Bellaterra, 11 de maig de 2025
“No tinc res contra dels esquirols, animalons simpàtics en aparença, però per a mi un símbol és una cosa que ha d’estar més arrelada al lloc. Però bé, això seria motiu dun altre article. I ja van dos! IGNASI RODA I FABREGAS
LA MORT DEL CIGNE
L’amic Francesc Pérez em demana que complementi l’entrada de Wikipèdia sobre Bellaterra que parla de l’escultura ornamental que, temps ha hi havia a l’estació de Bellaterra. La meva aportació pot servir per situar el moment i la raó d’aquesta silueta que durant uns quants anys va ensenyorir aquest bocí de Bellaterra, un cigne cisellat en un xiprer d’amunt d’una peanya de tres prismes, un de quadrat, un de rectangular i un de piramidal o mig piramidal esculpits a tisora de poda.
Desconeixia que la pràctica d’aquesta jardineria de nom Art topiària i ràpidament cerco les referències, sobre tot l’origen de la paraula topiària, que deriva (cito) “de la paraula llatina topiarius (jardiner-paisatgista ornamental), creador de topia o (llocs), una paraula grega que els romans van aplicar també als paisatges interiors executats a la fresca i que és una pràctica de jardineria que consisteix a donar formes artístiques a les plantes mitjançant la retallada amb tisores de podar”. El mot grec topia em porta al mot utopia, és a dir: no lloc o un lloc que no existeix. Mot introduït per Tomàs Moro per descriure una societat ideal i, per tant, no existent.
Quina bella cosa les paraules!
Aclarit aquest aspecte lingüístic, he de dir que l’entrada de Wikipèdia signada per Viot erra quan diu que aquest cigne va ser un símbol de Bellaterra, com ho són el Pi o l’Esquirol. El primer símbol de Bellaterra va ser un pi encerclat per una tanca i que era el logotip de la Unió de Propietaris de Bellaterra. La simbologia és ben específica pel que fa al sentit de propietat, es a dir: un terreny acotat on edificar el xalet. Posteriorment es va retirar la tanca quan l’entitat es va passar a dir Unió de Propietaris i Veïns de Bellaterra, un logotip que es va canviar per un cercle dividit amb una fulla i una B i traient la paraula propietaris, un rentat de cara perquè la propietat segueix existint. Però bé, això mereixeria un altre article.
El símbol de l’esquirol va ser més tardà i el va introduïr en Jordi Guiu el 1985 creant la revista L’Esquirol del Vallès on apareix el logotip que ha fet fortuna. Val a dir que aleshores alguns Bellaterrencs es van entestar en recuperar els esquirols i es van importar alguns exemplars de l’estranger, tenint-los un temps engabiats perquè s’aclimatessin. El cas, però es que es van escapar i no se saps del cert si algun esquirol que s’han albirat des d’aleshores, són descendents d’aquells altres.
Més cap aquí, la incorporació de l’esquirol a la bandera de Bellaterra ha establer la simbologia. Personalment us he de dir que no m’agrada aquest símbol perquè no crec que Bellaterra, antigament, fos terra d’esquirols com alguns volen creure i com pressuposa la bandera. Els pins de la urbanització són tardans i es van plantar quan es van començar a construir les cases i, prou sabut és que aquests animalons acostumen a viure en llocs de moltes pinedes.
No tinc res contra dels esquirols, animalons simpàtics en aparença, però per a mi un símbol és una cosa que ha d’estar més arrelada al lloc. Però bé, això seria motiu d’un altre article. I ja van dos!
BELLATERRA.CAT 