Segons fonts d’aquestes tres institucions, aquests dies començaran les obres dels FGC, molt properes al Camí Verd, de l’Estació de Bellaterra.
Estació Bellaterra FGC | CEDIDA
Les obres tindran una daurada de sis mesos, i són bàsiques per millorar la cadenania, i aconseguir ampliar la frecuencia del Metro del Vallès en 5 minuts, ja que les perllongacions del Vallès Occidental estan desbordant les previsions i disparen l’ús de la línia en més d’un 65%.
Estació FGC de Bellaterra nevada, el 28 de febrer de 2018 | BELLATERRA.CAT
Cartell anunciant les obres dels FGC |CEDIDA
Molt bona notícia per Bellaterra Aquesta nova situació està en vies de resoldre’s, però no serà abans de 6 mesos, i a molt trigar, aportar una solució pel 2020. Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya té previst ampliar les freqüències de trens a les línies S1 i S2, que fan el trajecte entre el Vallès Occidental i Barcelona. L’objectiu és que surti un tren cada cinc minuts des de Sabadell i Terrassa; i que en arribar a Sant Cugat -on convergeixen les dues línies- les freqüències també conflueixin i hi hagi un tren cada dos minuts i mig fins a Barcelona.
Dissabte 17 de novembre inaugurem els jardins Montserrat Figueras, un interior d’illa davant l’Hospital Clínic dedicat a una soprano que va ser referent en el repertori vocal de les èpoques medieval, renaixentista i barroca.
El nom dels jardins va ser aprovat definitivament pel plenari de l’Ajuntament de Barcelona aquest estiu i segueix la línia marcada pel Districte de l’Eixample defeminitzar el nomenclàtordel districte incorporant el nom de dones rellevants de la nostra història a interiors d’illa i altres espais.
La soprano catalana especialitzada en musica antiga va néixer a Barcelona1942 i va morir l’any 2011 als 63 anys després d’una llarga i fructífera carrera artística i personal al costat del seu marit, el violgambista i director d’orquestra Jordi Savall. Amb ell fundà grups com Hespèrion XX, la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nation
Els Jardins dedicats a la soprano catalana se sumen als d’altres dones que aquest mandat han anat conquerint espais de la ciutat. Alguns espais aprovats i batejats recentment han estat els Jardins dedicats a la matemàtica i astrònoma Assumpció Català o el passatge dedicat a la mestra i pedagoga Carme Aymerich, també a l’Eixample.
Als Jardins de Montserrat Figueras s’accedeix pel carrer Còrsega 195 i estan delimitats pels carrers de Casanova, Villarroel i París.
Programa de l’acte
10.30 h Presentació i parlaments
10.50 h Descoberta de la placa commemorativa
11.00 h Concert de Ferran i Arianna Savall
11.45 h Cloenda
Inolvidable la nostra bellaterrenca universal Montserrat Figueras (Barcelona, 15 març 1942-Bellaterra, 23 novembre 2011)|CEDIDA
La seva filla Arianna Savall Figueras i Peter U. Johansen (Hirundo Màrius) ens ho recorden:
Estimada mare, avui hauries fet 77 anys i L8et recordem dolçament i la teva preciosa veu ompla els nostres cors….
BIOGRAFIA
Montserrat Figueras i Garcia (Barcelona, 15 de març de 1942- Bellaterra, 23 de novembre de 2011)
Fou una soprano catalana, especialitzada en música antiga. Fou referent en la interpretació d’un ampli repertori vocal de les èpoques medieval, renaixentista i barroca. La seva trajectòria va estar vinculada a la del seu marit, el músic igualadí Jordi Savall i Bernadet, amb el qual fundà grups com Hespèrion XX, la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, amb els que va realitzar nombrosos enregistraments i concerts. Nascuda a Barcelona en una família de melòmans, estudià amb Jordi Albareda i, posteriorment, a la Schola Cantorum Basiliensis i a la Musikakademie de Basilea, Suïssa. Col·laborà des de molt jove amb Enric Gispert i la formació de música medieval Ars Musicae. Estudià les tècniques de cant antigues, des dels trobadors fins al barroc, desenvolupant un concepte personal que beu directament de les fonts originals, tant històriques com tradicionals, al marge de les influències post-romàntiques. Des de 1967 establí amb el violgambista Jordi Savall una unió tant artística com personal, fructífera en activitats pedagògiques, d’investigació i de creació.
Participà entre 1974 i 1989, al costat de Savall, en la fundació dels conjunts Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations. Amb aquests grups, i com a solista, recuperà un ampli patrimoni musical eclèctic, en el que destacà les seves interpretacions del Cant de la Sibil·la, Ninna Nanna, Misteri d’Elx i Isabel I.
Debutà al Gran Teatre del Liceu l’any 1991 amb Una cosa rara de Vicent Martín i Soler, sota la direcció de Jordi Savall, i el 1993 amb l’Orfeo, de Monteverdi.
La cantant i el seu marit varen fundar el segell discogràfic ALIA VOX amb el que gravaren més de mig centenar de discos. El seu repertori es basa en músiques d’origen llatí i obres polifòniques renaixentistes, entre d’altres. L’any 1989 enregistrà un disc de cançons medievals catalanes i l’any 1995 una sèrie de cants de la sibil·la.
Actuà regularment als principals festivals d’Europa, Amèrica i Orient. Fou mare d‘Arianna Savall, soprano, compositora i arpista reconeguda internacionalment, i de Ferran Savall. Morí al seu domicili de Bellaterra, Cerdanyola del Vallès, la matinada del 23 de novembre de 2011, víctima d’un càncer diagnosticat un any abans. Morí acompanyada per la seva família, en Jordi Savall i els seus fills Arianna i Ferran. El seu funeral va tenir lloc al Monestir de Pedralbes, el 25 de novembre.
PREMIS I DISTINCIONS:
Els més de 60 CD que enregistrà van rebre nombroses distincions internacionals, entre ells el Grand Prix de l’Académie du Disque Français, l’Edison Klassiek, i el Grand Prix de la Nouvelle Académie du Disque (1992) i el Grand Prix de l’Académie Charles-Cros (1993).
La seva tasca per recuperar la música antiga va ser reconeguda l’any 2001 amb una nominació als premis Grammy. El 2003 va rebre el títol d’Oficial de l’Ordre Francesa d’Arts i Lletres del govern francès. L’any 2008 rebé el premi UNESCO artistes per la pau juntament amb el seu marit Jordi Savall. El 2011 va rebre el premi Creu de Sant Jordi, per la seva contribució a la recuperació de la música antiga.
L’any 2011 va rebre un premi Grammy pel llibre-CD Dinastia Borgia. Església i poder al Renaixement.
A l’enllaç de sota podeu escoltat la realitat de Bellaterra, segons les intervencions a Cerdanyola Ràdio de Quim Oltra, candidat d’ERC a la presidència de L’EMD de Bellaterra, i Miguel Vazquez, president de la Comissió Veïnal Bellaterra-Sant Cugat :
El bellaterrenc Quim Oltra, candidat per ERC a la presidència de l’EMD de Bellaterra, ens ha comunicat aquest vespre, durant el cafè tertúlia a l’Hostal Sant Pancraç, amb l’assistència d’Helena Solà, candidata d’alcaldessa a Cerdanyola dels Vallès, que l’Ajuntament ha pagat abans d’ahir, la deuta que tenia amb L’EMD, am data 1 de gener de 2019, per un import de 250.000€.
Quim Oltra i Helena Solà, aquest vespre al cafè tertúlia de l’Hostal Sant Pancraç de Bellaterra|ERC
Miquel Vazquez, president de la Comissió Veïnal Bellaterra-Sant Cugat|BELLATERRA. CAT
Miquel Vázquez, president de la Comissió Veïnal Bellaterra-Sant Cugat, per l’annexió de Bellaterra i Can Fatjó dels Aurons a Sant Cugat indica que la Generalitat ja va tenir anteriors problemes amb Bellaterra derivats del suport dels veïns a la independència municipal el 2015, al 1992 o als anys 70. I és que, segons Miquel Vazquez es tractaria d’una qüestió relacionada amb la identitat i singularitat històrica de Bellaterra, que no és “una cosa que ha aparegut amb l’EMD”, i que si no es resol el problema, aquest continuarà, fins que democràticament es respectin les decisions majoritàries de les veïnes i veïns de Bellaterra.
El president de la Comissió Veïnal també opina que les propostes d’alguns partits de Cerdanyola, que tenen a veure amb un nou conveni similar amb el de L’EMD de Valldoreix, ho fan ara a través del Ple de l’Ajuntament o de l’EMD, Miquel Vázquez ho titlla d’arribades fora de temps, després del desinterès de quatre anys i d’oportunitats autenticament electoralistes, només per justificar el poc respecte als veins i nules inversions dels últims 20 anys a Bellaterra.
A l’enllaç de sota podeu veure aquesta informació complerta, apareguda al mitjà Cerdanyola.info:
El camp de golf, de propietat pública, disposa de gairebé 90 hectàrees de zones verdes entre Sant Cugat i Rubí
El camp de golf de Sant Joan està en desús des de 2018 FOTO: Bernat Bella
Per Bernat Bella
LaCUP Sant Cugat i la AUP Rubí han reclamat que elcamp de golf de Sant Joanes converteixi en un gran parc interurbà entre Sant Cugat i Rubí i s’obri a la ciutadania. El camp de golf, propietat de l’Institut Català del Sòl i que compta amb gairebé 90 hectàrees de zones verdes, està actualment abandonat, ja que la darrera empresa gestora va fer fallida i la Federació Catalana de Golf, gestora de l’espai, no ha trobat cap empresa que el vulgui explotar.
“Volem que aquest espai, que està en plena decadència, torni a ser d’ús i patrimoni dels veïns deSant Cugat i Rubí”, ha defensat la portaveu de la CUP, Núria Gibert. Així, els cupaires presentaran una moció a l’Ajuntament de Sant Cugat per tal d’iniciar converses amb l’Incasòl, depenent de la Generalitat de Catalunya, i poder recuperar els terrenys. El Ple Municipal de Rubí ja va aprovar una proposta en el mateix sentit el passat mes de febrer.
La idea de les dues formacions és que els dos Ajuntaments gestionin de manera conjunta l’espai i es converteixi en un parc d’ús “públic i universal”. A dia d’avui. els drets d’explotació del camp són de laFederació Catalana de Golf, tot i que, segons l’AUP, no està interessada en gestionar-lo directament ni ha trobat cap empresa privada interessada.
“No s’entén que un espai així estigui en desús”
“Poden haver-hi moltes propostes: fer activitats, concerts, un centre d’educació ambiental, fer pedagogia d’educació ambiental, activitats amb esplais o caus… S’haurà de decidir entre els dos ajuntaments”, ha explicatJordi Muntal, de l’AUP, que ha recordat que als anys 90 un moviment popular de rubinencs i rubinenques ja es va oposar al projecte de golf i va denunciar diverses “irregularitats” en la gestió de l’Incasòl.
“No s’entén que un espai així estigui en desús”, ha lamentat Núria Gibert, que considera que aquest gran espai verd s’hauria de posar “al servei de la gent”. L’objectiu és que els dos Ajuntaments “apretin” l’Incasòl per recuperar el camp.
El camp de golf
El camp de golf va ser inaugurat el 1994 com el primer camp de golf públic de Catalunya i va ser dissenyat pel golfistaSeveriano Ballesteros. Va ser gestionat per la Federació Catalana de Golf fins al 2015 i després per l’empresa Metropolitan Golf Barcelona, abans de passar a mans de Puro Campo S. L. a inicis del 2017. Finalment, el 2018 aquesta empresa va fer fallida i actualment manté litigis amb la Federació Catalana de Golf.
Enhorabona! JM Tresserras, belleterrenc i ex conseller de la Generalitat de Catalunya, per també utilitzar els nostres Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya|BELLATERRA. CAT
BELLATERRA.CAT 