Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 26/01/2023

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, explica que continuarà sent obligatòria a centres sanitaris i sociosanitaris, com ara farmàcies i òptiques.

David González, regidor de relaccions amb Bellaterra i Ramón Andreu, president de l’EMD, amb mascaretes

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha anunciat que el Consell de Ministres de dimarts 7 de febrer aprovarà l’eliminació de la mascareta al transport públic.

Darias ha avançat que plantejarà que deixi de ser obligatori dur-la dins el metro, autobusos, taxis i trens en una reunió del Consell Interterritorial de Salut la setmana vinent i que ho elevarà a la reunió setmanal del govern espanyol la següent.

A partir d’aquí, l’aixecament de l’obligació entrarà en vigor quan es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), previsiblement, l’endemà de la seva aprovació.

Darias ha remarcat que la decisió es pren seguint els criteris dels experts i davant la situació epidemiològica actual, que és molt estable.

La titular de Sanitat ha concretat que la mascareta continuarà sent obligatòria a centres sanitaris com hospitals i centres de salut, i sociosanitaris, com ara òptiques, farmàcies o clíniques dentals.

Pel que fa a l’ús obligatori de mascareta a l’avió, la ministra de Sanitat no n’ha donat detalls.

La mascareta va deixar de ser obligatòria als exteriors fa gairebé un any, el 10 de febrer del 2022. Dos mesos després, el 20 d’abril, també va deixar de ser obligatòria en interiors, menys en centres sanitaris i transport públic.

Font: CCMA

Read Full Post »

A partir del dia 1 de febrer de 2023 i per un període de 6 mesos no es podrà accedir als vehicles ni a les instal·lacions de transport públic amb patinet o monocicle elèctric

Per motius de seguretat, els operadors de transport públic modifiquen temporalment les condicions generals d’utilització dels seus serveis de manera que es contempli aquesta prohibició

En aquest període de sis mesos s’elaborarà una proposta de regulació sobre l’accés al transport públic de patinets elèctrics i altres vehicles de mobilitat personal

Com a conseqüència de l’explosió d’un patinet elèctric en un vagó dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el passat 17 de novembre, el Consell d’Administració de l’ATM va decidir, en la seva reunió de 19 de desembre de 2022, instar els operadors de transport públic la modificació de les condicions generals d’utilització dels seus serveis de manera que incloguin la prohibició temporal, per un període de sis mesos, de l’accés al transport públic dels patinets elèctrics i altres vehicles elèctrics de mobilitat personal (monocicles).

Amb aquesta decisió preval el principi de seguretat preventiva que regeix per als operadors quant a la protecció de les persones usuàries, del personal que treballa al servei de transport públic i les seves instal·lacions. Fins que no es conclogui en quines condicions es garanteix la seguretat d’aquests vehicles de mobilitat personal, s’opta per no permetre’n el seu accés.

Comunicació i informació a les persones usuàries

A partir del mateix 1 de febrer els operadors de transport públic i les administracions titulars dels seus serveis informaran per tots els seus canals de la prohibició temporal d’accedir amb patinet o monocicle elèctric (tampoc si està plegat) a les seves instal·lacions i vehicles.

El suport gràfic de la informació serà el senyal següent:

Regulació en preparació

Durant aquest període de sis mesos s’elaborarà una proposta de regulació sobre l’accés i seguretat dels patinets elèctrics i altres vehicles de mobilitat personal. Aquest treball es desenvoluparà amb la col·laboració dels diversos agents interessats en la seguretat del sistema de transport: operadors, bombers, instituts de seguretat de vehicles, i altres.

Bicibox i patinets estació FGC Bellaterra

Aparcaments intermodals

També durant aquest període s’impulsarà l’habilitació de places d’aparcament de patinets a les estacions ferroviàries i intercanviadors de bus. Així, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ja ha anunciat l’adaptació dels Bicibox per als patinets elèctrics i així mateix s’impulsarà que els aparcaments d’enllaç ofereixin aquesta prestació.

Sanció administrativa

Les denúncies que formulin els equips d’intervenció dels operadors de transport públic, per incompliment de la prohibició de transportar patinets i monocicles elèctrics als vehicles i instal·lacions una vegada passada la barrera tarifària, comportaran una sanció de 200 euros.

Read Full Post »

Residències: Després de 35.000 morts de persones grans, les víctimes i les seves famílies només han rebut opacitat per part de la Fiscalia i absència de justícia en els tribunals

Residència de persones grans a Bellaterra

– Sis institucions de l’Estat han abandonat les famílies de les víctimes, perpetuant la impunitat.

– Cal la reobertura dels casos arxivats per la Fiscalia i que les autoritats reconeguin públicament els fets en un acte en què es comprometin a buscar la veritat i garantir justícia i reparació.

– A Catalunya, l’organització veu amb preocupació l’escàs progrés del grup de treball al Parlament sobre l’impacte de la COVID-19 a les residències, gairebé un any després de la seva creació.

“M’he sentit abandonada, decebuda i una cosa que no podré entendre mai: com una societat pot participar en una una massacre d’aquestes característiques, única en la democràcia, i que encara ningú hagi pres mesures perquè es faci justícia i, sobretot, perquè mai més es torni a repetir”. Mercedes Horta, familiar d’una de les víctimes de les residències madrilenyes durant la primera onada de la pandèmia i membre de la Plataforma Veritat i Justícia.

Gairebé tres anys després de l’inici de la pandèmia i del decret sobre l’estat d’alarma, amb 35.000 defuncions de persones grans de residències, l’abandonament sofert per les seves famílies i la impunitat estan presents de forma generalitzada en les institucions de l’estat.

L’absència de mecanismes i procediments adequats per saber la veritat sobre el que va passar a les residències de gent gran durant la pandèmia continua avui dia i no hi ha perspectives que canviï, incloent-hi les instruccions i/o protocols discriminatoris que van impedir que milers de persones rebessin assistència sanitària.

Amnistia Internacional va documentar cinc violacions de drets humans comeses contra les persones grans residentsi ningú ha respost per això.

En concret, per vulneració del dret a la vida, a la salut, a la no discriminació, a la vida privada i familiar i el dret a una mort digna. És més, la situació podria repetir-se avui dia si la pandèmia s’empitjorés i es decretés un nou estat d’alarma”, assegura Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a Espanya.

Tendència generalitzada a l’opacitat i a l’abandonament

Les autoritats han incomplert l’obligació d’investigar de manera exhaustiva i adequada les vulneracions de drets humans sofertes per les persones grans que vivien en les residències, tal com exigeix la normativa internacional, així com l’accés de les víctimes i els seus familiars a un recurs judicial que sigui efectiu.

“L’abandonament sofert per les famílies i la impunitat són patents en sis institucions de l’estat. Ni Govern central ni autonòmics, ni Congrés dels Diputats, ni la Fiscalia General de l’Estat ni Defensoria del Poble ni el Consell General del Poder Judicial han fet els deures per a modificar aquesta situació i rescabalar les víctimes els drets de les quals han estat violats”, continua Beltrán.

Amnistia Internacional denuncia l’opacitat de la Fiscalia General de l’Estat ja que, tres anys després de l’inici de la pandèmia, no existeixen dades d’accés públic del total de diligències penals en què la Fiscalia ha intervingut, ni en quina ha consistit la seva actuació. Tampoc existeix informació per saber en quantes d’elles s’ha sol·licitat declaració de les famílies, o en quantes s’ha plantejat la reobertura per una insuficient investigació prèvia. La Fiscalia ha emès dos oficis sol·licitant informació a les fiscalies provincials al febrer i octubre de 2022, sense que de moment s’hagin fet públics informes de dades o actuacions derivades d’aquestes.

Les dades publicades fins al moment són parcials, i corresponen a informació que alguna de les fiscalies provincials inclou en les seves memòries anuals i no a un exercici de Fiscalia General de tenir un mapa complet del succeït. És el cas de la Fiscalia de Madrid, que ha aportat dades en la seva última memòria referents a les seves actuacions de 2021, el 86% dels casos han estat arxivats. La Memòria de la Fiscalia de Catalunya relativa a 2021 dona compte de la seva preocupació pels drets de les persones grans, però ofereix dades escasses sobre els casos penals.

Amnistia Internacional considera que l’absència de dades consolidades (quantitatives i qualitatives) constitueix una barrera per analitzar correctament els fets, i avaluar si cal un reexamen d’alguns dels casos en els quals hagi existit una investigació insuficient.

Avenços tímids

L’únic pas positiu és que l’ofici remès per Fiscalia l’octubre passat demanava garantir que les famílies fossin escoltades en les investigacions encara obertes, així com assegurar que els i les fiscals assisteixen a la presa de declaració de familiars, persones investigades i testimonis rellevants. Però la mesura resulta limitada si no inclou també els casos arxivats en el seu moment, que han de reexaminar-se i valorar si es va investigar prou, de conformitat amb els criteris de la pròpia Fiscalia i estàndards internacionals, i especialment tenir en compte els testimonis de familiars. La Fiscalia de Madrid ha emès una instrucció en la mateixa línia, si bé és d’aplicació reduïda als casos encara oberts o que puguin obrir-se d’ara endavant.

D’altra banda, malgrat la tendència generalitzada d’impunitat, en comptades excepcions s’han aconseguit avenços a les fiscalies provincials. A Catalunya, la Fiscalia de Mataró va obrir diligències i va presentar una querella l’abril passat de 2022 per homicidi imprudent, lesions i maltractament contra el director i directora mèdica d’una residència durant la pandèmia. Aquest cas constitueix una mostra que quan la Fiscalia vol posar tots els mitjans al seu abast per a realitzar una investigació adequada i eficient i ampliar informació és possible fer-ho.

A Madrid, un jutge ha sol·licitat la compareixença en qualitat de testimonis d’Alberto Reyero, exconseller de Polítiques Socials de la Comunitat de Madrid i de Carlos Mur, en aquell moment Director de Coordinació Sociosanitària i firmant els protocols d’exclusió de la derivació a hospitals.

Amnistia Internacional exigeix la reobertura d’aquells casos casos arxivats perquè es reexaminin i es valori adequadament si es van investigar prou, incloent-hi els testimonis de familiars.

Les autoritats, de perfil o posant obstacles
D’altra banda, les autoritats no poden excusar-se en les seves majories parlamentàries per evitar complir amb les seves obligacions de drets humans amb les 35.000 persones grans que han mort i les seves famílies.

En l’àmbit autonòmic els intents han estat obstaculitzats de forma generalitzada pels partits governants, sense importar el signe polític. Actualment només continua actiu un Grup de Treball en el Parlament de Catalunya, que té per objecte analitzar el succeït i debatre sobre un nou model residencial. Amb tot, l’organització veu amb preocupació l’escàs progrés d’aquest grup de treball, gairebé un any després de la seva creació. És per això que Amnistia demana celeritat en el seu treball i que impulsi una auditoria independent per avaluar el grau d’incompliment de les obligacions de l’administració a l’hora de garantir la qualitat de l’atenció a les residències i la protecció dels drets de la gent gran durant la pandèmia. També s’han de poder extreure lliçons per avançar i establir un nou model residencial basat en la protecció dels drets humans i amb enfocament de gènere, tant dels residents com dels treballadores.

A Catalunya Amnistia Internacional també considera debecedora la manca d’acord polític per recuperar la comissió d’investigació parlamentària que continués amb el treball de la passada legislatura, ja que era un òrgan que disposava de prou competències per garantir la rendició de comptes i els drets a veritat, reparació a les víctimes i les seves famílies.

Malgrat l’extrema gravetat del que va passar a les residències, el Defensor del Poble no ha tingut un paper actiu investigant els fets. En l’últim informe anual disponible de l’any 2021, el Defensor planteja com a preocupació la falta de dades homogènies i altres preocupacions sobre el model de residències, no obstant això no esmenta en absolut les defuncions en residències, a diferència de l’informe anual 2020, que sí que mostrava preocupació sobre el tema.

Amnistia Internacional ha sol·licitat al Defensor la realització d’un monogràfic de recerca sobre les morts que inclogui recomanacions per a autoritats, sense que fins al moment la Defensoria l’hagi considerat prioritari.

El Consell General del Poder Judicial tampoc ha realitzat seguiment sobre si aquestes víctimes estan aconseguint accés a la justícia com indiquen les normes internacionals: no duu a terme un còmput dels casos en tribunals, ni ha incorporat en la seva estadística judicial un indicador de recollida de dades d’activitat judicial que permeti fer seguiment global d’aquestes causes, contribuint així a la manca d’informació i transparència.

L’organització sol·licita al Govern espanyol un acte públic de reconeixement del succeït a les víctimes en el qual es comprometi a buscar la veritat i garantir la justícia i la reparació per a totes elles. “Les autoritats pretenen passar pàgina sobre el que va passar, sense tenir en compte que la veritat, memòria, justícia i reparació són imprescindibles perquè una cosa similar no torni a passar i es garanteixin els drets humans”, conclou Beltrán.

Nou model de residències, pendent

El nou model residencial es va aprovar el juny passat de 2022, amb una valoració negativa de les plataformes de familiars.

Amnistia Internacional considera que l’acord aconseguit té alguns aspectes positius com l’establiment d’uns criteris comuns de recursos materials i ràtios de personal; assegurar la dignitat de tracte i de l’exercici de drets de les persones usuàries; formació contínua del personal de cures, o programes d’inclusió de perspectiva de gènere del personal. No obstant això podria millorar en qüestions com la coordinació amb els serveis d’assistència sanitària del sistema públic de salut o la recollida unificada de dades. A l’organització li preocupa especialment que s’hagi eliminat el mínim d’inspectors per centre que plantejaven esborranys previs, deixant-ho en mans de les Comunitats Autònomes i que no es garanteixi que les denúncies siguin anònimes.

Després de l’acord assolit, és responsabilitat dels governs autonòmics implementar el nou model, garantint que es respecten els drets humans de les persones residents i assegurant una dotació adequada de recursos econòmics i humans.

Font: Amnistia Internacional

Read Full Post »