El restaurant Via Veneto de Barcelona el va crear l’any 1967 en Oriol Regàs i Pagès (Barcelona, 11 de gener de 1936 – 17 de març de 2011), també creador del Bocaccio, Madox, Revolution,Up & Down, Tropical, etc.,
Publicitat del restaurant Via Veneto de Barcelona l’any 1970
Xavier Regàs, germà d’Oriol, va ser l’autor del logo modernista del Via Veneto, així com de la exitosa decoració inspirada en el desaparegut restaurant Sans Souci de la Via Sicília de Roma
Salvador Dalí a la seva taula número 5 del restaurant Via Veneto de Barcelona
Xavier Regas va ser l’autor del famós logotip del restaurant Via Veneto, que obria les portes sota la direcció de Manuel Giménez Camas, procedent de l’hotel de Suïssa propietat de l’actor Itàlia Victtorio Gassman (1922-2000).
Jordi Sabaté i Josep Monje presentant una safata amb filet de vedella Wellington del bufet del restaurant Via Veneto de Barcelona
El nom del Via Veneto es deu a José María Gotarda, que, inicialment, tenia emparaulat un comerç del Carrer Ganduxer, 10, per instal·lar-hi un restaurant Italià i com a tal pensava utilitzar aquest nom. Gotarda tenia el seu propi local del mateix cognom molt a prop de la plaça de Francesc Macià, -llavors Calvó Sotelo-, on reunia una clientela àvida per degustar els seus còctels i combinats. Per damunt de tot, Gotarda era un magnífic bàrman i un eficaç relació pública. En canvi, fluixejava com a empresari.
Entrada al Via Veneto des del carrer Ganduxer
El projecte del restaurant Via Veneto el tenia encallat i van convenir un acord per dur-ho a terme. L’experiència no va ser reeixida i, abans que s’inaugurés, Oriol Regàs va anul·lar la col·laboració d’en Gotarda
Saló blau del restaurant Via Veneto de Barcelona on cada mes es feia una tertúlia de 25 persones dedicada a un personatge d’actualitat
S’havia creat una societat mercantil a nom del seu cunyat Eduard Omedes, on van subscriure participants com José María Casajús, un dels socis de Maddox, Carlos Durán, que també va incorporar el seu pare, José, i la seva germana Pilar. La família Regàs estava representada pel seu pare, el seu germà Xavier, i ell mateix. I la seva tia Maria Castells.
Equip professional de sala del restaurant Via Veneto de Barcelona
“Antonio de Senillosa va ser un ferm puntal durant la seva permanència tant com a client com el seu paper de crític“.
El Maître Francesc Pérez Torres al hall dels salons privats del restaurant Via Veneto de Barcelona
També José María Juncadella, que aleshores tenia com a lletrat Luis Pascual Estivill. Aquest era conegut com l’advocat pastor, protagonista d’una història que explicava com un simple pastor d’ovelles del Priorat que havia après a llegir i escriure als divuit anys, en dos havia estudiat i aprovat tot el batxillerat i en tres s’havia llicenciat a dret. La veritat és que feia la impressió de ser intel·ligent i llest alhora. Res presagiava el seu futur decadent com a jutge, condemnat per prevaricació i per frau fiscal. Finalment també va prendre participacions i va representar, moltes vegades, una ajuda econòmica important els primers anys de Via Veneto.
Robert, Maître del Via Veneto, entregant les cartes a uns clients de la taula número 13
OriolRegàs va encarregar la decoració al seu germà Xavier, que va fer la seva millor obra. Tant així que, encara ara, al cap de 56 anys, l’entrada i el menjador principal continuen exactament igual, amb l’el·lipse que separa i permeten veure els desnivells, els sofàs, les llotges, la catifa, les cortines i els llums. Una decoració modernista que també va utilitzar als tres salons reservats, en colors blau, rosa i daurat, inaugurats al cap de poc temps per Manolo Garí.
Xavier Regas va ser l’autor del famós logotip del restaurant Via Veneto.
És lamentable i injust que la placa que hi havia a l’entrada interior del restaurant, testimoniant l’autoria de l’interiorisme de Xavier, fos retirada per l’actual propietari Josep Monje, i que, al seu lloc, n’hi figuri una altra, d’una reforma de decoració que es va encarregar d’unes obres posteriors i menys significatives.
El sommelier Muriel i Josep Monje, Maître del Via Veneto
Després de molts problemes, gairebé sempre econòmics, Via Veneto va obrir les portes el 19 de març de 1967 amb una gran festa privada. L’obertura al públic es va produir el 30 d’abril del 1967.
Vista general del restaurant Via Veneto de Barcelona
El 2010, Oriol Regàs va publicar les seves memòries, anomenades Els anys divins. Casat en segones núpcies amb Isabel de Villalonga, va morir el 17 de març de 2011 a Barcelona, un mes després d’haver patit un greu ictus.
Celler del restaurant Via Veneto abans de la seva ampliació l’any 1985 en un 100%
Els bellaterrencs Angi i Francesc van acceptar l’any 2009 la proposta d’en Ramon Gener, -veí del restaurant La Taula de Barcelona-, per iniciar els Sopars Tertúlia Òpera en Texans. Una convocatòria mensual per un màxim de 40 persones, amb un Menú Sorpresa i Cava Brut a tot beure. Tot inclòs a un preu honest.
Ramon Gener a La Taula d’Òpera en Texans de Sant Gervasi (Barcelona)
L’any 2009, el baríton i pianista català Ramón Gener, presentador del programa de TV3 Òpera en Texans, i de This is Opera de TVE, va iniciar-se en directe, al Restaurant La Taula de Barcelona, amb “La Taula de l’Òpera”, uns sopars maridatge de gastronomia i Òpera. Cal recordar que en Ramón Gener, veí del restaurant, en dos minuts era present dins la petita sala on aportava tot el seu Savoir Faire del món musical i en particular la seva especialitat d’òpera. L’aforament màxim del local de 40 persones, era perfecte per gaudir i crear sense micro, un ambient proper i íntim, permetent gaudir en directe, de tota la saviesa d’en Gener, aportada dels seus anys al teatre La Faràndula de Sabadell .
L’èxit previ a La Taula, abans del seu pas a TV3, va ser del tot apoteòsic en aquest petit restaurant del districte de Sarrià Sant Gervasi, inaugurat el 30 de maig de 1994.
Òpera en Texans de Ramon Gener al restaurant La Taula de Barcelona
“Entre plat i plat, en Ramon Gener cantava i comentava les òperes que programaven el Teatre La Faràndula de Sabadell i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona“.
Òpera en Texans va ser el programa de Televisió de Catalunya presentat per Ramon Gener en què s’explicava i analitzava l’òpera d’una manera amena i informal. Cada programa estava dedicat a una òpera diferent on s’analitzava aquesta i es donaven les pautes per poder entendre-la.
S’estrenà al canal 33 de TV3 amb l’òpera Carmen de Georges Bizet el 2 d’octubre de 2011. La tercera temporada va acabar amb una quota mitjana del 2,9%.
El programa va ser guardonat en els premis Zapping 2011 atorgats pel Telespectadors Associats de Catalunya (TAC) en la categoria de millor programa cultural. També va ser nominat el 2012 en els premis ARC en la categoria de millor programa musical. Posteriorment va ser comprat per RTVE (2015) qui en va reeditar uns 30 capítols sota el nom “This Is Opera” i que va emetre al canal temàtic de cultura de la televisió pública espanyola, La 2.
Qui havia dit quedes del carrer d’una ciutat, el metro o d’un petit local no podría començar l’èxit d’un gran artista? FACTA NON VERBA
Ramon Gener Sala (Barcelona, 1967) és un músic, humanista i escriptor. Llicenciat en Humanitats i Ciències Empresarials, es va formar en piano i cant. Després d’alguns anys de treball com a baríton va deixar el cant i va iniciar la seva etapa com a divulgador musical i artístic. L’any 2011 va conduir el programa de televisió Òpera en texans. Més tard va dirigir i conduir This is Opera (2015), This is art (2017 i 2018) i 200. Una noche en El Prado (2019)
Ramon Gener en plena tertúlia de La Taula de l’Opera de Barcelona
BIOGRAFIA DE RAMON GENER I SALA
Fill de pare i mare de Cardona, va néixer a Barcelona. Des de petit escoltava òpera i música clàssica a casa seva gràcies a la seva mare. Va començar a estudiar música als 6 anys al Conservatori del Liceu de Barcelona, on va estudiar piano fins als 11 anys. Després d’un parèntesi durant l’adolescència, als 18 anys va reprendre els estudis de piano amb Anna Maria Albors, es va plantejar la possibilitat de cantar òpera i va començar a estudiar cant sota la supervisió de Victòria dels Àngels. Va completar els estudis de veu a Varsòvia amb el baríton Jerzy Artysz i a Barcelona amb el tenor Eduard Giménez.
Va debutar com a cantant al Palau de la Música Catalana en el paper de protagonista a l’òpera Noye’s Fludd, de Benjamin Britten. A partir de llavors va treballar com a baríton en oratoris com el Rèquiem de Fauré, l’Stabat Mater de Franz Schubert o el Magnificat de Bach i en òperes com Le nozze di Figaro (Almaviva), L’elisir d’amore (Belcore), Il barbiere di Siviglia (Figaro), Carmen (Dancaire), Die Fledermaus (Eisenstein), Così fan tutte (Guglielmo) o La flauta màgica (Sprecher). La temporada 1999-2000 va debutar al Gran Teatre del Liceu amb Sly, ovvero La leggenda del dormiente risvegliato, d’Ermanno Wolf-Ferrari. La temporada 2000-2001 va tornar-hi per cantar a l’òpera Billy Budd, de Benjamin Brittten.
Més tard va deixar el cant, però va continuar vinculat al món de la música donant cursos i conferències sobre història de la música i òpera. El ressò d’aquestes conferències el va portar fins al món de la televisió i la ràdio.
A la ràdio treballa com a col·laborador en els programes Versió Rac1 i De Pe a Pa (en castellà), de RNE. També ha treballat dues temporades en el programa Hoy por hoy (en castellà), de la Cadena SER.
L’any 2011 va estrenar al Canal 33 de Televisió de Catalunya el programa divulgatiu Òpera en texans , en què s’explicava i analitzava l’òpera de manera informal. El programa, que va estar en antena durant tres temporades, va ser guardonat, el mateix any, en la XVII edició dels Premis Zapping,[5] atorgats per Teleespectadors Associats de Catalunya (TAC) a la categoria de millor programa divulgatiu/cultural/documental.
L’any 2014, Gener va publicar en català Si Beethoven pogués escoltar-me, un llibre ple de sentit de l’humor, passió i molta música en què, com a músic apassionat de la vida que és, comparteix històries, anècdotes curioses i pinzellades biogràfiques dels millors compositors dels segles xviii i xix barrejades amb les seves pròpies experiències personals. Un any més tard, el llibre es va publicar en castellà, i el 2017, en portuguès.
El 2015 va dirigir i conduir el programa This is Opera, una producció internacional (Brutal Media, RTVE i Unitel Classica) de trenta capítols gravada en castellà i en anglès en què Ramon Gener exerceix de mestre de cerimònies, expert, pianista i animador.[8] A Espanya es va emetre a La 2 de RTVE. El programa també s’ha emès a Alemanya, Àustria i Suïssa (Servus TV), Itàlia (RAI5), Portugal (RTP2), Letònia (LTV i Lattelecom), Austràlia (Foxtel Arts) Mèxic (Canal 22 i Film & Arts), Colòmbia, Xile i Argentina (Film & Arts), Corea del Sud (NATV), Mongòlia (MNB) i Singapur (Channel 5). El programa va ser guardonat en la XXI edició dels Premis Zapping com a millor espai divulgatiu, cultural i documental, i Ramon Gener va obtenir el premi al millor presentador.
L’any 2016 va publicar en català i castellà el seu segon llibre, L’amor et farà immortal, en què l’autor viatja pel temps i per l’espai de la mà de les Moires, les deesses gregues del destí. En aquest viatge, l’autor coneix algunes personalitats del món de la música per entendre el dol provocat per la mort del seu pare propi per culpa de la malaltia d’Alzheimer.
Els anys 2017 i 2018, Gener va dirigir i presentar el programa This is Art, una coproducció (Brutal Media, TV3 y Movistar) de vint-i-quatre capítols gravada en català, castellà i anglès en què fa un viatge per la història de l’art a través de les emocions humanes. A més de Catalunya i la resta d’Espanya, el programa s’ha emès a Itàlia (RAI5), Portugal (RTP2), els països de la regió MENA (Al-Jazeera), Croàcia (HRT), Grècia, Hong Kong, Mèxic (Canal 22) i Nova Zelanda, i s’ha convertit en la sèrie documental en català més venuda. This is Art va ser guardonat en la XXIII edició dels Premis Zapping com a millor programa divulgatiu, cultural i documental.
L’any 2019 va dirigir i presentar el programa 200. Una noche en El Prado, una minisèrie de quatre capítols produïda per RTVE per commemorar el bicentenari del Museu del Prado de Madrid.
BELLATERRA.CAT 