📍Des de 23 gener de 2012, l’EMD té 2 canals oficial públics a YouTube: EMD BELLATERRA i EMD INFORMA (Recentment era BELLATERRA TV), més els de Facebook i Instagram.
📍El que sorprèn és que tant la Junta Veïnal presidida per Ramon Andreu (Gent per Bellaterra), com l’actual, per Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant), mai hagin pres la decisió de transmetre els plens de l’EMD en Directe a través de les seves diverses plataformes gratuïtes com YouTube o Facebook, en canvi ho estigui fent per la de pagament ZOOM (la gratuïta només permet fer-ho amb una daurada màxima de 40 minuts).
Un ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra transmès per Zoom
📍Ara mateix l’EMD està promocionant que el veïnat de Bellaterra es doni d’alta (aportant les seves dades personals), al seu grup de WhatsApp EMD INFORMA (per així rebre informació oficial, la mateixa que ja pública per les altres plataformes), el que no té gran interès, ja que no permet que el veïnat poguí debatir, demanar o respondre a totes aquestes publicacions oficials de l’EMD de Bellaterra. Cal recordar que la revista en paper EMD INFORMA es va començar a publicar l’any 2010, quan es va crear l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra
Què sabem de la plataforma Zoom?
Zoom Video Communications és una empresa tecnològica de comunicacions amb seu a San José, Califòrnia. És coneguda pel seu programari de videoconferències i reunions virtuals anomenat Zoom i Zoom App, Zoom Video, etc. L’aplicació Zoom és accessible des de computadores d’escriptori, computadores portàtils, telèfons intel·ligents i tauletes.
Zoom es va popularitzar durant el mes d’abril de 2020, durant la pandèmia pel coronavirus. Va passar de tenir 10 milions d’usuaris actius el 2019, a més de 300 milions a finals d’abril. Abans de l’expansió del coronavirus, les accions de la companyia tenien un valor de 70 dòlars; el 23 de març de 2020 valien 160 dòlars, és a dir, una capitalització total superior als 44.000 milions de dòlars. El principal accionista de Zoom, Eric Yuan, a partir de la pandèmia, apareix en la llista de les persones més riques del món, amb una fortuna valorada en uns 5.500 milions de dòlars.
Malgrat l’èxit mundial, l’ús de Zoom ha estat prohibit per molts governs i empreses pels riscos de privadesa i seguretat. Així mateix, des de finals d’abril de 2020 els usuaris amb una subscripció comercial de Zoom, per exemple, tenen l’opció que les seves trucades no passin per la Xina. A finalitats de maig de 2020, Zoom va anunciar que les trucades dels qui paguin per una subscripció comercial eren encriptades (amb la finalitat de fer-los inintel·ligibles a receptors no autoritzats). Les trucades dels qui no paguen no estan protegides.
Jacint Verdaguer (1845-1902) va escriure L’emigrant a principis de la dècada dels noranta del segle XIX. Es tracta d’ un poema dedicat al record d’aquelles persones que deixaven Catalunya per anar a provar sort a l’altra banda de l’oceà. Segons Ricard Torrents, l’expert més prestigiós en Verdaguer, és la més lírica de les poesies del poeta de Folgueroles, la que arriba a més gent i més endins de tothom.
Verdaguer, l’any 1874, en haver d’embarcar-se precipitadament al port de Cadis per fer el primer viatge a Amèrica, estava convençut que no en tornaria. No es pogué acomiadar de ningú. Segons Torrents, el poema manté tota l’emoció i el dramatisme del desterrat. Primer s’acomiada del Pirineu i dels paisatges d’infantesa i joventut. Després dels dos símbols del país, Montserrat i Barcelona. Per últim del pare, de la mare ja morta i dels germans, i acaba amb un crit als mariners: que està malalt i que el tornin a terra. El poema és un símbol dels qui han de deixar Catalunya, i ho és també de tots els enyoraments de totes les pàtries. Verdaguer moriria en la més absoluta pobresa l’any 1902 abans que Amadeu Vives (1871-1932), el mestre que va posar música al poema, aconseguís reconeixement i èxit.
Amadeu Vives, home d’una gran cultura, va musicar el poema de Verdaguer l’any 1894 en un dels moments més desagradables de la vida del poeta, i pocs mesos després de la mort de la seva mare i quan feia ja dos anys de la mort del seu pare. Hi va abocar, segons ell mateix reconeixia, molt de sentiment.
Nascut a Collbató, d’una família de pagesos pobres, Vives formà part, de jovenet, de l’escolania de Montserrat. Fins a l’any 1904 en què estrenà Bohemios a Madrid, fou un artista d’una pobresa monòtona, en paraules textuals de Josep Pla. Hi ha constància que més d’un cop es dirigí a mossèn Cinto, llavors almoiner de la família Comillas, demanant caritat. Des de feia temps, existia una relació d’amistat entre Verdaguer i Vives, que és ben coneguda. En els inicis de la carrera musical, Amadeu Vives, que passava veritables problemes econòmics, acudí a Mn. Cinto per demanar-li ajuda, fins i tot per poder menjar, i aquest mai dubtà a donar-la-hi.
Josep Pla explica també en els seu Homenots que Vives arriba un dia al pis de mossèn Cinto disposat a fer-li conèixer la música que havia posat al seu poema L’emigrant. Malgrat la situació econòmica precària de Verdaguer, aquest coneixia també la misèria del músic i considerà que no podia anar-se’n de casa seva sense fer-li un present. Li regalà una edició de luxe del Quixot, que trobà entre els seus llibres. Escriu Pla que, mitja hora més tard, l’aparatós volum era venut per un preu urgent al primer llibreter de vell que trobà. L’agraïment de Vives, però, fou excepcional.
L’estrena de la peça va tenir lloc el 8 d’abril de 1894 a la seu de l’Orfeó Català i la cançó va ser un gran èxit ja des del moment de la seva estrena. Tot seguit, Vives va expressar a Verdaguer la seva alegria i el va felicitar per la lletra. Mossèn Cinto, però, amb la seva habitual humilitat, li digué: “Això meu, la lletra, no té cap importància. La lletra és el penja-robes de la música, i no pas altra cosa.”
Posteriorment a l’estrena de Bohemios, la vida de Vives canvià i s’enriquí, i es va convertir en el músic peninsular de moda, en un “diabòlic de l’èxit”. En el funeral de Vives, i per voluntat pròpia, va voler que L’emigrant hi tingués protagonisme, tal com va ocórrer.
L’emigrant ens queda com a fruit del binomi Verdaguer-Vives i com a paradigma d’una relació artística irrepetible que aconseguí una obra d’art immortal.
L’emigrant és una obra coral amb text de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives dedicada a l’Orfeó Català i estrenada el 8 d’abril de 1894. És una peça emblemàtica en honor als exiliats, a tots aquells que deixen casa seva buscant un futur millor i a tots aquells que hi tornen per retrobar-se amb la terra que els va veure néixer.
La Unió de Veïns ja compta amb una nova Junta Directiva pels propers tres anys. Durant l’assemblea ordinària d’aquest passat 22 de novembre, els socis de la Unió de Veïns de Bellaterra van escollir a la bellaterrenca Glòria Sabaté com a nova presidenta de la nostra entitat veïnal, entomant així la tasca que fins ara duia a terme la junta dirigida per la presidenta en funcions Margarita Torrent, que continuarà com a vocal en aquest mandat.
Elisenda de Clascà (esquerra) i Glòria Sabaté (dreta), nova presidenta de la Unió del Veïnat de Bellaterra 📷 CEDIDA
La votació va designar a Sabaté i el seu equip com a candidatura guanyadora per una àmplia majoria de 53 vots, imposant-se així àmpliament a la proposta de la candidatura d’Elisenda de Clascà, que va aconseguir 14 vots.
La nova Junta Directiva aposta per tres línies guia fonamentals. D’una banda, fer poble entre els bellaterrencs i bellaterrenques, mantenint l’aposta per tot un seguit d’activitats ja consolidades per reunir i cohesionar el veïnat com la Cavalcada de Reis i les activitats de Festa Major, però també altres amb menys recorregut com la Festa de la Primavera i la Festa de les Mascotes, així com altres activitats per Carnaval i l’època nadalenca. D’altra banda, la nova junta es proposa enfortir la bona gestió i la comunicació de l’entitat, amb especial interès a treballar per la visibilitat i difusió de les activitats, incorporar més avantatges pels socis, col·laborar amb el Club Bellaterra per reactivar-lo com a punt de trobada i fomentar la participació jove, a més de treballar per la millora dels espais públics al veïnat. Per últim, la proposta de la candidatura de Sabaté aposta pel treball en equip com a pal de paller per l’associació, amb una junta multidisciplinària i formada per fins a 9 càrrecs.
Detall de l’assemblea del passat 22 de novembre de 2023 al Centre Cívic de la plaça Joan Maragall de Bellaterra 📷 CEDIDA
A més de la nova presidenta, Glòria Sabaté, la nova Junta Directiva de la Unió de Veïns de Bellaterra està conformada pel vicepresident Lluís Riba, el secretari Miquel Seriola, el tresorer John Slof, i els vocals Margarita Torrent, Magí Barneda, Susana Hospital, Júlia Betrian i Bea Quezada.
LLUÍS TORRES|Ahir 24 de novembre ens vàrem desplaçar des de Bellaterra fins a l’estimada i tant propera ciutat de Sabadell per l’encesa de llums de Nadal, que per cert, s’ha fet dos dies abans de la data de l’any passat. El veïnat de la ciutat es prepara per acollir l’època més enlluernadora de l’any, com hem pogut comprovar tot passejant pel centre, ple de persones passejant i fent-se fotografies, i un munt de terrasses de bars plenes de gom, petant la xerrada i compartint amistat i gastronomia. Al costat de l’ajuntament ja roman instal·lat les casetes de fusta de la Fira de Santa Llúcia, on es pot comprar els avets de Nadal, figuretes pel pessebre, incloses les novetats del Caganer i tot allò que cal per decorar el Nadal de la vostra llar. Aquesta Fira està presentada amb la qualitat i atenció, com sovint hem presenciat a les ciutats del centre d’Europa, com per exemple, Viena o Budapest. Ara toca deixar per un temps, els problemes, i amb moderació gaudir amb la família aquest ambient tant bonic i propici per les vitamines per l’ànima.
Nadal a Sabadell 📷 Bellaterra.Cat
Aquest habient tant colorit i especial ajudarà a apropar-nos més sovint des de Bellaterra a Sabadell per gaudir del seu interessant comerç tant especialitzat i proper, amb necessàries passejades per la salut i benestar pel cos.
Esperem amb sorpresa la nova llum de Nadal a Bellaterra que aportarà la nova Junta del Veïnat de l’EMD presidida pel bellaterrenc Josep Maria Riba Farrés, del partit polític Bellaterra Endavant.
Després de l’aturada indefinida del grup, ara fa un any, el cantant i compositor presenta el seu projecte paral·lel
Gisbert, amb les dues torres de la Vila Olímpica de fons (CCMA)
El músic barceloní Guillem Gisbert, més conegut per ser el cantant i compositor de Manel, presenta aquest dijous la seva aventura en solitari amb dues cançons, “Les dues torres” i “Waltzing Matilda”, que són els dos primers tastos d’un disc que tindrà 11 temes.
L’àlbum s’editarà al març del 2024 i es presentarà el 3 de maig a la sala Apolo de Barcelona, en un concert que va esgotar les entrades en només 4 hores.
A “Les dues torres”, converteix les dues torres de la Vila Olímpica en protagonistes d’un monòleg impossible, mentre que a “Waltzing Matilda” fa un homenatge al fet de caminar, amb una ex i forjant una preciosa oda a l’amor després de l’amor. Pots escoltar-les aquí:
Gisbert n’havia anunciat el llançament aquest dimecres a través d’una piulada:
Un any després
Fa just un any, Manel va fer a Pontevedra el seu l’últim concert. Llavors, van anunciar una aturada indefinida que va disparar les especulacions i els rumors de separació.
Els membres del grup, però, van assegurar que aparcaven l’activitat com a banda per poder dedicar-se a diversos projectes paral·lels. I així ha estat: Gisbert ha aprofitat aquests 12 mesos per emprendre i concretar el seu camí en solitari.
Gisbert, en una actuació amb els Manel (ACN/Gerard Vilà)
I la proposta de Gisbert sembla que tindrà un profund ADN manelià, amb inquietud sonora i estilística, la cançó sempre al punt de mira i les lletres, marca de la casa. En declaracions a TV3, Gisbert ha assegurat que les dues cançons “haurien pogut estar en un disc de Manel”.
A més del concert de presentació a la sala Apolo, Gisbert també serà al Festival Strenes de Girona, al Primavera Sound, al Vida de Vilanova i la Geltrú, a l’Embassa’t de Sabadell o al Talarn Music Experience del Pallars.
El mes de novembre de l’any 1998 s’inaugurà a la Casa Elizalde de Barcelona l’exposició sobre la pedagogia Waldorf organitzada per un grup de mestres i famílies amb l’ajuda de la fundació Freunde der Erziehungskunst Rudolf Steiners i la col·laboració de la Universitat de Barcelona i el Centre Unesco de la ciutat. D’aquella exposició en surten, entre d’altres, dues iniciatives noves: un grup de jocs per a infants a Sant Cugat del Vallès i un grup de persones interessades a engegar la formació en pedagogia Waldorf a Catalunya.
El mes de maig de l’any 1999, les famílies que mantenien encesa la flama del grup de jocs a Sant Cugat feren pública la iniciativa amb una exposició a la Casa de Cultura del poble i al mes de setembre, en una petita casa cedida per una de les famílies, començaren les activitats amb nou infants i una mestra.
Així, al llarg del curs 2000-2001, al voltant del grup de jocs sorgí l’Associació Waldorf de Sant Cugat, i, alhora, es posà en marxa el primer Seminari de Formació Waldorf organitzat pel Cercle per a la Pedagogia Waldorf a Catalunya, amb més de cinquanta participants que serien els futurs mestres catalans i base humana per a les escoles del nostre país.
Tots aquests esforços anaven encaminats a posar en marxa el projecte de la primera escola Waldorf de Catalunya. Fou a mitjans del curs 2004-2005 que es trobà a Bellaterra un espai prou gran on començar a fer realitat l’escola: s’obriren tres cursos de primària amb vint-i-cinc nens i nenes i dues mestres, a més d’alguns especialistes.
El curs 2008-2009 s’aconseguí l’homologació per part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya de les etapes d’educació infantil i d’educació primària amb efectes retroactius des de l’any 2007.
Al setembre de 2015, va començar la setena classe (1r d’ESO) i es va estrenar un nou edifici de l’escola que va suposar una ampliació per quatre grups de l’ESO. Aquell mateix any s’homologà la Secundària. En paral·lel, es va buscar terreny propi. Finalment, el 2018, l’escola es trasllada a la seva ubicació definitiva, en un espai propi en una zona elevada de Bellaterra.
El curs 2019-2020 comencem batxillerat homologat el mateix any.
Des del curs 2020-21 l’escola ha culminat el seu procés educatiu complert: infantil, primària, secundària i batxillerat.
L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler és una cooperativa educativa gestionada per mestres i famílies que vol oferir a infants i joves una educació basada en el respecte a cada individualitat i al seu desenvolupament.
Enrique Arias Vega, periodista i economista basc|CEDIDA
Per ser ministre no cal res en concret, ni tenir estudis superiors, segons els currículums de molts responsables de les successives carteres dels Governs de Pedro Sánchez . L’única cosa obligada és tenir fidelitat indestructible al cap i fer-se veure per enfortir el paper del President de Govern. Perquè això sí que és cert: el que no es fa valdre i veure per part de la ciutadania no repeteix en el càrrec.
O sigui que ja tenim un Gabinet de fidels al qual se li ha exigit una característica més i és la de la duresa i fins i tot bronquedat dels seus membres, que han de bregar amb una oposició embravit en un moment de crispació política i social com no n’ha viscut una altra d’igual en temps de la democràcia.
Ni se n’han anat els ministres més cremats, per mor dels serveis prestats a Pedro Sánchez, fins a partir-se la cara per ell, metafòricament parlant, ni s’ha reduït la mida elefantiàsica del Govern, un dels més nombrosos del planeta. Que no es digui que és per falta de ministres, que aquest cop han de tenir una qualitat més que els seus predecessors. I és la seva sintonia no només amb el president, sinó amb les terminals de Vitòria i Waterloo –o on vulgui Puigdemont– ja que el nou Gabinet ha d’atendre les exigències de nacionalistes bascos i catalans.
Aquí no hi ha res: el nou Govern és el de l’amnistia, la desigualtat entre espanyols i l’intent de l’Estat plurinacional, cosa que exigeix unes escurabutxaques d’escàndol i un estar a bones amb les terminals independentistes que poden arribar a vetar aquells ministres amb els que se sentin incòmodes.
Per això no cal creure que el Gabinet d’ara sigui de llarga durada, sinó que estarà condicionat pels avatars de l’independentisme i les crisis arribaran abans d’hora. No tindrem ministres tan breus com Máximo Huertas , que va haver de dimitir al cap d’una setmana per una infracció a Hisenda, però sí que veurem un corriment de cadires poc després de començar la legislatura.
Font: DiarioCritico
Enrique Arias Vega és un periodista i economista basc. Diplomat a la Universitat de Stanford, porta escrivint gairebé quaranta anys. Els seus articles han aparegut a la major part dels diaris espanyols, a la revista italiana Terzo Mondo i al diari Notícies del Món de Nova York. Entre altres càrrecs, ha estat director d’El Periódico de Barcelona, El Adelanto de Salamanca, i l’edició d’ABC a la Comunitat Valenciana, així com director general de publicacions del Grup Zeta i assessor de diverses empreses de comunicació. En els darrers anys, ha alternat les seves col·laboracions en premsa, ràdio i televisió amb la literatura, havent obtingut diversos premis en les dues tasques, entre ells el nacional de periodisme gastronòmic Álvaro Cunqueiro (2004), el de Novel·la Corta Ategua (2005) i el de periodisme social de la Comunitat Valenciana, Conviure (2006).
LLUIS TORRES| Jordi Hereu i Boher (Barcelona, 14 de juny de 1965), és el nou ministre d’Indústria anomenat pel President Pedro Sánchez. Va néixer a la casa familiar del carrer Arimon de Sant Gervasi, a l’altra banda del ginjoler monumental salvat de la tala per la lluita del veïnat. Inicià els estudis a l’escola infantil Sant Gregori, davant de casa.
Jordi Hereu és el nou ministre d’Indústria i Turisme del govern de Pedro Sánchez|ENCICLOPÈDIA CATALANA
Hereu és casat i té dos fills. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i MBA per ESADE. Va ser membre de les associacions d’estudiants AIESEC i Empresa Joventut entre 1986 i 1988. El 1991 s’incorporà com a responsable de màrqueting a Port 2000, preparant el grup que a partir de 1992 constituí l’empresa Centre Intermodal de Logística S.A. (CILSA), promotora de la Zona d’Activitats Logístiques del Port de Barcelona.
El ginjoler centenari d’Arimon
El ginjoler del carrer Arimon roman dempeus i té la seva pròpia placeta gràcies als veïns que van lluitar per evitar la tala, una vegada la Família Teixidor va vendre la seva vella casa a una inmobiliaria.
L’any 2007, un grapat de veïns del barri de Sant Gervasi van crear l’Associació Salvem el Ginjoler, una iniciativa de la també veïna Isabel Núñez, traductora i escriptora. Des del primer moment, els bellaterrencs Angi i Francesc, propietaris del Restaurant La Taula, molt proper al Ginjoler, van participar molt activament per salvar-lo, i van fer omplir el barri amb teixits de color verd clar, com símbol de la lluita ecológica.
Ajuntament de Barcelona
El 1997 es va incorporar a l’Ajuntament de Barcelona com a gerent del districte de Les Corts, responsabilitat que va exercir fins al juny de 1999, quan fou designat regidor de Les Corts per al mandat municipal 1999-2003. Posteriorment ha estat regidor del districte de Sant Andreu i regidor de Seguretat i Mobilitat, fins al mes d’abril de 2006. Des d’aquest càrrec va haver de fer front a les crítiques pels moviments socials com a responsable del cos d’antiavalots de la Guàrdia Urbana (UPAS). La implantació de l’àrea verda d’aparcament s’ha fet sota la seva supervisió. Aquesta iniciativa ha permès implantar a Barcelona el servei de lloguer de bicicletes anomenat Bicing. Fou viceprimer secretari de la Comissió Executiva i d’Acció Electoral a la federació del PSC a Barcelona.
El 29 d’agost de 2006 va ser designat com a successor de Joan Clos al capdavant de l’alcaldia de Barcelona, de la qual va prendre possessió el 8 de setembre del mateix any. Com a cap de llista del PSC, va guanyar les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 i va ser reelegit com a alcalde de la ciutat. El 2010 va dur a terme una consulta popular sobre la unió del tramvia de Barcelona que va acabar perdent. L’any 2011, i després d’un procés de primàries per encapçalar la candidatura socialista en què va obtenir més vots que Montserra Tura i Camafreita, va liderar de nou la candidatura del PSC però no va revalidar el mandat com alcalde, sent nomenat Xavier Trias.
Sector privat
El 2012 va deixar la primera línia política per dedicar-se plenament al sector privat. És cofundador de Fledge Barcelona i president de Barcelona Plataforma Empresarial i IdenCity. És signant fundacional del Manifest de Barcelona,bque des del 2018 va fer de Barcelona la primera ciutat del món amb una diplomàcia científica i tecnològica. Es va centrar en la consultoria i el finançament de startups, treballant des de Barcelona Plataforma Empresarial i com a consultor per Barcelona Centre Logístic BCL. També ha sigut patró de la Plataforma Fórum Ambiental Barcelona.
Hereu va impulsar l’àrea verda d’aparcament i el Bicing, i va construir un centenar d’escoles bressol. El gener de 2010, va proposar que Barcelona organitzés uns JJOO d’hivern
D’aquesta forma, Hereu, exalcalde de Barcelona entre els anys 2006 i 2011, es converteix en el tercer batlle de la ciutat que es fa càrrec d’una cartera ministerial. Primer va ser Narcís Serra, l’any 1982, que va ser nomenat ministre de Defensa, i posteriorment, Joan Clos, l’any 2006.
Clos, igual que Hereu, va ser ministre d’Indústria. I, precisament, va ser la marxa de Clos la que va donar l’alcaldia de Barcelona a Hereu. El relleu va tenir lloc el 8 de setembre de 2006, nou mesos abans de les eleccions de la primavera de 2007. Dies abans, el 29 d’agost, Hereu havia estat designat successor de Clos. En aquell moment, Hereu era el cinquè tinent d’alcaldia i exercia també de portaveu municipal. Sota les seves ordres tenia les àrees de mobilitat, seguretat, participació ciutadana, cooperació i solidaritat.
L’àrea verda i el Bicing
Hereu és recordat per molts com l’alcalde que va perdre la consulta per la reforma de la Diagonal, la primavera de 2010, un fet que un any després, el maig de 2011, va ser decisiu per no guanyar les eleccions municipals davant de Xavier Trias. Però el pas d’Hereu per l’Ajuntament de Barcelona és molt més que aquella consulta de la Diagonal. Al llarg de més de quinze anys, l’ara ministre va impulsar, l’any 2005, l’àrea verda d’aparcament per a residents i va posar en marxa el 2007, ja com a alcalde i amb Francesc Narváez com a regidor de Mobilitat, el servei del Bicing.
En conversa amb el Tot Barcelona Narváez recorda aquests i molts altres projectes que Hereu va gestar per la ciutat. “Durant el mandat 2007-2011 es van construir un centenar d’escoles bressol, 14 de les quals van ser a Sant Martí. També va donar llum al pla integral de la bicicleta, que es va aprovar quan ja era alcalde, i va impulsar la construcció de les Zones 30 a molts nuclis antics de la ciutat i els carrers de plataforma única”, diu l’exregidor de Mobilitat i del districte de Sant Martí. Amb Hereu, a Barcelona, van augmentar els quilòmetres de carrils bici, les zones per a vianants i es va millorar el transport públic, amb més carrils bus, una major accessibilitat i la posada en marxa del tramvia al seu pas per la Diagonal, entre la Ciutadella i Sant Adrià, el 2004.
Narváez coneix molt bé el nou ministre i destaca sobretot la seva empatia i que no és gens dogmàtic. “És un gran defensor de la col·laboració publicoprivada i no li costa buscar el suport del món empresarial quan cal. És molt treballador i quan decideix embarcar-se en un projecte no té horari. També és un gran orador”, explica l’expolític, ara a l’executiva socialista.
La crisi del cas ‘4F’
El 2004, Hereu va ser nomenat regidor de seguretat i mobilitat i del districte de Sant Andreu. Com a màxim responsable polític de la Guàrdia Urbana va haver de fer front al cas 4F. La nit del 4 de febrer de 2006, un agent de la Guàrdia Urbana, Juan José Salas, va quedar tetraplègic durant el desallotjament d’una festa okupa al Palau Alòs, a tocar del Palau de la Música. Segons la sentència del judici, el policia va rebre l’impacte d’una pedra al cap durant l’enfrontament entre un grup de joves i la Guàrdia Urbana. El cas va donar lloc al documental Ciutat Morta, que apunta la teoria que el cop que va rebre el policia va ser un test que va caure del terrat -l’alcalde Clos ho havia dit en una ràdio-. Diversos joves van ser detinguts, jutjats i condemnats. Rodrigo Lanza, el principal acusat, va passar cinc anys a la presó, i una de les noies condemnades, Patricia Heras, es va suïcidar durant un permís l’any 2011.
El citat documental va rebre el premi Ciutat de Barcelona, un fet que Hereu va qualificar “d’infàmia”. Sobre aquest episodi, l’exlíder del PP al consistori quan Hereu era el regidor de seguretat, Alberto Fernández Díaz, destaca la resposta que l’ara ministre va donar “davant la pitjor crisi de seguretat a la ciutat” d’aquells anys. “Amb això vàrem coincidir. Amb altres coses, no, com l’anunci que va fer Hereu d’intentar organitzar uns Jocs Olímpics d’hivern a Barcelona. Hi va posar més il·lusió que rigor”, subratlla l’excap de files del PP. L’anunci que Barcelona es presentava a organitzar uns JJOO d’hivern va tenir lloc el gener de 2010, en plena crisi de popularitat d’Hereu com a alcalde, i va ser vist com un intent desesperat per recuperar pistonada en la cursa electoral per les municipals del 2011. Fernández valora també el caràcter “afable i dialogant” d’Hereu i la proximitat que tot alcalde ha de tenir amb el veïnat i les entitats de la ciutat.
Guanya les eleccions de 2007
Hereu va guanyar les eleccions municipals de 2007 amb 14 regidors per davant de la CiU de Trias, que en aquell moment ja estava en clar ascens, amb 11. El mandat 2007-2011, el darrer amb un alcalde socialista fins a l’actual de Jaume Collboni, va estar marcat per la consulta per la reforma de la Diagonal, entre Francesc Macià i passeig de Gràcia. Un 79,8% dels participants en el procés participatiu van votar en contra de tocar la Diagonal. El govern del PSC defensava fer un bulevard, una opció que només va tenir el suport de l’11,38%. La tercera opció, construir una rambla, va ser votada pel 8,28%. Ambdues propostes portaven incorporades el tramvia. La consulta no preguntava com a tal per aquest mitjà de transport, però es va convertir en un plebiscit a favor o en contra del tramvia.
La consulta va ser en si mateix un despropòsit, plena d’errades informàtiques. El mateix Hereu ho va dir en una compareixença posterior. “Ha tingut més errades de les admissibles”, i va reconèixer que la mateixa consulta havia estat una equivocació. “S’ha formulat una pregunta inadequada en un moment inadequat i ara toca lluitar contra la crisi”. L’ideòleg d’aquella consulta, el primer tinent d’alcaldia Carles Martí, va ser qui va pagar els plats trencats i va ser destituït de forma fulminant per l’alcalde.
Va deixar l’Ajuntament el 2012
El PSC va entrar en crisi i ja no es va recuperar. Trias es va imposar a les eleccions de 2011 amb 14 regidors pels 11 que van obtenir els socialistes. Després de trenta anys al capdavant de la ciutat, el PSC perdia l’alcaldia. El febrer de 2012, Hereu va deixar l’acta de regidor i va abandonar el primer pla polític. Al capdavant del grup municipal socialista es va quedar Jordi Martí Grau, ara als comuns i nou secretari d’Estat de Cultura.
Després de deixar l’Ajuntament de Barcelona, Hereu va fundar l’empresa Fledge i presidia IdenCity i Barcelona, plataforma Empresarial, dedicades a la consultoria estratègica. A més, des del 2020, era el president d’Hispasat. En les darreres eleccions municipals, Hereu va presidir el consell assessor creat per Collboni abans de les eleccions. Ja com a alcalde, Collboni el va incorporar al comitè assessor d’infraestructures, càrrec que ara haurà de deixar.
Donarà llum verda a la nova fase de preemergència al sistema Ter-Llobregat, que entrarà en vigor els pròxims dies
Pantà de Sau al 18,3% |3Cat
Amb els embassaments de les conques internes plens només en un 19%, aquesta és la pitjor sequera des que es van començar a recollir dades ara fa poc més d’un segle.
I, de moment, no es preveuen pluges a mitjà termini. De manera que, si els pitjors pronòstics es compleixen, les restriccions d’aigua aniran a més.
En aquesta línia, aquest dimarts el govern donarà llum verd a la nova fase de preemergència per al sistema Ter-Llobregat, del qual beuen les àrees de Barcelona i Girona, on es concentra la major part de la població de Catalunya. Si bé l’aprovació està prevista per aquest dimarts, la seva entrada en vigor no serà fins als pròxims dies.
Es tracta d’una fase que permetrà endarrerir unes setmanes l’entrada a la fase més restrictiva, la d’emergència, on el govern preveu arribar a finals de desembre.
Què implicarà la fase de preemergència?
Per ara no s’han donat xifres concretes, però les restriccions seran un estadi intermedi entre la fase d’excepcionalitat i la d’emergència. Repassem quines restriccions implica cadascuna:
A l’excepcionalitat, les àrees de Barcelona i Girona van entrar-hi al març. Suposa un consum màxim diari per habitant de 230 litres, a més d’altres restriccions com:
Reducció del reg agrícola en un 40% o substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades.
Reducció del 15% dels consums industrials d’aigua.
Reducció del consum d’aigua per a usos recreatius (15% en usos urbans i 50% en reg).
Prohibició de regar zones verdes i jardins públics o privats (excepte el reg de supervivència d’arbres o plantes, amb regadora o gota a gota).
Prohibició de regar la gespa en tots els casos, excepte en superfícies destinades a pràctica federada d’esport, o aquell reg que es faci reutilitzant aigua de pluja o de depuradora.
Prohibició de netejar carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable.
S’estableixen limitacions per omplir i reomplir piscines.
A la fase d’emergència ja hi han entrat una quarantena de municipis, la majoria de l’Alt Empordà. El consum màxim diari per habitant és de 200 litres, a més restriccions més severes:
Supressió del reg agrícola (es pot autoritzar només el reg de supervivència de conreus llenyosos).
Reducció del 25% dels consums industrials d’aigua.
Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (25% en usos urbans i supressió total del reg).
Prohibició de regar zones verdes i jardins públics i privats.
Prohibició total d’omplir fonts ornamentals, llacs artificials i piscines d’aigua dolça.
Prohibició de netejar vehicles, excepte en establiments de neteja específics.
Les administracions locals, a través dels seus plans d’emergència, poden establir limitacions i prohibicions addicionals a l’ús de l’aigua en instal·lacions esportives, públiques i privades, i en espais lúdics.
L’àrea metropolitana, per sota del consum en fase d’emergència
Actualment, el consum mitjà de l’àrea metropolitana és de 170 litres per persona i dia. Per tant, encara està per sota dels 200 litres de l’escenari d’emergència per sequera.
En aquestes xifres s’hi ha d’incloure l’ús de les indústries, els comerços i els serveis municipals. Sense tenir en compte aquests usos, l’ACA convida que, en l’àmbit domèstic, el consum de l’aigua es redueixi fins als 90 litres per persona i dia.
Mesures d’estalvi d’aigua
I què es farà per estalviar aigua? D’entrada, es descarten els talls en el subministrament, però una de les mesures que es contempla és reduir-ne la pressió a l’aixeta.
D’altra banda, coincidint amb l’entrada en vigor de la fase d’emergència a finals d’any, el govern valora deixar de donar llicències per a activitats de nova creació que consumeixen molta aigua, com places hoteleres, granges, centres de dades, indústries químiques, papereres o metal·lúrgiques.
Per transparència, l’actual Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra es va comprometre públicament, a l’últim ple, d’actualitzar trimestralment les dades de “Relació de contractes menors“, així ho ve reclamant històricament el veïnat de Bellaterra. Comprovar-ho a http://www.emdbellaterra.cat
Sorprèn que la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra presidida per Josep Maria Riba (Partit polític Bellaterra Endavant), fins a data d’avui, no hagi afegit nous contractes. Les que es poden consultar corresponen al mes de febrer de 2023, quan Gent per Bellaterra presidia la Junta municipal.
BELLATERRA.CAT 