Karan Armstrong (14 de desembre de 1941 – 28 de setembre de 2021) va ser una soprano d’òpera nord -americana , que va ser celebrada com a actriu cantant. ‘Diva de la modernitat’ lligada durant quatre dècades a la Deutsche Oper Berlin, va ser una gran defensora de l’òpera del segle XX
Després de guanyar les audicions del Consell Nacional de l’Òpera Metropolitana el 1966, li van donar petits papers a l’ Òpera Metropolitana i va aparèixer en papers principals a l’ Òpera de Nova York a partir de 1969, incloent Conceptión a L’heure espagnol de Ravel , Blonde a Die Entführung aus de Mozart. dem Serail , i els papers principals a La traviata de Verdi , La belle Hélène d’Offenbach i La fanciulla del West de Puccini. Després d’actuar a Europa a partir de 1974, primer com Micaëla a Carmen de Bizet , i després com a sensacional Salomé a l’ Opéra du Rhin , va gaudir d’una carrera als grans teatres d’òpera, apareixent en diversos enregistraments i pel·lícules d’òpera. Armstrong va ser durant dècades una soprano destacada a la Deutsche Oper Berlin , on el seu marit Götz Friedrich va ser director. Va aparèixer en estrenes mundials, com ara Jesu Hochzeit de Gottfried von Einem , Un re in ascolto de Luciano Berio i Der Meister und Margarita de York Höller . Va rebre el títol de Kammersängerin dues vegades.
La soprano nord-americana Karan Armstrong va morir el 28 de setembre de 2021 a la ciutat espanyola de Marbella als 79 anys, segons va informat la Deutsche Oper Berlín, teatre a què va estar lligada durant quatre dècades. Armstrong va destacar en el repertori wagneriani, straussià i de finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX i va ser una gran defensora de la nova creació, cosa que li va valer el sobrenom de Diva de la modernitat. El 1979 es va casar amb el director d’escena i gestor teatral alemany Götz Friedrich, que va saber treure sobre l’escena el millor dels seus dots interpretatius com a cantant-actriu.
Karan Armstrong va néixer en una petita població muntanyosa de Montana, Dobson, el 14 de desembre del 1941. Va començar a estudiar piano, però després del seu pas per la Universitat va aparcar el piano pel cant. Va estudiar amb a Califòrnia amb la llegendària Lotte Lehmann, el director d’orquestra Fritz Zweig, el director i exintendent de la Deutsche Oper Berlin Carl Ebert. Aquesta trobada amb mestres alemanys va contribuir a posar els fonaments sense saber-ho del que seria finalment la seva carrera a Centreeuropa.
Va iniciar la seva carrera com a soprano lleugera cantant papers de l’últim belcantisme (Norina de Don Pasquale i Adina de L’elisir d’amore) i la segona meitat del segle XIX com la Gilda de Rigolet o la Musetta de La Bohème, paper amb què va debutar el 1965 a l’Òpera de San Francisco. A l’any següent va guanyar les audicions del Met Council, victòria que va ajudar a llançar la seva carrera a Estats Units. Primer cantant petits papers al Met i després amb papers protagonista a les temporades de la New York City Opera. El 1974 va debutar a Europa interpretant la Micaela de Carmen a l’Opéra du Rhin, on va ser convidada a cantar Salome, l’èxit del qual li va obrir les portes als teatres a França i Alemanya
El 1978 va conèixer Götz Friedrich, director d’escena polèmic en aquella època amb què es va casar tres anys després. Sota la seva direcció va debutar el 1979 al Festival de Bayreuth cantant l’Elsa de Lohengrin, la producció del qual es va gravar en vídeo.
El repertori de Karan Armstrong havia passat de soprano lleugera a soprano lírica interpretant rols com Antonia, Mimì, Violetta, Butterfly i Tosca per fer el salt a Salomé, Elektra, Mariscala, Elsa, Elisabeth, Katia Kabanova, Katerina Ismailova, Mélisande, paper que li va reportar un gran èxit a l’Opéra de París el 1980 ia Berlín el 1984. També va ser una intèrpret de referència del paper de Lulú, que progressivament va ser abandonat per abordar rols més pesats.
El 1981 Götz Friedrich va assumir la direcció artística de la Deutsche Opera Berlín, teatre al qual la soprano va estar vinculada durant gairebé quatre dècades. Allà va debutar el 1977 interpretant Salome i es va acomiadar de l’escenari el 2016 cantant el paper de Larina d’Evgeni Oneguin de Txaikovski. Van ser més de 400 representacions, la majoria amb el marit dirigint la posada en escena, d’un total de 24 títols.
A més de la Deutsche Oper Berlin, Karan Armstrong era habitual de la Wiener Staastoper, l’Opera de París, el Royal Opera House Covent Garden de Londres, l’Òpera de Stuttgart, l’Òpera de San Francisco, la Komische Oper Berlin i el Teatre Bolshoi de Moscou. A finals de gener de 1994, la soprano formava part del repartiment al paper d’Ursula de l’òpera Mathis der Maler d’Hindemith, que es representava quan el Gran Teatre del Liceu es va cremar a causa d’un incendi. El 1985 va ser nomenada cantant de cambra de Stuttgart i el 1994 també de la ciutat de Berlín.
Karan Armstrong va ser una gran defensora de l’òpera contemporània, que estimava realment, i va protagonitzar diverses estrenes absolutes, com Jesuhchzeitz de Gottfried von Einen el 1980 a la Wiener Staatsoper; Lou Salome de Giuseppe Sinopoli el maig de 1981 a la Bayerische Staastoper; Un re in ascot de Luciano Berio en el marc del Festival de Salzburg del 1984.
El 2019, Karan Armstrong es va instal·lar a Marbella des d’on va seguir impartint classes magistrals.
Font: Òpera Actual
BELLATERRA.CAT 