Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for gener de 2023

L’Església de Bellaterra 1935

Introducció

De tots és prou sabut que l’església de Bellaterra és la de la Santa Creu, situada a l’av. Joan Fàbregas núm. 16, però també cal dir que aquesta no es va acabar de construïr fins l’any 1943, per tant, on es feia la vida religiosa dels veïns entre l’any 1930 i l’any de la inauguració de l’església?

Les primeres notícies són a l’Hostal Sant Pancraç. Allí, i a la part de baix on hi havia una pista de patins, segons recorda en Santiago Vila Puig, es va habilitar un dels garatges de l’hostal per a oir missa. El nom de primer capellà que va dir missa no el sabem amb certesa. El mateix Vila Puig ens parla de mossèn Isidre de la Parròquia de Sant Feliu de Sabadell. Altres noms són: mossèn Masip, mossèn Moïsès Aluges, el Dr. Sebastian Cirac i mossèn Tàpies. Possiblement tots ells van donar servei religiós al veïnat ja que Bellaterra, per no tenir església i per tant, no ser parròquia, no tenia assignat cap rector. Però a la revista Sport Club Bellaterra de lany 1936 apareix un article de Mossèn Josep Masip que signa com a Capellà de Bella-Terra. Hem de suposar, doncs, que aquest fou el primer a dir missa més o menys regularment a Bellaterra.

Els primers bellaterrencs van posar fil a l’agulla per tenir una església i el 16 d’agost de lany 1935 es celebrava l’acte solemne de la primera pedra de la futura església, presidit pel bisbe de Barcelona Monsenyor Irurita. La iniciativa la va encapçalar en Joan Fàbregas Soler, i el secundaren tots els veïns. Les filles dels prohoms de Bellaterra, com la Maria Lluïsa Fàbregas o la Carmen de Abalo, anaven per les cases a demanar diners, i es feren tot un seguit d’actes per al seu finançament. L’arquitecte fou en Jordi Audet i el constructor en Josep Bordas. Cap d’ells va cobrar honoraris. Malauradament l’obra no es va acabar perquè el 18 de juliol de lany següent va esclatar la Guerra Civil. Només faltava cobrir aigües.

Fins l’any 1942 no es reprenen de nou les obres que sacaben l’any següent. També aquest cop va ser en Joan Fàbregas qui va encapçalar la represa. L’Albert Cusidó recorda que quan es va consagrar l’esglesia estava ben proveïda de tota classe d’ornaments: casulles, dalmàtiques, capes pluvials, pal·li, custòdia, etc. El més sorprenent de l’església de Bellaterra és la imatge de la Mare de Déu de la Salut i la confusió que aquesta ha portat a molts bellaterrencs pensant-se que era la patrona del barri. La Sra Maria Codina va ser la responsable de que l’església acollís aquella imatge. En Santiago Vila Puig, el seu fill, ens explica com va anar:

«La M.D. de la Salut la van portar a Bellaterra cap a lany 1944 o 1945. Procedia del Santuari de la Salut de Sabadell. Era una talla còpia de l’original que varen cremar durant la guerra. Els germans de la Masia de Can Domenec, que eren oncles de la Sra. Pepita de l’Hostal, van prometre que si durant la Guerra no els passava res pagarien una rèplica de l’imatge que havia estat cremada. I efectivament, no els hi va passar res i van encarregar la còpia a en Duran, un escultor Sabadellenc. Això deuria passar cap a lany 1941.

»El capellà encarregat de la Salut era mossèn Ernest Mateu i Vidal, que per cert era molt amic de casa perquè el pare va anar un any a viure a la rectoria de Santiga i mossèn Ernest hi anava a dir missa (parlo de finals dels anys ‘20). La majordoma li deia mossèn Pollastre, vés a saber per què. Anava amb moto i era un home de molta empenta. Doncs, a mossèn Ernest no li va agradar la imatge de la Mare de Déu perquè era carrinclona i antiquada. Total, que la va retirar de l’altar i hi nhi va posar una altre més petita d’alabastre. La còpia den Duran la va guardar a la sagristia. Ma mare, que tenia molt de pes en els sector, va demanar de portar la verge a Bellaterra perquè presidis l’altar. Aleshores hi havia mossèn Moïsès Aluges i crec també que hi havia un altre de capellà, mossèn Melcior Cusidó. Es va construir un altar molt bonic. Era un altar molt simple i molt gran. Potser feia dos metres. Crec que el va dibuixar el meu pare. La mare va fer tenyir una peça de roba de la que fèiem a casa, d’un verd molt bonic, un verd agrisat, per posar al darrera de l’altar com unes cortines. Uns anys més tard el mossèn les va substituir per unes de pintades a la paret.»

Read Full Post »

La història del Tortell de Reis es remunta al segle II a. C., quan en realitat era una coca.

Un tortell de reis a una taula de Bellaterra

Es tractava del dolç típic de la celebració dels Saturnals, és a dir, la finalització del període més fosc de tot l’any i el començament de la llum realitzada pels llauradors i els esclaus, els qui quedaven excusats en tot aqueix temps de qualsevol mena de treball.

En el segle III d. C. es va començar a introduir la fava en el Tortell de Reis en considerar-se un símbol de prosperitat i fertilitat, per la qual cosa la persona que la trobava seria molt afortunada i la resta de l’any seria pròsper.

En l’Edat mitjana la fava va perdre aquest significat i el dia de Reis es triava una figura considerada com el rei de la fava, una persona insignificant per a la resta de la societat a la qual se li autoritzava per a regnar durant aqueix dia però amb tot a l’inrevés, d’ací va nàixer l’expressió ‘tontolaba’.

Què signifiquen les figures del Tortell?

Les figures han anat variant de forma al llarg dels anys. Durant anys s’incloïa una representació del xiquet Jesús, encara que el Rei ha anat guanyant protagonisme i hui dia en els tortells sempre hi ha una figura de Rei Mag, encara que alguns amb més ganxo inclouen diamants com a reclam comercial.

Existeix un consens pel qual la figura del Rei significa fortuna a qui se la troba es coronat, en canvi, qui es troba la fava haurà de pagar el preu sencer del tortell.

Font: Rosa Piquer

Read Full Post »

Algunes de les espècies més quotidianes a la llar queden prohibides

4 de les moltes mascotes prohibides a partir d’aquest 2023

La prohibició de tinença i cria per part de particulars de determinades espècies animals no és una cosa nova a Espanya ni res que hagi inventat l’actual Govern. Des del 2013, moltes estan incloses en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores que prohibeix categòricament tenir a casa ossos rentadors, cotorres argentines, agapornis, porcs vietnamites, tortuga peninsular, eriçons o coatís, entre altres animals. Tanmateix, la nova llei de benestar animal que està tramitant el ministeri de Ione Belarra amplia notablement la llista de mascotes prohibides a casa i restringeix les permeses.

La futura norma estableix una sèrie de requisits perquè un animal es consideri domèstic. Per a això, ha de figurar a la llista d’espècies permeses, que s’aprovarà posteriorment a l’aprovació de la llei. En general, els esmentats requisits consisteixen en el fet que l’espècie sigui fàcil d’atendre referent a les seves necessitats ecològiques, fisiològiques i etològiques, que estigui acreditat científicament que pot viure en captivitat, que no suposi un risc per a les persones per la seva agressivitat, verí o mida, i que no hi hagi risc que, en cas d’escapar-se, pugui convertir-se en una espècie invasora, colonitzant hàbitats i causant danys ambientals.

Atenent aquests criteris, la llei de benestar animal comporta la prohibició de tenir a casa:

-Rates
-Hàmsters
-Conills porquins
-Xinxilles
-Conills
-Tortugues
-Periquitos
-Cotorres
-Agapornis
-Serps
-Aranyes
-Iguanes
-Camaleons
-Dragonets
-Aus originàries d’altres països

Objectiu: evitar espècies invasores

En el cas dels rosegadors citats en la llista anterior, el motiu de la seva prohibició és preservar la fauna silvestre i autòctona del medi natural: «No s’inclouran a la llista positiva d’animals de companyia espècies per a les quals existeixi certesa del seu caràcter invasor o que, en cas d’escapar-se i absència de control, suposin o puguin suposar un risc greu per a la conservació de la biodiversitat», assenyala la llei.

Aquest és el mateix motiu pel qual també s’exclou el conill, que, amb més d’un milió i mig d’exemplars a Espanya el 2020 i seriosos perjudicis ambientals, resulta ser una mascota amb certa acceptació entre molta gent.

Fins i tot les tortugues, tan populars en moltes llars, quedaran també prohibides i això és perquè, segons el Ministeri per a la Transició Ecològica, són animals que contenen una important quantitat de vectors patògens, com fongs paràsits, i, per tant, transmissors de malalties.

La prohibició dels periquitos té la seva raó de ser, segons el Ministeri de Drets Socials, en l’exclusió d’«espècies silvestres de fauna no presents de forma natural a Espanya», el mateix cas de cotorres, agapornis i altres aus no autòctones del país.

El text legal en tràmit no estableix encara un llista d’animals permesos, que haurà de ser aprovat pel Govern en el termini màxim de 48 mesos des de l’entrada en vigor de la llei.

Disparitat de criteris a Europa

No sembla existir unanimitat als països de la UE respecte a què s’ha d’entendre per un animal de companyia o no. Per exemple, a Bèlgica, on acaba d’aprovar-se també una llei de benestar animal, es permet tenir conills, hurons, hàmsters, cérvols, cobais o esquirols.

A Holanda, que té una llei similar des del 2015, la llista d’espècies permeses es redueix a 30, entre les quals figuren diversos tipus de rosegadors, així com conills i fures, així com senglars, alpaques o búfals.

Font: Diari de Girona

Read Full Post »

«Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.»

Els Reis d’Orient de la Sagrada Família

Després que Jesus va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:
–On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren:
–A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:
I tu Betlem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
de les principals viles de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble.

Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella i els encaminà a Betlem dient-los:
–Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.

Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.
I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Fugida a Egipte

Quan els savis se n’hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
–Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo.
Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D’Egipte he cridat el meu fill.

Matança dels infants de Betlem

Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies:
A Ramà se sent un crit,
plors i grans planys:
és Raquel que plora els seus fills,
i no  que la consolin,
perquè ja no hi són.

Retorn d’Egipte

Després de la mort d’Herodes, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte, i li digué:
–Lleva’t, pren el nen i la seva mare i vés-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui volien matar l’infant.
Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d’Israel.
Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, tingué por d’anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.»

Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret

Read Full Post »

Quan jo era petit, mossèn Ramon (mossèn Ramon Coma) feia entrar els Reis a l’església una vegada havien acabat de fer el discurs al balcó de l’Ajuntament.

L’Adoració dels Reis Mags representada per Vicent Macip (1530)

Allí, al peu de l’altar major, més engalanat que mai, els havia disposat tres trons ben majestuosos i, des d’aquests, amb l’església plena de gom a gom, Ses Majestats rebien –i hi conversaven– tots els infants del poble, extasiats, mentre anaven –anàvem!– passant en filera fins a aturar-se on hi havia mossèn Ramon, que ens oferia el nen Jesús perquè l’adoréssim, puntualment escortat per dos escolanets: un amb un eixugamà als dits, per assecar de tant en tant els peus de la imatge, i, l’altre, aguantant una gran bacina on els nostres pares, avis o acompanyants dipositava, sota la mirada patriarcal i alhora escrutadora del mossèn, monedes i bitllets. Segons que el mateix senyor rector deia, la col·lecta del cinc de gener era, sempre, la més «reeixida» de l’any. De vegades els reis anaven, també, als locals d’Auxilio Social, on es cantaven ˝villansicus˝ i es repartien joguines als infants econòmicament més desvalguts.
Em sembla que tot això es degué acabar quan mossèn Ramon, que era un home molt estimat, va morir d’un atac de cor i va ser substituït, més ben dit, «succeït» per un home més aviat rude i de tracte difícil: mossèn Joan, que es va estar a Palamós –deu n’hi do!–, amb caràcter d’ecònom, una bona pila d’anys, fins que va venir a substituir-lo mossèn Agustí Andreu, blanenc d’origen i d’infància, el qual havia conegut Ruyra i, de jove, havia estat un dels pioners de la revista Recull.

Mossèn Joan, però, era tan matusser i maldestre a dir les coses –el meu pare, en la intimitat, li deia «Mossèn Esgarrapa»– que, una nit de Nadal, en plena homilia de la missa del gall, va etzibar des de la trona, per escàndol de moltes orelles pies, la següents paraules: : «Com veureu,
vaig encarregar a les monges que fessin uns calçotets al nen Jesús, perquè no vagi conill».

Pel que fa a mi, us diré que, durant aquells anys d’enganyada innocència, la diada del cinc de gener, la vaig viure amb una especial i estranya intensitat. L’ampla balconada de casa queia just davant de la també ampla balconada de l’Ajuntament, on els Reis, sortien, cada any, indefectiblement, a fer-hi un discurs, i, cada nit de Reis, el nostre balcó s’omplia a vessar de familiars i amics dels meus pares i meus, ja que la seva posició geogràfica –l’única balconada del carrer Major des d’on, a més, es podia veure el mar– era –sobretot en aquesta nit «reial»–·, un privilegi que molts meus companys de col·legi m’envejaven.

Jo, però, cada any em debatia tota l’estona –ho recordo perfectament–, entre la lluminosa il·lusió del que m’envoltava i una nerviosa inquietud. Per què? Resulta que, al meu pare, administrador del port de Palamós —ai caram!— el vespre de cada cinc de gener, li tocava acudir al seu despatx del moll a causa de l’entrada d’un gran vaixell –gairebé sempre americà– que havia anunciat la seva arribada just pels volts d’aquella hora i al qual el meu pare li havia de signar el permís corresponent. I, cada any –vatua l’olla!–, la mateixa història, la qual cosa feia que jo em passés tota l’estona que durava el discurs reial, esguardant, alternativament, els reis, que tenia ben al davant, gairebé a tocar, i el començament del carrer de Tauler i Servià, que venia del moll, amb l’esperança que el meu pare hi aparegués d’un moment a l’altre i encara pogués arribar, ni que fos uns moments tan sols, a contemplar aquell meravellós espectacle que ell cada any es perdia.

El que jo no sabia, aleshores, és que el meu pare, tot allò ho veia molt millor que no pas jo mateix, que no pas tots nosaltres: El meu pare era el Rei Blanc.

Read Full Post »

Recepta del Pastís Angi de pastanaga

Ingredients (per a 6 persones):

☑ 5 ous frescos ecològics
☑ 200 g de sucre bru Panela
☑ 240 g de pols d’ametlles
☑ 75 g de farina 000
☑ 480 g de pastanagues ratllades
☑ 1 sobre de llevat
☑ 80 g de nous (pots substituir-les per avellanes o ametlles)
☑ 1 cullerada de canyella
☑ 1 cullerada de nou moscada

Detall de les capes del pastís Angi de pastenaga

Preparació:

⮕ Barreja els ous amb el sucre.
⮕ Afegeix la ratlladura de pastanagues, la pols d’ametlla, la farina i el llevat químic barreja. A continuació, les nous triturades i les espècies. Torna a barrejar.
⮕ Posa-ho tot en un motlle (per evitar que s’enganxi unta la part interior amb mantega o oli i després una mica de farina).
⮕ Forneja durant almenys 40 minuts a 180° (aprofita la calor els darrers minuts i gasta menys energia).
⮕ Comprova amb el ganivet que està llest regularment.

Bon profit i bona cuina!

Read Full Post »

Vídeos i Galeria de fotos cedides Els Pastorets del Turó de Sant Pau 2022

Els Pastorets del Turó de Sant Pau demanant la Pau a Ucraïna

Coincidint amb el seu 15è Aniversari, l’Associació del Veïnat del Turó de Sant Pau (Bellaterra), i amb la presència de Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès, el passat 17 de desembre de 2022 es va representar l’obra de teatre “Els Pastorets del Turó”, una acollidora adaptació de Puri Ribelles i Rosa Maria García, amb la participació estelar del jovent del Turó de Sant Pau.

Amb una sala teatre plena de gom a gom, l’obra va ser representada al Centre Cívic del Turó, i aquesta vegada reivindicativa, tot manifestant-se contra la guerra i a favor de la Pau a Ucraïna.

Des de Bellaterra.Cat us agraïm de tot cor els grans esforços personals per haver fet realitat, un any més, aquesta tradicional peça nadalenca veïnal.

Read Full Post »

Al Torrent de la Bonaigua de Bellaterra vam observar ahir 31 de desembre d’un objecte volador* no identificat de color platejat amb 10 finestres.

Objecte volador en plena natura de Bellaterra

* La definició més genèrica d’un objecte volador no identificat, o ovni, és qualsevol objecte volador o fenomen que no es pugui identificar per l’observador. Els diversos estudis demostren que després de les investigacions la majoria d’ovnis són generalment identificats, convertint-se en objectes identificats. Per això, algunes definicions més estrictes reserven l’etiqueta “ovni” només per a aquells casos en què els objectes continuen sent inexplicats després d’una investigació apropiada.

Read Full Post »

Com cauen els festius del 2023: consulta el calendari laboral de l’any

El 2023 té un total de 13 dies festius, als quals s’han d’afegir les dues festes locals que poden fixar els ajuntaments

El calendari laboral del 2023 recull un total de 13 dies festius, segons publica el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). D’aquests, 9 se celebraran a tot Espanya, un més que aquest any. Caldrà afegir-hi els dos festius locals de cada municipi.

En concret, aquest 2023, seran dies de festa:

– Reis: divendres 6 de gener

– Divendres Sant: divendres 7 d’abril

– Dilluns de Pasqua Florida: dilluns 10 d’abril

– Festa del Treball: dilluns 1 de maig

– Sant Joan: dissabte 24 de juny

– L’Assumpció: dimarts 15 d’agost

– Diada Nacional de Catalunya: dilluns 11 de setembre

– Festa Nacional d’Espanya: dijous 12 d’octubre

– Tots Sants: dimecres 1 de novembre

– Dia de la Constitució: dimecres 6 de desembre

– La Immaculada: divendres 8 de desembre

– Nadal: dilluns 25 de desembre

– Sant Esteve: dimarts 26 de desembre

A aquests dies, cal sumar-hi dues festes locals. D’aquesta manera, el nombre total de festius el 2023 serà de 15 dies. En el cas de Barcelona, per exemple, es tracta del 5 de juny, la Segona Pasqua, i la Mercè, el 25 de setembre.

Quants ponts hi haurà?

La coincidència dels festius en dilluns o divendres, permetrà gaudir de fins a sis caps de setmana llargs el 2023: el 6 de gener –divendres–; el 7 d’abril –divendres–; l’1 de maig –dilluns–; l’11 de setembre –dilluns–; el 25 de desembre –també dilluns–, i el 8 de desembre –divendres–.

A més, hi ha la possibilitat de fer fins a cinc ponts: dos de tres dies, un de quatre i dos de cinc.

El primer possible, la Mare de Déu d’Agost, caurà en dimarts. El següent serà a l’octubre, perquè la festa nacional d’Espanya, el dia 12, cau en dijous.

Pel que fa a possibles ponts de cinc dies, n’hi ha dos: per Tots Sants –que cau en dimecres– i al desembre, perquè el Dia de la Constitució cau en dimecres, i la Immaculada, dos dies després, en divendres.

Per últim, hi haurà l’opció de fer quatre dies festius seguits per Nadal, que cau en dilluns, i Sant Esteve, que serà un dimarts.

Font: CCMA

Read Full Post »

« Newer Posts