Feeds:
Entrades
Comentaris

Què cal fer per votar per correu a les eleccions del 14F?

Votació al Centre Cívic de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

CCMA|Paula Florit|El govern preveu fomentar el vot per correu i reduir, per la pandèmia, la presència de votants als col·legis electorals

L’única alternativa al vot presencial el 14 de febrer és i serà el vot per correu.

No és nova, però amb la pandèmia esdevindrà més rellevant que mai. De fet, el govern preveu fomentar-lo més que en cap altra ocasió, amb una campanya específica, per reduir la presència de votants als col·legis electorals el dia de les eleccions.

Com es podrà votar per correu?

Hi ha novetats. Per primera vegada, es podrà fer tot el tràmit sense sortir de casa.

Es podrà sol·licitar el vot per correu o bé de forma presencial a les oficines de Correus o a través de la seva web . El termini començarà el dia que es convoquin les eleccions, que serà el proper 22 de desembre. En principi, hi haurà temps fins a 10 dies abans de les eleccions. En el nostre cas, el 4 de febrer.

Si s’opta per la sol·licitud telemàtica, es necessita una certificat d’identitat digital. Servirà el DNI electrònic (tot i que es necessita un lector especial), el certificat de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, o l’idCAT Certificat o l’equivalent d’altres comunitats autònomes. L’obtenció d’aquests certificats, que requereix un últim pas presencial a oficines de l’administració, la majoria amb cita prèvia, és un tràmit que ja es pot fer ara. De fet, des del govern, ho recomanen. Ho explica Jordi Foz, secretari general de Transparència i Govern Obert:

“IdCAT servirà per demanar el vot per correu, però també serveix per molts altres tràmits amb l’administració pública. Per tant, sempre està bé tenir-lo. I com més aviat el tinguem, millor.”

També per primer cop es podran descarregar les paperetes i els sobres des de la web de les eleccions, que estarà operativa també quan les eleccions es convoquin. La Generalitat té previst enviar-ne també a tots els votants del cens.

Una altra novetat és que, al mateix moment que el carter ens porti a casa les paperetes i el sobre, li podrem tornar amb el nostre vot. I només caldrà identificar-se amb un document oficial, sense necessitat de signar res. Això convertirà el carter en una mena de president de mesa.

Podria generar algun dubte en la seguretat del vot? Segons Josep Maria Reniu, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, en cap cas:

“Simplement, és supressió d’una etapa addicional, com era desplaçar-se una altra vegada a l’oficina de correus i lliurar els dos sobres (un dins l’altre) al carter que està en aquells moments atenent al taulell.”

En principi, ja sigui anant a una oficina o entregant el vot al carter, hi haurà temps per entregar el vot per correu fins a 2 dies abans de les eleccions a les 14 hores.

A les últimes eleccions al Parlament, unes 83.000 persones van demanar el vot per correu. Una xifra que es preveu que es dispari. De fet, ja va passar en les eleccions a Galícia i a Euskadi del juliol, en què es van batre rècords de sol·licituds. En el primer cas, se’n van fer 76.907, quan el 2016 tot just superaven les 46.000. En el cas de les eleccions basques, les peticions es van enfilar fins a les 125.379, mentre que quatre anys abans en van ser 47.000.

Preveient un increment també a Catalunya, Correus prepara un dispositiu de reforç especial, encara pendent de tancar. Entre les mesures que es plantegen hi ha ampliar l’horari d’oficines o allargar les contractacions de Nadal. També es vol implantar la cita prèvia a les oficines catalanes, per reduir les cues, i un sistema de gestió entre oficines per redirigir els ciutadans a les menys congestionades.

Les zones boscoses que limiten amb Bellaterra haurien d’estar lliures de plàstics i deixalles incíviques

FOTOS DE BELLATERRA. CAT

La veneçolana Glass Marcano premiada al concurs de directoras d’orquestra de París

El setembre de 2020 es celebrava a París el primer concurs de direcció orquestral dedicat exclusivament a dones.

Una manera de promoure a nivell internacional aquestes ‘mestres’ que només representen un quatre per cent dels directors actius en el món. Entre les premiades trobem la veneçolana Glass Marcano qui va obtenir el premi dels músics de l’Orquestra París Mozart.

La veneçolana Glass Marcano premiada al concurs de directores d’orquestra de París

Gladysmarli De la Vall Vadel Marcano va néixer a San Felipe (Veneçuela) el 1995. Va començar els seus estudis musicals als 4 anys en cors infantils i orquestres juvenils a Veneçuela. El seu instrument musical és el violí. A l’edat de 8 anys va ingressar a l’Conservatori de Música Mescoli White Star, on va aprendre teoria musical, va rebre lliçons individuals de violí i va tocar en una orquestra. A l’any següent es va incorporar a l’Orquestra Juvenil de Sant Felip sota la direcció de l’mestre Diego Armando Guzmán.

Al gener de 2006 es va incorporar com a violinista a l’Orquestra Simfònica de Yaracuy i l’Orquestra Juvenil de yaracuyana. Va demostrar ser molt activa en les activitats tècniques i artístiques de l’orquestra durant sis anys. La seva primera experiència com a director va ser amb l’Orquestra Juvenil yaracuyana durant una gira de 2012 per Colòmbia. Després va iniciar els seus estudis de direcció el 2013 amb Teresa Hernández, a l’Escola de Direcció José Antonio Abreu El Sistema ia la Universitat Experimental de les Arts sota la direcció d’Alfredo Rugeles. format amb mestres com Rodolfo Sanglimbeny, Pablo Catellanos, Miguel Ángel Monrroy, David Cukber i Dick Van Gasteren. Va assistir a classes magistrals de violí amb Sergio Celis, Iraida Charito Mora, Pablo Vásquez, Eddy Marcano, Edgar Aponte i Gerónimo Isturiz, entre d’altres.

En 2018 va ser nomenada directora de l’Orquestra Simfònica Juvenil de l’Conservatori Simón Bolívar.

Actualment s’exerceix com a directora de gira i es presenta amb orquestres com Joventut Barloventeña, Regional Antonio José de Sucre, Simfònica Aragua, Orquestra Simfònica Juvenil yaracuyana, Orquestra Simfònica Juvenil de València, Simfònica Carabobo, Simfònica Mèrida, Orquestra Metropolitana d’Occident, entre d’altres. Segueix sent alumna dels mestres Alfredo Rugeles, Pablo Castellà i Rodolfo Sanglimbeny.

Glass també va estudiar dret a la Universitat Central de Veneçuela.

Font: RFI. Jordi Batallé

Contra el que es podria pensar, la caiguda de fulles s’avança vegada més aviat

Font al Parc de la Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

L’escalfament global fa caure les fulles abans, tot i retardar l’arribada de la tardor

Això no sols afecta els ritmes de la natura i les interaccions entre plantes i animals, sinó que redueix la capacitat dels boscos per capturar carboni

Banc al Parc de la Bonaigua de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Quan la tardor triga a arribar i és menys freda, podríem pensar que les fulles dels arbres cauran més tard. I això és el que creien, fins ara, els científics.

Doncs segons investigadors suïssos, és justament a l’inrevés: les fulles dels arbres cauen cada vegada més aviat.

El descobriment l’ha fet un equip de l’Institut Federal Suís de Tecnologia, amb seu a Zurich, encapçalat per Constantin Zohner. Els resultats s’han publicat a la revista Science.

Els autors s’han basat en dades de sis espècies europees, entre elles roure, faig i bedoll, recollides entre 1948 i 2015 a vora 4.000 llocs d’Europa Central. També han fet experiments dissenyats per estudiar com les variacions de llum solar i dels nivells de CO2 afecten els arbres.

A part d’estudiar la tendència, els investigadors han fet una projecció sobre què pot passar el 2100 si les emissions segueixen augmentant.

Les dades mostren que si bé la productivitat dels arbres a la primavera i a la tardor augmenta, a causa de la concentració més elevada de diòxid de carboni, això també fa que les fulles es tornin grogues i caiguin abans. Sembla com si les fulles tinguessin un límit sobre la seva productivitat i si aquesta augmenta en certs moments, s’ha de reduir en altres.

Deixar caure les fulles, un estalvi d’energia

Catifa de fulles caigudes al Parc de la Bonaigua de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Amb la fotosíntesi, mitjançant la llum solar i el CO2, les fulles dels arbres capturen carboni i produeixen nutrients. Quan s’acosta l’hivern, hi ha menys radiació solar i el procés deixa de ser rendible per a l’arbre.

Per això, els caducifolis no conserven les fulles, cosa que significaria una despesa, sinó que les deixen caure. Es tracta d’un procés d’adaptació per optimitzar l’energia.

Primer es tornen grogues, perquè produeixen menys clorofil·la –el pigment verd que absorbeix la llum solar. I finalment, cauen.

L’estudi mostra que la caiguda s’ha avançat, de mitjana, entre 3 i 6 dies. I els seus càlculs preveuen que si les emissions no es redueixen, el 2100 la caiguda s’haurà avançat dues o tres setmanes.

Això representa, d’una banda, una altra evidència de l’escalfament global. De l’altra, té impacte en els ritmes de la natura. Com que arbres, plantes en general i animals depenen els uns dels altres, això pot incidir en la disponibilitat d’aliment o en els condicions d’aparellament i cria.

Menys absorció de carboni

També té impacte en l’absorció de carboni. Amb la caiguda precoç de les fulles, també es perd capacitat d’absorció de CO2 i, per tant, de compensar, en part, les emissions.

Tardor al Parc de la Bonaigua de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

I si bé el paper dels boscos en l’absorció és important, sense reduir les emissions l’escalfament global seguirà augmentant. Per això, en un comentari que acompanya l’article, Christine R. Rollinson, del Centre de Ciència dels Arbres de l’Arboretum Morton d’Illinois, assenyala això:

“No es pot esperar que el segrest de carboni pels boscos tot sol segueixi el ritme de les emissions antropogèniques de carboni o el canvi climàtic. L’estudi mostra que l’embornal de carboni dels boscos està limitat per mecanismes que encara no entenem completament. Així, considerant que arbres i boscos segueixen sent una solució per mitigar els impactes del canvi climàtic, no poden ser l’única manera de respondre a aquest canvi.”

Font: CCMA. Xavier Duran

Gran afluència al centre de Barcelona per fer compres de Nadal: “Les cues són tremendes”

ACN|A plaça Catalunya botigues de roba generen cues de més d’una hora: “Dins hi ha espai però al carrer hi ha massa gent”

Gran afluència al centre de Barcelona per fer compres de Nadal aquesta tarda, coincidint amb el primer dia del pont de la Puríssima.

Els barcelonins que s’han acostat a Plaça Catalunya s’han trobat amb molta gent al carrer que aprofitava el cap de setmana llarg per anar de botigues.

Algunes tendes de roba han generat cues de més d’una hora i els compradors es mostraven sorpresos d’haver d’esperar-se tant.

“Dins de les botigues hi ha espai però al carrer hi ha massa gent”, ha lamentat la Marian, una de les persones que ha baixat a les Rambles a comprar regals de Nadal.

“Les cues són tremendes, amb sort farem mitja hora de cua i a dins hi estarem només cinc minuts”, ha assegurat el Ramon, que ha decidit venir al centre a comprar-se un abric.

Font: ACN. El Punt Avui

“Cap infant sense joguines” és una campanya solidària organitzada des de l’any 2007 pel Veïnat del Turó de Sant Pau de Bellaterra, coincidint amb la representació familiar Els Pastorets

“Fins l’any 2019 la recolida es feia fins el 3 de gener, però aquest 2020 s’avança al 20 de desembre perquè els infants ho puguin gaudir durant les festes nadalences, i aporti felicitats en época de pandèmia.

“Aquest 2020 l’EMD s’adhereix a la campanya de recollida.

El veïnat de Bellaterra que desitgi col·laborar podrà entregar les juguines al Centre Cívic de la Plaça Maragall (En horaris d’oficina), o al Centre Cívic del Turó de Sant Pau (Trucant a Puri Ribelles ☎️ 659480909)

Des del Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya alerten que no tothom qui ofereix els seus serveis està prou format i qualificat

Maquines d’esport a la via verda de Bellaterra

CCMA|Amb el confinament i els gimnasos tancats ha augmentat la pràctica de l’esport a l’aire lliure i també dins de les cases. A més, cada vegada són més les persones que fan esport guiats per algun professional.

Per això, des del Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya alerten que no tothom qui ofereix els seus serveis està prou format i qualificat per fer-ho, com diu el president de l’entitat, Pere Manuel Gutiérrez.

“Qualsevol s’atreveix a donar consells i a guiar aquesta pràctica física quan això ho ha de fer una persona qualificada”.

Molts entrenadors personals, encara amb ERTOs, es busquen la vida fent classes particulars a l’aire lliure o online, però, denuncien que no tots els qui ho fan són professionals.

A banda de l’intrusisme laboral que hi ha als espais a l’aire lliure, els professionals amb titulació oficial per fer entrenaments denuncien que també se’n troben a les xarxes socials.

Per poder exercir com a entrenador personal cal estar graduat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport o ser-ne tècnic superior.

Luz Lorena de la Rosa, entrenadora personal, explica que en aquests casos és com si exercís un metge que no ha estudiat. Sense titulació, es corre el risc de poder lesionar algú, o de no saber com reaccionar en cas que la persona tingui un cop de calor.

Per combatre-ho, s’ha creat una plataforma en què titulats en activitat física i col·legiats comparteixen els seus entrenaments.

És el cas de Margalida Lladonet, graduada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, que explica que els seus entrenaments van dirigits a la població en general. Cada dia penja exercicis a les xarxes i les persones poden veure i triar allò que més els pot beneficiar.

Creu que aquesta plataforma ajuda a reconèixer la feina que fan els professionals. Ara hi ha prop d’una cinquantena de continguts compartits i cada dia se n’hi sumen més.

David Chevalier ha optat per contractar els serveis d’un entrenador titulat. Explica que ell anava molt al gimnàs, però que des del mes de març –que tot està tancat– va obtenir aquest servei amb Marc Muros Navau, entrenador personal registrat a ROPEC.

Fan entrenaments a l’aire lliure des del juny per treballar el cos. Muros diu que hi ha persones que, per la seva manera d’entrenar, necessiten fer-ho amb algú, i és aquí on entra en joc la figura de l’entrenador personal.

El passat 30 de novembre 2020 es va celebrar, via telemàtica, l’Assemblea General Ordinària de la Unió de Veïns.

Amb una correcta participació donat que, entre assistents directes del ZOOM i delegacions de vot, vàrem ser més de 20 socis, va quedar clausurada l’Assemblea anual de 2020.

El Secretari de la Junta Directiva, Miquel Seriola, va donar inici a la reunió amb la benvinguda i el desig de salut per a tots els assistents. Tot seguit, va procedir a la lectura de l’acta de la darrera assemblea. A continuació, el president de la UvB, Josep Mª Riba, va prosseguir amb l’exposició de la memòria de l’exercici en curs, la previsió de tancament econòmic d’aquest any, el pla d’accions previst i el pressupost pel 2021, així com la ratificació de la Junta Directiva. Tot va ser aprovat per unanimitat i, finalment, es va passar als precs i preguntes.

Entre els molts temes que es van tractar, cal destacar, les activitats que s’han fet durant aquest any per potenciar l’autoconsum a Bellaterra. Ha tingut una gran acollida. Es parla de que més de 50 famílies han instal·lat plaques fotovoltaiques i s’han passat a l’autoconsum durant aquest any.

Un altre tema a destacar és l’avançament que s’ha fet amb el projecte del Parc natural del Torrent de la Bonaigua: la proposta es va presentar a l’alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola, l’ Il·lm. Sr. Carlos Cordón Núñez i la resposta ha sigut molt positiva. Actualment, estem a l’espera de que surtin els ajuts de l’AMB.

També cal ressaltar, la proposta de modificació urbanística presentada per la UvB a l’EMD i a l’Ajuntament de cara a la modificació del PGM pel nou PDU (Pla Director Urbanístic de l’AMB). Un PDU que es voldria aprovar a finals de 2021.

Es va lamentar que al final no es pugui disposar del 1er pis de l’estació dels FGC per fer-hi l’arxiu de Bellaterra. Per un costat, va haver-hi una interposició de l’EMD que va demanar preferència per fer-hi una Biblioteca i, per altre banda, FGC ha estudiat les resistències del edifici i ara diu que son deficients.

Així mateix, es va presentar el nou servei “Més a Prop”, que a banda dels grans projectes, pretén potenciar també els assumptes de proximitat i curt termini. Per dur-lo a terme es compta amb la gestora Ares Mir.

Font: Unió de Veïns de Bellaterra

Sinopsi d’EL LLIBRE DE GIANNI RODARI. VERSOS, CONTES I VIDA:

Blackie Books celebra el centenari del naixement del gran Gianni Rodari, un dels millors autors per a nens i pedagogs de tots els temps. Per a això recopilem en un mateix volum les seves millors contes, els seus poemes més coneguts, 20 nous relats explicant la seva vida, i una sèrie de pàgines especials per a explicar el seu concepte de fantasia, d’educació, d’escola, d’infància, de lectura. Una edició de col·leccionista, enterament il·lustrada per Marta Altés, que servirà de llibre de capçalera a petits i grans.

Gianni Rodari (Omegna, 1920-1980) Mestre, periodista i divulgador de la nova pedagogia a Itàlia, va començar a escriure per a nens en 1950 quan el director d’un diari li va encarregar l’elaboració d’un suplement dominical. Després va publicar més de vint llibres en els quals va combinar magistralment l’humor, la imaginació i la desbordant fantasia amb una visió crítica, no exempta d’ironia, de el món actual. El 1970 se li va concedir pel conjunt de la seva obra el premi Hans Christian Andersen.

Servei fins a Bellaterra a través del WhatsApp oficial de Torrons Félix d’Agramunt: 627 69 38 72

Valeri Novell amb Aurora Altisent, artista que dibuixa Barcelona|ARXIU BELLATERRA. CAT

Valeri Novell, inolvidable veí del Turó de Sant Pau ens recomana quelcom especial del seu poble:

Torrons Félix d’Agramunt, l’últim torró 100% artesà de petit obrador

Zoe Valero pren el relleu generacional a l’obrador de Torrons Félix|CEDIDA

Fruits secs seleccionats a mà, una balança de platets, molta paciència i més dedicació. Torrons Fèlix és un petit obrador familiar amagat en un carrer de cases adossades a Agramunt, on Félix i la seva filla Zoe elaboren els torrons com s’han fet tota la vida. Això sí, la passió de Zoe per la xocolata i el coneixement del seu pare s’alien per tenir alguna novetat llista cada Nadal.

Agramunt atreu autobusos plens de curiosos que volen visitar les fàbriques i museus de torró de firmes tan conegudes com Torrons Vicens. Però hi ha bojos d’aquest dolç que arriben de lluny per fer cua en una botiga molt més petita, gairebé amagada en els baixos d’un carrer residencial amb cases unifamiliars adossades.

Aquí Félix Valero i la seva filla Zoe elaboren torrons sense deixar un sol procés a l’automatització.

Escullen les avellanes a mà després de torrar al forn, només ells dos preparen la massa que van treballant en funció de la textura, i fins i tot pesen els ingredients en una balança de platets. Ni cintes, ni pantalles, ni termòmetres i, per descomptat, ni un sol producte que no sigui natural.

Els torrons tradicionals d’Agramunt|CEDIDA

La seva producció és limitada, la temporada mai comença abans que arribi la fruita seca en la seva data natural, a principis o meitat de setembre. Zoe és una de les claus perquè aquest obrador s’hagi convertit en un punt de pelegrinatge per als amants del torró. Com la majoria de joves es va anar d’Agramunt per estudiar, però tan aviat com va acabar va decidir que el torró per a ella no seria només unes postres de Nadal. Va aprendre tot el que el seu pare li ha pogut ensenyar després de 50 anys dedicat a aquest ofici i combina aquests coneixements amb una afició per la xocolata que va perfeccionant en diferents cursos i escoles. Per això, Torrons Fèlix compta amb l’assortiment de torrons més tradicional però també amb altres d’autor que neixen de la feina conjunta de pare i filla.

Escultura homenatge a l’torró tradicional d’Agramunt, situada a la Plaça de Mercat|CEDIDA

A primera vista, el producte està tan cuidat com qualsevol barra d’aquest dolç que podria sortir de la pastisseria més preocupada pel màrqueting en una gran ciutat. Zoe decora amb un llaç de tela gruixuda cada bossa que omple d’unes capsetes negres amb el logotip daurat i que acompanya sempre d’un papir enrotllat amb una poesia dedicada a l’torró. Per descomptat, cada un porta la seva pròpia descripció en una minipostal més o menys poètica que porta col·locada a manera de llaç.

Tot el procés, des de l’elaboració fins a la venda, es realitza en aquesta casa|CEDIDA

La importància de la fruita seca

Aquesta aparença elegant amaga un producte encara més cura i de la millor qualitat.

La base de l’torró deu el 90% del seu resultat final a la qualitat de la fruita seca amb què s’elabora. El 10% restant ja és tècnica i passió. Zoe insisteix diverses vegades en què, després de moltes proves a del principi, els torrons Fèlix s’elaboren únicament amb fruits secs de proximitat. Les avellanes són de Reus; les ametlles, sempre de la varietat Marcona, li arriben de Maials, un petit poble de Lleida; i les nous, de Caldes de Malavella. Insisteix encara més en la importància de torrar els fruits secs al forn, encara que el procés sigui més llarg. Després els passen pel tamís acariciant amb les mans perquè es pelin i, a el mateix temps, van apartant els que puguin estar picats. “Una ametlla picada pot espatllar el torró d’Agramunt”, insisteix Zoe.

Les avellanes es pelen manualment, a el mateix temps que es fa una acurada selecció|CEDIDA

El torró d’Agramunt és diferent a la resta.

Encara que podria trobar-quadrat, els artesans defensen que l’autèntic és rodó. Dos hòsties de pa d’àngel contenen una barreja dura feta de sucre, mel i clara d’ou que recobreixen les avellanes torrades senceres. En Torrons Fèlix es triga tot el dia a fer només aquest tipus de torró. Zoe o el seu pare poden estar cinc hores fent la massa, que elaboren amb mel de taronger sense filtrar, que un productor separa exclusivament per a ells. Per això, el seu producte pràcticament no porta sucre, amb aquesta mel és suficient per endolcir. La massa daurada i brillant es remou amb unes pales de fusta gegants i amb les mans, amb molt de compte. Saben que està llista per la seva textura, no pot quedar ni massa dura ni massa líquida.

Tallant el torró de crema cremada dins el motlle|CEDIDA

Un cop les avellanes s’han torrat al forn es posen en una cistella encara calentes i, llavors, amb la massa acabada de fer, ho barregen tot amb molta cura “perquè les avellanes no es trenquin i aguanti el cruixent”, explica Zoe assegurant que cada minut d’aquest procés és clau perquè després el torró sigui net en boca, quedi suau i no s’enganxi a les dents. Després, ha de refredar-se a l’aire lliure unes hores.

El torró de crema cremada fora de l’motlle, col·locat per ser cremat|CEDIDA

La passió per la xocolata

Però aquest any Torrons Fèlix té un altre torró sense cantonades.

Cada any Zoe i el seu pare intenten oferir una novetat als seus clients (tan fidels que durant aquesta visita una parella arribada expressament des de Madrid reclama l’atenció de Zoe). El primer que van fer, fa ja un parell d’anys, el van anomenar Capritx (Capritx), fet amb tres tipus diferents de xocolata i ametlles refinades que, com passa amb tots els torrons d’aquests artesans, és extremadament suau a l’paladar i mai massa dolç com per no voler un tros més. Triguen tres dies a fer-ho i és el més sol·licitat després de el clàssic d’Agramunt.

Per elaborar el torró de crema cremada es passa breument una resistència sobre cadascuna de les peces|CEDIDA

Tornant a el d’aquest Nadal, es tracta d’una reinvenció de l’torró d’Agramunt, gairebé com si fos un bombó. Una cobertura de xocolata que imita la quadrícula de l’hòstia de pa d’àngel recobreix l’interior fet amb la mateixa massa daurada que cobreix les avellanes de l’clàssic. Per als amants de la tradicional postres d’aquest poble, el sabor li és absolutament fidel, la textura és tan suau com la d’un torró de Xixona, manté el cruixent gràcies a la mel i les avellanes i la xocolata és fi, just per no tapar el gust de l’torró.

Un cop cremat queda llest per a l’envasat, que s’ha de fer immediatament|CEDIDA

Un altre dels seus productes d’autor és el milfulls d’ametlla, una mostra de la sensibilitat d’aquesta família i de la seva obsessió per fer un producte amb identitat pròpia. És un praliné d’ametlla laminada cobert amb una serigrafia de xocolata dibuixada per l’artista Serafina Balasch.

Font: Guia Repsol, Júlia Manresa. Cesar Cid (Fotos). Valeri Novell