Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 26/02/2023

Sarah Chang (Filadèlfia (Pennsilvània, Estats Units), 10 de desembre de 1980) és una violinista estatunidenca d’origen coreà.

Sarah Chang amb el seu pare, Angela Foster i David-Alexandre Pérez Ciurezu visitant la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona

Sarah Chang va començar a estudiar el violí a l’edat de 4 anys a la Juilliard School of Music amb Dorothy DeLay, i de seguida fou considerada com una nena prodigi. A l’edat de vuit anys, fa una prova per a Zubin Mehta amb l’Orquestra filharmònica de Nova York, i per a Riccardo Muti amb l’Orquestra de Filadèlfia. El 1999, rep l’Avery Fisher Prize, un dels premis més prestigiosos atorgats a un instrumentista nord-americà.

Ha col·laborat, a part de les orquestres filharmòniques de Nova York i de Filadèlfia, amb l’Orquestra Simfònica de Chicago, l’Orquestra Simfònica de Boston, l’Orquestra de Cleveland, l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Filharmònica de Viena, les orquestres principals de Londres així com el Concertgebouw d’Amsterdam i L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Ha donat prestigiosos recitals al Carnegie Hall i concerts al Kennedy Center de Washington DC, a l’Orquestra Hall de Chicago, al Symphony Hall de Boston, al Barbican Centre de Londres o a la Filharmonia de Berlín.

Sarah Chang a la programació de Lawrence Foster i l’OBC

“Els seus dons estan a un nivell tan allunyat de la resta de nosaltres que tot el que podem fer és sentir la admiració adequada i després preguntar-nos sobre els misteris de la natura.  Sens dubte, els antics haurien fet que la senyora Chang sorgeixi completament formada d’alguna petxina botticelliana”.The New York Times

Reconeguda com una de les violinistes més destacades del nostre temps, Sarah Chang ha actuat amb les orquestres, directors i acompanyants més estimats en una carrera internacional de més de dues dècades.  Des del seu debut amb la Filharmònica de Nova York als vuit anys, Chang ha continuat impressionant el públic amb el seu virtuosisme tècnic i la seva refinada profunditat emocional.

La violinista Sarah Chang amb Angela Foster i el bellaterrenc Francesc Pérez Torres visitant el Parc Güell de Gaudí a Barcelona

Els moments més destacats de les temporades recents i properes Sarah Chang han inclòs actuacions amb orquestres nord-americanes com la Filharmònica de Nova York, la Filharmònica de Los Angeles, l’Orquestra de Filadèlfia, la Simfònica de Chicago, l’Orquestra Simfònica Nacional, la Simfònica de Boston, la Simfònica de Cleveland, la Simfònica de Montreal, la Simfònica de Houston,  Simfònica de Detroit, Simfònica de San Francisco, Simfònica de Toronto, Simfònica de Vancouver, Simfònica de Cincinnati, Simfònica de San Diego i Simfònica de Nova Jersey.  També ha actuat al Hollywood Bowl i als festivals de música Tanglewood, Ravinia i Aspen, entre d’altres.  Amb una carrera que ha florit internacionalment, els seus compromisos europeus l’han portat a Àustria, França, Alemanya, Itàlia, Espanya, Suïssa i el Regne Unit, i els seus compromisos a Àsia l’han portat a audiències a la Xina, Japó, Corea i Malàisia.  , Singapur, Austràlia i Nova Zelanda.  Com a gran músic de recital i cambra, Sarah Chang viatja regularment pel món, actuant amb artistes com Pinchas Zukerman, Yefim Bronfman, Leif Ove Andsnes, Yo-Yo Ma, Isaac Stern, Wolfgang Sawallisch i membres de l’Orquestra Filharmònica de Berlín.

L’enregistrament més recent de Sarah Chang per a EMI Classics -el seu vintè per al segell- va incloure els concerts per a violí de Brahms i Bruch amb Kurt Masur i la Dresdner Philharmonie, i va ser rebut amb excel·lents elogis de la crítica i popular.  La seva gravació de les Four Seasons de Vivaldi va atreure elogis internacionals, amb la BBC Music Magazine que va afirmar: “Mai no ha fet un enregistrament millor”.  També ha enregistrat el Concert per a violí núm.1 de Prokofiev i el Concert per a violí núm.1 de Xostakovitx en directe amb la Filharmònica de Berlín sota la batuta de Sir Simon Rattle;  Fire and Ice, un àlbum d’obres populars més curtes per a violí i orquestra amb Placido Domingo dirigint la Filharmònica de Berlín;  el Concert per a violí de Dvořák amb la London Symphony Orchestra i Sir Colin Davis;  així com diversos discos de música de cambra i sonates amb artistes com els pianistes Leif Ove Andsnes i Lars Vogt.

Entrevista de Sarah Chang a La Vanguardia

Juntament amb Pete Sampras, Wynton Marsalis i Tom Brady, la Sra. Chang ha estat una artista destacada a la campanya publicitària global de Movado “The Art of Time”.  L’any 2006, la Sra. Chang va ser reconeguda com una de les 20 millors dones de la revista Newsweek Magazine “Dones i lideratge, 20 dones poderoses es fan càrrec”.  El març de 2008, Chang va ser honrada com a Jove Líder Global per al 2008 pel Fòrum Econòmic Mundial (WEF) pels seus èxits professionals, el seu compromís amb la societat i el seu potencial en la configuració del futur del món.

El 2012, Sarah Chang va rebre el premi al lideratge de la Universitat de Harvard i el 2005, la Universitat de Yale va dedicar una càtedra a Sprague Hall al seu nom.  Per als Jocs Olímpics de juny de 2004, se li va donar l’honor de córrer amb la Torxa Olímpica a Nova York i, aquell mateix mes, es va convertir en la persona més jove a rebre el premi del Saló de la Fama de Hollywood Bowl.  També l’any 2004, la Sra. Chang va rebre el Premi Internazionale Accademia Musicale Chigiana a Siena, Itàlia.  Altres distincions anteriors inclouen l’Avery Fisher Career Grant, el premi “Jove artista de l’any” de Gramophone, el premi Schallplattenpreis “Echo” d’Alemanya, els honors “Nouvingut de l’any” als International Classical Music Awards de Londres i el premi “Nan Pa” de Corea.  El 2011, Chang va ser nomenada ambaixadora artística oficial pel Departament d’Estat dels Estats Units.

Font: Sarah Chang, Wikipèdia

Read Full Post »

El 25 de febrer de 1993, el Parlament va aprovar per unanimitat oficialitzar “Els Segadors” com a himne nacional de Catalunya

Antoni Ros Marbà, compositor i autor de la versió oficial de l’himne (CCMA

Generació rere generació, durant més d’un segle havia rebut el tracte d’himne oficiós. Era considerat tot un símbol del catalanisme, del poble, però no va ser fins fa trenta anys que “Els Segadors” es va oficialitzar com a himne nacional de Catalunya.

Un 25 de febrer de 1993, el Parlament de Catalunya ho aprovava per unanimitat de tots els grups, arran d’una proposició de llei impulsada per Oriol Martorell, fundador de la Coral Sant Jordi i aleshores diputat del PSC. Una fita històrica, que aconseguia posar d’acord tots els colors de l’arc parlamentari.

Malgrat que la proposta d’Esquerra Republicana de cantar-lo durant el ple fos desestimada, des d’aleshores, “Els Segadors” acompanyaria la institució i el país en els moments més emotius i solemnes.

La idoneïtat d'”Els Segadors”

“Les dificultats per constituir la nació van fer que actuéssim amb un himne que es va fer als carrers, a les places, des de l’activisme i donant moltes giragonses polítiques”, explica Jaume Ayats, professor de la UAB i autor del llibre “Els Segadors: de cançó eròtica a himne nacional”.

La celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992, consagraven “Els Segadors” com un himne amb potencial per esdevenir oficial. La seva obertura al món va ser l’avantsala de la llei que un any més tard aprovaria el Parlament. Tanmateix, la pugna amb El Cant de la Senyera o La Santa Espina, ja present aleshores, s’ha anat dilatant en el temps fins avui.

Antoni Ros Marbà, compositor i autor de la versió oficial de l’himne(CCMA )
L’autor de la darrera versió oficial de l’himne (2006), el compositor Antoni Ros Marbà argumenta que a banda de la seva vàlua, part de l’èxit s’explica perquè reivindica la revolta del Corpus de Sang de 1640. Una derrota, considera, que ha quedat impregnada en l’esperit dels catalans: “El cant de la senyera, de Millet i Maragall, és un himne gloriós, magnífic, però és l’himne de l’Orfeó Català. ‘Els Segadors’ té orígens molt més antics”, explica Ros Marbà.

Les alteracions d'”Els Segadors”

De romança eròtica cantada per pagesos fins a crit de guerra, “Els Segadors” va viure tot tipus de vicissituds abans d’esdevenir himne. Posteriorment, el text i la música de finals del segle XIX d’Emili Guanyavents i Francesc Alió també han estat reinterpretats per adaptar-se als nous temps.

Versions musicals per a tots els gustos l’han portat a l’arena del pop, el rock o fins i tot, el hardcore. També ha rebut crítiques des de diversos sectors, en clau de gènere o pel seu tarannà bèl·lic, entre d’altres. Tot plegat fins al dia d’avui, 30 anys després, que conviden a reflexionar sobre la seva vigència.

Una de les darreres versions, de Magalí Sare i Manel Fortià, va aixecar polseguera durant la presa de possessió del president Pere Aragonès, el maig del 2021. L’artista vallesana va rebre l’encàrrec d’interpretar-lo i en va modificar el gènere per sentir-s’hi identificada, explica, i canviar l’imaginari que associa els segadors amb guerrers.

Malgrat no pretendre-ho, va generar una onada de polèmica a les xarxes: “Va servir, perquè es va parlar de música, de símbols. La cultura, la llengua, tot evoluciona d’una manera orgànica i de vegades les coses institucionalitzades són més rígides i canviar-les em sembla una bona manera de fer-se preguntes”, reflexiona ara Sare.

La seva visió, del parer que un himne nacional es pot modificar, és representativa d’un sector de la societat, com també ho és la de Ros Marbà, als antípodes, que considera l’himne un senyal d’identitat insubstituïble. Sense dades recents que reflecteixin la identificació dels catalans amb els símbols institucionals, doncs, és pertinent qüestionar-se si es pot canviar l’himne, o no.

ELS SEGADORS (Himne nacional de Catalunya)

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Font: CCMA, Gencat,

Read Full Post »