Feeds:
Entrades
Comentaris

BELLATERRA GOURMET| Història del Restaurant i Cercle Comtal de Barcelona

5 Desembre 2023 per FLPT

LLUIS TORRES|El Cercle Comtal (1990-1994), va ser un club privat destinat al món dels artistes i empreses creatives de Barcelona. Situat al pis principal de la modernista Casa Felip, carrer Ausiàs March, 20, a la banda mar, entre els carrers Girona i Bruc.

Restaurant del Cercle Comtal de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT

Antoni Vila Casas (Barcelona, 27 de novembre de 1930 – Barcelona, 14 de setembre de 2023), empresari, divulgador de la indústria farmacèutica, ho va comprar l’any 1997 per situar la seu de la seva Fundació Vila Casas, actualment presidida per Antoni Sagnier (Barcelona, 10 de juny de 1948), empresari català amb una trajectòria extensa en el terreny de les finances i la gestió de patrimonis, i net del prestigiós arquitecte modernista Enric Sagnier i Villavecchia.

Els impulsors del Cercle Comtal van ser els “moderns” Juli Capella i Quim Larrea. L’any 1990 van signar un contracte de lloguer per un valor mensual de 6.000 € de l’època, als propietaris Noguera i Vintró, que des de finals dels anys 30 havien establert la seva seu de majoristes de papereria i escriptori.

Casa Felip (1901) al principal es va obrir l’any  1990 el Cercle Comtal. Balcó gran el Restaurant, a les galeries els salons rosa i blau 📷BELLATERRA.CAT

Juli i Quim varen supervisar la reforma de tot l’espai del pis principal d’uns 500 m2 que estava molt malmès. El primer cop que van entrar-hi no van veure cap del murals i sotres pintats, -que des de la reobertura encisen els visitants-, ja que Noguera i Vintró ho havien cobert tot amb plafons, i els diferents terres amb linòleum. Es van descobrir uns impresionants parquets de marqueteria de fustes nobles. 

TVE gravant el 1992, de la cançó «Todo esto es la música»  de Serafín Zubiri pel Festival d’Eurovisió al Restaurant del Cercle Comtal de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT

Juli i Quim, els seus  impulsors, van gaudir els mesos que va durar la reforma, demanant i recollint una aportació econòmica dels seus amics i coneguts, que a canvi passaven a ser socis fundadors de KULTRUM S.A. (el nom el varen crear del joc de paraules Kutres Culturals), ells van reunir al voltant de 100 milions de Ptas. La restauració artística del pis la va realitzar gratuïtament l’Escola Massana (la mare de Juli Capella era la directora), i els alumnes creatius van treballar de valent netejant i recuperant totes les pintures amb cotó fluix i sabó neutre.

Taula imperial al Restaurant del Cercle Comtal de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT

Cercle Comtal es va inaugurar l’any 1991. El restaurador bellaterrenc Francesc Pérez Torres, ex director del Tragaluz, Finisterre, Via Veneto, Melià Barcelona i Hilton, va ser el director del modernista Restaurant que ocupava gairebé el 50% de l’espai del club. A la part central de la gran balconada central del carrer Ausias March, 20, se situava el Restaurant del Cercle Comtal, i a cada una de les galeries modernistes els salons privats rosa i blau. La capella privada va ser convertida en un nou saló privat per a 10 persones. A l’entrada hi havia el celler climatitzat i la recepció.

Escala de pujada al Cercle Comtal (Casa Felip 1901) de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT

Antonio Bellés, (anterior Xèf del Restaurant Roig Robí), va ser contractar per la cuina del Restaurant del Cercle Comtal. El gastrònom i periodista Llorenç Torrado, va assessorar un temps la línia gastronòmica del Cercle Comtal, combinant-lo amb nombrosos mitjans de comunicació, com ara a Catalunya Ràdio, on presentà el programa De boca a boca; en programes de TV3, com Els matins, amb l’espai Cuina de mercat, on cada divendres feia la compra i ensenyava a fer plats amb un pressupost tancat, i de TVE. És autor de Mona a Barcelona (1980), escrita conjuntament amb Antoni Miralda, Els olis de Catalunya i la seva cuina (1981), amb Jaume Ciurana, Mil anys de gastronomia catalana (1989), escrita amb Nèstor Luján i Xavier Domingo, i Sobretaula (1991), amb Josep Maria Blasi, entre d’altres.

“Es deia que el Cercle Comtal, més que un club era un restaurant amb aroma de club”.

El bellaterrenc Francesc Pérez Torres rebent a Pedro Almodóvar al Restaurant del Cercle Comtal 📷 BELLATERRA.CAT

Cercle Comtal va organitzar un munt d’iniciatives gastronòmiques i culturals,  (entenent la cultura en un sentit molt ampli): presentacions de llibres, debats, exposicions de fotografia i pintura, i també competicions de billar, d’escacs, tast de vins, tertúlies d’òpera, mostres de Karate, etc.,  Entre moltes altres coses, es va presentar el film Tacones Lejanos, amb l’assistència del seu propi director, en Pedro Almodóvar, Miguel Bosé, Marisa Paredes, Bibí Andersen etc., (Lucrecia, la cantant cubanesa acabada d’arribar a la ciutat de Barcelona va ser contractada per cantar, acompanyada pel seu teclat elèctric, i per tota la Troupe d’Almodovar, la cançó Dos Gardenias. Al finalitzar l’acte, davant del vitrall modernista del Cercle Comtal, li vàrem entregar a Almodóvar un simbòlic Oscar de plàstic i despedit-lo fins a la limusina que l’havia portat des de l’aeroport de Barcelona.

Saló del Cercle Comtal de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT

Els actes del Restaurant del Cercle Comtal varen ser molt diversos, com per exemple el dinar ofert pel President de la central de Coca Cola Atlanta als directors de diaris durant l’Olimpíada Barcelona’92.
Homenatges i dinars a Felip de Borbó, Jordi Pujol, Rosa Chacel, Aurora Altiseny, Josep Maria Subirachs, El Tricicle (Banquet de noces d’en Paco Mir), Oscar Tusquets, Pasqual Maragall, Narcís Serra, Steffi Graff, Mario Beut, Oriol Regàs, George Lucas, Leni Riefenstahl, Patxi Andión, Serafín Zubiri, Carmen Casas, Antoni de Senillosa, El Loquillo, Javier Mariscal, Roger Alier, etc.,

L’escriptora Rosa Chacel rebuda al saló privat La Capella del Restaurant del Cercle Comtal 📷 BELLATERRA.CAT

Riquesa decorativa del saló modernista:

El vitrall modernista de grans dimensions, és la nineta dels ulls de la casa. Obra d’Antoni Bordalba (Barcelona, ?-1925), Vidrier modernista català format al taller d’Antoni Rigalt i Blanch. Ben aviat es va establir pel seu compte i del taller van sortir obres d’una gran qualitat. Els més importants són els vitralls que va realitzar per al Cercle del Liceu, sota la direcció d’Oleguer Junyent i amb dibuixos de Josep Pey. En aquests vitralls de tema wagnerià mostra un gran domini del dibuix de la grisalla i especialment un ús molt abundant del vidre anomenat americà o Tiffany.

Vitralls Les tres gràcies d’Antoni Bordalba al Cercle Comtal (1990-1994) Casa Felip de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT

Els vitralls del Cercle Comtal van ser desmuntats durant la Guerra Civil, i van estar depositat al Museu d’Art de Catalunya, fins que van tornar al seu lloc original, una vegada finalitzada tota la restauració i obert com Cercle Comtal.

En aquest vitrall de la Casa Felip no hi ha cap gall, sinó un paó, també molt bonic, a més de tres noies agafades de les mans i ballant –es diu que són les tres Gràcies: la bellesa, la festivitat i la joia– i un conjunt d’arbres florits.

Detall del mosaic de Lluís Bru Salelles al Cercle Comtal de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT

El saló que dona a l’interior d’illa, hi ha un munt d’elements modernistes. Crida l’atenció el mosaic del terra de Lluís Bru i Salelles (Ondara, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952), fou un mosaïcista i escenògraf modernista, considerat com el realitzador de tessel·les més important de la Barcelona del modernisme. Medalla d’Or a l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives de París
l’autor dels mosaics del Palau de la Música, la Casa Lleó i Morera i l’Hospital de Sant Pau.

La llar de foc de Lambert Escaler Milà al saló del Cercle Comtal de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT

La llar de foc fou dissenyada per Lambert Escaler i Milà (Vilafranca del Penedès, 1874 – Barcelona, 1957), està evestida de fusta, té esculpida una figura femenina, feta a l’estil de les dones del gran artista txec Alphons Mucha. Escaler i Milà fou escultor, decorador i comediògraf català, que va destacar per la seva producció de terracotes modernistes, representant bustos femenins amb influències simbolistes i de l’Art Nouveau amb les quals va aconseguir un gran reconeixement i èxit comercial.

Per la seva riquesa decorativa, la Casa Felip recorda la Casa Lleó Morera, de Domènech i Montaner, una altra de les millors mostres de residència modernista de Barcelona.

Porta principal d’accés al Cercle Comtal de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT

Tot i que el Restaurant va funcionar al 100% , fins l’últim dia, la mala gestió com club privat KULTRUM, S.A. de Juli Capella i Quim Larrea, i socis que pagaven gairebé 40 mil pessetes de quota anual, va fer que al tercer mes de l’obertura, deixessin de pagar el lloguer d’1 milió de Ptas. als propietaris Noguera i Vintró, tampoc als proveïdors i amics dessenyadors que havien aportat el mobiliari per les instal·lacions. Treballadors fixes van deixar de cobrar els seus sous, tot i haver guanyar les reclamacions i judicis laborals.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

POLÍTICA|”Qualsevol diria que enlloc de fer política som en un duel per una qüestió d’honor” pel president Carles Puigdemont

4 Desembre 2023 per FLPT

Carles Puigdemont, 130è president de la Generalitat de Catalunya|CEDIDA

Qualsevol diria que enlloc de fer política som en un duel per una qüestió d’honor. Des d’aquest atavisme, molt arrelat en la cultura espanyola, orgull o humiliació esdevenen les dues úniques alternatives possibles. En la bombolla en què viuen (i escriuen, parlen, opinen) els “hidalgos” contemporanis, el pacte no té el prestigi social que lamentablement té la testosterona dels qui prometen vessar la sang per salvar la pàtria; per això associen pactar amb l’adversari —o l’enemic— a un acte de feblesa, o de covardia, o de traïció.

Enlloc d’aquest orgull que l’enyorat Miquel Pairolí blasmava (“Deixeu l’orgull, agafeu la dignitat”), a mi em commou més l’èpica desinflamada de la Pau i Treva de Déu que el mestre Pau Casals va evocar en el seu memorable discurs a les Nacions Unides o la més prosaica del Sindicat Remença que va recollir el Memory of the World de la @UNESCO, què voleu que us digui.

(PS: Per cert, no els veig veure mai gens preocupats per l’honor d’Espanya cada vegada que el seu anterior cap d’Estat anava a Suïssa, i mira que van tenir oportunitats de dir-ne alguna cosa, de perseguir-lo a veure amb qui es reunia, de què parlaven i d’exigir transparència. O de preguntar als ministres de jornada si en sabien alguna cosa…)

Font: Carles Puigdemont

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

CULTURA|Recordant Amado Jaén “Diablo” pare de ‘Un rayo de sol’

2 Desembre 2023 per FLPT

Amado Jaén, baixista de Los Diablos va ser un dels autors de temes ‘Un rayo de sol’ o adaptacions de dibuixos animats.

Amador Jaén (1949-2023), baix de Los Diablos

L’Hospitalet de Llobregat plora des de dimecres 11 d’octubre de 2023 la pèrdua d’un artista molt arrelat a la ciutat. El músic i compositor Amado Jaén que va morir als 74 anys. Jaén va ser el baixista del grup de l’Hospitalet i és autor de cançons mítiques que han perdurat en el temps com Un rayo de sol, Fin de semana, Oh oh July, Acalorado o Rosana.

Jaén també va participar del repertori de Tony Ronald i el 1981 va formar part del Festival d’Eurovisió a Dublín (Irlanda) amb la cançó “Y solo tú”, interpretada per Bachelli.

El compositor, a més, és recordat per ser l’adaptador de cançons de dibuixos animats de la televisió molt conegudes, com la de l’Inspector Gadget, Luky Luke, Daniel el Travieso, Doraemon, Els picapedra, Casper, Bola de Draz Z, Musculman o la producció de CD’s del Club Super 3.

“Som de l’Hospitalet”

El lligam d’Amado Jaén i Los Diablos amb la ciutat de l’Hospitalet és indubtable. De fet, el 21 de febrer de 2023, durant la inauguració d’uns jardins que porten precisament el nom del grup, es va presentar una cançó dedicada a la ciutat sota el nom Som de l’Hospitalet, composada per la mítica banda nascuda els anys 60 a Collblanc-la Torrassa, de la qual Amado Jaén era el baixista.

“Som de l’Hospitalet / ciutat d’acollida / on hi ha molta vida / i molt bona gent”, diu la tornada de la cançó. Les seves cançons ens va fer ballar més d’una vegada en aquelles discoteques de l’Hospitalet, situades en aquells antics garatges baixos de locals, una ciutat que al mateix temps presumeix dels Jardins de Los Diablos, un espai que homenatjarà per sempre aquests artistes inoblidables locals.”.

Font: Línia l’H

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

FACTA NON VERBA X BELLATERRA [Vídeo] La Diputacio amplia vorera BV-1414 però segueix el perill a la curva al km3

2 Desembre 2023 per FLPT

RAS I CURT: “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot” (Ada Castells, escriptora)

Detall de l’amplada de la vora nort al km3 de la BV-1414 i la continuïtat del perill a la curva sense vorera al costat del Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra

LLUÍS TORRES | La Diputació de Barcelona va iniciar el dia 3 d’octubre de 2023, les obres d’eixamplament de la vorera que hi ha entre els PK 3+000 i 3+200 de la carretera BV-1414 del nucli de Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). Les obres tenen un pressupost d’adjudicació de 47.795 € (IVA inclòs) a l’empresa Asfaltas Riba S.A. de Matadepera, i amb un termini d’execució de 2 mesos, el que vol dir que les obres hauràn d’estat del tot enllestides el dia 3 de desembre de 2023.

Segons els experts de la Diputació de Barcelona, els treballs tenen la finalitat d’ampliar el tram nord de la vora de la carretera BV-1414 (Av. Bertomeu), de  Bellaterra fins a arribar a una amplada total d’1,5 m al llarg de tot el recorregut. Aquesta actuació millorarà la mobilitat en general, donant continuïtat als recorreguts naturals dels vianants entre els carrers Mestre Nicolau i Lluís d’Àbal del nucli de Bellaterra. 

El que no diu la Diputació és que la curva d’aquest km3 seguirà tant perillosa com abans de les obres, ja que la vora al costat del parc de la Font de la Bonaigua seguirà sense vorera, i podria seguir crear greus accidents. 

Fa anys que Bellaterra.Cat ve denunciant aquest perill, i és una llàstima que les administracions públiques no s’hagin aprofitat d’una vegada per totes, d’acabar amb aquest perill permanent, més ara quan s’han fet obres, i després d’anys i panys sense cap millora a la curva més perillosa, al seu pas a tocar el centre de Bellaterra.

“Segons la normativa actual, als trams de calçades sense vorera, el trànsit s’hauria de senyalitzat amb un màxim de 20 km hora“.

Sorprèn i molt el silenci dels representants de les administracions més properes com són l’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, per molt que el veïnat ho reclami insistentment per les xarxes locals.

De poc serveixen els programes electorals dels partits polítics guanyadors, si una vegada instal·lats al despatxos oficials, i cobrant sous dels diners del veïnat, no facin realitat la millora de l’espai públic, i vagin perden temps, i venent fum a través dels seus mitjans informatius, sense reparar tot allò denunciat amb insistència pel veïnat i mitjans locals. Llàstima!

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

NADAL A BELLATERRA [Vídeos]|Les famílies de Bellaterra convidades a viure el Nadal com un infant

1 Desembre 2023 per FLPT

El programa d’activitats de Nadal de l’EMD de Bellaterra s’allargarà fins 5 de gener apel·lant a la il·lusió, les tradicions i la comunitat i amb un Calendari d’Advent col·laboratiu i els caçations com a principals novetats.

Viu el Nadal de Bellaterra com un Infant 📷 EMD de Bellaterra

La programació de Nadal de l’EMD de Bellaterra es celebrarà enguany sota el lema “Viu el Nadal com un infant” i amb un calendari d’advent col·laboratiu, la participació a la Marató de TV3 o els caçations destacant en un mosaic d’activitats marcat per tradicions com el pessebre vivent, Els Pastorets o la Cavalcada de Reis.

https://youtu.be/5wfZ-l3VBhw?si=YLJSuyr-S5-DxHhp

Calendari d’Advent i caçations

La cantada de nadales que fa aquest 29 de novembre El Musical al jardí de les seves instal·lacions -18 hores- serà el pròleg del programa d’activitats de Nadal a Bellaterra on la primera novetat arribarà aquest 1 de desembre quan, coincidint amb l’encesa de llums, s’inauguri a la plaça del Pi el Calendari d’Advent col·laboratiu. Adornat amb els motius ceràmics que decoren l’església de la Santa Creu -i que van fer alumnes de l’antiga escola Tagore als anys 70-, aquest Calendari d’Advent s’anirà descobrint cada tarda per un infant d’una família de Bellaterra.

La mateixa tarda es desvetllarà una altra de les iniciatives d’aquest any en què des de Bellaterra Solidària es convida a les famílies a preparar i amagar tions pel bosc perquè els més petits de la casa els trobin i se’ls enduguin a casa per poder-los alimentar. Els tions s’aniran caçant fins el 23 de desembre.

Ruta del Tió organitzat per Bellaterra Solidària 📷 CEDIDA

Teatre i música

Tradicions i teatre estaran representats de forma diversa al programa. Així, el Fòrum Bellaterra organitza una tertúlia per al 14 de desembre -20 hores al Centre Cívic de la plaça Maragall- sobre la vocació del teatre amateur que seguirà el cas de la companyia La Inestable amb la participació de dos dels seus components: Albert Gallermí i Mei Barceló.

Si hi ha una representació teatral tradicional al Nadal és la d’Els Pastorets que arribaran al Centre Cívic del Turó de Sant Pau el 16 de desembre -18 hores- mentre el Pessebre Vivent es muntarà a les escalinates de l’església enllaçant amb la representació d’El Retaule dels Tres Reis, creat i dirigit per Ignasi Roda.

Pels més petits hi haurà també un espai de contacontes, Bella-Biblio, que es farà la tarda del 21 de desembre al centre cívic de la plaça d’en Joan Maragall amb tallers de manualitats familiars i xocolata calenta.

https://youtu.be/Nupj4DqImEo?feature=shared

Pel que fa a la música, l’auditori d’El Musical acollirà el 15 de desembre -19.30 hores- una jam sessions ben especial per convidar a entrar en el Nadal amb swing i pocs dies després, el diumenge 17 proposa una matinal familiar -11 hores i pensat per a canalla de 2 a 6 anys- amb un clàssic: El trencanous. Aquest últim espectacle té una entrada a un preu de 12 euros, mentre la jam de swing és gratuïta.

Finalment, el divendres 22, a les 20 hores, es farà el Concert de Nadal a la Parròquia de la Santa Creu amb ressopó al centre cívic de la plaça Maragall.

Esport i solidaritat

Solidaritat i esport es donaran la ma en altres cites del programa amb la Cursa per La Marató de TV3, dedicada enguany a la salut sexual i reproductiva. La cursa sortirà de l’Hotel Campus UAB el 17 de desembre a les 10.30 hores amb quatre modalitats de recorreguts circulars: cursa per a persones amb mobilitat reduïa de 500 metres, cursa d’11,6 km i cursa i caminada de 6 km. La cursa llarga entrarà als carrers de Cerdanyola i tant la cursa com la caminada passaran pel Sincrotró Alba.

Per la seva banda, el Club Bellaterra celebrarà el seu habitual torneig de pàdel solidari, també formant part de les iniciatives de suport a La Marató, el mateix dia 17. El preu de la inscripció, fins el 12 de desembre, és de 15 euros.

https://youtu.be/maKIJ-w_odA?si=wbn4lxjVO-_L-gZr

Melcior, Gaspar i Baltasar

Però si hi ha una activitat estel·lar al Nadal, aquesta és la Cavalcada de Ses Majestats els Reis d’Orient. El 5 de gener, com cada any, arribaran en tren a Bellaterra i a l’estació els rebran l’alumnat d’El Musical, que hauran estat fent una cantada de Nadales i després marcaran el ritme amb els timbals dels trencatrons, i joves del Grup Escolta amb torxes de foc. S’espera l’arribada dels Reis a les 18 hores per iniciar un seguici fins al centre cívic de la plaça Maragall fent parada a l’església de la Santa Creu per fer l’Adoració al Nen Jesús. Els Reis rebran cartes i hi haurà xocolatada.

Font: Cerdanyola Info

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

CULTURA|Mor als 97 anys en Joan Botam i Casals, resident a la comunitat de caputxins de Sarrià des de fa 60 anys. 

30 Novembre 2023 per FLPT

Avui ens ha deixat en Joan Botam i Casals (Fra Salvador de les Borges), amic de Bellaterra. u frare que va fer possible la Caputxinada

Descansi en pau!

Joan Botam i Casals (Les Borges Blanques, 21 setembre 1926-30 novembre 2023), fou un sacerdot i caputxí català, amb el nom religiós de Fra Salvador de les Borges.

Joan Botam i Casals (Les Borges Blanques, 21 setembre 1926-30 novembre 2023), fou un sacerdot i caputxí català, amb el nom religiós de Fra Salvador de les Borges.

En acabar els estudis, Joan Botam i Casals ,treballà al Registre de la Propietat i com a interventor a l’Ajuntament de les Borges Blanques. El 1944 ingressà com a novici a l’Orde dels Frares Menors Caputxins, a Arenys de Mar. El 1955 es doctorà en Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i el 1957 fou nomenat vicedirector (més tard en fou director) del Col·legi de Filosofia i Teologia dels Framenors Caputxins. El 1952 fou ordenat prevere.

Interessat per la cultura catalana, el seu treball Arnau de Vilanova, moralista (1956) va rebre el Premi Jaume Serra i Húnter atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans. També s’ha interessat per l’excursionisme. El 1963 fou nomenat provincial dels Frares Menors caputxins de Catalunya, alhora que exercia com a consiliari de la institució ecumènica Pax Christi, càrrec des del qual impulsà iniciatives vinculades a la pau i l’ecumenisme. Així, participà en la fundació de l’Institut Víctor Seix de Polemologia, formà part del jurat per a la concessió del Memorial Joan XXIII i col·laborà activament amb la resistència cultural antifranquista, jugant un paper destacat en la Caputxinada de 1966. Arran d’aquest fet, el governador civil de Barcelona, Antonio Ibáñez Freire intentà expulsar-lo d’Espanya, però les autoritats religioses i el Vaticà ho van impedir.

El 1984 va fundar el Centre Ecumènic de Catalunya per tal de promoure el diàleg entre ortodoxos, anglicans, catòlics i protestants; i posteriorment la Plataforma Intercultural Barcelona 1992 per tal de promoure el diàleg entre religions aprofitant la celebració dels Jocs Olímpics d’Estiu de 1992 a Barcelona i que tots els esportistes de diferents religions gaudissin d’un espai comú per a resar. Així sorgiria el Centre Abraham del Poblenou. Alhora, fou nomenat president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) i fou un dels promotors del Primer Congrés de Vida Religiosa a Catalunya.

El 1997 fou president de la Comissió elaboradora de l’avantprojecte de Centre Interreligiós / Servei Municipal d’Atenció a Persones i Agrupacions Religioses de Barcelona. El 2000 va representar Barcelona, juntament amb Enric Capó, a la Cimera del Mil·lenni de líders religiosos i espirituals a les Nacions Unides.

Reconeixements

El 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribució al diàleg entre religions i per promoure la pau, la convivència i l’entesa entre cultures. També ha rebut el Premi en convivència i diàleg interreligiós del Grup de Treball Estable de Religions (GTER). El 2015 va rebre el IV Memorial Àlex Seglers, a Sabadell. També el 2015 va rebre el Premi ICIP Constructors de Pau per la seva tasca en favor de la pau i en la defensa del diàleg interreligiós. Més, endavant, el 2017 rebria el premi Olivera d’Or al Borgenc de l’Any, el 2016 el Memorial Àlex Seglers i el Memorial Cassià Just l’any 2022. Descansi en pau!

Font: Wikipèdia, Ignasi Roda Fàbregas

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

CULTURA|Mor als 90 anys Elissa Arimeny, escultora catalana de Cerdanyola del Vallès

30 Novembre 2023 per FLPT

Elissa Arimeny Brossa (Sant Vicenç de Castellet, 7 març 1933-29 novembre 2023), fou una prestigiosa escultora de Cerdanyola del Vallès, les seves filles Sugranyes estàn molt vinculades a Bellaterra i l’escola Tagore, també molt amiga de la família Roda.

NOTA DE LA FAMILIA: Us comuniquem que la nostre mare Elisa Arimany, ha arribat al final del seu camí. Una vida llarga i creativa que ens ha inspirat a tots i que avui ens ha deixat amb molta pau. La vetlla serà el dia 30 de novembre de 10.30 a 20.30 h al tanatori de Cerdanyola (carrer dels Boters, 18). El funeral serà a l’església de Sant Martí de Cerdanyola, divendres 1 de desembre a les 16.00 h

Elissa Arimeny escultora de Cerdanyola| CEDIDA

Biografia d’Elissa Arimany

La família d’Arimany tenia un negoci de construcció, on l’Elisa passava l’estona entre plànols i material d’obra. Va passar l’adolescència a Manresa, on estudiava i on va rebre les primeres classes de pintura i dibuix. Va formar-se a l’Escola Massana i l’Escola Industrial de Sabadell. Després de contraure matrimoni amb Ramon Sugrañes (1927-2003)[7] -amb qui tindria cinc fills-[8] va establir-se a Cerdanyola del Vallés. Va iniciar-se en el sector de la ceràmica en el taller de Rosa Gres, que pertanyia a la família del seu marit. Allà va poder innovar amb esmalts ceràmics propis. No va ser fins a finals dels anys setanta que Arimany va dedicar-se plenament a la carrera artística.

Monument a Europa (Parc Tecnologic, Cerdanyola del Vallès)

Les creacions d’Arimany acostumen a seguir patrons rectilinis i empren materials molt diversos, destacant-ne metall, pedra, argila, paper i fang. En parcs de Nova York i Miami es poden trobar vàries peces de gran magnitud de l’artista, doncs va gaudir d’una gran reputació als Estats Units. Amb tot, es va mantenir lligada a Catalunya, en especial a Cerdanyola, municipi al qual va cedir alguna de les seves obres. És el cas de Diàleg, al Museu d’Art de Cerdanyola; o el Monument a Europa, al Parc Tecnològic del Vallès. També es poden visitar Contrapunt, a la seva vila natal; o Daltabaix, a Manresa. Al marge de la seva faceta artística, també va ser una coneguda activista cultural.

Font: Ignasi Roda, Wikipèdia

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

POLITICA|Mor als 100 anys Henry Kissinger, exsecretari d’Estat nord-americà

30 Novembre 2023 per FLPT

Des de Bellaterra recordem la conferència d’Henri Kissinger, organitzada pel diari La Vanguardia, el 1991, i celebrada a l’Hotel Hilton de la Diagonal de Barcelona, amb l’assistència massiva d’autoritats, premsa, i el el món de la política de la ciutat. El bellaterrenc Francesc Pérez, que va inaugurar el Hilton com manager dels restaurants i banquets va acompanyar personalment a Kissinger fins el soterrani on està situat el Gran Saló i després va romandre a la porta d’entrada del Hilton per anar saludant i indicant a tots als assistents, el camí fins el saló de la recordada conferència de La Vanguardia.

Henri Kissinger va ser una de les principals figures de la política exterior nord-americana i va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1973, però el seu llegat també deixa molts episodis foscos

Kissinger a Berlín al gener (Europa Pres/Christoph)

Ha mort als cent anys Henry Kissinger, secretari d’Estat nord-americà sota les presidències de Richard Nixon i Gerald Ford, entre el 1969 i el 1977. Un llegendari i controvertit diplomàtic que va marcar la política estrangera dels Estats Units de la segona meitat del segle XX.

Va ser una figura central en la diplomàcia nord-americana de la dècada dels setanta.

Pragmàtic i falcó alhora, Kissinger va ser l’artífex de la distensió amb la Unió Soviètica i del desgel en les relacions amb la Xina. Va rebre el Nobel de la Pau el 1973 per negociar la fi de la guerra del Vietnam, però alhora, va estar al darrere dels cops d’estat a Xile i l’Argentina.

Nascut a Alemanya en una família jueva, va fugir dels nazis i es va establir als Estats Units, on va servir l’exèrcit. Després va ocupar càrrecs a l’administració.

Retrat d’un jove Kissinger, el 1950|CEDIDA

Va ser assessor de seguretat amb Nixon i posteriorment va ser secretari d’estat amb Ford. Amb l’arribada de l’administració Carter va passar al món acadèmic sense deixar de ser una veu influent en les relacions internacionals dels Estats Units. Va formar part del Grup Bilderberg, que reuneix persones influents de tot el món.

El seu llegat és molt discutit. La classe política nord-americana el venerava, però molts nord-americans el qualifiquen de criminal de guerra. En aquest sentit, se li atribueix l’impuls de cops d’estat a països com Xile i l’Argentina, així com la promoció de genocidis a Laos, Cambodja i Timor Oriental.

Malgrat la seva edat, Kissinger ha estat actiu fins a l’últim moment, participant en l’últim Fòrum de Davos o reunint-se, aquest mateix setembre, amb caps d’estat con Benjamin Netanyahu.

Kissinger ha mort a la seva residència de Connecticut, al nord de Nova York. La seva consultora, Kissinger Associates, ha informat que l’enterrament serà un “servei familiar privat” i que “més endavant” hi haurà una commemoració a la ciutat de Nova York, segons un comunicat recollit per la CNN.

Font: 3Cat

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

CULTURA [vídeo] Joan Baptista Culla i Clarà serà enterrat divendres 1 de desembre, a les 11 del matí, al monestir de Sant Cugat del Vallès

30 Novembre 2023 per FLPT

📍“Poder escriure i dir el que et dona la gana no té preu” (Joan B. Villa)

Joan Baptista Culla i Clarà (Barcelona, 5 setembre 1952 – Barcelona, 29 novembre 2023), més conegut pel nom de ploma Joan B. Culla, “fou un historiador català que va preferir ser lliure”, professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1977 i 2023.

📍Des de Bellaterra recordem al professor Joan B. Culla veient-lo molts matins esmorzant a la terrassa del bar del Club Bellaterra de la Plaça de Pi, acompanyat de companys seus de la UAB, i l’admiraven per les seves participacions com tertúlia històric al programa matinal de TV3, dirigit per l’ex veïna bellaterrenca Mònica Terribas.

Descansi en pau estimat professor Culla!

El professor Culla i Clarà va formar moltes generacions d’historiadors i periodistes, i també va fer arribar la història a tots els públics

El professor Culla, envoltat d’Aragonès, Mas, Montilla i Pujol (Òscar Callau/CCMA)

L’historiador Joan B. Culla sempre va preferir dir allò que pensava i explicar les coses tal com volia que no pas deixar-se seduir per tots aquells que en un moment o altre li van oferir un càrrec. El 25 de maig, quan va fer la darrera classe magistral a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va explicar a l’ARA que havia escollit la llibertat: “Poder escriure i dir el que et dona la gana no té preu”.

Nascut a Barcelona el 1952, Joan Baptista Culla i Clarà ha mort aquest dimecres als 71 anys. L’enterrament serà divendres, a les 11 del matí, al monestir de Sant Cugat. Feia uns anys que li havien diagnosticat un càncer, i els últims mesos havia passat per diversos tractaments, alguns de molt durs. Va ser historiador, professor, articulista i tertulià, gran divulgador, amb una extensa obra sobre Alejandro Lerroux, ERC, el franquisme, la Transició, la dreta catalana, Israel i Palestina i molts altres temes d’història contemporània.

“Veure món i saber història han estat, segurament, les dues grans passions de la meva vida. La fascinació pel coneixement del passat se’m va desvetllar molt aviat”, escrivia Culla a La història viscuda. Memòries (Pòrtic, 2019). Quan tenia cap a deu anys, explica a les memòries, va llegir a la solapa de la novel·la Ben-Hur que l’autor, Lewis Wallace, era historiador. “Tot i que la paraula em resultava nova, vaig deduir que designava els estudiosos de la història i, al cap d’un temps, vaig anunciar solemnement als meus pares que de gran volia ser historiador”, deia Culla. La idea no li va marxar mai del cap. Al contrari, la va anar nodrint amb lectures. Abans d’acabar l’ensenyament secundari va descobrir un lloc on, segons ell, hi passaria els millors anys de la seva joventut: la Casa de l’Ardiaca, on hi ha l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Ni el PSUC ni l’Opus Dei

A Culla també li agradava molt llegir diaris i, quan va acabar els estudis secundaris, va dubtar entre història i periodisme. Finalment, es va decidir per la branca d’història dins la carrera de Filosofia i Lletres, que va començar la tardor del 1970. Com explicava en una entrevista amb Antoni Bassas a l’ARA, aleshores el PSUC era hegemònic a la Facultat de Lletres. El curs 1974-75 un responsable del partit el va convidar a formar-ne part. “Vaig dir que no per la mateixa raó que vaig fugir corrents quan un company em va proposar ingressar a l’Opus Dei. No estava fet per sotmetre’m a disciplines que no fossin les imposades per mi mateix”, relatava.

Culla es va quedar a la universitat com a professor. Va començar a fer classes quan acabava de fer 25 anys, el setembre del 1977. Molt poc temps després va donar també classes d’història a la Facultat de Periodisme. Allà va conèixer molts periodistes i això, en part, li va donar accés a escriure als diaris i setmanaris. El maig passat, després de 46 anys fent de mestre de moltes generacions de periodistes i historiadors, es va acomiadar de les aules on havia passat tantes dècades amb una classe magistral sobre una de les seves passions, Israel, amb La qüestió de Palestina a l’ONU: el paper de les dues superpotències (1946-1948).

“Aquest últim curs ja no he pogut donar classes per problemes de salut i ho he enyorat tant que, fins i tot, més d’una nit he somiat que en donava. Ho trobaré a faltar, estava acostumat a agafar un llibre i, quan hi veia una idea o una frase, guardar-la per fer-la servir a classe”, explicava aleshores. Per a Culla, un professor havia de ser sobretot un bon actor: “El teu repte és captar l’atenció que hi ha a la sala. Quan ho aconseguia, i veia una aula plena de gent i en silenci, tenia una injecció d’autoestima i pensava: avui ho he aconseguit”.

Dues vocacions unides

Va aconseguir fer confluir les seves dues vocacions. Va estudiar història, però també va exercir el periodisme ben aviat. Un dels primers programes de televisió l’hi va proposar Sergi Schaaff a TVE a Catalunya: Memòria popular, l’any 1980. El va fer juntament amb Salvador Alsius. Després, davant les càmeres de televisió, s’hi va posar un miler de vegades més. Culla també va arribar a moltes llars a través de TV3. Un dels programes més longeus que va dirigir, entre el 1991 i el 2013, va ser Segle XX, de contingut històric. El 1981 va començar a escriure al diari Avui i al setmanari El Món, aleshores dirigit per Lluís Bassets i Salvador Alsius. També va ser col·laborador de l’ARA des del principi del diari el 2010, i durant 33 anys va escriure a El País. La relació amb El País es va acabar després que Culla publiqués l’article “Rojos separatistas” el 29 de setembre del 2017. Faltaven dos dies per al referèndum sobre la independència de Catalunya. “Estava ple de mala bava sobre aquell revival conspiranoic, al qual El País acabava d’afegir la pretesa mobilització dels hackers russos a favor del secessionisme català”, explica Culla a La història viscuda. Memòries. Va pensar que li rebutjarien l’article, però l’hi van publicar, i Pablo Iglesias, aleshores líder de Podem, el va compartir a Twitter. Hi va haver força rebombori i no li van publicar el següent article. Culla va deixar d’escriure al diari espanyol. L’endemà mateix el seu article d’opinió a l’ARA, on col·laborava des dels inicis del diari, es va convertir en setmanal.

Culla va ser un gran divulgador i mai va deixar d’aprendre. Poc abans de les eleccions espanyoles del 15 de juny del 1977, va visitar les seus dels partits i va demanar tota la documentació que li poguessin donar. Va omplir centenars de caixes i va acumular, al llarg de la seva trajectòria, milers de retalls de diari i documents que li serien molt útils a l’hora d’escriure articles d’opinió i llibres, com El franquisme i la transició democràtica (1939-1988) – coescrit amb Borja de Riquer–, volum VIII de la Història de Catalunya (publicada per Edicions 62 i dirigida per Pierre Vilar); El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923) (Curial, 1986); Diccionari de partits polítics de Catalunya, Segle X, codirigit amb Isidre Molas i publicat per Enciclopèdia Catalana en format paper el 2000; El pal de paller. Convergència Democràtica de Catalunya (1974-2000) (Pòrtic, 2001); La dreta espanyola a Catalunya, 1975-2008 (La Campana, 2009); i Esquerra Republicana de Catalunya, 1931-2012. Una història política. (La Campana, 2013). No va deixar mai de seguir la història dels patits polítics. Un dels seus últims llibres publicats és El tsunami. Com i per què el sistema de partits català, que ha esdevingut irreconeixible (Pòrtic, 2017).

Fidel als amics i fidelíssim als enemics
Al llarg de la seva llarga trajectòria va conèixer força bé molts polítics. Tenia 23 anys quan va ser rebut per Tarradellas a l’exili. Van restablir-hi la relació el 1980. Tarradellas ja s’havia retirat i es veien cada mes i mig, perquè, segons explicava l’historiador, si passava més temps el president català li trucava i li deia: “Culla, que esteu enfadat amb mi?” També va conèixer molt bé Jordi Pujol, Jorge Fernández Díaz i Lluís Carod-Rovira No va deixar mai de qüestionar-los quan va veure coses que no li agradaven. Li encantava debatre. “A mi barallar-me dialècticament no només no m’incomoda, sinó que més aviat em deixa bé el cos”, assegurava a l’ARA. I afegia: “Tinc bona memòria per als greuges i per a les lleialtats. Soc fidel als meus amics i fidelíssim als enemics”. Els enemics no eren els que discrepaven sinó els qui, segons ell, no havien jugat mai net.

El seu amor per Israel també va començar amb un llibre que va comprar quan era adolescent al Mercat de Sant Antoni: la novel·la Éxodo (1958), de Leon Uris, que Otto Preminger va convertir en una pel·lícula protagonitzada per Paul Newman. Aquell llibre va ser el principi d’un “gran amor, d’un amor per tota la vida”, escriu a les seves memòries. Quan va esclatar la Guerra dels Sis Dies (1967), va començar a retallar i arxivar en carpetes tota la informació i a confeccionar mapes. Des d’aleshores sempre ha estat atent a la història d’Israel i ha ajudat a divulgar-la amb llibres com Israel, el somni i la tragèdia (La Campana, 2004). El 1979 va ser un dels fundadors de l’Associació de Relacions Culturals Espanya-Israel. “Aviat em van convertir ràpidament en el pro israelià oficial de la Catalunya mediàtica”, afirmava amb un deix d’ironia.

L’última lliçó de Joan B. Culla: “Enyoro tant les classes, que somio que en dono”
Joan B. Culla, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UAB, durant la seva última lliçó magistral

Culla va formar moltes generacions d’historiadors i periodistes. Però no tan sols això: des dels diaris i des de la televisió i la ràdio, va fer arribar la història a milers de persones que no eren ni una cosa ni l’altra. Al pròleg de les memòries escriu: “En resum, que no tinc gens de pressa per marxar i que penso seguir donant guerra mentre pugui. Però no puc evitar la sensació que la part fonamental de les meves experiències vitals, aquella més representativa d’una determinada època històrica, ja és al meu darrere. I, per tant, que ja puc explicar-la o rememorar-la sense haver d’esperar, per al futur immediat, esdeveniments sensacionals”. Culla ens ha deixat, però també ha deixat una gran obra que ens permet conèixer i entendre molt millor tant el segle XX com el nostre temps.

Silvia Marimón Molas. ARA, 29 novembre 2023

Joan Baptista Culla i Clarà (Barcelona, 5 setembre 1952 – Barcelona, 29 novembre 2023) CEDIDA

UAB|El Departament d’Història Moderna i Contemporània lamenta profundament el decés del professor Joan B. Culla

Ha mort el nostre amic i company Joan B. Culla, després d’una llarga malaltia, que ell mateix ha afrontat amb una lucidesa i una serenitat admirables. Va deixar una mostra contundent i definitiva el 21 de setembre passat, a l’acte que el diari Ara, el mateix CCCB i un grup d’amics encapçalat per Borja de Riquer, li van dedicar. Unes darreres paraules públiques impecables.

Ha mort pocs mesos després de la seva jubilació burocràtica i una última lliçó magistral, al Saló de Graus de la Facultat de Lletres de la UAB, sobre els inicis del conflicte àrab-palestí; era al juny d’aquell any. L’últim article a Ara, ja a l’octubre, també el va dedicar a aquest conflicte.

Més de quaranta anys de docència a la UAB, tant a la Facultat de CC. de la Comunicació com a Lletres. 10.000 alumnes, com a mínim. Una docència impecable, elegant, endreçada, exigent, d’altíssim nivell, reconeguda per gairebé tots els alumnes que van passar per les aules.

https://youtu.be/dWczK8HTelA?si=d8Rmn2ik7VLcYvJr

Elegant en les formes, amb un tracte exquisit, un excel·lent company, un excel·lent amic per a molts de nosaltres i, sobretot, una gran persona. Si se’l pot definir amb una paraula, seria compromís: amb els alumnes, amb el treball docent i de recerca, amb els amics, amb l’Imma, amb la cultura d’aquest país, amb aquest país i els temps que li ha tocat viure.

Un historiador d’una rigorositat, una solvència i una serietat extraordinàries. A l’acte d’homenatge al CCCB, Borja de Riquer el va definir com l’«historiador del present» més gran que ha donat aquest país. Certament, els seus darrers treballs sobre el panorama polític català del postfranquisme (sobre les dretes espanyolistes a Catalunya, ERC, etc.) justifiquen plenament aquesta definició. També les dotzenes i dotzenes d’articles a la premsa, on allò polític del moment era explicat a partir d’un coneixement profundíssim de la història prèvia d’aquell esdeveniment. Això només ho podia fer un historiador de primer nivell i, alhora, analista implacable del present i del passat més immediat.

Però també era un dels millors especialistes de la història contemporània de Catalunya, del segle XX i de les cultures republicanes del primer terç de segle. Els seus treballs sobre el lerrouxisme o el catalanisme republicà continuen sent de referència inexcusable.

Ens ha deixat i ja ho enyorem. El novembre de 1970, el doctor Jordi Rubió Balaguer va dedicar un article al seu amic Ramon d’Abadal, que acabava de morir: «Quan Ferran Soldevila i Vicens i Vives eren les figures sobresortints de la nostra historiografia, Ramon d’Abadal. ] hi feia irrupció voltat d’una llegenda que el posava en una categoria com qui diu fora de concurs. […] posem-ho, sense adjectivacions, a la galeria dels grans historiadors de la nostra Catalunya».

Jo diria que Joan B. Culla, com a acadèmic, historiador, assagista i analista polític fa molt de temps que està situat en «una categoria com qui diu fora de concurs»; com a amic, sense cap dubte. I, en definitiva, com a historiadors de la Catalunya contemporània, «posem-ho, sense adjectivacions, a la galeria dels grans historiadors de la nostra Catalunya». Una gran abraçada.

Francesc Vilanova i Vila-Abadal
Bellaterra, 29 de novembre de 2023

Font: Ara, Universitat Autònoma de Barcelona

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

BELLATERRA GOURMET|Els Bib Gourmand de Catalunya a la Guia Michelín 2024

29 Novembre 2023 per FLPT

Busqueu la careta de Bibendum llepant-se i… en gaudeix tant com he fet nosaltres des de Bellaterra Gourmet!

Dibuix d’Enric Llimona Raymat, any 1994, per La Taula dels bellaterrencs Angi i Francesc

LLUIS TORRES|Els restaurants Disfrutar (Barcelona) i Noor (Còrdova) són els dos restaurants que se sumen aquest any a la llista de tres estrelles de Guia Michelín 2024. L’organització ha mantingut aquest guardó per als 13 que ja són triestrellats, entre els quals hi ha Arzak, Diverxo o Berasategui. El restaurant Venta Moncalvillo, de la Rioja, és l’únic que se suma aquest any a la llista dels que tenen dues estrelles a la gala de la Guia Michelin, que es va celebrar-se fa poc a Barcelona. 

Prèviament, el restaurant Marcos (Gijón) ha obtingut la primera estrella de la nit, una distinció que han rebut 31 locals. Entre ells, Txispa (Biscaia), Fang (la primera estrella per a Àvila), OSA (Madrid) o Orobianco (Calpe). Prèviament, el sommelier Josep Josep Pitu Roca va rebre el premi Especial Sommelier Michelin 2024, un nou premi d’aquesta edició. El cuiner i referent Juan Mari Arzak, de 81 anys, va rebre el Premi Especial Chef Mentor.

Un dels reconeixements que té més èxit són els Bib Gourmand. Aquests pictogrames, que premien la relació qualitat/preu, ens desvetllen les millors opcions per menjar en el dia a dia.

Restaurant La Taula de Sandra Vílchez i Dani Ferraru al districte Sarrià Sant Gervasi



Des que van aparèixer els Restaurants Bib Gourmand l’any 1998, aquests han enlluernat els gastrònoms de tot el món per reflectir les opcions més assequibles dins d’una cuina de qualitat, com va ser el cas del Restaurant La Taula dels bellaterrencs Angi i Francesc, que amb èxit i plens diaris, van mantenir el seu Bib Gourmand, des de 1998 fins el 2015, data en què va passar a jubilar-se, i ser venut al seu xèf Dani Ferraru i dóna Sandra Vílchez.

La Taula al barri de Sarrià Sant Gervasi segueix oferint la qualitat iniciada l’any 1994, amb uns del millors Menú Migdia amb Cava Brut inclòs a tot beure, i un atractiu Menú a la Carta nocturn, també a preu tancat.

En línies generals, els restaurants Bib Goumand tocan tots els tipus de cuina internacional, destaquen per la seva bona relació qualitat/preu, oferint un menú complet –per dinar o sopar– assequible a totes les butxaques.

Sempre s’ha dit que aquests són els restaurants professionals preferits pels inspectors, que els busquen amb afany des de la ferma convicció que un bon menjar no ha de tenir un preu desorbitat, recordant que normalment, quan fan la comanda, és anar al visitar el bany per si està impecablent net.

Però, què és un Bib Gourmand de la Guia Michelin?

El Bib Gourmand, prové de Bibendum (el nom del ninot de Michelin), és un reconeixement atorgat a establiments accessibles i acollidors que serveixen una cuina amb una relació qualitat-preu assequible i professional. Els restaurants amb l’atractiva clasificació Bib Gourmand ofereixen Menú amb entrant, plat principal i postre a uns preus màxims de 35€ per persona a la majoria de paisos europeus.

Aquí teniu, per ordre alfabètic, els Restaurants Bib Gourmand 2024 de Catalunya:

– Aimia (Lleida)
– Antoni Rubies (Artesa de Lleida)
– Avenir (Barcelona)
– BaLó (Barcelona) – NOVETAT
– Berbena (Barcelona)
– Brots (Poboleda)
– Can Boix (Vilamarí)
– Can Poal (Vallromanes)
– Can Ferrán (Sant Quirze del Vallès)
– Casa Albets (Lladurs)
– Cruix (Barcelona)
– Dos Cuiners (Mataró)
– El Cel de les Oques (Terrassa)
– El Racó (Sant Climent de Llobregat)
– Els Caçadors (Maçanet de Cabrenys)
– Garbí (Castellar del Vallès)
– Hostal Colomí (Santa Coloma de Queralt)
– Hostal Jaumet (Torà)
– L’Algadir del Delta (Amposta)
– La Cava d’en Sergi (Sant Sadurní d’Anoia)
– La Gruta (L’Escala)
– La Mundana (Barcelona)
– La Salinera (Palamós)
– La Xarxa (Tarragona) – NOVETAT
– Lo Ponts (Ponts)
– Mas Concas (L’Escala)
– Mirko Carturan Cuiner (Caldes Montbui)
– Nairod (Barcelona) – NOVETAT
– Quatre Vents 3.0 (Hostalric)
– Roc’n’Cris (Aubèrt)
– Saó (Barcelona)
– Somiatruites (Igualada)
– Vapor Gastronòmic (Terrassa)
– Verat (Santa Coloma de Gramenet)
– Vicus (Pals)
– Vinòmic (La Garriga)
– Vivanda (Barcelona)

Font: Guia Michelin 2024

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

« Newer Posts - Older Posts »