Feeds:
Entrades
Comentaris

La UAB obté la màxima qualificació en rendiment en 28 dels 37 indicadors avaluats per la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD), fet que la situa en la primera posició en el rànquing, que avalua 76 universitats espanyoles.

La Fundación Conocimiento y Desarrollo CYD ha presentat avui els resultats de la setena edició del Rànquing CYD, el rànquing espanyol amb major nombre d’universitats. La Universitat Autònoma de Barcelona obté el major rendiment possible en 28 dels 37 indicadors del rànquing i el lidera seguida per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Navarra.

La classificació agrupa aquests indicadors en cinc “dimensions”: ensenyament i aprenentatge, investigació, orientació internacional, contribució al desenvolupament regional i transferència de coneixement.

Dels 9 indicadors d’ensenyament i aprenentatge avaluats, la UAB obté la màxima qualificació en 6: taxa de graduació de grau, taxa de graduació normativa de grau, taxa de graduació normativa de màster, taxa de rendiment de grau, taxa de rendiment de màster i taxa d’èxit de grau. En investigació la UAB obté la màxima qualificació en 6 dels 9 indicadors analitzats: fons externs d’investigació captats, fons externs d’investigació liquidats, publicacions per professor, impacte normalitzat de les publicacions, publicacions altament citades, i postdoctorats.

En transferència de coneixement tots els indicadors avaluats, 8 en total, atorguen a la UAB el màxim rendiment: fons privats, publicacions amb empreses, patents concedides per professor, patents amb empreses, ingressos per llicències, spin-offs, publicacions citades en patents i ingressos de formació contínua. 6 dels 7 indicadors d’orientació internacional situen a la UAB en el grup d’alt rendiment: titulacions de màster impartides en un idioma estranger, mobilitat d’estudiants, professorat estranger, pràctiques a l’estranger, tesis doctorals d’estudiants estrangers i publicacions internacionals.

Finalment, la UAB obté la màxima qualificació en 2 dels 4 indicadors de contribució al desenvolupament regional: pràctiques en empreses de la regió i publicacions regionals.

En la seva setena edició, el Rànquing CYD ha crescut en àrees de coneixement (25 àmbits) i titulacions (un total de 2.925), i ha publicat resultats de 76 universitats, 48 públiques i 28 privades.

Les dades incloses en el Rànquing CYD provenen de diverses fonts amb l’objectiu de possibilitar una àmplia informació: dades facilitades per les pròpies institucions, dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, dades bibliomètriques i de patents.

La Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD), constituïda el desembre de 2002 amb una visió universitària i empresarial, té com a principal objectiu analitzar i promoure la contribució de les universitats al desenvolupament econòmic i social del país, així com ampliar els vincles entre universitat i empresa.

Més informació:
http://www.rankingcyd.org/

Avui dimecres dia 3 de juny de 2020 hem fet una passejada fins a la Font de la Bonaigua i el seu parc natural de Bellaterra.

Font de la Bonaigua (1930) i el seu parc natural de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

És una llàstima la deixadesa ecológica i els grafitis de les seves boniques parets de cerámica de l’any 1930. Tal com el seu cartell indica, l’aigua que raja no es potable, però aquests dies el veïnat està reclamant una intervenció del govern de l’EMD de Bellaterra per millorar-la i així tot el poble pugui gaudir la seva natural qualitat, i refrescar-se sota els seus arbres plataners històrics.

Sorprèn força que Ramon Andreu, -president de l’EMD creador i administrador del grup de WhatsApp Gent x Bellaterra- hagi sortit del seu propi grup, tal com ho va fer dies enrere la vocal del mateix partit Chus Cornellana.

Han sortit de grup de WhatsApp, no pas del partit GXB!

Ramon Andreu, president de l’EMD i Chus Cornellana de Gent x Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

La vocal de Gent x Bellaterra Tensi Torrecilla també ha sortit del grup veïnal Temes🐿️Bellaterra, com també ho va fer dies enrere Ramon Andreu.

WhatsApp de presentació del partit bellaterrenc Gent x Bellaterra

El Grand Vin Château Latour 1962 (Premiere Grand Cru Classé) s’ha obert i gaudit aquest dies durant un dinar a Bellaterra, per gaudir de la salut i la “Joie de Vivre”, perquè les bones coses s’han de gaudir en vida i no guardar-les com productes de museu.

Grand Vin de Château Latour 1962 (Pauillac-Médoc) Bordeaux-France

El lloc ha estat ocupat des a el menys principis de segle XIV i a la fi de segle una forta guarnició va ser construït a 300 metres des de l’estuari per guardar contra els atacs a la Guerra dels Cent Anys. Aquesta torre, la de Saint-Maubert o La Tour a Saint-Maubert, va donar el seu nom a la finca al voltant de la fortalesa i va estar en mans angleses fins al tractat de Castillon de 1453.

La torre original ja no existeix, però en els anys 1620 es va erigir una torre circular (La Tour de Saint-Lambert) a la finca i encara que en realitat es va dissenyar com un colomar roman un fort símbol de la vinya.

Tot i que les vinyes han existit en el lloc des del segle XIV, la història de Latour com una vinya prestigiós començar a finals de segle XVII quan va ser heretat per Alexandre de Ségur, que li va afegir Château Lafite en 1716. En 1718 el seu fill Nicolas-Alexandre expandir les seves propietats a l’adquirir el Château Mouton i Château Calon-Ségur i va començar a produir vins de gran qualitat.

Encara quedaven darrere dels vins Château Lafite en termes de permanència, els vins de Latour van créixer en alçada i per a l’any 1800 valien vint vegades el que un bordeus mig. La seva classificació com un dels quatre primers crus en 1855 li va assegurar un èxit continuat i en els anys 1880 es va construir el château actual.

La producció i la finca de Château Latour

La finca té 78 hectàrees de vinya, de les quals 47 prop de l’château es diuen l’Enclos. La composició de varietats de raïm és 80% cabernet sauvignon, 18% merlot, i 2% de cabernet franc i petit verdot.

El Grand vin Château Latour, típicament 75% cabernet sauvignon, 20% merlot, amb l’equilibri de petit verdot i cabernet franc, normalment té una producció anual de 18.000 caixes. El segon vi Les Forts de Latour, típicament 70% cabernet sauvignon i 30% merlot, té una producció anual mitjana de 11.000 caixes.

Ja han obert l’oficina RACC de Cerdanyola, implementant totes les mesures sanitàries necessàries, per poder atendre de manera presencial i posar a la vostra disposició la millor oferta d’assistències, assegurances i viatges.

Estem molt a prop teu! Visita’ns! 👇
Passeig Cordelles, 20
☎️ 93 634 63 50

El cibulet o cebollí i també porradell (Allium schoenoprasum) és una espècie de planta conreada inclosa al gènere de la ceba.

Ciboulette en francès, es molt apreciat a la seva cuina i picat ho posen a la crema freda Vichysoisse, també a la truita d’ou i fines herbes.

És originària d’Euràsia i Amèrica del Nord. És una planta bulbosa herbàcia i perenne que arriba a fer 50 cm d’alt. Les fulles són tubulars i buides per dins amb un diàmetre de 2 a 3 mm. Les flors són de color porpra distribuïdes en una inflorescència. La fructificació és en una càpsula que conté diverses llavors negres. És habitual que es confongui el cibulet amb altres espècies similars del gènere Allium, ja que la denominació és un neologisme i la planta no és gaire conreada als Països Catalans de la península Ibèrica.

Crema freda Vichysoisse amb cibulet

Allium schoenoprasum en Piera, Catalunya

En la cuina se n’utilitzen les fulles, sigui crues en amanides o com a condiment en diversos plats. Les fulles dels cibulets s’usen fresques, crues, picades, en crudités i amanides i en diverses preparacions culinàries. Cuites també s’inclouen en algunes receptes, salses, truites. Són un dels ingredients del plat de la gastronomia lionesa anomenat cervelle de canut. Les flors poden ser avantatjosament utilitzades per a decorar amanides o guisats, també es poden conservar en vinagre, com els cogombres, però aleshores perden el color atractiu.

“Al Passatge Santa Creu es troba l’única casa de Bellaterra projectada per l’arquitecre Enric Miralles, i va des de la BV-1414 fins a l’Avinguda Joan Fàbregas”

Passatge Santa Creu de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Casa Garau Agustí (1985) projectada per l’arquitecte d’Enric Miralles (1955-2000) al Passatge Sanra Creu de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Segons ens va dir un avi de Bellaterra, quan estigueu a punt de pujar unes escales, mai heu de mirar fins al final -us semblarà molt més difícil-, mireu els esglaons que aneu pujant i veureu que se us farà molt més fàcil.

Ha mort a la seva casa de Nova York als 84 anys. Christo Vladimirov Javacheffhuyó de la seva Bulgària natal en 1957. Mai va tornar.

Embolicava la realitat per donar-li un altre aspecte, es va embarcar en gegantines instal·lacions mediambientals amb monuments universals com a protagonistes.

Anava més enllà de la pintura, l’escultura i l’arquitectura sota el concepte de l’Land Art. És el cas de l’el Pont-Neuf de París o de l’Reichstag a Berlín.

Planificava els seus envenvolturas com si una gegantesca obra d’enginyeria es tractés. Mobilitzava tones de llenços, amarratges, ancoratges i superfícies flotants que il·luminaven com una fogonada de popularitat extra dels llocs escollits.

Jeanne-Claude Denat de Guillebon, va ser la seva parella i sòcia en la creació d’obres d’art. Jeanne-Claude va morir el 18 de novembre de 2009. Christo va viure a la ciutat de Nova York durant 56 anys.

Una gran exposició al centre Pompidou obrirà l’1 de juliol.

No va tirar endavant el seu projecte d’embolicar la Porta d’Alcalá a Madrid.

El projecte de l’Arc de Triomf a París s’inaugurarà l’any que ve.

Christo deia que l’art no és una “professió”, ni un treball de “9 a 5”, sinó alguna cosa “sense la qual cosa no es pot viure”. Assegurava que té a veure amb “ser”.

Les principals aerolínies de l’aeroport del Prat aixecaran el vol entre el 15 de juny i l’1 de juliol

Airbus Barcelona de Vueling|CEDIDA

CCMA|Després de 400.000 vols cancel·lats en tres mesos, les companyies aèries confien a recuperar una part de la demanda

Després de setmanes de veure la insòlita imatge de l’aeroport del Prat buit, les principals aerolínies que hi operen han començat a posar data al seu retorn a l’activitat. Aixecaran el vol entre el 15 de juny i l’1 de juliol, i ho faran a mig gas: amb menys rutes i freqüències.

Primer es reprendran les rutes domèstiques amb turisme d’oci i visita de familiars, i, progressivament, els vols intercontinentals. Algunes companyies, però, han optat per no reprendre cap ruta.

En general però, confien a recuperar part de la demanda, tot i que el turístic ha estat un sector molt colpejat per la crisi del coronavirus. A Espanya, en 3 mesos, s’han cancel·lat més de 400.000 vols.

Vueling ha posat a la venda 180 rutes entre juny i juliol, a Espanya i a Europa. Ha reforçat la neteja a l’interior dels avions: fan una desinfecció intensa de seients, reposabraços, safates i portaequipatges.

A més, ha eliminat el servei de menjar i beguda i les revistes, i tant els tripulants com els passatgers han d’utilitzar mascareta.
L’aerolínia, a més, aconsella fer el check-in online.

Són algunes de les mesures amb què les companyies –molt colpejades pel coronavirus– operaran aquest estiu atípic.

Javier Gándara, president de l’Associació de Línies Aèries, assegura que la recuperació serà “molt lenta”:

“Les diferents companyies que estan començant a programar vols per a juny i, sobretot per a juliol, en el millor dels casos fan un 40% o un 50% de la programació del mateix mes de l’any passat.”

Iberia i Ryanair reprenen la programació l’1 de juliol, amb menys freqüències i rutes. I EasyJet aixecarà el vol abans, el 15 de juny.

I pel que fa a la rescatada Norwegian –que liderava al Prat les rutes als Estats Units–, ha confirmat en declaracions a TV3 que de moment no hi ha cap pla imminent de tornar a operar a Barcelona i es plantegen tornar-hi el 2021.