La història del Tortell de Reis es remunta al segle II a. C., quan en realitat era una coca.
Un tortell de reis a una taula de Bellaterra
Es tractava del dolç típic de la celebració dels Saturnals, és a dir, la finalització del període més fosc de tot l’any i el començament de la llum realitzada pels llauradors i els esclaus, els qui quedaven excusats en tot aqueix temps de qualsevol mena de treball.
En el segle III d. C. es va començar a introduir la fava en el Tortell de Reis en considerar-se un símbol de prosperitat i fertilitat, per la qual cosa la persona que la trobava seria molt afortunada i la resta de l’any seria pròsper.
En l’Edat mitjana la fava va perdre aquest significat i el dia de Reis es triava una figura considerada com el rei de la fava, una persona insignificant per a la resta de la societat a la qual se li autoritzava per a regnar durant aqueix dia però amb tot a l’inrevés, d’ací va nàixer l’expressió ‘tontolaba’.
Què signifiquen les figures del Tortell?
Les figures han anat variant de forma al llarg dels anys. Durant anys s’incloïa una representació del xiquet Jesús, encara que el Rei ha anat guanyant protagonisme i hui dia en els tortells sempre hi ha una figura de Rei Mag, encara que alguns amb més ganxo inclouen diamants com a reclam comercial.
Existeix un consens pel qual la figura del Rei significa fortuna a qui se la troba es coronat, en canvi, qui es troba la fava haurà de pagar el preu sencer del tortell.
Algunes de les espècies més quotidianes a la llar queden prohibides
4 de les moltes mascotes prohibides a partir d’aquest 2023
La prohibició de tinença i cria per part de particulars de determinades espècies animals no és una cosa nova a Espanya ni res que hagi inventat l’actual Govern. Des del 2013, moltes estan incloses en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores que prohibeix categòricament tenir a casa ossos rentadors, cotorres argentines, agapornis, porcs vietnamites, tortuga peninsular, eriçons o coatís, entre altres animals. Tanmateix, la nova llei de benestar animal que està tramitant el ministeri de Ione Belarra amplia notablement la llista de mascotes prohibides a casa i restringeix les permeses.
La futura norma estableix una sèrie de requisits perquè un animal es consideri domèstic. Per a això, ha de figurar a la llista d’espècies permeses, que s’aprovarà posteriorment a l’aprovació de la llei. En general, els esmentats requisits consisteixen en el fet que l’espècie sigui fàcil d’atendre referent a les seves necessitats ecològiques, fisiològiques i etològiques, que estigui acreditat científicament que pot viure en captivitat, que no suposi un risc per a les persones per la seva agressivitat, verí o mida, i que no hi hagi risc que, en cas d’escapar-se, pugui convertir-se en una espècie invasora, colonitzant hàbitats i causant danys ambientals.
Atenent aquests criteris, la llei de benestar animal comporta la prohibició de tenir a casa:
En el cas dels rosegadors citats en la llista anterior, el motiu de la seva prohibició és preservar la fauna silvestre i autòctona del medi natural: «No s’inclouran a la llista positiva d’animals de companyia espècies per a les quals existeixi certesa del seu caràcter invasor o que, en cas d’escapar-se i absència de control, suposin o puguin suposar un risc greu per a la conservació de la biodiversitat», assenyala la llei.
Aquest és el mateix motiu pel qual també s’exclou el conill, que, amb més d’un milió i mig d’exemplars a Espanya el 2020 i seriosos perjudicis ambientals, resulta ser una mascota amb certa acceptació entre molta gent.
Fins i tot les tortugues, tan populars en moltes llars, quedaran també prohibides i això és perquè, segons el Ministeri per a la Transició Ecològica, són animals que contenen una important quantitat de vectors patògens, com fongs paràsits, i, per tant, transmissors de malalties.
La prohibició dels periquitos té la seva raó de ser, segons el Ministeri de Drets Socials, en l’exclusió d’«espècies silvestres de fauna no presents de forma natural a Espanya», el mateix cas de cotorres, agapornis i altres aus no autòctones del país.
El text legal en tràmit no estableix encara un llista d’animals permesos, que haurà de ser aprovat pel Govern en el termini màxim de 48 mesos des de l’entrada en vigor de la llei.
Disparitat de criteris a Europa
No sembla existir unanimitat als països de la UE respecte a què s’ha d’entendre per un animal de companyia o no. Per exemple, a Bèlgica, on acaba d’aprovar-se també una llei de benestar animal, es permet tenir conills, hurons, hàmsters, cérvols, cobais o esquirols.
A Holanda, que té una llei similar des del 2015, la llista d’espècies permeses es redueix a 30, entre les quals figuren diversos tipus de rosegadors, així com conills i fures, així com senglars, alpaques o búfals.
BELLATERRA.CAT 