Davant d’una defunció hi ha un seguit de tràmits que cal fer per al funeral i l’herència
Què fer en cas de mort d’un familiar: set punts a tenir en compte a l’hora dels tràmits
Es recomana fer testament per evitar problemes legals i que sigui un notari qui hagi de declarar els hereus segons el que disposa la llei
Al tràngol per la mort d’un familiar se li ha de sumar la burocràcia que ve al darrere. Quins tràmits hem de fer? N’hem parlat amb l’advocada especialista en herències i dret de successions Meritxell Gabarró i Sans.
1. Certificat de defunció
És el document inicial i imprescindible, que necessitarem per fer els altres tràmits. Per obtenir-lo s’ha de fer la inscripció de la defunció al Registre Civil, durant les 24 hores següent a la mort.
Habitualment, un cop ha mort la persona, has de contactar amb la funerària i ells mateixos, al cap de 24 hores de la defunció, enviaran un formulari al Registre Civil per tramitar el certificat de defunció i després el faran arribar a la família.
En els casos que no es tingui contractat aquest servei, s’haurà de sol·licitar el certificat de defunció al Registre Civil del municipi on hagi tingut lloc la defunció.
Per exemple, si el decés té lloc a l’Hospital de Bellvitge, serà l’Hospitalet de Llobregat. Si és en un accident de trànsit a la carretera, el punt quilomètric marcarà el municipi al qual pertany i on s’ha de demanar. Als pobles petits, habitualment es demana a l’Ajuntament. Per a altres casos, aquesta pàgina web de la Generalitat dona informació.
També hi ha el certificat mèdic de defunció, en el qual un metge acredita el lloc, l’hora i les causes de la mort.
Si la defunció té lloc al domicili, cal trucar al metge de capçalera o al CAP. Si es produeix en un hospital o en una residència, el certificat el proporciona el mateix centre.
El certificat mèdic de defunció “no sempre es demana, però pot ser necessari si el difunt tenia una assegurança de vida i s’han d’observar els motius de la defunció”, explica la directora de Gabarró Advocats Herències.
La inscripció de la mort al Registre Civil també serveix per donar la persona de baixa al padró i per tenir la llicència d’enterrament.
Quan anem a la funerària, necessitarem el DNI de la persona difunta i el de la que sol·licita el servei a l’empresa.
Si optem per una inhumació en un cementiri o per fer ús d’un columbari, també cal la documentació de la propietat. I si el difunt tenia assegurança de decessos, necessitem la pòlissa o l’últim rebut.
2. Certificat d’últimes voluntats
Quan hagin passat 15 dies hàbils de la mort (és a dir, sense comptar dissabtes, diumenges i festius), es pot demanar el certificat d’últimes voluntats.
És el document que permet, únicament, saber si hi ha testament o no. Si és que sí, indica el nom del notari on es va registrar i la data en què es va fer. Això permet als hereus anar al notari per obtenir una còpia autoritzada del testament i, si se n’ha fet més d’un, quin és l’últim i quin notari el guarda.
Aquest certificat es demana al Ministeri de Justícia. Es pot obtenir per tres vies, previ pagament de la taxa corresponent: :
-Presencialment a la seu de Barcelona, al carrer Caballero, 52-56
-Per correu ordinari (hem de comptar que trigarà més d’un mes)
-Per internet per part de professionals o també de particulars si es disposa de DNI electrònic o el sistema cl@ve
Per obtenir-lo, cal presentar el certificat literal de defunció, que es pot demanar per internet o presencialment al Registre Civil.
A banda, és recomanable sol·licitar el Certificat de Contractes d’Assegurança, per saber si la persona traspassada tenia assegurança de vida o de decessos, per pagar el funeral.
3. Si hi ha testament
En cas que hi hagi testament, no val la còpia que en tinguem a casa, sinó que necessitem el que s’anomena còpia autèntica, que és la que custodia el notari.
Si fa més de 25 anys que es va fer el testament, no s’ha d’anar a buscar al notari davant el qual es va fer sinó al Col·legi de Notaris.
Habitualment es triga una setmana a obtenir la còpia autèntica del testament i, com hem dit, cal presentar el certificat de defunció i el d’últimes voluntats.
Un altre aspecte a tenir en compte és que aquesta còpia autèntica es donarà als interessats, als que consten com a afavorits al testament.
“Amb el certificat de defunció, les últimes voluntats i el testament ja tenim els tres tenors i podem anar a tot arreu”, indica Gabarró.
Un cotxe fúnebre al cementiri de Montjuïc per Tots Sants del 2022
Un cotxe fúnebre al cementiri de Montjuïc per Tots Sants del 2022 (Europa Press/Lorena Sopêna)
4. Acreditar el saldo al banc i les propietats
El primer lloc on hem d’anar és al banc. Els hem de demanar els certificats de saldo a data de la defunció, per saber quin actiu (comptes, fons) i quin passiu (deutes) hi ha. En l’actualitat, no és una documentació que es doni al moment.
Si volem cancel·lar els comptes del difunt, generalment necessitarem l’escriptura d’adjudicació de l’herència i els impostos de successions pagats.
La segona cosa que hem de fer un cop tinguem els tres documents és recopilar les escriptures dels bens immobles del quals fos titular la persona que ha faltat. Si no es tenen o es vol la informació actualitzada, es poden demanar les anomenades notes simples al Registre de la Propietat.
“No és obligatori, però és molt recomanable, perquè de vegades les escriptures són molt antigues, hi ha hagut canvis i la gent no se’n recorda”, comenta l’advocada especialista. Si sabem que la persona fa un any que es va comprar un pis i no hi ha hagut cap moviment, aleshores ens poem estalviar de demanar les notes simples.
Amb tota aquesta documentació es pot preparar l’escriptura de l’herència, que es fa a cal notari. S’inventarien els bens i s’adjudiquen en funció del que consta al testament. “Això en els casos molt fàcils, en què hi ha un testament molt clar que no permet el conflicte entre els hereus i que la fiscalitat no és la protagonista”, puntualitza l’experta. Què passa si no n’hi ha?
5. Si no hi ha testament
Quan es va a buscar el document d’últimes voluntats i el que hi diu és “no va atorgar testament”, llavors s’ha de fer una escriptura de declaració d’hereus “abintestat”, és a dir, que el difunt no va testar.
El notari s’encarrega de declarar qui són els hereus de la persona difunta, d’acord amb el que estableix la llei.
I el que diu el dret català és que els hereus són els fills.
Si falto i no tinc fills i només parella (cònjuge o parella de fet), aquesta és la meva hereva
Si no tinc fills ni cònjuge o parella, aleshores són els meus pares
Si tampoc tinc pares, els germans
Si no tinc germans, els nebots
I així fins al quart grau de parentesc, que són els cosins germans. Aquests són els últims familiars que podrien heretar si no hi ha testament
Si tampoc hi ha cosins germans, aleshores qui hereta és la Generalitat
Cal valorar bé les opcions abans de firmar l’herència
Cal valorar bé les opcions abans de firmar l’herència (iStock)
Els fills d’una persona difunta tenen dret a reclamar la llegítima, que és un 25% del patrimoni, a repartir entre els germans que hi hagi.
Si hi ha testament i no se’ls ha deixat res –no apareixen com a afavorits–, poden reclamar la llegítima a l’hereu.
Si tu faltes, i estaves casat o tenies parella de fet i fills, aquests continuen sent els hereus, però la parella o cònjuge té dret a l’usdefruit universal i vitalici de tot.
Des del 2009, la llei catalana preveu la possibilitat de commutar, que vol dir que aquesta parella o cònjuge té un any per optar si es queda una quarta part líquida de l’herència, a la qual s’ha de restar l’usdefruit de l’habitatge habitual si també se’l volgués adjudicar; a canvi de renunciar a l’usdefruit de tot.
“És una opció encara molt poc coneguda, però que pot ser útil en unes segones noces, o en altres circumstàncies, per no quedar vinculats amb usdefruits uns i nues propietats els altres, per exemple. Amb la commutació cadascú es queda el seu amb llibertat i en pot disposar com vulgui”, indica Gabarró.
6. Donar de baixa a la Seguretat Social i ajudes
En cas que la persona difunta fos pensionista, cal donar-la de baixa a la Seguretat Social. El tràmit es pot fer presencialment en algun dels centres d’atenció o també per internet, amb certificat digital, DNI electrònic o el sistema cl@ve, dins dels 30 dies hàbils des del dia de la defunció.
Cal aportar l’original i una còpia del certificat de defunció.
Al mateix organisme es poden demanar diferents prestacions:
Viduïtat
Orfandat
Auxili per defunció (ajuda per pagar el funeral)
Subsidi a favor de familiars (fills o germans de més de 22 anys que acreditin determinades condicions econòmiques)
Prestació per fill a càrrec
7. Impostos: successions i plusvàlua municipal
Un cop firmada l’herència, no podem oblidar els impostos als quals cal fer front. Són l’impost de successions, que es paga a la Generalitat.
La llei indica que tenim 6 mesos “clavats des de la data de la defunció” per pagar aquest impost, sense interessos ni recàrrecs, recorda l’experta. Ara bé, es pot demanar una pròrroga de mig any més, ja amb interessos.
Si hi ha immobles, també s’ha de pagar l’impost de plusvàlua municipal, en aquest cas a l’ajuntament del municipi on hi hagi la propietat.
La recomanació de l’advocada en aquest àmbit és molt clara:
“Sempre, abans d’estampar la signatura, fes-te calcular què pugen els impostos i estudia bé si aquelles adjudicacions són les que et convenen. Sempre que hi ha una transmissió, per una donació, compravenda o herència, cal fer els números per tenir clar quins són els impostos que tocarà pagar, per poder decidir si aquella variable de l’operació és la que més et convé.”
Cal saber, per exemple, que quan es fa una donació de d’immobles de pares a fills “l’impost de donació té un tipus impositiu molt agradable, però alerta que si el pare ho va adquirir per un preu molt més baix que el valor que es declara a la donació, al qui dona li pot tocar assumir un IRPF molt alt”.
En funció de la complexitat de l’herència, es pot optar per anar recopilar un mateix la documentació i anar directe al notari, recórrer a una gestoria o posar-ho en mans d’un despatx d’advocats per estudiar les opcions més viables. “Si hi ha molt volum o patrimoni, s’ha de vigilar la fiscalitat i val la pena un assessorament”, argumenta.
Si no hi ha acord al voltant de l’herència, cal posar-ho en mans d’advocats. “No fer-ho de qualsevol manera perquè després ens en podem penedir. Tu informa’t i després fes el que vulguis. Si vols renunciar o cedir, fes-ho, però conscientment, no perquè pensis que és el que toca”, adverteix.
Un dels aspectes a tenir en compte és que si el cònjuge o parella, els fills o els nets hereten l’habitatge habitual de la persona difunta gaudeixen d’una bonificació del 95%. “A nivell escala fiscal és molt neutre”, destaca Gabarró.
Alerta, però, que per gaudir d’aquesta bonificació “haurem de mantenir la finca a la nostra titularitat durant 5 anys”. Si la volem vendre, llavors s’ha de tornar la bonificació i amb interessos, de manera que pot ser interessant llogar-la durant 5 anys o, si ja tens clar que te’n vols desprendre, no bonificar-te-la.
I què passa si decideixo no bonificar l’habitatge habitual i això fa que no tingui prou diners per pagar l’impost de successions? “Pots bonificar, vendre i, com que llavors ja tindràs els diners, ja podràs pagar”, apunta.
Testar a favor de la parella o dels fills: quan convé més
Meritxell Gabarró constata que hi ha “un sector important dels catalans que testa a favor del cònjuge” i afegeix que això “està molt bé a nivell de voluntat, però a nivell fiscal és una borratxera, perquè engreixo el patrimoni del que sobreviu i després ha de baixar als fills. I quan més heretes, més pagues progressivament. Existeixen fórmules legals per trobar un equilibri fiscal sense renunciar a la protecció de l’un per l’altre.”
Tot i que cada cas és un món, l’advocada opina que, a partir d’una certa edat –70 anys o més–, i si es té un cert patrimoni, “es pot començar a pensar que potser no tot ha d’anar l’un per l’altre”, com sí que aconsella fer quan hi ha fills petits, sempre que hi hagi la confiança en el cònjuge o parella.
Si no, caldrà establir-hi limitacions, que també és molt habitual. I, definitivament, ho recomana en termes fiscals si es parla d’edats més avançades, com els 80 o 90 anys.
L’experta aconsella revisar el testament en funció de l’edat i circumstàncies
L’experta aconsella revisar el testament en funció de l’edat i circumstàncies (Pexels)
En cas que hi hagi canalla, no només cedirem a l’altre progenitor el patrimoni per si faltem, sinó que convé deixar nomenat un tutor –per si faltessin tots dos progenitors– i un administrador patrimonial, perquè gestioni el patrimoni fins que els fills ja siguin més grans (i madurs) i tinguin almenys 25 anys. Sempre han de ser persones de la màxima confiança.
Per sort és una situació que molt poques vegades s’acaba donant, però així queden les coses clares per si, malauradament, van mal dades, i s’evita que sigui un jutge que digui qui és el tutor dels teus fills, orfes de pare i mare, i que la família acabi barallada.
“El testament és un vestit a mida. No ens ha de fer por anar-lo canviant a mesura que et fas grans, tens més fills, o més nets, o més o menys patrimoni. Al final, hi deixem escrita la nostra voluntat”, remarca.
“Oi que fem revisions periòdiques al metge? Oi que anem al banc a veure si ens donen prou els fons? Per què no planifiquem la nostra successió i ens assegurem que segueix estant actualitzada?”, planteja l’advocada, que admet que no estem avesats a aquests temes i continua sent un tabú.
Font: CCMA
BELLATERRA.CAT 