Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Novembre de 2022

Watergate” al Rectorat de Bellaterra

Read Full Post »

Destaquen les tres estrelles per als germans Torres i 5 restaurants de Barcelona que aconsegueixen la primera estrella

Dibuix original 1994 d’Enric Llimona Raymat pel Restaurant La Taula de Barcelona dels bellaterrencs Angi i Francesc, de 1994 a 2015

Les tres estrelles per a la Cocina Hermanos Torres, dels germans bessons Sergio i Javier Torres, són la novetat més destacada a Catalunya de la Guia Michelin per al 2023.

El prestigiós reconeixement culinari en forma d’estrella també ha arribat per primera vegada a 5 restaurants de Barcelona.

La Guia distingeix tres nous establiments catalans, dos de Barcelona i un de Tarragona, amb la categoria Bib Gourmand, que premia els locals que serveixen cuina de qualitat a preus continguts.

Dos restaurants catalans més, un a Ulldecona i un a Sant Martí Sarroca, compten amb una estrella verda, el reconeixement a la gastronomia sostenible.

Només un restaurant de Catalunya, l’Estany de Cercs, ha perdut aquest any l’estrella que tenia. 

En total, fins a 91 restaurants de Catalunya tenen alguna distinció a la Guia Michelin 2023, i alguns, més d’una. 

En aquesta taula hi són tots. Es poden buscar pel nom de l’establiment, el municipi on hi ha el restaurant o el tipus de distinció rebuda –1, 2 o 3 d’estrelles, l’estrella verda o el segell Bib Gourmand–.

Aquesta categoria reconeix els establiments amb la millor relació qualitat/preu, inferior a 35 euros als països europeus. A la Guia Michelin Espanya i Portugal 2023 es referencien un total de 281 establiments Bib Gourmand, amb 38 novetats (31 a Espanya i 7 a Portugal). Tres locals menys que a la passada edició del 2022

Bib Gourmand Guía Michelin Catalunya

BaLó (Barcelona, Novedat)
Nairod (Barcelona, Novedat)
Al Margen (Barcelona, Novedat)
La Xarxa (Tarragona, Novedat)
Avenir (Barcelona)
La Gruta (L’Escala)
Berbena (Barcelona)
Brots, Poboleda (Tarragona)
Casa Albets (Lleida)
Dos Cuiners, Mataró (Barcelona)
El Racó, Sant Climent de Llobregat (Barcelona)
Garbí, Castellar del Vallés (Barcelona)
La Mundana (Barcelona)
Roc’n’Cris, Aubèrt (Lleida)
Cruix (Barcelona)
Saó (Barcelona)
Quatre Vents 3.0, Igualada
Vinòmic (La Garriga)
Can Boix (Vilamarí)
Antoni Rubies (Artesa de Lleida)
L’Algadir del Delta (Amposta)
Vivanda (Barcelona)
Mirko Carturan Cuiner (Caldes de Montbui)
Mas Concas (Cinc Claus)
Somiatruites (Igualada)
Aimia (Lleida)
La Salinera (Palamós)
Vicus (Pals)
Lo Ponts (Ponts)
Can Ferrán (Sant Quirze del Vallès)
La Cava d’en Sergi (Sant Adurní dAnoia)
Hostal Colomí (Santa Coloma de Queralt)
El Cel de les Oques (Terrassa)
Vapor Gastròmic (Terrassa)
Hostal Jaumet (Torà)
Can Poal (Vallromanes)
Els Caçadors (Maçanet de Cabrenys)
Verat (Barcelona)

https://www.ccma.cat/324/novetats-de-la-guia-michelin-2023-a-catalunya-consulta-el-cercador/noticia/3197692/

Font: CCMA

Read Full Post »

Bellaterra Endavant! neix per reclamar un canvi a l’EMD que deixi enrere promeses incompletes.

Segons informa Cerdanyola Info, un grup de veïns de Bellaterra ha creat un nou partit, Bellaterra Endavant! (BE!) per presentar-se a les eleccions locals amb Josep Maria Riba com a candidat a la presidència de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) ja que consideren necessari un canvi davant el descontent veïnal existent que aposti per un nou conveni, potenciar la participació de les entitats, redistribuir inversions, tenir més vocació de servei i reduir emissions.

La paraula canvi és clau per aquesta nova formació que l’utilitza com un acrònim de les necessitats de Bellaterra: C d’un conveni que doni més autonomia i competències; A de les associacions que cal sumar a la gestió de l’EMD; N de la natura que cal protegir amb un pla d’acció climàtic que redueixi emissions; V de vocació de servei al veïnat amb una EMD més participativa que administrativa; i I d’inversions que cal augmentar i redistribuir.

El candidat a la presidència de l’EMD de BE! serà Josep Maria Riba, fins la setmana passada, i durant els últims 8 anys, president de la Unió de Veïns de Bellaterra, i Jordi Macarulla, vocal no adscrit al plenari de l’EMD, és el president de l’executiva de la formació, que compta amb Norman Portell com a secretari d’organització i Gemma Moliner, Marc Carballeira i Lorena de la Peña com a vocals. Tots, destaquen a la formació, persones amb experiència de gestió al món de l’empresa i veïns de Bellaterra que volen donar un tom a la situació de l’EMD.

Independència, pilones, punt de salut… promeses incompletes

En aquest sentit, Jordi Macarulla destaca el descontent veïnal davant les “promeses incompletes que no arriben enlloc” del govern de Gent per Bellaterra liderat per Ramon Andreu, mentre Josep Maria Riba explicita alguns d’aquests compromisos: “ara serem independents, no, però guanyem les eleccions; ara posem unes pilones que faran que no hi hagi trànsit, i al cap de quatre dies pilones avall; ara farem un CAP de salut i encara no en tenim…”.

Des de Bellaterra Endavant destaquen que l’augment de les competències i la millora del finançament de l’EMD passen per firmar un nou conveni amb l’Ajuntament de Cerdanyola ja que el que està en vigor és l’inicial, que era de mínims, i 12 anys després és una situació “que no es pot acceptar”. Jordi Macarulla explica que al 2019 es va negociar un conveni que donava més competències i finançament, que es va treballar durant tres anys i que per raons polítiques del govern de Gent per Bellaterra no es va firmar. El president de BE! considera que aquell document estava “molt adaptat2 a les necessitats de Bellaterra, però es va mantenir el conveni original que fa que l’EMD s’hagi “quedat sense cos, no sabem ben bé perquè serveix”.

Annexió a Sant Cugat i relacions amb l’Ajuntament de Cerdanyola

Bellaterra Endavant! dona suport a la segregació d’aquest territori del municipi de Cerdanyola i la seva annexió al de Sant Cugat perquè té el suport majoritari del veïnat, tot i considerar improbable que la Generalitat i els dos ajuntaments implicats accedeixin. En tot cas, des de B.E.! Insisteixen que mentre això no passa cal negociar un nou conveni amb l’Ajuntament de Cerdanyola i mantenir bones relacions institucionals que reverteixin en la millora de Bellaterra.

Tant Macarulla com Riba expliquen que en aquests moments Bellaterra forma part del municipi de Cerdanyola i continuarà així durant els pròxims anys, passi el que passi amb l’expedient de segregació, i per tant s’ha de treballar per millorar les infraestructures i serveis que reben els bellaterrencs i per això s’ha de mantenir una bona relació amb l’Ajuntament de Cerdanyola.

Més veïnat i menys administració

D’altra banda, el nou col·lectiu subratlla que la baixa participació ciutadana a través de les entitats en un territori amb una xarxa associativa rica com és Bellaterra és un altre dels elements que provoquen aquesta necessitat de canvi. Josep Maria Riba, que és també el secretari general de la formació en aquesta primera executiva, ressalta que en 8 anys com a president de la Unió de Veïns no s’ha escoltat l’entitat “si no era per la cavalcada o la festa major”. Riba defineix BE! més com una plataforma veïnal que no pas un partit i insisteix que això s’ha de notar en l’EMD que ha de ser més participativa i menys administrativa.

En aquest sentit, Riba creu que l’EMD és una institució on pesa massa l’administració ja que creu que “és inacceptable” dedicar el 35% del pressupost als costos del personal i menys del 20% a l’espai públic. D’altra banda, Bellaterra Endavant! reclama que des de l’EMD es presti un servei a la ciutadania que “vagi més enllà” de les competències estrictes que es controlen ja que es pot fer un acompanyament a la ciutadania en altres necessitats.

Els elements medi ambientals també són prioritaris per a la nova formació en una Bellaterra on la proximitat de la natura és una de les raons habituals per anar-hi a viure. BE! Aposta per la necessitat d’un pla de preservació de la natura i un pla d’acció climàtica per reduir emissions.

Font: Cerdanyola Info

Read Full Post »

Read Full Post »

Demà dimecres, de 9,15 a 18,30 hores es realitzarà un tall de trànsit al carrer Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell a l’alçada del carrer Joaquim Ruyra.

Camí Antic amb Joaquim Ruyra| Google Maps

Es donarà pas alternatiu per sota de la cruilla.

És a causa de l’enderrocament d’una central transformadora d’electricitat

Font: EMD Bellaterra

Read Full Post »

-El franquista Josep Maria Marcet, (alcalde de Sabadell de 1940 a 1960), va lluitar amb armes contra la república

-El bellaterrenc franquista Joan Baptista Viza, l’any 1936 va marxar a Burgos per ajudar al cop militar contra la República

Bellaterra segueix amb nomenclàtor franquista des de 1939
Monòlit de Bellaterra a Josep Maria Marcet, alcalde franquista de Sabadell de 1940 a 1960

A l’enllaç de sota podeu consultar la llei de Memòria Històrica 👇

https://www.boe.es/eli/es/l/2022/10/19/20/con

Read Full Post »

Read Full Post »

Read Full Post »

L’Ajuntament de Barcelona va comprar El Molino, emblemàtic espai cultural del Paral·lel, per integrar-lo a la xarxa d’equipaments culturals de la ciutat, dins de les noves Cases de Cultura de Barcelona, projecte impulsat en el marc del Pla de Drets Culturals.

El cost de la compra és de 6,2 milions d’euros i permetrà convertir aquest espai simbòlic de la cultura popular de Barcelona en un dels espais que han de reimpulsar el Paral·lel com a nou centre cultural que combini equipaments públics i privats i impulsar estratègies que facilitin l’accés i les participació cultural ciutadana

El Molino com a espai emblemàtic de la nova centralitat cultural

El Molino, actualment tancat, ha estat l’epicentre simbòlic de la cultura del Paral·lel. La barreja d’escena popular a través de la Revista o del Cabaret transgressor dels seus anys d’esplendor ha connotat un emblema cultural molt característic que ara Barcelona es fa seu per rellançar-ho. Amb la voluntat d’incorporar els Drets Culturals com a marc d’acció d’aquesta operació de compra, l’adquisició suposa l’impuls d’una nova centralitat cultural que compagini l’accés a l’excel·lència dels grans equipaments amb noves estratègies que afavoreixin les pràctiques culturals ciutadanes i la memòria popular, com a motor integrador i dinamitzador.

El Molino en aquesta nova etapa se suma a nous equipaments com la futura Casa de la Música de Barcelona a l’actual Sala Barts, que conjugarà l’exhibició amb l’articulació sectorial i potenciarà nous vincles entre cultura i educació i experimentació, i amb projectes en rodatge com l’Arnau Itinerant, que desenvolupa un pla cultural comunitari entre els tres barris a tocar del Paral·lel, exemples tots del nou potencial que complementa el paper de grans equipaments privats com el Condal, el nou Teatre Apolo, o l’experiència del Victòria.

El Molino com a exemple de nou enfoc en la gestió público-privada i hibridació de continguts

La nova etapa del Molino ha de representar una nova generació d’equipaments híbrids i transdisciplinars que haurà d’incorporar i actualitzar aquestes arrels de les arts escèniques més populars i transgressores a partir de nous elements que ja formen part de la cultura contemporània de la ciutat com ara la hibridació cultural, l’experimentació, la cultura audiovisual i el teatre de petit format en escena, entre d’altres. Barcelona té un enorme capital cultural que necessita també d’un espai on crear un nou punt de trobada que més enllà de l’espectacle, tingui la capacitat de teixir i dinamitzar diversos àmbits.

El Molino serà, juntament amb la futura Casa de la Música de Barcelona, una de les primeres Cases de Cultura de Barcelona i tornarà a obrir portes amb un nou enfoc de gestió que l’Ajuntament està desenvolupant basant-se en el model de Casa de la Música de Barcelona, per tant replica un nou enfoc model de gestió dissenyat per a poder ser implementat en nous equipaments de titularitat municipal destinats a diversos àmbits culturals i creatius.

Aquests equipaments incorporen l’explotació a través de la programació cultural de qualitat amb elements rellevants de valor públic i comunitari.

Les Cases de Cultura tindran un doble objectiu final:

la dinamització del teixit cultural a través de diferents àmbits i sectors per tal de generar nous recursos que permetin la seva articulació i impuls.
el reconeixement i ampliació dels drets culturals des de la perspectiva de l’accés a continguts i la participació ciutadana a nivell de pràctiques culturals i de la implementació de noves governances.
La gestió público-privada-comunitària esdevé així en nou paradigma on l’impuls dels sectors i dels drets formen part alhora d’un mateix projecte/equipament que es desplegarà un cop realitzat un concurs públic per la seva direcció, previst pels propers mesos.

Font: Ajuntament de Barcelona

Read Full Post »

Final days, en fusta africana d’affromòrsia, reprodueix de nou el famós Companion de Kaws, inspirat en Mickey Mouse, d’ulls ratllats amb una X, i gairebé un meme per la quantitat de versions que ha fet l’artista.

‘Final days’ al complet

Amb els braços oberts sembla disposat a rebre els joves –sí, són joves la majoria de visitants– que s’han informat generalment per la boca orella i que no van vestits de món de l’art; el cap de setmana s’omple de famílies i sempre de mòbils: és el museu més instagramejable de Barcelona.

No busquin a Wikipedia el significat de Kaws, el nom pel qual es coneix artísticament a Brian Donnelly (New Jersey, 1974). Un art lúdic, que entra pels ulls, i que a sobre, o per tot això, és popular.

De titularitat privada, els fundadors, la parella de col·leccionistes holandesos Lionel i Kim Logchies, van obrir el 2016 un museu de característiques similars a Amsterdam que ha estat un èxit. Per a Barcelona han demostrat tenir bona vista: el Moco es troba en ple cabdell museístic –i turístic– del Born, porta amb porta amb el Museu Picasso i davant de l’Etnològic, se suposa que la concentració facilita les sinergies.

Però el Moco juga una altra carta: pocs dels artistes que exposa disposen d’obra visitable a la ciutat, des de Damien Hirst fins a Takashi Murakami, el primer protagonista d’abundants titulars i opinions trobades; aquí presenta Sacred Heart , un cor de bou embalsamat amb unes ales també reals que, la veritat, concita una atenció relativa, com l’estàtua de Dalí Dona en flames (1980), l’Untitled (Bracco di Ferro) de Jean Michel Basquiat (1983 )  o una Colored Marilyn (Reversal Series), 1979, d’Andy Warhol, altres dels consagrats que s’exposen a la planta baixa i que en aquest cas sí que tenen producció en altres museus (Macba). Warhol comparteix amb Kaws les crítiques al seu apropiacionisme, encara que en el cas de l’estrella pop ja diluïdes amb el temps, cosa que pot ser que passi en el futur amb Kaws… o no.

http://www.mocomuseum.com

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »