.be/-45ubzdz7_E?si=GgGNbr6lqMZpNNC0

Titulat Arborescent, aquest mapping exclusiu rendeix homenatge a la natura, imitant comportaments i dinàmiques naturals del món botànic, amb estructures ramificades en forma d’arbre que es despleguen al llarg de la façana de Casa Batlló.

La peça Arborescent revela la geometria oculta de la natura, la seva expressivitat pictòrica i les formacions arbòries que cobren vida a través de visualitzacions basades en algorismes.

L’artista romà Quayola afirma: «Aquestes formacions arbòries creixen, es connecten amb els elements arquitectònics i es balancegen com si fossin mogudes per un soroll algorítmic que imita el comportament del vent. Així, les formes arbòries pinten la façana amb matisos i tons, creant un espai híbrid que és tant suspès com contemplatiu.»

La projecció està acompanyada per una banda sonora original composta per l’artista, que combina l’estètica instrumental tradicional amb una nova composició algorítmica. Creada mitjançant un software personalitzat desenvolupat pel mateix artista, la música realça el crescendo de la producció, seguint el moviment i el creixement de les plantes al llarg de l’arquitectura.

Fusionant estructures botàniques i arquitectòniques

Un dels majors reptes del projecte va ser integrar els comportaments botànics en la geometria arquitectònica de la façana. Els arbres i els arbustos es ramifiquen de manera orgànica al llarg de la façana, fusionant inspiracions botàniques i arquitectòniques amb una nova estètica digital/algorítmica.

Quayola afirma: «La part més fascinant del procés creatiu va ser simular l’impacte del vent artificial en diverses espècies d’arbres. El moviment de cada branca balancejant-se en el vent es converteix en un nou objecte de contemplació.»

Reconegut per reinventar el patrimoni històric, Quayola sintetitza les inspiracions arquitectòniques de Gaudí, partint de la natura per crear una obra personal i innovadora que qüestiona la nostra relació amb la tecnologia, la tradició i l’entorn.

Quayola afegeix: «Constantment exploro noves relacions amb el patrimoni de la nostra cultura visual, i tenir l’oportunitat de treballar amb un símbol tan icònic com Casa Batlló és realment especial. Profunditzar en l’obra de Gaudí m’ha reafirmat el poder infinit de la natura com una font inesgotable d’inspiració artística.»

Quayola utilitza la tecnologia com una lent per explorar les tensions i els equilibris entre forces aparentment oposades: el real i l’artificial, el figuratiu i l’abstracte, l’antic i el nou. A través d’instal·lacions immersives, interactua i reimagina imatges canòniques mitjançant tecnologia contemporània. La pintura de paisatges, l’escultura clàssica i la iconografia són algunes de les estètiques històriques que serveixen com a punt de partida per a les composicions híbrides de Quayola.

La seva obra ha estat presentada i exposada en nombroses institucions prestigioses d’arreu del món, incloent-hi el Museu V&A, Londres; Park Avenue Armory, Nova York; National Art Center, Tòquio; UCCA, Pequín; How Art Museum, Xangai; SeMA, Seül; Palais de Tokyo, París; Ars Electronica, Linz; Sonar Festival, Barcelona i el Festival de Cinema de Sundance. El 2013, Quayola va rebre el Golden Nica a Ars Electronica.

Font: Casa Batlló



Read Full Post »

La Generalitat ja ho va fer al febrer i ho va proposar a Madrid

El govern central ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de monument històric, els grups escultòrics de Josep Maria Subirachs al temple de la Sagrada Família, després que la Generalitat ho acordés al febrer en el consell executiu.

Formen part d’aquestes obres els grups escultòrics de la façana de la Passió: ‘El Sant Sopar’, ‘L’orella de Malc’, ‘La traïció de Judes’, ‘La flagel·lació’, ‘L’Alfa i l’Omega’, ‘La negació de Pere’, ‘El judici de Jesús’, ‘El Cirineu’, ‘Jesús camí del Calvari’, ‘El soldat Longí’, ‘Els soldats jugant a daus’, ‘La Crucifixió’, ‘L’enterrament’, ‘L’Esperit Sant’ i ‘L’Ascensió’.

També a la Passió, són obra de Subirachs les portes de l’Evangeli (‘Porta de l’Evangeli de Mateu’ i ‘Porta de l’Evangeli de Joan’), la ‘Porta de Getsemaní’, la ‘Porta de la Coronació’ i els ‘Apòstols’ (‘Jaume el Menor’, ‘Bartolomeu’, ‘Tomàs’ i ‘Felip’).

En les portes de la façana de la Glòria, formen part dels béns reconeguts ‘La porta major’ (que conté el text complet del parenostre i el de la quarta petició), la ‘Porta de la primera petició’, la ‘Porta de la segona petició’, la ‘Porta de la tercera petició’, la ‘Porta de la cinquena petició’, la ‘Porta de la sisena petició’ i la ‘Porta de la setena petició’.

També formen part de les obres de Subirachs l’escultura de sant Jordi, situada al primer trifori de la nau central, i el semibust de bronze de l’arquitecte Antoni Gaudí, situat al Museu de la Sagrada Família.

La culminació de la seva obraJosep Maria Subirachs (1927-2014) va rebre el 1986 l’encàrrec de dur a terme els grups escultòrics de la façana de la Passió del temple, i va dedicar més de vint anys de la seva vida a esculpir aquests grups escultòrics i altres elements, una obra que s’ha considerat la síntesi i la culminació de la seva carrera escultòrica.

Després de transitar en la seva escultura del Noucentisme a l’abstracció geomètrica, Subirachs va crear un llenguatge escultòric contemporani i expressionista, que va aplicar a la Sagrada Família, i que no només no pertorba l’obra arquitectònica de Gaudí, sinó que contribueix a expressar-la, ha observat el govern central.

Per representar els dos últims dies de la vida de Jesús de Natzaret, l’escultor va recuperar l’expressionisme figuratiu, va buscar l’efecte dramàtic i va proposar una lectura que segueix una línia ascendent, en forma de S, que es distribueix en tres nivells.

La narració, amb un relat argumental, estilístic i simbòlic d’episodis concrets de la història religiosa del cristianisme, es presenta de manera gairebé cinematogràfica, i comença amb l’escena de l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles i acaba amb l’escena de l’enterrament, segons recull el BOE.

L’obra de Subirachs a la Sagrada Família està dotada d’entitat pròpia i transcendeix l’obra arquitectònica que li fa de suport, alhora que aporta un valor cultural afegit d’alt nivell i qualitat artística: “Constitueix un episodi excepcional en el context de l’art i de l’escultura contemporània i ha convertit el seu autor en un referent essencial de l’art català”, ha destacat el govern d’Espanya.

Read Full Post »

wio_loveoflesbian
Foto: Propietat de la productora ElTerat

http://www.terra.tv/videos/Entretenimiento/Musica/Videoclips/7279-456405/Estreno-exclusivo-de-Wio-de-Love-of-Lesbian.htm

Direcció: Kike Maillo ( Goya 2012 al seu film EVA)

Ajudant i Storyboard: Guy Pérez (Dibuixant, Guionista i Director per l’ESCAC)

Felicitats al nostre veí Guy Pérez i Ciurezu, per la seva trajectoria profesional i la propera estrena del seu curt ” Trigo” amb Eduard Farelo, Maria Molins i Biel Montoro.

Read Full Post »

Fundació del TRIO BELLATERRA

 

La web del TRIO BELLATERRA és en construcció. Gràcies

TRIO BELLATERRA amb el belleterrenc Francesc Pérez Torres (Foto: bellaterra.cat)

Cristian Chivu (Violí),  Magdalena Menasi (Violoncel), Albert Guinovart (Piano) i Francesc Pérez i Torres (Representant Oficial) són els fundadors del TRIO BELLATERRA, que portaràn el nom del poble i la música clàssica arreu.

ALBERT GUINOVART  (Barcelona, 1962), Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, marxà a Londres per estudiar amb Maria Curcio. La seva activitat musical es divideix en diferents vessats: Composició, Orquestració, Docència i Interpretació pianística. Entre altres, a tocat amb la Simfònica d’Israel, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), la Sinfónica de Madrid, Sydney Festival Orquestra, Orchestre National de Toulouse, Orchestre National de Montpelier, Helsinki Philharmonic Orquestra i la Franz Liszt de Budapest.

Ha registrat amb Franz Paul Decker, Lawrence Foster, Edmond Colomer, Josep Pons, James Laughran, Chistopher Hodwood. Ha col-laborat amb artistes com Barbara Hendricks, Juan Diego Flores, Maria Bayo, Victoria de los Angeles, Jaume Aragall, Nacho Duato, etc., Compositor de bandes sonores, musicals i sintonies de TV, com Mar i Cel (1988-2004), Flor de Nit (1992), Desconcerto grosso (1994), Gaudí, el musical de Barcelona (2003), Paradís (2005), El Largo Invierno i Los Niños de Rusia (del director de cine Jaime Camino), La Monyos (de Mireia Ros), Coronel Macià (de Josep Mª  Forn), Nissaga de Poder, l’Herència, Laberint d’Ombres, Mirall Trencat i El Cor de la Ciutat, a més de muntatges musicals per Sergi Berbel, pel Teatre Nacional de Catalunya i la música pel Campionat de Natació del 2003 i la Sardana Marinera (2008). Albert Guinovart té molts enregistrements a EMI, Armonia Mundi i DECCA. Editorial Tritó i la Casa Boileau de Barcelona té editada la seva obra. També ha enregistrat obres de Joaquín Taurina, Enric Granados, Isaac Albéniz, Joaquin Rodrigo, Xavier Montsalvatge, Xavier Gols i Stephen Heller.

Des del 2006 és professor d’orquestració i direcció de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), situada a dins de L’Auditori de Barcelona, també seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

MAGDALENA MENASI (Galati), Violoncelísta. Estudia al Conservatori George Enescu de Iasi de Moldova, marxà a estudiar amb Ros Pople (GB), Radu Aldulescu (Itàlia), Vladimir Tonha (Rusia), Itzak Tamir (Israel) i el Quartet Enescu (París). Voloncelista solista de l’Orquestra de Camara Paul Constantinescu de Bucarest (1989-1993), Violoncelísta Solista de l’Orquestra de Ploiesti (1993-1996), i Violoncelísta de la Orquesta de Camara del Auditori de Zaragoza. Actualment és la Violoncelista Assistent de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV). Enregistraments per la TVR, RAI, i la Milano Rete A. Ha estat convidada al Festival d’Òpera de Macerata (Itàlia), Orquestra Nicolo Amati de Munich (Alemanya). Ha realitzat gires musicals per La Habana, Bari Sorento, Stresa i Gibraltar.  

CRISTIAN CHIVU (Bucarest, 4 de març del 1972). Violinísta. Diploma de Honor pel Conservatori de Música Ciprian Purumbescu de Bucarest. És el Concertino Assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Ha estat Concertino de l’Orquestra de Camara Paul Constantinescu de Bucarest. Ha participat als London Proms amb l’OBC i Lawrence Foster i al Carnegie Hall de New York (EUA)………Continuará!!

 

Read Full Post »