Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!

Rotonda del Camí Antic amb Tosca i Canigó

Read Full Post »

Bellaterra, febrer 2017 “Sobre en Marcet i el seu monòlit” per Ignasi Roda Fàbregas

Ignasi Roda Fàbregas, Cronista a Bellaterra

El tema de l’Av. Josep Mª Marcet cueja de fa anys. El Francesc Garriga renegava de viure en un carrer amb el nom de l’alcalde Franquista de Sabadell. La cosa, però, és prou delicada, ja que, si haguessin de ser puristes, molts dels nostres carrers haurien de canviar de nom. Us remeto al nomenclàtor del meu llibre sobre Bellaterra on es fa referència de tots i cada un d’ells.

“La raó per canviar un nom s’ha de fonamentar en els fets que la persona nomenada hagi fet i no pas per la seva ideologia”.

La ideologia Franquista encara perviu avui dia, i en molts polítics que ens governen se’ls nota certes reminiscències del que ells poden considerar “bells temps”. És més, partits d’aquesta ideologia participen en les eleccions, per tant, el joc democràtic ens fa acceptar i conviure amb ells.

En el cas que ens ocupa caldria saber quines actuacions va fer en Marcet, i, sobretot, si aquelles actuacions van portar algú a la mort. És allò que se’n diu un “delicte de sang” o un crim de “lesa humanitat”. Si aquest no fora el cas, també caldria valorar la seva actuació en pro d’un Sabadell més puixant o si, per contra, la seva gestió va ser nefasta. Aquí caldria que sortissin els historiadors de la ciutat per donar-nos la llum.

Justificar una retirada d’un nom de carrer simplement perquè la persona era simpatitzant del règim Franquista, ens aboca a retirar-ne molts d’altres i, si no m’erro, Sabadell conserva el seu nom en un carrer (a no ser que l’hagin enretirat) igual que el de l’Antoni Lloch, com ell, també alcalde Franquista.

Com comprendreu en Marcet no és un sant de la meva devoció, però això ho dic des del punt de vista ideològic. Tampoc no puc fer una valoració de tracte personal amb ell perquè va morir quan tot just jo tenia 10 anys (4/4/63) però la seva família, els Marcet i els Garcia Planas els vaig estimar i els estimo perquè formen part de la meva vida de Bellaterrenc.

A això afegiré que la seva actuació a Bellaterra va ser beneficiosa, com ho van ser la de molts altres “prohoms” que, amb llur esforç i sobretot, amb llurs diners, varen aixecar aquesta EMD, que aleshores era una zona residencial.

Potser, el que caldria, és que els noms dels carrers anessin acompanyats d’una llegenda que situés el personatge. Si es posa: Josep M Marcet. Veí de Bellaterra. Empresari tèxtil. Militant de les Joventuts Mauristes, la Unión Patriòtica, la Lliga Catalana i la FET-JONS. Alcalde de Sabadell del 1940 al 1960. Va ser l’artífex de la connexió de Bellaterra amb Sabadell amb la prolongació de la BV 1414. I que cadascú faci la seva valoració.

Monòlit i placa franquista de l’Avinguda Josep Mª Marcet a Bellaterra (Sabadell ho va retirar el 2017)

MI CIUDAD Y YO (José Maria Marcet Coll)
Veinte años en una alcaldia, 1940-1960

Extracte d’escrits personals del propi José María Marcet Coll:

“Empecé la campaña en el Ejército Nacional como cabo tirador de una sección de ametralladoras, las primeras que llegaron al frente de Huesca”

“Me aterrorizaba la idea de caer vivo en manos de los rojos”

“Con un siniestro sentido del humor me dije que si me pillaban me pasearían por las calles de Sabadell metido en una jaula y con un letrero que diría: «La bestia del fascismo cazada viva en el frente de Aragón»”

Había servido a mi patria con las armas en la mano, y ello significaba simplemente que estuve dispuesto a dar mi sangre y mi vida por ella como la dieron nuestros mejores camaradas.

“Al apearnos del coche con el fusil ametrallador en la mano, llamé golpeando con insistencia las pesadas puertas del edificio del Ayuntamiento de Sabadell”.

NOTA: Cal recordar que en Marcet no només era un “Simpatitzant Franquista”, sinó  que va lluitar amb les armes contra la democràcia i fins i tot va entrar a l’Ajuntament de Sabadell, (tal com ell mateix ho recordava l’any 1962): “Al bajar del coche con el fusil ametrallador en la mano, llamé golpeando con insistencia las pesadas puertas del edificio del Ayuntamiento de Sabadell, “sustituyendo la bandera republicana por la franquista”

Sabadell, 12 de maig de 2017:

La ciutat de Sabadell ha posat fil a l’agulla per eliminar tota simbologia franquista, i ho ha fet començant per la plaça dedicada a l’exalcalde Josep Maria Marcet. Una grua ha retirat el monument dedicat al batlle, que va governar entre 1940 i 1960, un primer pas que finalitzarà amb el canvi de nom de la plaça. L’objectiu del consistori és fer el mateix amb la plaça dedicada al seu successor, Antoni Llonch (alcalde entre 1960 i 1965).

Font del llibre NOVES CRÒNIQUES DE BELLATERRA (Recull d’articles, cartes i altres documents 2000-2023) per Ignasi Roda Fàbregas

Read Full Post »

L’aprovació de la mesura, que s’havia ajornat en dues ocasions, té l’objectiu de reduir la petjada ecològica, ja que calculen que cada any s’imprimeixen 12.500 milions de tiquets al país

Si vius a França i vas a comprar al supermercat, a la fleca o a qualsevol altre comerç, a partir d’aquest agost ja no t’entregaran un tiquet després de la teva compra.

Ho acaba d’anunciar el gabinet de la ministra delegada de Comerç, Olivia Grégoire, en roda de premsa. La mesura era especialment esperada perquè ja s’havia ajornat en dues ocasions. En tots dos casos, a causa de l’elevada inflació, ja que consideraven que era important mantenir el tiquet per tenir una major referència dels preus.

“La ministra volia un ajornament quan la inflació de preus als supermercats estava al seu màxim. Des de fa unes quantes setmanes, hem observat un descens de la inflació”, ha explicat el gabinet. Malgrat que reconeixen que la inflació “continua sent molt alta”, asseguren que la caiguda “continuarà”. Al mes de juny, se situava en un 13,6% anual, segons l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics.

Una abolició amb partidaris i detractors
La mesura, però, no agrada a tothom. A les portes d’un supermercat parisenc, una ciutadana francesa, Béatrice, explica que fa servir el tiquet de compra “tota l’estona” per fer els seus recomptes. Associacions de consumidors com UFC – Que Choisir et Familles Rurales també l’han criticat, perquè diuen que el tiquet “és una eina de gestió del pressupost familiar” de moltes llars, que permet “comprovar l’exactitud de l’import de la transacció”.

El gabinet d’Olivia Grégoire ja s’ha afanyat a dir que “no es tracta de l’abolició del tiquet o de la prohibició de la seva emissió”, sinó de “la possibilitat que el consumidor rebutgi el tiquet”, és a dir, que a partir d’ara encara es podrà demanar al comerç si es vol tenir.

En alguns casos, però, el tiquet quedarà imprès sistemàticament. Per exemple, al restaurant o en hotels, quan calgui mantenir la garantia del servei, o amb la mateixa finalitat per a productes com electrodomèstics i telèfons. També quan el tiquet sigui un servei com ara perruqueria o garatge per un import superior a 25 euros.

La Direcció General de Competència, Consum i Repressió dels Fraus (DGCCRF) ja ha avisat que farà controls periòdics en els punts de venda i verificarà la coherència entre el preu exposat a les estanteries i el pagat a caixa.

A partir de l’agost, tots els comerços hauran d’instal·lar prop de caixes registradores “una pantalla que digui explícitament que ara correspon al consumidor sol·licitar el rebut”, segons ha detallat Grégoire.

Per tal que no s’aprofiti la nova normativa per iniciar noves formes de frau, la Direcció General de Competència, Consum i Repressió dels fraus (DGCCRF) ja ha avisat que farà controls periòdics en els punts de venda i verificarà la coherència entre el preu exposat a les estanteries i el pagat a caixa.

Un estalvi de 150.000 tones de paper
La mesura prové de la llei “antiresidus i economia circular”, aprovada el 2020, que té com a objectiu reduir la producció de residus. Calculen que cada any s’imprimeixen 12.500 milions de tiquets a França i que, pel que fa a les conseqüències mediambientals que tenen, representen unes 150.000 tones de paper, o 25 milions d’arbres tallats i 18.000 milions de litres d’aigua consumits.

Font: CCMA

Read Full Post »

Un dia com avui, el 21 de juliol de 1936, es va fer una de les fotos més icòniques de la Guerra Civil espanyola a la terrassa del terrat del que ara són els edificis d’Iberostar / la botiga Apple.

Marina Ginestà Coloma|HANS GUTMANN

Presa pel fotògraf alemany Hans Gutmann, la foto mostra Marina Ginestà i Coloma de 17 anys. Encara que és capturada amb un rifle, és dubtós que Ginestà hagi lluitat al front durant la guerra. En canvi, com es va criar parcialment a França i parlava amb fluïdesa francès, català i espanyol, va treballar com a periodista durant la guerra i més notablement com a traductora i intèrpret del corresponsal soviètic del diari Pravda, Mikhaïl Koltsov.

El fotògraf Hans Gutmann havia vingut a Barcelona per cobrir els jocs antifeixistes de l’Olimpíada Popular i al començament de la guerra va decidir quedar-s’hi per cobrir el conflicte. Després va castilitzar el seu nom a Juan Guzmán. Com a comunista, tenia fàcil accés al que abans era l’Hotel Colón, un edifici pres pel PSUC (Partit de la Unificació Socialista Catalana) on va fer moltes de les seves fotos anomenades.

Quan es va fer la foto de la jove Ginestà, ella mai no havia tingut un rifle a les mans: Guzmán li ho va oferir perquè posés i el mateix rifle apareix en una altra foto al mateix hotel de l’escriptor Ludwig Renn.
Ginestà va sobreviure a la guerra i va fugir a França com a refugiada. Més tard va escapar de la Segona Guerra Mundial fugint a la República Dominicana. Amb l’auge de la dictadura sota Trujillo, Ginestà es va mudar a Veneçuela, on es va establir durant molts anys treballant com a periodista i novel·lista. El 2014 va morir a París, França, als 94 anys.

Read Full Post »

L’EMD tindrà una Junta d’Assessorament amb àrees més enllà dels temes de competència

Junta del Veïnat de l’EMD de Bellaterra|Info Cerdanyola

La Junta d’Assessorament de la Presidència de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra -a la pràctica el govern de l’entitat- s’estructura en àrees que sobrepassen les competències de l’organisme per tal de marcar el posicionament de l’EMD sobre temes d’importància i qüestions sobre les que aspira a tenir competències.

La Junta Veïnal de l’EMD celebrava aquest 17 de juliol sessió extraordinària en que el president de l’EMD, Josep Maria Riba, va donar a conèixer les responsabilitats de la nova Junta d’Assessorament. Aquestes àrees, primer plantejades com de govern però que el vocal de Gent per Bellaterra Carles Triginer va plantejar que s’haurien de dir d’interès perquè l’EMD jurídicament no té govern, i els vocals que les gestionaran són les següents:

Norman Portell. Àrea d’Economia i transparència; Energia; relacions amb el Turó de Sant Pau
Chus Cornellana. Àrea de Seguretat, Salut Pública i Relacions amb la Comissió Bellaterra és Sant Cugat
Jordi Macarulla. Mobilitat, Nou Conveni i Relacions amb l’Ajuntament
Gemma Moliner. Àrea de Cultura, Comunicació i Benestar Animal
Lorena de la Peña. Àrea d’Espai Públic, Espai Verd i Atenció Ciutadana
Josep Maria Riba. Àrea d’Urbanisme, Medi Ambient, Canvi Climàtic, Esports i Altres.
Des de l’oposició, tant Gent per Bellaterra (GentxB) com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), van destacar l’existència de vocalies en relació a temes sobre els quals l’EMD no té competències, cosa que va admetre el president de l’entitat. Riba indica que tot i no tenir competències són temes sobre els que hi ha preocupació i en relació als quals és important tenir un posicionament des de Bellaterra. Riba admet que hi ha alguns temes sobre els que l’EMD no tindrà mai les competències, però si que aspira a tenir les d’altres qüestions.

Laura Batalla, vocal d’ERC, va preguntar perquè marcar les relacions amb el Turó de Sant Pau i no un altre barri de Bellaterra i el president de l’EMD va respondre que el Turó té peculiaritats i que fomentar la pertinença a Bellaterra, però apuntava que es vol mantenir relacions estretes amb totes les entitats veïnals bellaterrenques.

El plenari de la Junta Veïnal tractava també altres temes representatius. Així, Chus Cornellana serà la suplent de Riba a la presidència de l’EMD i el mateix Riba serà el representant de l’EMD al Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola i davant òrgans col·legiats com l’associació d’EMD’s de Catalunya. Pel que fa als grups de la Junta Veïnal, es conformen tres: Bellaterra Endavant (BE) amb Jordi Macarulla de portaveu; GxB, amb Guillem Nadal com a portaveu; i ERC, amb Laura Batalla.

Les retribucions en aquest mandat eren altre punt destacat del debat al plenari de la Junta Veïnal. Per al president de l’EMD, Josep Maria Riba, es fixa una retribució de 34.000 € anuals amb un règim de dedicació parcial del 75%, 28 hores a la setmana. Les indemnitzacions per als vocals seran de 90€ per assistència a la sessió del Ple de la Junta Veïnal i de 80 € per participació en les sessions de la Junta d’Asessorament.

El portaveu de GxB, Guillem Nadal, indicava que el sou del president baixa un 10% en relació al passat mandat, però que la dedicació també baixa un 25% i, “per tant es pot dir que puja”. No obstant això, Nadal destaca que la seva formació vol fer una oposició responsable, que votaria a favor i destacava que el president de l’EMD “ha de viure a Bellaterra” i tenir una retribució que li permeti fer-ho.

Josep Maria Riba apunta que la determinació de retribucions ha buscat un equilibri davant la necessitat de reduir costos d’estructura per destinar aquests diners a l’espai públic, al temps que l’organització i el treball en equip permet reduir la dedicació del president.

D’altra banda, la vocal d’ERC va demanar la creació de comissions informatives. Laura Batalla explica que si no l’oposició no disposa d’informació suficient per poder tractar els temes que es presenten al plenari.

Entre els temes tractats que no estaven inclosos a l’ordre del dia, destaca el paper del Consell de Cultura i l’organització de la Festa Major de Bellaterra, que es farà entre els dies 14 i 17 de setembre. Josep Maria Riba indica que des de la presidència de l’EMD han d’estudiar encara més en profunditat el funcionament d’aquesta Consell de Cultura però que la urgència d’organitzar la Festa Major ha fet que s’hagi acudit directament a les entitats que han participat en l’organització els últims anys. Tant Laura Batalla com Guillem Nadal, des de l’oposició, criticaven aquesta actuació ja que no s’havia comptat amb l’oposició ni amb altres entitats que poguessin estar interessades en participar.

Font: Info Cerdanyola

Read Full Post »

El PSC ha estat l’opció més votada a Cerdanyola a les Eleccions Generals amb un 39,33% dels vots escrutats (Junts a Bellaterra amb un 17%)

Cens de Cerdanyola es de 43.460 persones (Bellaterra: 2.173 persones)

Resultats de Cerdanyola i Bellaterra

El PSC ha estat l’opció més votada a Cerdanyola a les Eleccions Generals amb un 39,33% dels vots escrutats

El PSC ha estat l’opció més votada a Cerdanyola a les Eleccions Generals d’avui diumenge amb 11.946 vots (297 vots a Bellaterra), un 39,33% dels sufragis emesos. El PSC obté 14,11 punts més que a les Generals de 2019. La participació ha arribat al 70,42% (73,6 a Bellaterra), 5,17 punts menys que al 2019.

El PSC ha obtingut 11.946 vots a Cerdanyola (297 a Bellaterra) en les Eleccions Generals del 23J, que han registrat una participació a la baixa respecte a les Eleccions Generals de 2019. El PSC ha estat l’opció més votada amb diferència al municipi, mentre que en segon lloc queda Sumar En Comú Podem amb 5.307 vots (123 vots aBellaterra), un 17,47% dels sufragis.

La tercera opció més votada, tal com va passar a les municipals, és un PP que remunta 6,43 punts amb 4.330 vots (329 vots a Bellaterra), el 14,25%, mentre que ERC pateix la caiguda més forta amb 8,03 punts menys que a les darreres generals i 3.200 vots (185 vots a Bellaterra), el 10,53%.

VOX queda en quart lloc amb un lleu increment de 0,97 punts i 2.145 vots (123 vots a Bellaterra), el 7,06%, i Junts cau 1,69 punts i es queda amb 1.941 vots (373 vots a Bellaterra), el 6,39%. La CUP obté 600 vots (28 vots a Bellaterra), 1,97%, el PACMA 325 vots (21 vots a Bellaterra), 1,07%, i PDeCATEspai Convergent 207 vots (95 vots a Bellaterra), el 0,68%.

Font: info Cerdanyola

Read Full Post »

La Pedagogia Waldorf (també coneguda com a Educació Steiner-Waldorf) és un sistema pedagògic basat en la filosofia educativa desenvolupada pel filòsof Rudolf Steiner, el fundador de l’antroposofia. La pedagogia Waldorf s’ha qualificat de sectària per diverses fonts.

L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler de Bellaterra|CEDIDA

L’aprenentatge és interdisciplinari, integrant tant sabers pràctics com artístics, i elements conceptuals, i que es coordina amb els “ritmes naturals del dia a dia”.

L’aproximació Waldorf emfatitza el paper de la imaginació en l’aprenentatge, desenvolupant processos mentals que inclouen tant components analítics com creatius. Estudis sobre l’educació la descriuen els seus objectius generals com donar a la gent jove la base sobre la qual es podran desenvolupar de manera lliure, moral i individus integrats, i per ajudar a cada nen a complir el seu únic destí (l’existència del qual postula l’antroposofia). L’escola i els professors tenen força llibertat per a definir el seu currículum dins de les estructures col·legiades.

L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler de Bellaterra|CEDIDA

La primera Escola Waldorf es va fundar el 1919. El 2008 n’hi havia unes 1000 a tot el món. Escoles independents Waldorf i 1400 escoles bressol independents Waldorf. Es troben aproximadament en 60 països distribuïts per tot el món, formant un dels sistemes educatius independents més grans del món; també hi ha entorns educatius basats en la metodologia Waldorf: educació pública, Charter schools (escoles als USA), educació a la pròpia llar, i escoles d’educació especial. Els mètodes Waldorf han estat adoptats per molts professors en altres escoles, tant públiques com privades.

L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler és una cooperativa educativa gestionada per mestres i famílies que vol oferir a infants i joves una educació basada en el respecte a cada individualitat i al seu desenvolupament.

C/ Apel·les Mestres, 11 (08193 Bellaterra)
☎️ 935 929 795 info@escolawaldorf.org

Font: Waldorf-Steiner El Til·ler, Wikipedia

Read Full Post »

“L’últim espasme de la bèstia franquista” per John Carlin (Londres,12 maig 1956)

John Carlin|CEDIDA

L’últim espasme de la bèstia franquista

Quan tenia cinc anys i vivia a l’Argentina, la meva capacitat d’anàlisi política era fins i tot més limitada que avui. Però aquell vailet de Buenos Aires tenia la seva sensibilitat. Recordo el meu primer viatge de Buenos Aires a Madrid amb especial nitidesa. Va ser anar de la modernitat al passat ­, del color al blanc i negre. L’Ar­gentina era un país cool ; Espanya, un país ignorant.

Avui és al revés. Pocs països han decaigut tant des dels anys seixanta que l’Argentina, pocs han avançat més que Espanya. Durant la meva infantesa als espanyols els anomenaven los gallegos, afegint-hi habi­tualment l’adjectiu brutos. Això ja no val. Espanya s’ha transformat en temps rècord en un país modern europeu, progressista en l’àmbit social, solvent en l’econòmic.

Pel que fa als drets dels homosexuals i la igualtat de les dones, els espanyols no han hagut d’envejar ni els holandesos. Sota la direcció d’una ministra d’Economia de classe mundial, les xifres per a la inflació i el creixement estan superant els de gairebé tots els països de la Unió Europea, incloent-hi Alemanya.

Avui, quan falta una setmana per a les eleccions generals, les enquestes indiquen que un sector de la població espanyola capaç de decidir el vencedor aspira a tornar en el temps a l’època de l’ignorant en cap, Francisco Franco. L’aposta més realista avui sembla ser que aviat tindrem una coalició de govern entre Vox, el partit dels espanyolets emprenyats, i el Partit Popular que lidera el gallec Alberto Núñez Feijóo­.

Read Full Post »

La gent gran és el públic a qui més li ha costat reprendre els hàbits després de la pandèmia

Cinemes Sant Cugat V.O.|CEDIDA

La iniciativa s’ha posat en marxa aquest dimarts i les entrades només es poden expedir a les taquilles demanant que s’acrediti l’edat.

Aquest dimarts és el primer dia que les persones més de grans de 65 anys podran anar al cinema per dos euros, una iniciativa que el govern espanyol va aprovar el mes de maig passat.

A Catalunya, 76 cinemes s’han afegit al programa Cine Sénior: 50 a la demarcació de Barcelona, 11 a Tarragona, 8 a Girona i 7 a Lleida. Podeu consultar quins són en aquest mapa:

El Ministeri de Cultura ha recomanat als cinemes que el dia en què els més grans de 65 anys puguin accedir a aquestes entrades sigui el dimarts, a excepció de les sales que no obren aquest dia de la setmana, que poden fer el descompte un altre dia.

D’acord amb el que ha establert el Ministeri, es podrà accedir al visionat d’una pel·lícula i les entrades només es podran expedir a les taquilles de les sales, amb identificació prèvia de la persona i l’acreditació de l’edat.

La iniciativa, anunciada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en plena campanya del 28M, costarà deu milions d’euros i beneficiarà més de nou milions i mig de persones de més de 65 anys.

El govern espanyol pagarà la diferència entre el preu ordinari i el preu reduït, amb un import màxim subvencionable de tres euros per entrada.

Pèrdua d’hàbit després de la pandèmia
L’objectiu de la iniciativa que ara es posa en marxa és fomentar el retorn a les sales de les persones grans, que són el públic a qui més li ha costat reprendre els hàbits després de la pandèmia.

Segons el ministeri, hi ha diferències notables d’assistència entre franges d’edat: si el 49,3% dels joves de 20 a 24 anys van anar almenys una vegada a l’any al cinema entre el 2021 i el 2022, aquest percentatge cau fins al 6% en la població de més edat.

Les mateixes dades apunten que aquest és un dels sectors culturals més afectats, encara ara, per la pandèmia. El sector compta, aproximadament, amb un 40% menys d’espectadors amb relació amb la mitjana del 2017 al 2019.

Avinguda del Pla del Vinyet, s/n, 08172 Sant Cugat del Vallès, Barcelona
Cinemes Sant Cugat
938 53 14 62

Font: CCMA

Read Full Post »

El 10 d’octubre de 1946 es varen inaugurar les “Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores”, situades al desaparegut Carrer Wad-Ras, 98, (Barcelona)

Prejecte de La Prote, per Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas, l’any 1943

Eduardo Aunós Pérez (Lleida, 8 de setembre de 1894-Lausana, 25 de setembre de 1967), Ministre de Justícia, entre 1943 i 1945, va encarregar la construcció de La Prote a l’arquitecte José Maria Sagnier Vidal-Ribas (Barcelona, 16 agost 1890-  1978), fill d’Enric Sagnier Villavecchia (Barcelona, 21 març 1858-1 setembre 1931), artifici de la construcció del desaparegut Grup Benefico Ramón Albó.

Les autoritats i convidats es van traslladar a les obres del nou Reformatori, instal·lat al mateix carrer de Wad-Ras, davant del Grupo Benefico, procedint a la inauguració al mateix dels departaments de la Casa d’Observació i del Laboratori Psicotècnic.  Els assistents, que van ser rebuts a l’atri de l’edifici el per assessor de pedagogia, senyor Josep Joan Piquer Jover  (Barcelona, 28 maig 1911-
23 novembre 1985), van recórrer detingudament les noves dependències, aturant-se a cadascuna d’elles, on van rebre les explicacions referents a la seva organització i funcionament.

Banquet al senyor Ministre de Justícia

A les dues del migdia, i en un cèntric restaurant, li va ser ofert al senyor Fernández Cuesta un banquet per la X Assemblea General de la Unió Nacional de Tribunals Tutelars d’Espanya i amb motiu dels casaments de plata del Tribunal Tutelar de Barcelona.  Va ocupar la presidència el Ministre de Justícia, a qui acompanyaven el Governador Civil, senyor Barba Hernández;  el president efectiu del Consell Superior de Protecció de Menors, senyor Hinojosa, i altres personalitats.

DIRECCIÓ DES DE 1946 A 1983

1946-1949: Pares Salesians

1949-1951: P. Calasanz Balañá (Escolàpis)

1951-1969: Joaquín Vives de la Tallada

1969-1971: Marià Samaranch Kirner

1971-1983: Religiosos….?

LA NOVA CASA D’OBSERVACIÓ.-
Dins l’ampli solar on es troba el nou Reformatori, la Casa d’Observació compta amb un edifici completament independent.  Annex al mateix hi ha instal·lat un Laboratori de Psicologia experimental i d’orientació.  El nou Reformatori tindrà caràcter d’Escola Professional;  modern, acollidor i simpàtic, serà un veritable Institut de l’Aprenent.

La Casa d’Observació té per objecte principal la classificació dels menors amb vista a la seva reeducació ia la seva orientació professional.  S’hi pot practicar l’observació en convivència amb el psicòleg observador, en règim d’internament i durant un període que oscil·li al voltant de dos mesos.  Consta de dues famílies-pubers i impúbers amb vint-i-cinc llits de cabuda cadascuna, la qual cosa representa, aproximadament, en el decurs d’un any, el nombre d’expedients del nostre Tribunal fallats amb obertura de tutela reformadora i amb acord d’internament.

La descripció de les principals dependències, així com l’examen de les fotografies i els plànols que s’acompanyen, donaran al lector una idea de les característiques i orientacions d’aquest important centre.

Façana del pavelló Àlava de La Prote projectada el 1943 per Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas

PLANTA SEMI SOTERRANI

CUINA.– Té una capacitat per a tres-centes places, que són, com a màxim, les que pot albergar la Casa dObservació juntament amb el Reformatori.  Posseeix cambra frigorífica, sitges, magatzems i altres serveis importants.  Les condicions de llum i de ventilació són excel·lents.

OFFICE.- Es troba situat davant de l’escala principal de l’edifici i molt forca de la cuina, i comunica, mitjançant un muntacàrregues, amb els pisos que habiten els nens (plantes pis 1.0 i 2.0).

Es componen d’un rentapeus, catorze dutxes independents i quatre quarts de DUTXES Es tracta d’una de les instal·lacions pensades amb més cura.

BANY.  Hi ha, a més, els WC, urinaris i lavabos corresponents.  Tots els serveis es nodreixen amb aigua freda i calenta.

Des del punt de vista pedagògic i moral, les dutxes reuneixen les condicions necessàries.  Els menors entren i surten dels seus compartiments completament vestits, atès que cada dutxa té un petit vestíbul, amb un seient i un penjador, on el noi es pot despullar i vestir recatadament.  Aquests vestíbuls comuniquen, per l’interior, amb les dutxes i, per l’exterior, amb el passadís.

Soterrani de La Prote projectat l’any 1943 per Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas

GIMNÀS.- Ocupa el gimnàs una grandiosa dependència amb accés, per l’escala principal, al pati de jocs, i, pel passadís, amb el servei de dutxes, posseeix bones condicions de llum i de ventilació, i, a fi d’esmorteir els cops,  davant de possibles caigudes, el pis està protegit per una capa de sorra. Aquesta instal·lació està destinada a prestar grans serveis als nois, des dels punts de vista de la higiene i de la pedagogia, com també haurà d’afavorir granment la seva observació.

PLANTA BAIXOS.- En aquesta planta es troba instal·lat el Laboratori Psicotècnic, que després descriurem.

PLANTA PRIMER PIS.- (Nois púbers)    Com queda dit, les famílies de la Casa d’Observació estan calculades per a una capacitat de vint-i-cinc places.  El dormitori es compon de dues àmplies dependències, amb vuit estances aïllades, i una altra en comú, amb disset llits.  Aquesta distribució mixta ens permet la classificació oportuna dels nois.  Els llits són de tub d’acer soldat i amb somier de ferro, amb malla rígida de filferro galvanitzat, i estan dotades dels matalassos corresponents i coixins farcits d’esborra de llana.  Les portes de les cel·les estan proveïdes de gran finestra que comunica amb el passadís.  Al mateix dormitori hi ha l’habitació del zelador.  S’han instal·lat eluces de serens per a l’enllumenat nocturn.  El menjador està moblat amb un bufet, amb pedra de marbre, i amb taules de quatre places, que li donen un segell íntim de la llar.  Així mateix, les classes van amb taules individuals.

Hi ha una sala de treballs manuals, proveïda de diversos estris, per exemple, un banc de fuster, un banc de manyà amb enclusa i cargol d’ajustar, un torn per modelar, una taula de dibuix, etc.  En aquesta aula es podran explorar l’habilitat manual i el sentit artístic del noi, essent un complement de la tasca docent que es desenvolupa a l’escola i de l’educació domèstica que es rep a la família de la Casa d’Observació.  Les activitats dels nois seran dirigides i controlades pel Laboratori Psicotècnic.

Finalment, la Sala de jocs, proveïda de taules de ping-pong, escacs, etc., i amb una prestatgeria per a llibres i revistes, omplirà el buit produït per les llargues espelmes d’hivern, els dies de pluja i les hores d’insolació.

Projecte de La Prote projecte de l’any 1943 per Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas

PLANTA SEGON PIS.- (Nois impubers).  Aquesta família té les mateixes característiques que la descrita a l’apartat anterior.

EL LABORATORI PSICOTÈCNIC.- L’antic Laboratori d’Experimentació, fundat el 1914 i convertit el 1940 en Laboratori Psicotècnic, compta ara amb els nous locals de la Casa d’Observació.  Segons hem dit, aquesta es compon de quatre plantes, és a dir: semisoterranis, per a serveis generals;  Baixos, per a Laboratori, i Pisos 1.9 i 2, destinats a famílies dels nois.  El Laboratori ocupa, per tant, el centre i està destinat a canalitzar l’observació psicològica, recollint-ne les dades i contrastant-les amb l’experimentació.

La metodologia en ús al nostre Laboratori ha estat descrita repetidament en multitud de publicacions, entre les quals citarem la nostra Memòria anterior (Estadística de factors influents en l’extraviament dels menors ingressats el 1944…, Barcelona, 1945) i el Butlletí d’Activitats  (núm. 6 pàgs. 25-33) que publica la Junta.  Il·lustrarem el lector amb una suscinta descripció dels nous locals.

REBEDOR.- A la mateixa entrada del Laboratori, el rebedor dels nois constitueix una veritable Sala d’observació amb jocs.  S’ha procurat donar a aquesta dependència un caràcter amable, on el noi estigui gratament envoltat d’objectes atractius, que, d’una banda, posin de manifest les seves afinitats electives i, de l’altra, li tornin la confiança perduda en el moment de la detenció.  .  La major part dels menors de facultat reformadora que ingressen a la Casa d’Observació, ho fan una mica esglaiats i amb la idea que seran encertats, la qual cosa crea un ambient enrarit, impropi per a la posada en marxa de l’observació i  l’experiment.

Al rebedor tots els detalls han estat cuidats amb suma diligència.  En un dels racons hi ha una llar: el psicòleg observador acull un per un els nois que ingressen, asseient-los al costat de la xemeneia;  allà s’estableix el primer contacte, s’hi sosté la primera conversa i el noi rep la benvinguda.

Hi ha a l’estada seients còmodes, taules, joguines, llibres, etc., que inciten la curiositat, i serveix també d’avantsala, com a medi ambient de transició entre els jocs lliures o les tasques escolars, d’on procedeix el noi en aquell a la  saleta per ser moment, i els experiments o les observacions que cal iniciar.  De cap manera no es pot arrencar bruscament al noi del seu treball o dels seus jocs per ser conduït al gabinet d’examen, si no és passant per aquesta reposada mansió.  Poden també emportar-se els nois un o diversos observats sistemàticament i veure quines reaccions experimenten trobar-se sols o en companyia.  A més, en aquesta sala despera sorganitza lobservació amb jocs prèviament preparats pel psicòleg.  La bella habitació, de to verd, està moblada a l’estil mallorquí. Hi ha diverses vitrines i prestatgeries amb objectes seleccionats.

GABINETS.- Les cabines destinades a l’aplicació dels reactius estàn acondicionades d’acord amb les orientacions que assenyala la moderna psicotècnia, a fi de crear un medi ambient adequat, és a saber: aïllament, conforts i absència d’elements decoratius de distracció.

Dos són els gabinets, i estan situats a la part interior de l’edifici, perquè ni els sorolls del carrer ni les veus dels patis de joc puguin arribar-hi.  Tots dos reben ventilació per un sistema original de persianes que estableixen una renovació contínua d’aire, i s’il·luminen a través de vidrieres de vidre gravat.  La llum elèctrica és zenital i indirecta.  La pintura, verd clar mat.

Les dues estades es comuniquen per mitjà d’unes mampares de vidre practi cables, la qual cosa permet situar un taquigraf que registri les respostes sense ser notat.  Igualment, les taules porten una separació especial que permet al psicòleg prendre notes en el curs de l’experiment sense que se’n puguin adonar els examinats.

A cada cabina hi ha un armari on es guarden les pautes dels diversos reactius.  Al vestíbul del gabinet s’han instal·lat quatre taules individuals i una pissarra per a petites sessions col·lectives.

Signatura de l’arquitecte Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas

MATERIAL.- En una dependència contigua a les cabines, moblada amb grans vitrines i petites taules, hem situat l’exposició permanent del material de les proves.  Aquesta disposició té per objecte el fet que es puguin tenir sempre classificats els reactius i, a més, evitar que els nois vegin el material que no han d’utilitzar.  Aquest darrer extrem és importantíssim.  Moltes vegades hem comprovat com en presència dels aparells i material de laboratori, els nois són presa d’un desassossec característic que, de vegades, arriba fins i tot a distreure completament la seva atenció ia inutilitzar els resultats obtinguts.  El material serà portat als gabinets sobre taules, proveïdes de rodes, cons a aquest propòsit.  Hi ha en aquesta dependència dues grans taules destinades a classificar i tabular les dades dels expedients, així com a facilitar el traçat de gràfics de grans dimensions.

SALA DE CONFERÈNCIES.- Es compon d’un entarimat per a una presidència amb cinc butaques, més la taula del conferenciant.  S’ha instal·lat una pissarra movible i una pantalla per a projeccions.
Els oients disposen de taules i butaques individuals, amb capacitat per a vint
persones, Aquest local està destinat a albergar les sessions científiques que organitzi el Laboratori Psicotècnic, alhora que facilitarà, quan calgui, les exploracions col·lectives de nois pel mètode de qüestionari.

BIBLIOTECA.- Es pensa anar a crear una Biblioteca tècnica especialitzada.  Per això ja s’han fet importants passos, com l’organització d’un servei de biblioteca i d’intercanvi que, comptant amb les publicacions de l’Obra a Barcelona i, principalment, amb el Butlletí d’Activitats que publica la Junta, s’ha aconseguit el  bescanvi amb més de seixanta revistes, quaranta estrangeres, totes especialitzades en qüestions infantils i juvenils,
La nova Biblioteca compta amb sis cossos de llibreria, un moble per a revistes, dues vitrines, un fitxer amb vint calaixos i sis taules per als lectors.

DIRECCIÓ, SECRETÀRIA I ARXIU. –
Compte, a més, el Laboratori amb un despatx per a la Direcció i un altre per a la Secretària i Arxiu, on es guarden els expedients dels nois, segons els seus diversos fons i catàlegs, i les col·leccions sobre dibuix i documentació infantil, models de fitxes, gràfics, estadístiques, etc.

Planta Hall, Direcció, accés al pati, i pavellons Àlava i Wad-Ras, projectat l’any 1943 per l’arquitecte Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas

MÈDIC PSIQUIATRE.-  Annex al Laboratori, al vestíbul de l’edifici central, al costat de la Direcció de l’establiment, hi ha el despatx del metge psiquiatre, habilitat amb tot el material que requereix un servei tan important.

FOTOGRAFIA.-  A la Planta de Semisoterrani es troba instal·lat el Gabinet fotogràfic, per les raons següents: En ingressar els nois passen, en primer lloc, pels serveis higiènics (bany, canvi de roba, perruqueria), i és per aquest motiu que, contigu a  aquestes dependències, hem dedicat una peça per fer les fotografies i un petit laboratori per revelar-les.  La fotografia dels nois es pot fer en el precís moment d’ingressar a l’establiment i amb la indumentària pròpia amb què vénen del carrer i, per descomptat, es farà sempre després del rentat, a fi que en quedi constància del tipus constitucional.  L’encarregat d’aquest servei farà un inventari de la roba i la resta d’objectes de l’interessat.

La fotografia del noi encapçalarà la fitxa del Laboratori, així com també el resum que se’n lliura a les oficines del Tribunal i al Director de la institució a què vagi destinat.

Plànol dels tres pavellons, central, Àlava i Wad-Ras, projecte de 1943 per Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas

El pavelló central, situat al xamfrà dels carrers Wad-Ras i Àlaba, està dedicat a la Direcció Comuna i Oficines de la Casa d’Observació i del Reformatori.  A la Planta de Semisoterranis se situen els magatzems;  a la Planta Baixos, la Direcció, Secretària, Administració i Arxiu, i als Pisos 1. i 2., els habitatges particulars del personal directiu.

L’entrada de l’edifici està proveïda de dos vestíbuls que comuniquen, de front, amb el pati interior de jocs, i pels costats, amb el Laboratori Psicotècnic i amb les Escoles Professionals.

Font: Tribunal Tutelar de Menors, XXV años de Labor, 1921-1946

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »