Feeds:
Entrades
Comentaris

“El públic ha demanat una votació popular per resoldre el problema”

La Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors es va concentrar davant de la Biblioteca

LAURA ARIAS

Les crítiques a la contaminació dels abocadors han tornat a ser el centre del debat en l’última xerrada informativa sobre el PDU del Centre Direccional que s’ha fet a la Biblioteca Central de Cerdanyola. El director del Consorci del Centre Direccional, Pere Solà, ha estat l’encarregat de presentar la conferència juntament amb l’alcalde de la ciutat, Carlos Cordón. Quan l’acte ha finalitzat, l’ambient s’ha tensat i el públic ha discutit amb els ponents, sobretot, sobre el problema dels abocadors.

El Pla Urbanístic del Centre Direccional pretén construir un nou espai per viure i treballar, és a dir, un barri residencial, “preservant i potenciant els espais naturals dins del seu àmbit” al costat dels abocadors de Cerdanyola. “És molt perillós construir sense descontaminar, sobretot l’abocador de Can Planas”, afirma Mercè Cisneros, portaveu de Cerdanyola Sense Abocadors. “Hi ha una xarxa fluvial molt densa i una gran quantitat de residus industrials”, explica la portaveu.
Pere Solà ha insistit en les diverses xerrades en què no hi ha cap risc per a la salut segons un estudi de la UPC sobre l’emissió de possibles contaminants a l’aire de Cerdanyola. Així i tot, Cisneros afegeix: “no ens hi refiem, hem vingut a tots els actes i sempre s’hi ha donat informació errònia i poc estricta”.

La barrera hidràulica
Mercè Cisneros explica que els mapes del pla urbanístic mostren com l’abocador de Can Planas està en contacte amb l’aqüífer. El director del Consorci, però, explica que estan treballant amb una barrera hidràulica.

“Amb aquesta mesura, l’abocador quedaria encapsulat i els residus no produirien cap efecte”, explica Pere Solà. La portaveu de Cerdanyola Sense Abocadors afirma que “aquesta única mesura en cap cas seria una solució: pa per avui, gana per demà”.

“No faríem un nou barri si fos perjudicial per a la salut”
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón declara que “confia plenament en tota la feina que entitats i experts de prestigi han fet durant els darrers anys per confirmar que portar a terme aquest pla és possible”. A més, Cordón afirma: “tenim l’aval de la ciutadania perquè vam ser l’únic partit que es va presentar a les eleccions defensant públicament i fermament aquest pla”.

Pere Solà explica que “l’ambient de les trobades sempre és el mateix, perquè hi han acudit les mateixes persones amb les mateixes preocupacions”. El director afirma ser el primer preocupat perquè el tema dels abocadors es resolgui: “no faríem un nou barri si ens preocupés que alguna cosa fos perjudicial per als que viuen als voltants d’aquell nou barri”.
Carlos Cordón ha assegurat que la solució dels abocadors arribarà abans o en paral·lel a la del desenvolupament del pla. “Els abocadors estaran resolts abans que comencem a construir habitatge”, afirma. A més, explica que en el tema dels abocadors ja hi estan treballant des del primer dia portant a terme reunions amb l’Àrea Metropolitana.

El públic s’ha mostrat en desacord

L’alcalde ha afirmat: “hem fet xerrades per explicar en profunditat el projecte i ara no hem de venir aquí a posar l’alarma i a fer por a la gent”. Seguidament, el públic s’ha esvalotat i s’han sentit protestes que han qualificat el projecte de “manipulador” i qüestions com que “el problema d’habitatges no es resol construint més habitatges”. Fins i tot, el públic ha demanat una votació popular per resoldre el problema.

“Quin tipus de llegat estem deixant a les generacions futures amb aquest tipus de model?”, reflexiona Mercè Cisneros, “ens parlen de canvi climàtic i canvi global, i un dels components que els conforma és la contaminació”. La portaveu de la plataforma afirma que hi ha un problema d’arrel.

L’enllumenat de la Bellaterra actual recorda encara la de 1929|CEDIDA

La foscor del centre coincideix amb les obres dels FGC a l’estació de Bellaterra, i així portem molts dies.

“Al vídeo de sota de Bellaterra.Cat podeu veure la foscor de part dels Carrers Can Domènec i Doctor Fleming sense enllumenat des de fa anys”👇

La foscor de molts barris de Bellaterra és històrica i tothom segueix a l’espera que Cerdanyola, fagi el canvi dels vells fanals per altres nous, siguin d’economia led i que pasin enllumenar les voreres i no la lluna.

Gràcies voluntaries i voluntaris de Bellaterra per dedicar el vostre temps de descans dominical per deixar nets els nostres propers boscos i espai natural.

Sou amb sinceritat, molt bona gent!

FOTOS DE LA FAMILIA PANTALEONI XERCAVINS DE BELLATERRA

El nostre actiu i ecològic veí, l’Albert Pantaleoni Xercavins, va organitzar ahir diumenge una nova jornada de neteja pels propers boscos de casa nostra, una activitat cívica per conscienciar a tothom de l’importància de mantenir nets aquests espais tocant Bellaterra, i altres poblacions veïnes.

Des de Bellaterra.Cat agraïm a totes les voluntàries i voluntaris del grup de neteja que van participar ahir diumenge, i que també ho han fet altres vegades, dedicant part del seu temps per aquesta noble causa ecológica Sense aquest voluntariat la natura mai sería tant bonica ni saludable.

Sou de tot cor, la bona gent de Bellaterra!!

Tal com podeu veure en detall a les fotos enviades per la Família Pantaleoni Xercavin, es van recollir tota mena de brossa, destacant moltes rodes de cotxes, llençades en plena natura, i fins i tot sofà.

La jornada va durar aproximadament un parell d’hores, des de les 10:00h. fins les 12:00h, desprès tothom va estar convidat a gaudir d’un merescut aperitiu d’agraïment al Parc de Can Feliu (Sant Quirze del Vallès), coincidint que l’entitat Sant Quirze del Vallès Natura amb el suport de l´Ajuntament de Sant Quirze i la Unió Excursionista de Sabadell (UES), van organitzar també altra jornada de neteja amb aperitiu d’agraïment a les 12:30h.

El poble de Bellaterra va assistir ahir al vespre a la Sala Gran del Centre Cívic de l’EMD per vure l’obra de teatre “Una trama mal ordida” de l’Associació Artística Encert de Sabadell i col·laborar solidariament amb La Marató de TV3 i les malalties minoritàries.

“Una trama mal ordida” de l’Associació Artística Encert de Sabadell al Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

El diari digital Bellaterra. Cat, va ser l’únic mitjà present i autoritzat al Centre Cívic de l’EMD, per transmetre íntegrament l’obra de teatre “Una trama mal ordida” en col·laboració amb La Marató de TV3.

Les veïnes i veïns de Bellaterra, amb la presència de Tensi Torrecilla i Mei Barceló, vocals de l’EMD de Bellaterra, van fer possible que la Sala Gran estigués plena de solidaritat amb aquesta colorida peça teatral adaptada per Maite Soler i dirigida per Josep Salomó, tota una intrigant trama que transcorre en una casa senyorial de la Bellaterra de l’any 1959, quan la dictadura franquista dominava la vida de Catalunya. Cap al final, el públic assistent a la sala també va participar directament amb l’obra, i a l’acabar va ovacionar l’entrega i dedicació entusiasta de l’equip de l’Associació Artística Encert de Sabadell.

“Un any més Bellaterra ha col·laborat solidariament amb La Marató de TV3 per una causa justa, com són les malalties minoritàries”.

Les malalties minoritàries són aquelles que afecten un màxim de 5 persones de cada 10.000. Hi ha descrites 7.000 malalties minoritàries diferents i es calcula que afecten entre 300.000 i 400.000 persones a Catalunya. El grau d’afectació és divers, si bé acostumen a ser greus, cròniques, progressives i discapacitants. Un 80% són d’origen genètic i totes tenen en comú la dificultat en el diagnòstic, la inexistència, en molts casos, de tractaments eficients i un elevat impacte social i familiar

Bellaterra, 1 de desembre de 2019
Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra

“Una trama mal ordida”
Basat en el llibre homònim
Adaptació de Maite Soler
Text: Associació Artística Encert
Direcció: Josep Salomó

“Un cas d’intriga a Sabadell els anys cinquanta, des de una casa de Bellaterra”

“A l’arribar a l’edat de jubilació, el sabadellenc Quirze Ginebró i Balasch, industrial del tèxtil, no té ganes de seguir el peu del canó i vol posar algú al front de l’empresa”.

Per a explicar a la família la decisió que ha pres, convoca els quatre fills a la torre de Bellaterra, on viu amb la Paula, la seva dona. Al vespre, mentre es tanca al despatx per a preparar els documents, reapareixen antigues rivalitats entre els fills i surt a relluir la cobdícia d’alguns.
Però un fet inesperat fa que les coses canviïn l’endemà al matí…

Escenografia de Ramon Sans i M. Mercè Fisa|BELLATERRA. CAT

Fitxa artística:
Quirze, L’amo: Quirze Casablancas
Paula, Sra. del Quirze: M. Mercè Fisa
Joaquim, Fill gran: Jaume Miquel
Natalia, Sra. de Joaquim: M. Mercè Rovira
Jenaro, Fill segon: Arnau Sala
Cristina, Filla tercera: Cristina Tiana
Benet, Novio de Cristina: Harrison Papillon
Jordi, Fill petit: Genís Sabaté
Aurora, Empleada llar: Esmeralda Jiménez
Facundo, Inspector: David Òbia
Veu en Off: David Segú

Els anys 2006, 2012 i 2016, Mariss Janson va dirigir el Concert d’Any Nou de Viena.

Tal com informen alguns mitjans letons, el director d’orquestra Mariss Jansons, una de les batutes més importants i reconegudes dels últims temps, va morir ahir a la nit a casa de Sant Petersburg, als 76 anys d’edat.

Mariss Jansons (Riga, 1943), patia una malaltia cardíaca que el mantenia allunyat dels escenaris des de fa un temps, quan va patir un atac cardíac mentre dirigia La bohème a Oslo, el 1996. Estudiant de violí, va estudiar a Viena amb Hans Swaroski i en Salzburg amb Herbert von Karajan, qui el va convidar a ser el seu assistent a la Filharmònica de Berlín, encara que no va poder ser-ho per la prohibició de les autoritats soviètiques.

Des de 1979 fins 2002 va ser el director de la Filharmònica d’Oslo, de 1996 a 2004 de la Simfònica de Pittsburgh; del 2004 al 2015 de la Royal Concertgebouw Orchestra i des de 2003 era el director principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera.

La seva última aparició a Espanya es va produir de la mà d’Ibermúsica (amb qui estava previst que tornés a 2020), el 2015, en uns concerts a l’capdavant de la Concertgebouw d’Amsterdam i al costat de la soprano Dorothea Roschmann, on van sonar músiques de Debussy, falla, Massenet, Respighi, Strauss i Mahler.

La carrera de Maris Janson

El 1973, Jansons va ser nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad. El 1979, va ser nomenat director musical de l’Orquestra Filharmònica d’Oslo, amb la que va dirigir, va gravar i va viatjar extensivament. Jansons va renunciar a la Filharmònica el 2000 després de diverses disputes amb la ciutat per la mala acústica de la sala de concerts d’Oslo.

El 1992, Jansons va ser nomenat director convidat principal de l’Orquestra Filharmònica de Londres i de l’Orquestra Simfònica de Londres, amb qui va gravar la Sisena Simfonia de Mahler per a la discogràfica LSO. Al març de 1997, va ser nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica de Pittsburgh. El seu contracte inicial era de tres anys, però era renovable automàticament amb caràcter anual. Al juny de 2002 va anunciar que abandonaria l’orquestra en 2004.

El 1996, Jansons va estar a punt de morir sobre la tarima a Oslo a causa d’un atac cardíac mentre dirigia les pàgines finals de La bohème. Després de recuperar a Suïssa, cirurgians a Pittsburgh li van col·locar un desfibril·lador a el pit per donar-li una petita descàrrega elèctrica en cas de fallada cardíaca. El seu pare, Arvīds Jansons, havia mort dotze anys abans per un atac cardíac mentre dirigia a la Vaig trobar Orchestra. Jansons va declarar que patia de jet lag, i aquesta va ser una de les raons per les que va deixar la seva posició als Estats Units .

A la tardor de 2003 va començar com a director principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera com a successor de Lorin Maazel i amb un contracte inicial de deu setmanes per temporada durant tres anys. Al setembre de 2006, Jansons va estendre el seu contracte inicial a agost de 2009. Al juliol de 2007, es va ampliar encara més el seu contracte fins a agost de 2012. A l’abril de 2011 va tornar a estendre el seu contracte fins a agost de 2015. Per a juny de 2013 el contracte de Jansons era el més llarg de l’orquestra, ja que durava fins a agost de 2018. Ha fet una campanya per a la construcció d’una nova sala de concerts de l’orquestra.

A inicis de setembre de 2004, Jansons també es va convertir simultàniament en el successor de Riccardo Chailly com a director principal de l’Orquestra Real de Concertgebouw d’Amsterdam, càrrec que va abandonar a la fi de la temporada 2014/2015. Sota el seu mandat, la prestigiosa revista musical britànica BBC MAGAZINE va declarar a l’Orquestra Real de l’Concertgebouwcomo la millor formació simfònica de l’món.

El 2006, 2012 i 2016 va dirigir el Concert d’Any Nou de Viena. També al gener de 2006 va ser guardonat amb el Premi Artista de l’Any de l’MIDEM a Cannes. Al novembre de 2017 va rebre la medalla d’or de la Royal Philharmonic Society.

Avui diumenge dia 1 de desembre (18 hores), Bellaterra obre el teló de la solidaritat al Centre Cívic de l’EMD, un dels escenaris solidaris amb La Marató del 2019.

L’Associacio Artística Encert en porta l’obra de teatre “Una trama mal ordida”, dirigida per Josep Salomó, que transcorre entre Sabadell i Bellaterra.

Aquesta activitat cultural és per recollir fons i ajudar a les malalties minoritàries de Catalunya.

Entre totes i tots fem possible la resposta solidària del poble de Bellaterra!!

Torrons i Gelats Joan Pros de Sant Cugat|BELLATERRA GOURMET

Bellaterra Gourmet us recomana tasteu el Torró de Crema Cremada elaborat per Joan Pros, un dels millors de Catalunya (34€ el quilo).

En Joan Pros elaborant torró de crema cremada, un dels millors de Catalunya|CEDIDA

La història dels “GELATS i TORRONS JOAN PROS” comença l’any 1983, quan s’obrí un establiment al c. Santa Maria número 25, en ple casc antic de Sant Cugat del Vallès, que en aquells moments sobrepassava per poc els 30.000 habitants.

La botiga s’inaugurava en un espai que, fins llavors, havia servit com a sastreria (sastre Güell). Passava a disposar-se d’un obrador a la part posterior i d’un espai per a la venta en la part davantera (tal i com s’ha mantingut fins a dia d’avui).

Presentació de torró Joan Pros per regalar aquest nadal|BELLATERRA GOURMET

Aquesta botiga l’obrien en Joan i la Montse, que s’encarregaven de l’elaboració del producte i de la venda respectivament. Amb anterioritat en Joan Pros havia treballat en diferents establiments de pastisseria, entre ells la pastisseria Sàbat a Sant Cugat o la pastisseria Carque a Barcelona.

Ja des del primer moment es va plantejar la venda de gelats a l’estiu i de torrons a l’hivern. Tots aquests productes s’elaboraven artesanalment a l’obrador del c. Santa Maria, amb productes de primera qualitat.

L’any 1984, un any més tard d’obrir-se la botiga del c. Santa Maria, s’inaugura un segon establiment situat a l’Avinguda Barcelona de Rubí.

Vitrina de Torrons artesans Joan Pros|BELLATERRA GOURMET

A aquestes dues botigues, se’ls hi afegeix l’any 1993 un tercer establiment. En aquest cas, a Sant Cugat, al c. Elies Rogent, al costat del cinema.

Amb aquests tres establiments en marxa s’arriba a les tres dècades, 30 anys on se serveixen gelats artesans cada estiu a Sant Cugat i Rubí. Gelats de llimona, xocolata, vainilla, nata, maduixa, mango, àvia, crema catalana, sacher i molts d’altres. A banda del gelat, també es serveixen begudes (orxata, granissat de llimona o llet merengada) i s’elaboren postres (pastissos, tarrines de crema cremada, bombons gelats…).

Especialitats nadalenques de Joan Pros de Sant Cugat|BELLATERRA GOURMET

Les temporades d’hivern, a més de la venda de torrons, permeten afegir novetats any rere any i algunes d’elles arriben a consolidar-se plenament, com són les Teules del Monestir. Se serveixen torrons de tot tipus: de crema cremada, de coco tendre, de licor, de nata-nous, de xixona, d’alacant…

L’any 2013, després d’algunes remodelacions a les botigues existents, s’incorpora un quart local al carrer de la Torre de Sant Cugat, just a tocar del monestir. Es consolida la presència a Sant Cugat i es promociona la nova imatge dels establiments, que combina els colors blanc, verd i taronja.

Assortit de torrons artesans Joan Pros de Sant Cugat|BELLATERRA GOURMET

L’any 2016 torna a ser un any de canvis. Després de 30 anys amb presència a Rubí, l’establiment de “GELATS i TORRONS JOAN PROS” d’aquest poble es traspassa. Ha estat una empresa exitant i exitosa, n’estem orgullossos i en donem les gràcies al poble. Al mateix temps, l’establiment de Sant Cugat situat al costat dels cinemes tanca definitivament les portes.

Així doncs, romanen solament les dos tendes del centre de Sant Cugat, que passen a incorporar un nou ajut, el fill del Joan i la Montse, el Marçal, per tal de continuar servint gelats i torrons artesans a Sant Cugat.

GELATS I TORRONS JOAN PROS

Carrer de Santa Maria, 25

Carrer de la Torre, 20

☎️ 936 745 173

Sant Cugat del Vallès

“El president de l’EMD, Ramon Andreu, considera injust lligar el tribut a l’IBI i no a la renda”

Ramon Andreu, present al Ple de Cerdanyola del dia 28|CEDIDA

Cerdanyola Info publica que el Ple de l’Ajuntament d’aquest mes de novembre ha aprovat dues mocions en relació al Tribut Metropolità. Una plantejada per la Plataforma No Tribut AMB i la segona presentada per ERC i ECP. Les dues són crítiques amb la falta d’informació en relació al tribut i reclamen un càlcul correcte de l’impost. La plataforma havia convocat prèviament una nova concentració de protesta i continua demanant que no es pagui el rebut mentre continuïn les converses.

La moció de la Plataforma va tenir el suport de tots els grups, tret d’ERC que es va abstenir, i la dels grups polítics va tenir l’abstenció de C’s, Junts i PP i el vot contrari de Guanyem. Esquerra insisteix que la moció plantejada pel seu grup recull l’esperit de la de la plataforma però amb un millor format tècnic i jurídic que la faria més efectiva, mentre altres grups acusaven ERC i ECP de voler “desactivar” el text del col·lectiu ciutadà.

El text de la Plataforma sol·licita a l’AMB “la retirada dels rebuts emesos i la devolució dels ja pagats en cas de constatar un erro de càlcul” i reclama a l’Ajuntament que “esgoti les fórmules legals possibles” per aconseguir “aquestes justes reclamacions de la ciutadania”.

La moció d’ERC i ECP sol·licita a l’AMB “que es procedeixi a la revisió i rectificació si cal dels rebuts que resulti de la mateixa sota el principi d’unitat de criteris en el càlcul”

El text de la Plataforma reclama que l’AMB “defineixi el Catàleg de serveis” que presta a Cerdanyola i l’elaboració d’un pla d’inversions calendaritzat i l’aplicació progressiva del tribut “progressiva a mesura que el pla d’inversions i serveis es vagi implementant”.

La moció d’Esquerra i els Comuns demana a l’AMB presentar en dos mesos la proposta amb el calendari i actuacions de millora en el transport públic pel que fa a freqüències i línies, incorporar la tarifació social equivalent a la zona 1 (tarifa plana) en la prestació del transport públic col·lectiu en 2020 i assumir també l’any vinent el compromís de participar amb els dos terços acordats en els costos del finançament del transport públic urbà.

Aquesta moció també demana que s’estudiï la incorporació una diferenciació de “les activitats de serveis i comerç de proximitat respecte altres activitats industrials i comercials” i s’aprofundeixi “en els instruments de finançament de l’AMB cap a una fiscalitat justa i sostenible”.

La Plataforma havia convocat prèviament al Ple una concentració davant l’Ajuntament que va tornar a tenir una nombrosa assistència i on els seus portaveus demanaven al veïnat que no pagui el rebut mentre es mantenen les converses amb les administracions. Les concentracions tornaran ara als dimecres a les 19 hores.

La Plataforma continua demanant que no es pagui el tribut

Ignacio Laguna intervé en nom de la Plataforma “no solament Tribut AMB/ Sí millors serveis”|CEDIDA

Un dels seus portaveus, Ignacio Laguna, intervenia posteriorment al temps d’audiència ciutadana del Ple insistint en el missatge de la Plataforma de “no solament Tribut AMB/ Sí millors serveis” i presentant la moció, que es va incorporar al Ple per via d’urgència amb suport unànime del Consistori.

El govern afirma que defensarà l’errada de càlcul a l’AMB

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, va explicar els acords dels 18 municipis que s’han incorporat aquest 2019 a la primera corona metropolitana. Una actuació que passa per tres eixos amb tres compromisos per part de l’AMB: critica contundent a la falta d’informació i realització d’una campanya informativa de l’AMB en cada municipi; rectificació del càlcul del tribut en cas d’errada; i determinació clara del Pla d’Inversions de 43 milions en el mandat. Aquest pla, aprovat el mandat passat a l’AMB, contempla que al 2019 els 18 nous municipis de la primera corona s’incorporessin a la tarifa plana amb data 1 de gener i s’instal·lessin marquesines a les parades d’autobús. Una segona fase del pla, als anys 2020-21, es traspassen a l’AMB les línies d’autobús que se’n fa càrrec així de la seva gestió, i al 2022 s’igualaran el títols socials als 36 municipis metropolitans.

Des del govern, el portaveu del grup del PSC, David González, indica que són favorables d’estar a la zona 1 i ser “nucli dur i central” de l’AMB, però també d’un pagament de l’impost “just, digne i correcte”. González indica que defensaran l’existència d’un possible error que fa que el tribut no estigui ben calculat i que formar part de l’AMB s’ha de reflectir en inversions que millorin la qualitat de vida de la ciutadania.

ERC demana un Ple que aprovi un acord, no una moció

ERC destacava que perquè l’AMB detecti una errada de càlcul cal presentar un informe tècnic en un expedient i que per això cal aprovar un acord del Ple i no una moció. “Sinó, apunta el regidor Iñigo de Enterrria, això és un brindis al sol”, al temps que proposava fer un Ple extraordinari on s’aprovi un acord en aquest sentit. Mentre la portaveu del seu grup, Helena Solà, destacava que “si el càlcul està mal fet, evidentment s’ha de rectificar”.

De Enterria criticava el que considera mancances de la moció de la Plataforma perquè es demana un Catalèg de serveis “que l’AMB no fa, això ho té la Diputació”, al temps que criticava al govern i la resta de grups perquè “parlen de la necessitat d’inversions però ningú ha presentat al·legacions al Pla Metropolità de Mobilitat Urbana (PMMMU) per millorar el transport públic” a Cerdanyola.

Íñigo de Enterria, que explica que hi ha una sentència que obliga als 18 municipis que s’han incorporat a la zona 1 a pagar el tribut, reclamava a l’alcalde que expliqui a la ciutadania que l’AMB no està disposada a modificar els rebuts per al 2019, “no se de cara al 2020”, i que s’ha de dir al veïnat que si no es paga l’impost, “vindrà amb recàrrec”.

La moció d’ERC la presentava també ECP. La seva portaveu, Pilar Adell, considera que s’està fent un “debat fals” sobre els impostos perquè calen per finançar uns serveis públics “que són equitat”. Adell posa l’exemple que té fills grans que ja no van a l’escola, però no per això no ha de contribuir al finançament de l’escola pública.

Guanyem recorda que Escolà va votar en contra

Votava en contra de la moció d’ERC i ECP, Guanyem que recordava que el govern de Compromís per Cerdanyola va votar a l’AMB en contra de l’aplicació del Tribut Metropolità per estar en contra de la forma en què es plantejava. Vera Sánchez indica Guanyem no està en contra de pagar l’impost, sinó de fer-ho en les mateixes condicions que la resta de municipis metropolitans i que això ara no és així.

Des de C’s, Sonia Rodríguez, reclamava a l’alcalde que “defensi els interessos” de la ciutadania davant l’AMB i un seguiment exhaustiu del compliment de la moció, mentre el regidor de Junts Joan Sánchez destacava la falta d’informació que ha fet que la ciutadania visqui aquesta situació com una “injustícia” i hagi “sortit esverada” al carrer sense saber si hi ha o no una errada de càlcul o si existeixen greuges comparatius entre els municipis.

El president de l’EMD, Ramon Andreu, considera injust lligar el tribut a l’IBI i no a la renda, cosa a la que responia la portaveu d’ERC Helena Solà que “possiblement té raó, però no ho permet la Llei d’Hisendes Locals”.

Quan Bellaterra, amb les seves 1.000 cases jardí i espais naturals s’incorporarà a la família de Viles Florides de Catalunya?

Aquest mes de novembre marxem a la Val d’Aran. Busquem la primera neu de la temporada i respirem l’aire pur de la muntanya en una passejada apte per a tota la família i que ens portarà des de Bagergue fins a Unha, el darrer municipi en incorporar-se a la família de Viles Florides.

Molí fariner d’Unha|VILES FLORIDES

Un recorregut planer i de 1,8 km que començarem a Bagergue, on ens detindrem a observar les belles cases tradicionals i on, després de fer una ullada a l’ l’església parroquial de Sant Fèlix, d’estil romànic, agafarem el sender que trobarem a la dreta i que baixa junt al riu Unhòla, passant prop de las ruïnes de l’antic molí fariner de Bagergue. Tot gaudint de la natura arribarem a Unha, on la primera construcció que trobem és també un molí fariner, en aquest cas en perfecte estat de conservació.

Ordenances fiscals número 1 de l’Ajuntament de Cerdanyola 2019

Vista aérea de les cases de Bellaterra|RACC

OMPLIR INSTÀNCIA GENÈRICA
Bonificació de l’IBI: 333€ X 3 anys
Bonificació del ICIO: 95% Permís Construccions Instal·lacions i Obres

Punt 4 de l’ordenança fiscal 2019

Gaudiran d’una bonificació del 50% de la quota íntegra de l’impost, amb un límit màxim de 333€/any de reducció els bens immobles en els que es realitzin pel subjecte passiu instal·lacions d’adaptació o millora de sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol sense estar obligats a la mencionada instal·lació per la llei i per les ordenances municipals, durant el període impositiu immediatament anterior a aquell en que hagi de tenir efectes la bonificació.

Per justificar la no obligatorietat serà necessari l’emissió d’un informe tecnic elaborat per l’Àrea d’Urbanisme.

Aquesta bonificació estarà condicionada a que les instal·lacions per a la producció de calor incloguin col·lectors que disposin de la correspondent homologació per l’Administració competent.

La bonificació prevista en aquest número tindrà caràcter pregat i es concedirà per un període de tres anys i s’aplicarà en el període següent a aquell en que hagi tingut lloc la instal·lació.

S’haurà de sol·licitar abans del 31 de gener de l’exercici en que hagi de tenir efectes.

Aquesta bonificació es mantindrà mentre no variïn les circumstàncies que han determinat el seu ortorgament.

Els contribuents hauran de comunicar quansevol modificació a l’Ajuntament.