Feeds:
Entrades
Comentaris

Prunus cerasifera, Prunus Pissardii o Prunera vermella és un arbust gran, o petit arbre de fins a 6-15 m d’alçada, amb fulles de 4-6 cm de llarg, vores serrades, àpexs aguts, glabres, excepte el nervi central en el revés.

Dolces prunes vermelles del Prunera vermella de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

És un dels primers arbres europeus a florir a la primavera; flors blanques o roses, 1,5-2 cm, amb cinc pètals. El seu fruit és una drupa de 2-3 cm de diàmetre, groga o vermella, comestible, aconseguint la maduresa a principis de la tardor.

Prunus Pissardii de Bellaterra. L’arbre arriba fins els 8-14 metres d’alcada|BELLATERRA. CAT

Prunes de la prunera vermella de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

La prunera vermella s’ha enumerat com una de les 38 plantes que s’utilitzen per preparar les flors de Bach, un tipus de medicina alternativa promoguda pel seu efecte en la salut. No obstant això d’acord a la Investigació de l’Càncer del Regne Unit, “no hi ha evidència científica que demostri que els remeis florals pot controlar, guarir o prevenir qualsevol tipus de malaltia, incloent el càncer”.

La fruita pot menjar-se fresca en diverses formes, sent dolces i amb bon gust, mentre unes altres són àcides, però excel·lents per melmelades.

Prunes vermelles del Prunus pissardii de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

És un arbre molt popular ornamental de jardí, i per la seva molt primerenca floració. S’han desenvolupat nombrosos conreessis, molts pel seu fullatge porpra i flors rosades, com Prunus cerasifera ‘Pissardii’ i ‘Nigra’. Aquestes formes de fullatge porpra també donen fruits porpra foscos, amb la qual es fan jaleasatractivas, i intensament acolorides. D’altres, com ‘Lindsayae’, tenen flors rosa pàl·lides i fullatge verd.

Es multiplica per llavor i per esqueix; i les varietats per empelt. Viu en molts climes: càlids i freds. Vegeta bé en sòls calcaris i pobres, però que tingui la humitat suficient.

Aquesta espècie és diferent de Prunus domestica var. syriaca o Mirabelle.

Jordi García Soler havia dirigit el programa “Converses” a Catalunya Ràdio, un espai d’entrevistes en profunditat amb personalitats de la vida catalana. García-Soler ha mort d’un infart després que fa pocs mesos va superar un càncer de pulmó.

Jordi García Soler i la seva parella Àngels, eren amics dels bellaterrencs d’Angi i Francesc del Restaurant La Taula de Barcelona, i recorden les seves amicals converses. Jordi insistía sempre dient que no entenia com el Celler de Can Roca no arribava a classificar-se amb la més alta categoría europea, i que un dia es faria realitat. Descansi en pau!

Dedicatòria de Jordi Garcia Soler a La Taula de Barcelona, Bib Gourmand a la Guia Michelin, des de 1994 fins 2015

Nascut a Barcelona l’any 1947, des de feia més de 50 anys col·laborava als mitjans de comunicació, on feia anàlisi política, informació cultural, i sobretot parlava de la música catalana i gastronomia.

Entre 1964 i 1984, va publicar centenars d’articles sobre la Nova Cançó a gran nombre de diaris i revistes. Entre les catalanes hi havia Serra d’Or, El Correo Catalán, Destino, Tele-estel, Tele/eXpres, La Vanguardia, Diario de Barcelona, Catalunya Express, Fotogramas, Mundo Diario, Avui, L’Hora, El Noticiero Universal, El Periódico de Catalunya, Dossier Econòmic i Actual.

L’any 1976 va publicar el primer llibre monogràfic sobre el fenomen de la Nova Cançó i 20 anys més tard va escriure “Crònica apassionada de la Nova Cançó”, un recorregut de la Nova Cançó des dels inicis fins als nostres dies.

Des de 1976 també va treballar a la ràdio i la televisió. Col·laborant a programes de Ràdio Joventut de Barcelona, Ràdio Barcelona, COM Ràdio, Catalunya Ràdio i Catalunya Cultura. Per la televisió va fer programes al Circuit Català de TVE, TV3, Canal 33, TV L’Hospitalet. A TV3 va ser subdirector i guionista de la sèrie de programes “Totes aquelles cançons”.

Jordi Garcia-Soler va ser membre del Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.I va crear el departament de comunicació del PSC, partit del qual era militant.

Bona feina la d’aquest jardiner talant les branques dels arbustos que no deixaven pasar el veïnat per aquesta vorera del Carrer Abat Oliba de Bellaterra

Crumble de cireres, una recepta de la bellaterrenca Angi.

Crumble de cireres Angi|BELLATERRA GOURMET

Ingredients:

400 gm farina

100 gm sucre

200 gm matega llet vaca

1 ou

1 cullareta de llevat en pols

Sal

vainilla

Fruits vermells, poma, etc.,

Elaboració:

Barrejar la farina amb l’ou, sucre, sal, llevat, vainilla i la mantega de vaca freda (tallat en cubos) -La masa romandrà gruixuda-

Situar la mitat de la masa al fons del motllo compactada i presionada.

Situar la fruita (freda), prèviament cuinada amb sucre i llimona.

Situar per sobre l’altra mitat de la masa (sense presionar) al forn, a 195 graus i entre un 20/30 minuts.

Porció de Crumble de cireres Angi|BELLATERRA GOURMET

Bona cuina i forca salut!

“El forat és tant visible i perillós que ben segur segur molt aviat el repararà La Brigada de l’EMD”

Forat a la vorera de l’Avinguda del Film|BELLATERRA. CAT (1 juny 2020)

Austria obre una línia de 90 M d’euros per ajudar artistes Frelance

Portada de la bellaterrenca Arianna Savall al CD Bella Terra |ALIA VOX

La nova Secretària d’Estat d’Afers Culturals de l’executiu austríac, Andrea Mayer, ha informat de la posada en marxa d’un fons de fins a 90 milions d’euros per a artistes autònoms que estiguin registrats en el sistema de la Seguretat Social.

Els sol·licitants tenen dret a percebre un ingrés de fins a 1.000 euros a l’mes durant un màxim de sis mesos. S’estima que aproximadament 15.000 persones podrien acollir-se a aquesta línia d’ajuts.

Bona part del país entra avui en fase 2. La majoria de la població encara estarà en fase 1, però amb algunes restriccions aixecades –com és el cas de les piscines per a ús esportiu– i amb la probabilitat d’entrar a la fase 2 la setmana que ve, la qual cosa és un valor més psicològic que real, però és un valor.

Entrada al Club Bellaterra|BELLATERRA. CAT

El panorama del desconfinament, per tant, es va obrint de mica en mica i la societat en conjunt no és que ho agraeixi, és que té moltes, moltíssimes ganes de poder-ho agrair. No són poques les imatges que han circulat aquest cap de setmana de terrasses amb totes les taules

Bona part del país entra avui en fase 2. La majoria de la població encara estarà en fase 1, però amb algunes restriccions aixecades –com és el cas de les piscines per a ús esportiu– i amb la probabilitat d’entrar a la fase 2 la setmana que ve, la qual cosa és un valor més psicològic que real, però és un valor. El panorama del desconfinament, per tant, es va obrint de mica en mica i la societat en conjunt no és que ho agraeixi, és que té moltes, moltíssimes ganes de poder-ho agrair. No són poques les imatges que han circulat aquest cap de setmana de terrasses amb totes les taules disponibles –ja fos el terç de la fase 1 o el 50% de la fase 2– ben ocupades, imatges de recuperació de l’activitat en zones comercials –això sempre serà desigual– o d’escapades per fer turisme local des d’on i cap a on està permès. En definitiva, que les agendes d’activitat social tornen a omplir-se, i no es pot obviar que això és molt important també des del punt de vista del benestar personal, amb totes les derivades que implica.

A aquest fet s’hi afegeix l’augment de la circulació a les principals vies del país i especialment a Barcelona, circumstància que, si bé té l’aspecte negatiu de l’augment de les emissions i el retorn cap als nivells de contaminació pre-covid, també és un símptoma que l’activitat econòmica es va recuperant.

Fins i tot les escoles de les zones en fase 2, amb excepcions del tot comprensibles perquè la casuística és àmplia, entre avui i demà comencen a obrir portes als alumnes (ja hi havia gent treballant-hi de fa dies) per gestionar els grups dels cursos que passen de cicle i sobretot totes aquelles necessitats que siguin inajornables, com les de les famílies en situació vulnerable.
I de rerefons, ja de rerefons, anem sabent que les UCI es buiden. Hi ha casos nous, però sobretot perquè es van fent cada cop més testos, i mentre baixi la xifra de malalts crítics, la d’ingressos i, sobretot, la de defuncions, anem raonablement bé.

És molt important que tot això passi i que segueixi passant, cada cop amb més intensitat. Perquè una cervesa no fa estiu, una comanda no aixeca un ERTO i als hospitals se segueixen certificant morts per covid. Perquè hi ha gent que segueix patint. Perquè no hem elogiat i donat suport al personal sanitari, i essencial en general, perquè sí. I perquè volem que el curs escolar comenci al setembre de la millor manera possible i només amb les alteracions que siguin imprescindibles.

I perquè tot això passi i segueixi passant hi ha una part que l’hem d’assumir com a ciutadans individuals, que no la podem donar per cedida a l’administració. Perquè som nosaltres el vehicle de transmissió del virus, no un despatx o un escó, i perquè es poden rendir comptes millor si s’han fet bé les coses.

Convé recordar-ho ara que ens comencem a sentir una mica més lliures. Ara que ja podem omplir més les terrasses o fins i tot entrar als restaurants, ara que ens podem reunir amb amics o família. La clau continua sent la higiene de mans sempre, la distància de seguretat sempre que es pugui, i la mascareta quan no hi hagi distància. Exactament igual que ahir i abans-d’ahir. Això no canvia.

Barcelona i les àrees metropolitanes nord i sud es reagrupen a partir d’aquest dilluns 1 de juny en una mateixa zona sanitària.

Bellaterra és km0 de Sant Cugat|ARXIU 2010 BELLATERRA. CAT

CCMA|Això amplia els límits dels desplaçaments permesos als habitants dels municipis inclosos en aquestes àrees.

Es posa fi a una situació que ha estat injusta al parer de molts barcelonins: Barcelona ha estat durant una setmana l’única ciutat confinada a Espanya on no era possible desplaçar-se als municipis veïns si no era per raons de feina o de causa major.

La reunificació de la regió sanitària de Barcelona acabarà amb situacions tan singulars com la de veïns d’alguns carrers de l’Hospitalet de Llobregat o de Sant Adrià de Besòs que no podien travessar el carrer perquè l’altra vorera pertany a Barcelona.

Tornaran a estar autoritzats els desplaçaments entre els municipis situats més al sud de la comarca del Baix Llobregat i els que limiten al nord amb la Selva. O des del Vallès Oriental i Occidental cap a Barcelona.

És a dir, es podrà anar de Castelldefels fins a Arenys de Mar a la línia de la platja. O des de la Garriga o Sant Celoni fins a Badalona o el Prat de Llobregat. Rellinars i Vacarisses, dos municipis vallesans, es troben dins la zona sanitària de Barcelona.

Ara, un veí de l’Hospitalet podrà anar a un comerç de Mataró i algú de Terrassa podrà visitar la família a Barcelona o Cornellà.

A partir de demà, més de 4 milions de persones es podran desplaçar dins d’aquesta gran zona, més enllà dels viatges que ja es podien fer per qüestions laborals.

Ara que l’Estat ha aprovat la proposta de Salut d’unificar la regió sanitària de Barcelona, encara en fase 1, les persones que hi viuen podran sortir del municipi per visitar familiars, anar a comprar, esbargir-se o bé per anar a una segona residència si es troba dins del conjunt de comarques que engloba la zona sanitària de Barcelona i Metropolitana Nord i Sud.

Un límit que a les platges marquen, a Castelldefels, la platja del Baixador com la més meridional, que ja limita amb les Botigues de Sitges; i la més septentrional serà a d’Arenys de Mar, la platja del Cavaió.

No es podrà creuar la línia que separa Arenys del seu municipi veí, Canet de Mar, malgrat que les dues localitats formen part del Maresme. I per la part sud, la de Castelldefels serà l’última platja on els barcelonins i habitants de l’àrea metropolitana podran arribar. El següent municipi, Sitges, i la resta de municipis del Garraf i de l’Alt Penedès aquest dilluns ja passen a la fase 2.

Per tant, la mobilitat cap a municipis com Sitges, Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès no és possible des de Barcelona.

Al prelitoral, els límits els marquen els municipis de Vallirana, al Baix Llobregat, i Sant Celoni, al Vallès Oriental.

Els municipis de Cabrera d’Anoia, Castellbisbal i Piera tenen el terme dividit entre dues regions sanitàries. Cal, doncs, consultar la regió sanitària que correspon a cada adreça a la pàgina del Departament de Salut.

El Bruc i Masquefa són les localitats més allunyades de Barcelona. Tot i que el Bruc i Masquefa formen part de l’Anoia, aquests dos municipis, fronterers amb Castellolí, Piera o els Hostalets de Pierola, segueixen sent part de l’àrea sanitària de Barcelona, i conformen els extrems més allunyats per l’oest als quals els ciutadans de Barcelona podran arribar.

Despertar-se i veure que avui ha nascut la bella i perfumada flor del cactus de Sant Pere de Bellaterra ens omple de joia. Visca la vida!

El covid-19 ha trasbalsat les nostres vides, ens ha portat malaltia i mort, ens ha confinat a casa, ha paralitzat l’economia.


Bellaterra amb La Marató de TV3 a la Sala Gran de l’EMD|ARXIU BELLATERRA.CAT

El món cultural, tan ampli i divers, tan afeblit des de fa anys, ha patit de ple la sotragada. De cop, la cultura en viu -arts escèniques, concerts, recitals, presentacions, visites a museus, ús de biblioteques…- s’ha esfumat. Tot tancat: teatres, museus, llibreries i centres culturals. Els esforços per donar sortida digital a les creacions d’actors, músics, escriptors, ballarins i tota mena de creadors han estat notables, però la presencialitat, la màgia del directe, no sempre es pot substituir. I en tot cas la dimensió professional i comercial ha rebut una forta sotragada, amb l’enfonsament del consum i dels ingressos. Si ja veníem d’un sector en crisi, amb molta precarietat i inestabilitat laboral, i amb un insuficient suport públic en comparació amb els països del nostre entorn, la situació encara s’ha agreujat més. El daltabaix és preocupant. Aquest divendres mateix, per intentar pal·liar la duresa general, les conselleries de Cultura i Afers Socials anunciaven una línia d’ajuts de 5 milions d’euros per als treballadors culturals. Però, a banda de parar el cop, el que cal veure és com surt el sector d’aquesta tempesta perfecta en què plou sobre mullat.

Àmbit per àmbit, les problemàtiques varien, i també ho hauran de fer les solucions. En tot cas, si durant les setmanes més dures del confinament l’horitzó pintava negre, ara que s’està desaccelerant el desconfinament comença a produir-se un petit despertar. Hi ha moviment. Caldrà veure, però, com reacciona el públic. Perquè les butxaques dels consumidors estan més buides i la por al virus pot fer que a molta gent li costi tornar al teatre, als concerts, al cine, a l’òpera… Si l’alternativa digital que ha funcionat aquests dies esdevé refugi permanent, alguna cosa essencial haurem perdut. La digitalització en molts casos ha vingut per quedar-se, però els espectacles en viu no es poden perdre. Des de l’ARA, compromesos amb la creació, volem ajudar a tornar a encomanar el virus de la cultura. Per això des d’avui, a partir del dossier periodístic on presentem els reptes per als creadors i les institucions a curt, mitjà i llarg termini, donem el tret de sortida a la campanya ARA amb la cultura. Una vegada més ens posem al costat del talent cultural perquè una vida sense ficció, sense el poder de la imaginació, sense el gaudi estètic, sense històries i memòria, sense innovació, sense lletres i imatges, no val gaire la pena. Ara que l’hem trobat a faltar, hem de fer que la cultura formi plenament part de la nostra realitat: a casa, a l’escola, als mitjans de comunicació. Arreu. Que la política assumeixi aquesta necessitat com un pilar social. Per nosaltres no quedarà.