✍️ Per què als precs i preguntes del Ple de Cerdanyola, del 30 de novembre de 2018, va ser en Ramón Andreu (president de l’EMD de Bellaterra) qui va presentar el projecte de la Comissió Veïnal Bellaterra-Sant Cugat, i no pas Chus Cornellana, que sí era present a la sala o Miguel A. Vázquez, ex president promotor de la Comissió Veïnal?
Chus Cornellana i Ramon Andreu presents al ple de Cerdanyola el 30 de novembre de 2018
Al vídeo de sota podeu veure la presentació de Bellaterra- Sant Cugat a càrrec de Ramon Andreu, i la sorprenent intervenció de Víctor Francos, portaveu del PSC de Cerdanyola, contrari a l’existència de l’EMD de Bellaterra.
Fa tres anys la Comissió Bellaterra és Sant Cugat va iniciar una campanya de signatures per separar-se de Cerdanyola i passar a ser un districte de Sant Cugat. Entre altres motius, al·legaven que el vincle amb Sant Cugat era més fort, ja sigués per proximitat geogràfica com per al dia a dia, ja que molts veïns de Bellaterra hi solen fer vida.
El col·lectiu va recollir signatures de més de la meitat del cens de Bellaterra i d’aquests, el 60’% donava suport a la separació. A finals del mes passat una sentència del jutjat d’instrucció número 6 de Barcelona va ordena iniciar l’expedient d’alteració de la localitat a partir de la petició de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat. En la sentència s’ordenava a l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar els tràmits i crear un expedient on es valorés la viabilitat de la desannexió, per elevar-ho a la Generalitat, que seria qui finalment validaria o no la separació.
Ara, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès ha anunciat que recorrerà aquesta sentència. La Comissió va recollir un total de 1.230 signatures, de les quals l’Ajuntament de Cerdanyola en va reconèixer 1.133, en considerar que hi havia part de les persones signants que no es podia validar que vivien al barri. A més, el consistori cerdanyolenc considera que no es recullen les observacions fetes i apel·larà la resolució, segons han confirmat a l’ACN fonts municipals.
A més dels zona de Bellaterra, la desannexió inclou també uns terrenys corresponents a Can Fatjó dels Aurons, que no en forma part, però que es troba en el mateix cantó de l’autopista AP-7, via que els separa de Cerdanyola. Per altra banda, la petició no inclouria la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que no forma part de Bellaterra i, per tant, romandria en terrenys de Cerdanyola.
Des de l’Ajuntament de Cerdanyola no s’ha fet cap altra valoració que la confirmació que es presentarà el recurs. Qui tampoc ha fet cap comentari al respecte fins al moment és l’Ajuntament de Sant Cugat.
Aquesta granja gegant, construïda prop de Wuhan, al centre del país, és capaç d’acollir 650.000 animals.
L’edifici de 26 plantes pot acollir 650.000 porcs.
Aquests gratacels destinats a acollir granges de porcs es multipliquen a l’Imperi Mitjà, el major consumidor mundial de carn de porc.
Els residents de la ciutat d’Ezhou, a la vora del riu Iang-Tsé, al centre de la Xina, l’han batejat com “L’hotel dels porcs”. Es tracta d’un bloc rectangular gegant de 26 plantes que va començar a funcionar aquest octubre, amb 650.000 porcs a l’interior. A cada nivell s’allotgen prop de 25.000 animals. Els porcs pujaven a la torre mitjançant uns ascensors gegantins amb una capacitat de 40 tones. S’han invertit més de 580 milions d’euros per construir aquest edifici on tot està automatitzat.
Reconstrucció del bestiar després de la pesta porcina
Els promotors del projecte asseguren que els porcs no estiguin amuntegats i es puguin moure pel seu pis. També destaquen el respecte pel medi ambient. “Les aigües residuals es tracten in situ”, va dir Zhuge Wenda, gerent del lloc, en una entrevista a la televisió local de Hubei. “El nostre projecte permet assolir el nivell zero d’emissions d’excrements amb emissions també molt baixes de gasos d’efecte hivernacle. A més, el nostre sistema de control de bioseguretat, sumat a una dieta científica, permet millorar la qualitat de la carn per tal de satisfer la demanda de la població de carn de porc de bon nivell i menys cara”.
Si la Xina, el major consumidor mundial de carn de porc, s’ha imaginat aquestes noves granges de gran alçada, és per reposar el seu ramat que ha estat delmat els darrers anys per la pesta porcina africana. A Ezhou, ja s’ha construït una segona torre de 26 pisos. El complex disposa d’un total de cinc edificis que poden acollir més de tres milions de porcs.
Picmi Taxi l’aplicació per demanar taxis a través del telèfon mòbil de TMB entra en funcionament aquest dimecres
Entrar en una app en comptes d’aixecar la mà. Aquest dimecres s’ha posat en funcionament l’aplicació Picmi Taxi, que permet als ciutadans demanar un taxi a través del telèfon mòbil quan siguin al carrer.
D’aquesta manera, els més de 10.000 taxis que hi ha a Barcelona i la seva àrea metropolitana estan a un sol clic. Fins ara, només hi estaven els vehicles adherits a una app o una radioemissora, que suposen al voltant de la meitat de tots els que hi ha.
Picmi Taxi està impulsada per l’Institut Metropolità del Taxi i l’Àrea Metropolitana de Barcelona i és una nova funcionalitat de l’aplicació AMB Mobilitat. La porten incorporada tots els vehicles de la flota, de manera que serà molt més senzill trobar un taxi de manera ràpida.
La iniciativa pretén facilitar l’ús del taxi per part de la ciutadania i reduir-ne el temps d’espera. A través de l’app, l’usuari pot saber quants minuts trigaria a arribar un vehicle al punt de recollida indicat i, amb aquesta informació, decidir si accepta o rebutja el servei.
Picmi Taxi també permet saber el preu aproximat de la ruta que l’usuari vol efectuar, a través del calculador de preus “Calcula la teva ruta”. El que no es pot fer, però, és reservar taxis si no és per un servei immediat o pagar a través de l’aplicació.
Una altra de les opcions que incorpora la nova funcionalitat és la de buscar i demanar taxis adaptats o amb més capacitat.
L’aplicació AMB Mobilitat, que compta amb més de 175.000 usuaris actius, ha integrat en els darrers anys tots els serveis de transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona, a més de la bicicleta. Ara, hi suma el servei de demanda de taxi.
Entrar en una app en comptes d’aixecar la mà. Aquest dimecres s’ha posat en funcionament l’aplicació Picmi Taxi, que permet als ciutadans demanar un taxi a través del telèfon mòbil quan siguin al carrer.
D’aquesta manera, els més de 10.000 taxis que hi ha a Barcelona i la seva àrea metropolitana estan a un sol clic. Fins ara, només hi estaven els vehicles adherits a una app o una radioemissora, que suposen al voltant de la meitat de tots els que hi ha.
Picmi Taxi està impulsada per l’Institut Metropolità del Taxi i l’Àrea Metropolitana de Barcelona i és una nova funcionalitat de l’aplicació AMB Mobilitat. La porten incorporada tots els vehicles de la flota, de manera que serà molt més senzill trobar un taxi de manera ràpida.
La iniciativa pretén facilitar l’ús del taxi per part de la ciutadania i reduir-ne el temps d’espera. A través de l’app, l’usuari pot saber quants minuts trigaria a arribar un vehicle al punt de recollida indicat i, amb aquesta informació, decidir si accepta o rebutja el servei.
Picmi Taxi també permet saber el preu aproximat de la ruta que l’usuari vol efectuar, a través del calculador de preus “Calcula la teva ruta”. El que no es pot fer, però, és reservar taxis si no és per un servei immediat o pagar a través de l’aplicació.
Una altra de les opcions que incorpora la nova funcionalitat és la de buscar i demanar taxis adaptats o amb més capacitat.
L’aplicació AMB Mobilitat, que compta amb més de 175.000 usuaris actius, ha integrat en els darrers anys tots els serveis de transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona, a més de la bicicleta. Ara, hi suma el servei de demanda de taxi.
Com funciona l’aplicació?
1. Quan l’usuari fa una petició a través de Picmi Taxi, els taxistes que siguin més a prop reben una notificació. Aleshores, algun d’ells ha d’acceptar la sol·licitud d’efectuar el servei.
2. Un cop acceptat, a l’usuari se li indica que el taxi està en camí. Damunt del mapa, pot veure en temps real la ubicació del vehicle. Per tal que el client pugui identificar el cotxe que ha reservat, l’aplicació li comunica un codi de reserva, el model, la matrícula i el número de llicència.
3. El client rep un altre avís al telèfon mòbil quan el vehicle arriba al punt de recollida.
4. En cas que l’usuari sigui en una zona on no hi ha cap taxi a prop, l’aplicació el deriva a altres apps privades i radioemissores que hi ha registrades a l’IMET i que operen a l’àrea metropolitana de Barcelona, perquè pugui demanar-ne un.
Diari de Sabadell|Cerdanyola recorrerà la sentència sobre l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès recorrerà la sentencia del jutjat d’instrucció número 6 de Barcelona que l’ordena iniciar l’expedient d’alteració de la localitat a partir de la petició de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat. El col·lectiu va recollir signatures l’any 2019 que avalaven amb més de la meitat del cens representat la separació respecte Cerdanyola i l’annexió a la veïna localitat de Sant Cugat, al·legant que el vincle és més fort, ja sigui per proximitat geogràfica com per al dia a dia, on molts veïns del barri hi solen fer vida. El consistori cerdanyolenc, però, considera que no es recullen les observacions fetes i apel·larà la resolució, segons confirmen a l’ACN fonts municipals.
La Comissió va recollir un total de 1.230 signatures, de les quals l’Ajuntament de Cerdanyola en va reconèixer 1.133, en considerar que hi havia part de les eprsones signants que no es podia validar que vivien al barri. La desannexió, a més, inclou uns terrenys corresponents a Can Fatjó dels Aurons, que no forma part de Bellaterra, però que es troba en el mateix cantó de l’autopista AP-7, via que els separa de Cerdanyola.
SENSE VALORACIÓ PER PART DELS AJUNTAMENTS
La petició de desannexió comprendria, així, la zona de Can Fatjó dels Aurons i Bellaterra, que segons la voluntat de la Comissió, i que rep l’aval del govern de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), passarien a formar part del terme municipal de Sant Cugat del Vallès. Això, però, no inclouria la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que no forma part de Bellaterra i, per tant, romandria en terrenys de Cerdanyola.
Cóc, coca de recapte, coca salada o coca de samfaina, així es coneix aquesta massa salada fornejada que va coberta d’escalivada ia la qual, opcionalment, es pot afegir una aportació de proteïna provinent de productes locals com sardines fresques, arengades, tonyina o botifarra. És una elaboració típica de la gastronomia catalana, més concretament de les províncies de Tarragona i Lleida, que avui dia s´ha expandit significativament per tot Catalunya.
Ingredients:
140 ml d’aigua temperada 10 g de llevat fresc de forner o 3,33 g de llevat sec 250 g de farina de blat de força 30 ml d’oli d’oliva verge extra 5 g de sal Per a la cobertura: 1 albergínia 1 pebrot vermell 1 pebrot verd 2 cebes Oli d’oliva verge extra Un polsim de pebre negre molt Un polsim de sal
Preparació:
Per fer la massa dissol per complet el llevat fresc en aigua tèbia. Posa en un bol la farina de força, l’aigua amb el llevat, l’oli d’oliva verge extra i la sal. Mescla els ingredients fins formar una bola homogènia, cobreix amb film i deixa que reposi durant 1 hora.
Per fer l’escalivada, enforna els vegetals nets i greixats amb oli a 185 ºC durant uns 45-50 minuts.
Pela les verdures quan estiguin fredes i talla-les a tires amb les mans, salpebra-les i reserva-les en un recipient amb una mica d’oli d’oliva verge extra.
Divideix la massa en dues parts iguals i estira-les amb un corró donant forma allargada. Posa-les sobre una safata amb paper de forn.
Cobreix les masses amb l’escalivada, tira un fil d’oli d’oliva per tota la superfície i enforna a 200 ℃ durant 20-25 minuts. Retira les coques de recapte del forn una vegada fetes i deixa-les refredar sobre una reixeta.
Sorprenent el cementiri de Laredo que té instal·lats altaveus amb música clàssica transmesa des de l’església propera.
Al interior del cementiri de Pedro Abad hi ha una ruta amb poemes dedicada a la pau
Cementiri de Pedro Abad amb la torre de l’Ermita del Crist dels Desamparats al fons
En l’horitzó de les incerteses, per ara continuem tenint clar que ens morirem. I les empreses tecnològiques no ho desaprofiten: negoci assegurat. Les esqueles ja són digitals i s’han creat aplicacions on es comparteixen detalls de cerimònies de comiat.
Vista del cementiri de Fuensanta de Martos
Les xarxes socials de persones que s’han mort continuen vives, i els familiars les alimenten amb fotos, cançons, vídeos i textos d’homenatge. Ho fan per conjurar el record, per matisar el dolor, per continuar amb la presència que s’ha absentat. Per sempre.
Els cementiris comencen a dotar-se de codis en què simplement amb un telèfon podem accedir a vides, fotos i vídeos de difunts. Ho vaig veure en un cementiri jueu a Berlín fa anys, però ara ja ha arribat també aquí. I no són només adhesius amb el codi QR de plàstic, sinó que ja poden ser esculpides directament a la làpida. I la informació que es proporciona no és només dels nostres coneguts, sinó de qualsevol. No hi ha contrasenyes ni codis. La mort dels altres al nostre abast, perquè revisquin en el record. Pot causar estupor o incomoditat, però al mateix temps és un intent de normalitzar la mort. Així com les cerimònies en remot. La mobilitat internacional ha provocat que molts familiars no arribin a l’enterrament d’algunes persones que estimen. No hi ha problema, responen les funeràries: ara farem les cerimònies en streaming, en directe, i a més, li donarem un enllaç o un pen drive perquè ho pugui viure tants cops com vulgui. La intel·ligència artificial també flirteja amb els difunts, i hi ha diversos intents de parlar amb persones que ja no hi són, o millor, fer-les parlar, compassant la seva veu a la seva imatge. O encara més pervers: fer servir una veu i interposar-la en boca d’un personatge que ja no hi és.
Nínxols de Mercedes Pulido Jaenes i Juan de Dios Pérez Venzalá al cementiri de Fuensanta de Martos
Hi ha pàgines web amb noms tipus El meu cementiri digital, on pots anar cavant la teva pròpia tomba a internet. Tu la personalitzes, hi poses el que vols, i quan et mors pots decidir si hi ha gent que hi pot entrar –sense modificar res– o si hi vols un cadenat digital. Habitualment, al cap de 20 anys les empreses es reserven el dret d’obrir la teva sepultura. També pots anar creant la teva tomba en companyia, i els teus familiars o amics poden anar-te ajudant, talment com si fos un arxiu de text compartit on els altres van fent modificacions. O deixar una carpeta oculta a la tomba i decidir quin dia vols que aparegui, com una mena de testament. Estiguem preparats, perquè potser també heretarem sepultures digitals, i hauríem de saber què fer-ne.
La Fundació Mapfre a Barcelona, en un cicle anomenat Fotografia i Arxiu, ofereix aquesta tardor reflexions sobre memòria i oblit. No només la memòria històrica: també la memòria estètica, i la memòria ètica. La memòria està patint canvis provocats per la irrupció digital. Afecten vius i morts. Hi ha memòria digital, també memòria destruïda. La desinformació tòxica pot aniquilar tranquil·lament un relat col·lectiu i fer canviar el rumb de la història. La memòria és el primer que modifica un govern totalitari. El periodisme malda contínuament amatent per contrastar de manera professional fonts per ser fidel a la memòria i no manipular-la. Les fotografies ja no són només la meravella de l’instant irrepetible com diria Roland Barthes, sinó un format modificable i reproduïble: “Allò que la fotografia reprodueix fins a l’infinit només ha tingut lloc una sola vegada.”
Detall de nínxols a Fuensanta de Martos
El nostre cervell ja no fa exercicis gimnàstics i mnemotècnics perquè és molt més fàcil confiar en els nostres dispositius. Per què recordar si ja ho trobo al mòbil, o a Google. Doncs perquè és el que et queda, sovint, quan ja no tinguis cap consol, tampoc el tecnològic. La memòria es pot reivindicar com a temple dels nostres records i donar-li la possibilitat de ser viscuda col·lectivament, si es vol. Com també apagar-la, quan el record es faci insuportable. La memòria permanentment encesa pot ser una tortura. Nogensmenys, la no memòria és un perill. Ciutadans desmemoriats, alumnes sense referents, consumidors sense records… són carn de canó per a dèspotes, abusadors i manipuladors. No som la nostra memòria però en ella, hi som. Quan ens abandoni, es desplaçaran els nostres records i les nostres àncores. Mentre hi sigui, cuidem-la. La memòria ens pot protegir, i ens hi podem refugiar quan tot comenci a ensorrar-se.
Cestrum nocturnum , la dama de la nit ,, gessamina nocturna , jessamina nocturna , cestrum nocturn o verinosa , és una espècie de planta de la família de les solanàcies de la patata . És originària de les Índies Occidentals, però naturalitzada al sud d’Àsia.
Cestrum nocturnum és un arbust llenyós de fulla perenne amb branques primes que creixen fins a 4 m (13 peus) d’alçada. La planta és multiramificada i molt foliada. Les fulles són simples, lanceolades estretes, de 6 a 20 cm (2,4 a 7,9 polzades) de llarg i 2 a 4,5 cm (0,79 a 1,77 polzades) amples, llises i brillants, amb un marge sencer. Cap al davant són punxeguts o afilats, la base és arrodonida o roma. Les tiges de les fulles fan de 0,8 a 2 cm de llarg.
Inflorescències
Les flors són de color blanc verdós, amb una corol·la tubular esvelta de 2 a 2,5 cm (0,79 a 0,98 polzades) de llarg amb cinc lòbuls aguts, de 10 a 13 mm (0,39 a 0,51 polzades) de diàmetre quan estan obertes a la nit, i es produeixen en inflorescències de cimosis . . A la nit s’allibera un perfum potent i dolç. La majoria de les inflorescències multiflorals i caigudes són terminals o axil·lars. Són panícules agrupades, poc ramificades , sobre els eixos d’inflorescència de les quals hi ha bràctees herbàcies . Els cinc sèpals es fusionen per formar un calze en forma de campana, d’aproximadament 2 mm de llarg i tenen cinc puntes punxegudes, que són lleugerament engrandides, nervades i acuradament apuntades al fruit. L’interior i l’exterior del calzesón de pèl fi.
El fruit és una baia blanca de 10 mil·límetres (0,39 polzades) de llarg per 5 mm (0,20 polzades) de diàmetre. També hi ha una varietat amb flors groguenques. Hi ha informes mixts sobre la toxicitat del fullatge i els fruits.
BELLATERRA.CAT 