Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra’

BELLATERRA 2015: La Generalitat vol sancionar l’empresa de l’abocador de Can Fatjó

Posted in Bellaterra, tagged , , , on 31 Març 2019|

Des del 2013, l’empresa que gestiona l’espai ha de tapar el forat per requeriment de la Generalitat. Encara no ho ha fet

El forat de Can Fatjó és d’uns 70 metres de profunditat, quan la llei marcava el límit en 30 metres. FOTO: Artur Ribera

Per Bernat Bella (27.03.2015)

El Departament de Territori i Medi Ambient iniciarà un expedient sancionador contra Puigfel SA per no haver complert els acords de restauració de l’abocador de Can Fatjó, segons ha pogut saber el TOT Sant Cugat. La Generalitat va requerir a l’empresa que explota l’espai, el cobriment del forat i el pagament d’un dipòsit d’1,5 milions d’euros; encara no ha realitzat ni una cosa ni l’altra. Ara l’assessoria jurídica del departament decidirà si es tracta d’una infracció greu o lleu, tenint en compte l’àrea afectada i si l’empresa ha fet alguna tasca, i fixarà l’import de la sanció. Per aquest motiu L’EMD de Bellaterra també ha denunciat recentment la situació.

TOt i això, la possibilitat que s’instal·li un abocador a Can Fajtó dels Aurons, entre Cerdanyola i Sant Cugat, no està del tot tancada; segons han denunciat Un Altre Sant Cugat (UASC) i la Federació d’Associacions de Veïns (FAV).

“Crèiem que estava solucionat però ara tenim una preocupació. Les coses van tant lentes que s’eternitzen o queden a un calaix”, ha argumentat Manel Sánchez, president de la FAV; que ha mostrat la seva preocupació sobre que una decisió política pugui acabant permeten la instal·lació d’un abocador.

Seria l’Ajuntament de Cerdanyola el qui tindria potestat per modificar la situació urbanística de l’espai perquè es pugui instal·lar un abocador. “L’accióde força de Cerdanyola està afluixant”, ha exposat Jaume Massanés, de la UASC.

Afectació a Sant Cugat

Tot i que l’abocador es troba en terrenys de Cerdanyola, la seva afectació és important per Sant Cugat, ja que és al límit dels dos municipis i a només dos quilòmetres del centre de Sant Cugat. “L’afectació és molt important, ens afecta més a nosaltres que a Cerdanyola”, ha assegurat Sánchez.

Concretament, els barris més propers serien Can Magí, Coll Favà i Volpelleres. A més, al voltant de Can Fatjó hi ha una desena d’escoles i hospitals, a banda de ser una zona amb molta densitat de població. “Els riscos són evidents”, ha sentenciat Jaume Massanés, que recorda que a Cerdanyola ja hi ha 9 abocadors que tenen conseqüències per tota la zona.

Com a exemple, Massanés ha explicat l’anècdota d’un grup d’amics que situats al Castell de Cerdanyola (a la carretera entre els dos municipis) van haver de sortir a l’aire lliure per vòmits,suposadament provocats per la proximitat d’un abocador.

Lluita veïnal i ciutadana

Ara fa quatre anys la pressió social i veïnal va aconseguir aturar les obres il·legals de construcció d’un abocador de deixalles a Can Fatjó dels Aurons. “Des del 2011 s’ha format un petit grup de vigilància pel tema dels abocadors. Estem en una zona rodejats d’abocadors“, ha lamentat Jaume Massanés.

“La lluita que hem tingut fins ara es torna a reproduir”, ha recalcat el president de la FAV.

A més, el Parlament de Catalunya i els ajuntaments de Sant Cugat i Cerdanyola ja es van posicionar en contra de l’abocador a Can Fatjó.

Mineria i abocador

La història del forat de Can Fatjó es remunta al 1963, quan el Ministeri d’Indústria va autoritzar l’empresaAlmar Productes Ceràmics a explotar l’espai per extraure argiles. Des de llavors va funcionar com una cantera.

El 2009, aquesta empresa va cedir els drets d’explotació a Puigsel, que des de llavors va realitzar obres per fer un abocador al clot; sense seguir amb les activitats mineres. El forat ha acabat sent de 70 metres.

Des de la UASC demanen que el Ministeri retiri la llicència minera, ja que fa anys que no es desenvolupa aquesta activitat, i aquest és un supòsit per poder revocar-la.

http://www.totsantcugat.cat

Read Full Post »

TOT BELLATERRA: Entrevista al president de L’EMD Ramon Andreu Atik

Posted in Bellaterra, tagged , , , , on 29 Març 2019|

Ramon Andreu Atik és president de L’EMD de Bellaterra des de l’any 2010

Foto actual de Ramon Andreu Atik, President de Bellaterra des de la creació de L’EMD, l’any 2010|BELLATERRA.CAT

Com veu Bellaterra?

Bellaterra està en un punt d’inflexió, devant de la desafecció que patim de l’Ajuntament de Cerdanyola que ens afecta a tots, podem afrontar-la junts com a poble o seguir-la suportant com a veïns.

Però aquesta desafecció és de sempre. Quina diferència hi veu ara?

El govern actual de l’Ajuntament de Cerdanyola ha estat molt agressiu amb Bellaterra i això ens ha portat a la situació límit actual. Hem de tenir en compte que l’Ajuntament no ha respectat la consulta ciutadana vers la independència de Bellaterra amb un 94% de vots a favor, i no ha fet cap proposta per un nou conveni segons la resolució del Parlament de Catalunya, arran de la consulta d’independència de de Bellaterra. Ha tirat enrera tots els acords ja assumits amb anteriors Governs de Cerdanyola (com el judici per desmuntar les pilones i les càmeres), s’ha negat a incrementar la presència policial amb agents específics de Bellaterra. Ha denegat que la Diputació de Barcelona fes el traspàs de la carretera BV1414 a Bellaterra per pacificar-la. S’ha negat reiteradament devant del CAT-Salut a l’obertura del Centre Mèdic de Bellaterra, i s’ha intentat paralitzar L’EMD incomplint els pagaments del seu finançament.

Tot el que descriu, per què ha passat?

Des de sempre, Bellaterra ha estat obligada per Cerdanyola. Amb la creació de l’EMD, Bellaterra comença a créixer com a poble i ha estat en el moment de desenvolupament infraestructures bàsiques (metge, Pilones, trànsit, policia) que aquest oblit s’ha transformat en una no acceptació d’una Bellaterra amb la seva pròpia identitat. Tot això és produeix perquè Bellaterra és una societat totalment desconnectada de Cerdanyola, i això ja ho sabem tots.

I què s’hi pot fer?

Bellaterra té aquesta situació perquè ja està realment desconnectada de Cerdanyola. La solució és adaptar la realitat administrativa a la realitat i per tant deixar de dependre de Cerdanyola. En un primer moment vàrem plantejar la independència com a municipi, però la sentència del Tribunal Constitucional del cas de Medinyà (posterior a la consulta ciutadana feta a Bellaterra) va tancar aquesta possibilitat. Ara l’annexió amb Sant Cugat és una altra sortida molt viable.

L’annexió a Sant Cugat és viable?

SÍ, totalment. A diferència de la petició de ser municipi independent que varem plantejar el 2015, l’annexió de part d’un municipi a un altre és un procediment administratiu, no polític. Si es compleixen els requisits que marca la llei, no tant sols és possible, sinó que Bellaterra hi té dret.

Bellaterra compleix els requisits?

Sí. Els requisits bàsicament són tres. En primer lloc superar el 50% de signatures dels veïns. En segon lloc que els límits territorials resultats de l’annexió siguin coherents. Per tant, seria inviable si Bellaterra estigués situada al mig del municipi, però estant com està en un extrem, els límits resultants no són cap inconvenient. En tercer lugar cal garantir l’estabilitat pressupostària dels dos municipis afectats. En aquest sentit Cerdanyola és viable econòmicament sense Bellaterra perquè el seu pressupost de 58 milions d’euros garanteix una viabilitat encara que no compti amb els 4 milions d’euros de Bellaterra i perquè Sant Cugat no tindrà impacte econòmic al rebre un territori amb superàvit econòmic com Bellaterra.

Que diuen Sant Cugat i Cerdanyola d’aquest procés d’annexió?

Cerdanyola es va posicionar totalment en contra abans d’iniciar la recollida de signatures, però tots els partits polítics de Sant Cugat manifesten que s’ha d’escoltar el que diuen els veïns i analitzar els resultat de les signatures abans de valorar-lo.

Ser president de L’EMD de Bellaterra ha estat una bona experiència?

Sí sí, totalment. És una feina molt gratificant. Soluciones problemes als teus veïns, el dones millors serveis i qualitat de vida, i la gent de Bellaterra és molt agraïda i t’ho reconeix. Té els seus moments difícils, però tot l’anterior ho sopleix amb molta força.

Vostè no era polític abans de ser president de L’EMD de Bellaterra. Faci’m una valoració de la política i la seva experiència.

No em considero una persona de caire polític. He estat profesor D’INEF durant molts anys i mai havia tingut cap experiència política abans. Vaig acceptar entrar al projecte de Gent per Bellaterra per la seva tranversalitat. És molt gratificador poguer treballar amb gent de totes les ideologies i pensaments, perquè m’entengui, Gent per Bellaterra està formada per persones de dretes, esquerres, centre, unionistes, independentistes…El que ens uneix (políticament parlant) es que som veïns i el nostre objectiu és fer que els habitants de Bellaterra visquin millor prenent les decisions des d’aquí. He rebutjat ofertes d’entrar a participar amb altres formacions polítiques.

Com veu Bellaterra els propers anys?

Bellaterra casa cop anirà a millor, la gent de Bellaterra té molt de seny, és activa i tenim moltes coses a fer perquè partim de zero. Hem d’aconseguir tenir un Servei Mèdic a Bellaterra, portem molts anys lluitant però s’aconseguirà. Hem preocupa el tema de la seguretat devant els robatoris, personalment m’ha entrat a robar a casa dues vegades, i a molts a tres veïns també. L’EMD no té competències de Policia petó si altres competències que ens poden ajudar en aquest sentit. Les pilones, les càmeres, vigilància, patrimoni i agents cívics faran millorar la seguretat. Malauradament no és te la presència policial que caldria, però estic segur que s’aconseguirà millorar la sensació de seguretat a Bellaterra, encara que no tinguem la competència ni els recursos per fer-ho. S’ha d’estar molt vigilants de temes com l’Abocador de Can Fatjó dels Aurons i la Via Interpolar, que els vam aturaren el seu moment, però que encara no estan tancats definitivament. I no podem oblidar la carretera BV1414 que ens travessa arteriarment amb un tràfic de pas inacceptable. Aquesta carretera la veig transformada en una avinguda pacífica per als bellaterrencs i lliure del trànsit de pas que haurà de desviar-se per les autopistes. També crec que els propers anys es resoldrà la disfunció social amb Cerdanyola, es històric i l’arrel de molts problemes de Bellaterra. Hem d’anar tots en aquesta direcció, és un problema que es resoldria definitivament amb l’annexió a Sant Cugat.

Es torna a presentar?

Com a partit, a l’última reunió amb Gent per Bellaterra vàrem decidir tornar-nos a presentar com a formació política només de Bellaterra. Els motius són que crec que som l’única opció que no depèn dels partits de Cerdanyola, i que pot defensar únicament els interessos de Bellaterra. Necessitem més temps per tancar temes que poden afectar molt al nostre poble, com la Seguretat, l’Abocador, l’Interpolar, el Servei Mèdic, i l’annexió a Sant Cugat. Com a President voldria donar pas a gent nova, jo porto ja uns anys. Penso que és bo una renovació de càrrecs cada certs anys.

A l’última reunió de partit em van demanar que em tornes a presentar. Finalment la petició de partit, els temes molt importants que encara queden pendents i que li comentava, poden ajudar al que calgui per aconseguir l’annexió a Sant Cugat, i l’il-lusió per fer una Bellaterra millor, m’han fet que em torni a presentar com a president de L’EMD de Bellaterra.

Read Full Post »

BELLATERRA GOURMET: Agrella salvatge de Bellaterra

Posted in Bellaterra, tagged , , on 27 Març 2019|

Fulles d’agrella salvatge a la natura de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

Agrella a la cuina d’Occitania, Polònia i Lituania

Encara que actualment es conegui poc als Països Catalans, l’agrella ha estat conreada des de l’antiguitat. Es tracta d’una verdura molt utilitzada a la Cuina d’Occitània al nord d’Alvèrnia i Llemosi, on se’n fan sopes i cremes, però també en tota mena de plats on es pugui utilitzar també bledes o espinacs.

Té un gust semblant al de la bleda però una mica picant, com si estigués lleugerament fermentada. Aquest gust pungent de la fulla prové de l’àcid oxàlic que conté.

De les fulles se’n fan sopes i purés, com el “shav” de la cuina de Polònia i Lituània . Es pot menjar com a verdura i per a fer salses. També se’n poden fer amanides, car les fulles d’agrella tenen un gust agradablement àcid que recorda el savor del kiwi o el de la maduixa de bosc.

L’agrella és esmentada a La cuynera catalana i en diversos receptaris mallorquins més o menys coetanis.

A la medicina herbal tradicional l’agrella es feia servir com a laxant.

Read Full Post »

ÚLTIMA HORA DE BELLATERRA: “Enquesta i pujades les pilones de control del Camí Antic de Bellaterra”

Posted in Bellaterra, tagged , , , on 27 Març 2019|

Vídeo i fotos de BELLATERRA.CAT

Enquesta de transit al Camí Antic de Bellaterra (Km0 de Sant Cugat) BELLATERRA. CAT

L’EMD de Bellaterra ha fet a primera hora d’avui, una enquesta de mobilitat, a la majoria dels conductors dels cotxes que han pasat per la part de les pilones del Camí Antic de Bellaterra.

Aquesta tarda de 16:00 a 17:30 es tornarà a realitzar per saber i certificar l’abundant tipus de transit que està passant, i els motius i les destinacións.

Demà dijous 28 es senyalitzarà que divendres 29 de març, a les 22:00 hore, es tornaràn a pujar les pilones pel control general de transit d’aquesta important part via d’accés pel barri de Terranova de Bellaterra, kmO de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

Enquesta de transit d’aquesta tarda al Camí Antic|BELLATERRA. CAT

Cal recordar a les veïnes i veins de Bellaterra, que han de disposar de les targetes subministrades a les oficines del govern municipal de l’EMD de Bellaterra, perquè els seus cotxes puguin pasar al accionar el mecanisme automàtic de la pujada de les pilones.

NOTA: Ampliarem informació sobre la gestió i polèmica de les pilones del Camí Antic tant importants per la seguretat i trànsit de Bellaterra.

Read Full Post »

BELLATERRA RECORDA: Creació de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona)

Posted in Bellaterra, tagged , , on 26 Març 2019|

Paisatge de vinyes dels terrenys de Bellaterra on van instal·lat la Universitat Autònoma de Barcelona| Arxiu UAB

Per Amparo Moreno Sardà

Les reivindicacions estudiantils van obligar el règim a reestructurar la universitat a Espanya.

La Universitat Autònoma de Barcelona va ser creada per un decret de 6 de juny de 1968 juntament amb nous centres universitaris a Madrid, Bilbao, Santander, San Sebastián i Badajoz, a més dels Instituts Politècnics de València i Barcelona. El Decret-llei posa de manifest que la conflictivitat cada vegada més gran a la universitat preocupava al govern de Franco, que es va veure obligat a adoptar mesures per reduir-la.

La Universitat Autònoma de Barcelona va ser creada pel “Decreto-ley 5/1968, de 6 de junio, sobre medidas urgentes de reestructuración universitària”.

La introducció i els articles d’aquest decret són significatius, ja que posa de manifest la preocupació del govern de Franco per reduir la conflictivitat que havien generat els estudiants universitaris a la segona mitat dels anys 60. Aquesta conflictivitat es relaciona amb la massificació que s’havia produït a mida que s’incorporaven als estudis universitaris els fills i també ja les filles de sectors socials que fins llavors havien estat exclosos.

Primer parla de la necessitat de fer “una modificación a fondo de la Universidad… y no simples retoques de detalle de su funcionamiento”, degut a que “la gravedad de determinados problemes suscitados por la masificación de la enseñanza universitaria en las grandes ciudades, no permite demorar la solución” al projecte d’una futura Llei d’ensenyament universitari, que havia de basar-se en criteris i experiència. Aquesta problemàtica s’havia posat de manifest a Barcelona amb especial intensitat a partir de la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) el 9 de març de 1966.

Tot i això, es puntualitza que “las reformas que el presente Decreto-ley establece sólo sean, en principio, de aplicación a los nuevos centros docentes que se crean…, sin alterar la regulación de las Universidades actualmente existentes”. També se parla dels recursos econòmics per a contractar nou professorat.

L’article primer estableix la creació de noves Universitats a Madrid, Barcelona – sense especificar les Facultats que integrarà – i Bilbao i noves Facultats a Santander, San Sebastian i Badajoz. I l’article segon, la creació dels Instituts Politècnics Superiors de Barcelona i Valencia.

L’article tercer estableix que aquests nous centres es regiran per un “Estatuto singular que comprenda principalmente lo relativo a su organización, régimen docente y económico-administrativo, que aprobará el Gobierno, a propuesta del Ministerio de Educación y Ciencia, previo informe del Ministerio de Hacienda en materia económica y con los asesoramientos o informes que, en su caso, estime pertinentes”. També estableix la possibilitat de diferenciar, en els òrgans de govern, les tasques pròpiament universitàries de les gerencials o administratives. I que les places de catedràtics, agregats i adjunts es cobriran, en primera convocatòria, mitjançant concurs general de trasllat.

L’article quart es refereix a la igualtat d’oportunitats i explica que es garantirà mitjançant “los préstamos sobre el honor” i les beques.

L’article cinquè diu que “podrán revisarse las situaciones diferenciadas o modulaciones singulares de cumplimiento de deberes, conectadas a la mera condición de estudiantes, que no responderán a especiales motivos de aprovechamiento o de inteligencia o carencia de medios económicos suficientes”, amb una terminologia poc clara que sembla referir-se als estudiants que puguin realitzar activitats subversives.

L’article sisè fa referència a un dels problemes que havien generat més conflictes, l’associacionisme estudiantil, que el règim havia organitzat inicialment en el Sindicato Español Universitaria (SEU), horitzontal, i a Barcelona havia portat a la creació l’any 1966 del SDEUB, com hem explicat. Segons aquest article, “El Gobierno, a propuesta del Ministerio de Educación y Ciencia, podrá autorizar, en las Universidades existentes o de nueva creación, la constitución y organización de entidades representativas de estudiantes que permitan canalizar sus aspiraciones en cada Facultad o Universidad, siempre que aquellas sean solicitadas por el porcentaje mínimo que se determine del alumnado del Centro”.

I finalment, l’article setè fa referència al nombre d’estudiants per professor, que també generava malestar. Un problema derivat de l’ampli accés a la Universitat de nois i també noies que ja no procedien només de les classes benestants, sinò també de les noves classes mitjanes.

El Decret es tanca amb les disposicions finals que deixen en suspens “hasta que se promulgue la futura Ley de enseñanza universitaria”, les prescripcions de la legislació anterior, tant de la Ley de Ordenación Universitaria de 29 de julio de 1943, com alguns articles de la Ley 83/1965 de 17 de julio, sobre oposicions a càtedra del professorat.

Aquest text va ser completat pel “Decreto 1774/1968, de 27 de julio, por el que se desarrolla el artículo primero del Decreto-ley de 6 de junio sobre medidas urgentes de reestructuración universitaria”.

Read Full Post »

TURÓ DE SANT PAU és el Manhattan de Bellaterra?

Posted in Bellaterra, tagged , , , , , on 25 Març 2019|

Quan consultem el plànol oficial de l’EMD de Bellaterra sorprèn veure el seu barri del Turó de Sant Pau (Ubanització Turó de Sant Pau?), amb un nomenclàtor que recorda els carrers del barri de Manhattan de Nova York.

Després de 1972, any de l’inici de la seva construcció, no s’ha trobat cap nom històric per donar-lo als seus 13 carrers?

La seva integració com barri de L’EMD de Bellaterra va ser votat per la majoritària de les seves veïnes i veïns, com també ho han fet signant per l’annexió a Sant Cugat del Vallès.

HISTÒRIA DEL TURÓ DE SANT PAU

Les cases del Turó de Sant Pau van ser adquirides no només pels professors de la UAB

Part dels terrenys expropiats pel Campus es van destinar a la construcció d’habitatges privats

A més de la construcció dels edificis per a les facultats al Campus de Bellaterra, es va projectar edificar habitatges destinats al professorat de la universitat seguin el model anglosaxó. Tot i això, la construcció va ser lenta i problemàtica i els terrenys i habitatges van acabar venuts de vegades a persones que no tenien res a veure amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

Vista aèria dels habitatges del turó de Sant Pau. Desconegut / 26-06-1991 / Arxiu General i Registre de la Universitat Autonòma de Barcelona

La construcció dels edificis al nou Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i la selecció del seu professorat va comportar que el Patronat plantegés la necessitat de construir uns habitatges destinats als nous docents, seguint el model de les universitats anglosaxones. Per fer-ho, es van separar alguns dels terrenys que s’havien adquirit per al campus.

Els primers habitatges es van construir a la part nord, al Turó de Sant Pau de la Serra de Galliners, a tocar del terme municipal de Sabadell.

La cooperativa d’habitatges, aliena a la universitat, va obrir una recollida de sol·licituds pels 100 habitatges que es van programar de 100, 150 i 200 m2. Els edificis es van començar a construir a l’abril de 1972, si bé hi van haver importants problemes econòmics a l’hora de vendre els habitatges. En molts casos, els professors que havien sol·licitat un lloc on viure no van poder assolir el preu que la cooperativa demanava, motiu pel qual es van fer enrere. Aquesta va ser la primera actuació orientada a dotar el Campus d’habitatges.

Josep Maria Riera Gassiot, ex-cap del Servei de Publicacions de la UAB entre 1993 i 2002, es va mostrar molt crític amb aquest procés:

“Trobo discutible el que es va fer a la part del turó de Sant Pau, que es va expropiar per després fer-ne una venda immobiliària. Això crec que es il·lògic, no és correcte expropiar una propietat per fer-ne una funció pública i després vendre-la fent especulació privada […]

Ho van expropiar tot junt, i van veure que aquella part no la necessitaven i que podia estar bé que hi hagués un barri en què hi visqués gent de la UAB. Però mai va ser real, a diferència de les cases Sert de la UAB, que són de la UAB, estan administrades per la UAB i en principi són per a persones que hi treballen, com també la Vila, que és per als estudiants”.

Les obres van continuar amb entrebancs fins que al 1975 es van reprendre, acabant-se al 1979. Finalment, la Cooperativa es va dissoldre el 1992.

Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs – 06/06/2017

Read Full Post »

FELIÇ PRIMAVERA BELLATERRA! “Antonio Vivaldi: La Primavera”

Posted in Bellaterra, tagged , , on 20 Març 2019|

Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març del 1678–Viena, 28 de juliol del 1741) va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc.

Antonio Vivaldi (Venècia, 1678-Viena, 1741) WIKIPEDIA

Era anomenat Il prete rosso (‘El capellà roig’) per ser sacerdot (catòlic) i pèl-roig. Va compondre unes 777 obres, entre les quals hi ha 477 concerts i 46 òperes.

És especialment conegut, en l’àmbit popular, per ser l’autor de la sèrie de concerts per a violí i orquestra: Les quatre estacions.

Aquesta obra, que forma part del cicle de la seva opus Il cimento dell’armonia e dell’inventione, té una importància capital per suposar la ruptura del paradigma del concerto soli, establert pel mateix Vivaldi.

Fins llavors, el concerto soli era un concert en què l’instrument solista portava tot el pes de la melodia i la composició, i la resta de l’orquestra es limitava a exercir l’acompanyament segons les regles de l’harmonia.

Read Full Post »

SANT CUGAT: “Bellaterra gaudirà de l’ex camp de golf de Can Sant Joan, que serà un parc interurbà”

Posted in Bellaterra, tagged , , , , on 19 Març 2019|

Bellaterra gaudirà del nou Parc interurbà de Can Sant Joan de 90 hectàreas, al seu Km0 de Sant Cugat

Ex golf públic Can Sant Joan |CEDIDA

El Ple de Veïns de Sant Cugat va aprovar ahir dilluns reconvertir l’antic camp de golf de Can Sant Joan, que limita amb Rubí, que passarà a ser un parc interurbà. Proposta de la CUP-PC, aprovada amb tots els vots de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès a favor, excepte els de Cs i PP, que hi van votar en contra.

Ex golf públic Can Sant Joan | CEDIDA
L’ex camp de golf, propietat de l’Institut Català del Sòl i que va ser dissenyat pel desaparegut Severiano Ballesteros, compta amb unes 90 hectàrees de zones verdes, i està actualment abandonat, ja que l’última empresa gestora va fer fallida i la Federació Catalana de Golf, gestora de l’espai, no va trobat cap empresa que el vulgui explotar.

Bellaterra també tindrà l’oportunitat de gaudir aquest gran parc interurbà que el té al Km0, a només 5 minuts des de l’entrada del Camí Antic de Sant Cugat.

Read Full Post »

BELLATERRA 2011: La veritat sobre l’Abocador Can Fatjó dels Aurons

Posted in Bellaterra, tagged , , , , , on 19 Març 2019|

Pels que volen “marejar la perdiu”, publiquem la veritat sobre l’actuació de l’EMD de Bellaterra i el greu problema que vam viure de ple les veïnes i veins l’any 2011, per la gestió oculta que va fer el Govern Municipal d’Antoni Morral i el posterior Ajuntament amb Carme Carmona i Alfons Escoda, dels partits PSC i CiU, i els permisos per fer realitat l’Abocador de Can Fatjó dels Aurons, tant a prop dels veins de Bellatera, així com de Col·legis, Clinica Asepeyo, Sant Cugat dels Vallès, etc.,
Aquesta polèmica ens ha permet de demanar copia de la documentació dels fets i la denuncia ralitzada per la nostra EMD de Bellaterra. Gràcies a aquesta important gestió i la supervisió de tota la documentació realitzada, finalment es va evitar quelcom com el que estan patint els veïns propers a l’Abocadors Elena i Can Planas de Cerdanyola del Vallès.

Les pudors de gasos de l’Abocador Elena de Cerdanyola

L’Abocador Elena es va donar per clausurat el primer de gener del 2012. Les queixes i denúncies dels veïns i ecologistes han estat permanents. Han estat, entre altres, la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors la que ha vingut denunciant les fugues de biogàs i lixiviats de l’abocador Elena, per la descomposició de les bales amb restes orgàniques i pèrdua de massa amb perills d’esfondrament general, que a causa de perdre volum el terreny amb terres que ho cobreix, provoca que s’enfonsi i apareguin esquerdes i els perills reials de pèrdua de biogàs i lixiviats. Molts ciutadans de Cerdanyolavenen denunciant que les pudors dels gasos de l’Abocador Elena, arriben fins al poble.


Read Full Post »

S’inaugura l’escultura en homenatge a Jordi Savall a Igualada

Posted in Bellaterra, tagged , , , on 19 Març 2019|

Des d’aquest 6 de març, Igualada llueix una escultura dedicada a destacar la important trajectòria del músic Jordi Savall, nascut a la ciutat l’any 1941. Ahir dimecres al vespre es va dur a terme l’acte de reconeixement i l’estrena de la figura, comptant amb la participació de l’homenatjat, de la directora de l’Escola Conservatori Municipal de Música d’Igualada (ECMMI), Maria Queralt Martí, i l’autora de l’escultura, Teresa Riba. Hi van ser presents també les autoritats municipals i un nombrós públic. En acabar, Savall va oferir un petit recital a l’església del Roser.

Amb aquesta escultura, que ja es pot apreciar al carrer del Born, a tocar de la Basílica de Santa Maria, el departament de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada ha volgut fer palès el reconeixement de tota la ciutat a un dels seus prohoms més universals i que, alhora, pugui servir de testimoniatge futur de la seva figura i obra.

Es tracta d’una escultura de mida natural, elaborada en bronze, que pesa 250 quilos i que va requerir d’un procés creatiu que es va allargar pràcticament vuit mesos. Mostra el mestre Savall, tocant la seva inseparable viola de gamba i assegut en un banc. Això permet que qualsevol pugui asseure’s al seu costat i apreciar els seus detalls.

Jordi Savall: una carrera de gran abast internacional
Especialitzat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i la recerca musicològica de música antiga, Savall també ha conreat en menor grau el camp de la composició. El 1970 va començar una reeixida carrera com a intèrpret de viola de gamba, instrument del que és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets.

Entre 1974 i 1989 va fundar tres conjunts: primer Hèsperion XX –posteriorment reanomenat Hespèrion XXI– juntament amb qui va ser la seva esposa, la soprano barcelonina Montserrat Figueras i altres músics de diversos països. L’any 1987 crea la Capella Reial de Catalunya i, finalment, el 1989 funda l’orquestra barroca i clàssica Le Concert des Nations, amb repertoris que van des de l’Edat Mitjana al segle XIX, sempre interpretats amb el màxim rigor històric. Entre els col·laboradors habituals que Savall ha tingut en els seus grups hi ha el nord-americà Hopkinson Smith i el noruec Rolf Lislevand.

La seva discografia supera el centenar d’enregistraments en diferents segells, pels quals ha rebut més de cinquanta premis internacionals. Des de 1998 edita els seus discs amb el seu segell propi, Alia Vox. La seva feina també inclou la música per a pel·lícules, premiada l’any 1992 amb un premi Cèsar de l’Acadèmia Francesa de Cinema per la banda sonora de Tots els matins del món. També va ser nominat al mateix premi el 1998 per la partitura de Marquise. L’any 2000 va rebre el Premi d’Honor Lluís Carulla i el 2009 el Premi Nacional de Música pel seu treball “monumental” de recerca musical, que ha quedat recollit en l’obra Jérusalem. La ville des deux Paix: La Paix céleste et la Paix terrestre.

El gener del 2011 va ser elegit membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català, i el mes següent el llibre-disc Dinastia Borja va rebre el reconeixement de la indústria musical nord-americana amb el premi Grammy a la millor actuació de petit format de música clàssica.
El 2012 va ser guardonat amb el premi musical Léonie Sonning, considerat el Premi Nobel de la música. El 2013 va rebre la distinció de Cavaller de la Legió d’Honor de mans de l’escriptor Amin Maalouf, membre de l’Acadèmia Francesa, en un acte al Palau de la Generalitat de Catalunya.

http://www.veuanoia.cat

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »