No podíem deixar d’assistir a l’encesa del nou estel de la nostra sempre estimada Sagrada Família d’Antoni Gaudí, situada just al mig de la capital de Catalunya.
Estel de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí|FOTO: BELLATERRA.CAT
L’última peça de la torre de la Mare de Déu, l’estel, està col·locat des de la setmana passada a la part superior de la torre, de manera que l’alçada assoleix els 138 metres.
L’estel, fabricat per un vidrier de Mataró, reflectirà els rajos de sol durant el dia i s’encendrà a la nit en dies assenyalats.
D’un diàmetre de 7,5 metres i un pes de 5,5 tones, l’estel està construït amb vidre texturitzat, amb una estructura d’acer inoxidable a les arestes. El temple de la Sagrada Família de Barcelona ha viscut aquest dimecres un moment de màxima esplendor amb la inauguració de la torre de la Mare de Déu. Cap a tres quarts de vuit del vespre s’ha encès l’estrella de vidre de dotze puntes que la corona. En la cerimònia litúrgica d’aquest dimecres al vespre, l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha beneït la torre de la Mare de Déu i, seguidament, s’ha il·luminat. Primer s’ha encès la torre de la Mare de Déu, mentre l’Orfeó Català interpretava el “Magnificat”, un himne dedicat a la Verge Maria. Després s’ha encès l’estel i, finalment, s’ha il·luminat tot el temple, que fins aquell moment havia estat a les fosques. En l’homilia, Omella ha dit que el temple dissenyat per Antoni Gaudí “és l’emblema de Barcelona” i un dels més “bells i impressionants de tot el planeta”
L’estel lluminós de la Sagrada Família vist entre la Plaça del mateix nom|FOTO: BELLATERRA.CAT
“Dir Gaudí és dir Sagrada Família. I dir Sagrada Família és dir Barcelona. Aquesta basílica s’ha convertit en un important patrimoni artístic, cultural i social. Sense pretendre-ho, el temple de la Sagrada Família és l’emblema de Barcelona. I avui tenim la sort de poder inaugurar i beneir la torre dedicada a la Mare de Déu.” Missatge del papa Francesc
El papa Francesc ha intervingut en la cerimònia d’encesa amb un missatge de vídeo i ha desitjat que l’estrella afavoreixi gestos quotidians d’amor, fraternitat i atenció cap als més desafavorits.
El papa ha lamentat que, sovint, les societats fan que molta gent visqui en situacions de pobresa i exclusió
“Vull fer arribar la meva salutació d’una manera especial als més pobres d’aquesta gran ciutat, als malalts, als afectats per la pandèmia de la covid-19, als ancians, als joves que, per diferents situacions, veuen compromès el seu futur; a les persones que estan vivint moments de prova… Estimats amics, per a tots vostès brilla avui l’estrella de la torre de Maria.”
Estel lluminós de la Sagrada Família
Francesc també ha pregat perquè la ciutadania faci de Barcelona un lloc “més habitable i acollidor per a tothom”.
ARTÈXTIL fou fundada el 1941 pel veí de Bellaterra, Josep Garcia-Planas i Cladellas (Sabadell, 8 d’agost de 1897-20 de març de 1969), en ple inici de la postguerra. Artèxtil fou una de les principals fàbriques llaneres de l’estat espanyol.
Projecte Illa Artèxtil de Sabadell| IDP
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sabadell, celebrada avui dijous, 9 de desembre, ha aprovat la construcció d’una plaça pública a l’antic pati de l’Artèxtil. Forma part d’un conjunt d’intervencions que es faran a la cruïlla Gran Via i el carrer Quevedo, relacionat amb la reforma prevista a la Gran Via.
El pressupost de la licitació és de 499.164,79 euros i s’ha fixat l’inici de les obres durant la tardor de 2022 i el termini d’execució de sis mesos, cosa que situa aquest nou espai en aquest conjunt fabril el primer semestre de 2023. L’objecte d’aquest projecte consisteix en la reurbanització del carrer Quevedo, en el tram entre Vidal i Covadonga. A més, suposarà l’eliminació del pas soterrat.
La nau de la fàbrica i el cos de planta baixa i dos pisos configuren un tot unitari tant d’elements d’ornamentació, com de materials o volums. La composició general de les façanes posa èmfasi en l’horitzontalitat dels edificis, amb trets de caràcter racionalista. Era popularment coneguda com a a Cal Garcia o Cal Garcia-Planas. Una part de l’edifici és avui propietat de l’Ajuntament de Sabadell.
Artèxtil és una antiga fàbrica ubicada a la Gran Via de Sabadell, catalogada com a Bé Cultural d’interès local. És obra de l’arquitecte Santiago Casulleras i Forteza.
L’arquitectura de l’època sembla voler trencar amb qualsevol relació d’estil amb la Segona República, però l’Artèxtil encara es projecta seguint els principis de l’arquitectura moderna. Arreu de l’estat només es troben exemples similars en algunes construccions del País Basc, com l’Edifici Tigre, (1942, Bilbao) de Pedro Ispizua o Manufacturas Olarán (1939, Beasain) de Florencio Morocoa.
Història d’Artèxtil
Sabadell fou una potència tèxtil des de mitjans del segle xix. La ciutat era coneguda com «la Manchester catalana». L’any 1936 Sabadell tenia 48.754 habitants, 10.982 dels quals eren treballadors i treballadores tèxtils.
Josep Garcia-Planas i Cladellas (Sabadell, 8 d’agost de 1897-20 de març de 1969|Foto: Fons Ricard Simó i Bach (AHS)
L’arquitectura de l’època sembla voler trencar amb qualsevol relació d’estil amb la Segona República, però l’Artèxtil encara es projecta seguint els principis de l’arquitectura moderna. Arreu de l’estat només es troben exemples similars en algunes construccions del País Basc, com l’Edifici Tigre, (1942, Bilbao) de Pedro Ispizua o Manufacturas Olarán (1939, Beasain) de Florencio Morocoa.
El promotor i propietari d’aquesta obra fou en Josep Garcia Planas, que encarregà el projecte a Santiago Casulleras. El projecte original data de 1940, tot i que la sol·licitud de llicència no es fa fins al gener de l’any següent i es concedeix el permís de construcció el 5 d’agost del 1941. El constructor de l’obra fou en Pere Arderiu.
Posteriorment, l’any 1945, un cop acabada la construcció del primer projecte, es demana al mateix arquitecte una ampliació de la fàbrica i l’any 1949 una segona ampliació, que consisteix, entre altres, en la construcció de naus destinades a magatzem. Era popularment coneguda com a a Cal Garcia o Cal Garcia-Planas i es dedicava a la producció del drap de llana i cobria tot el procés d’elaboració.
Fou una de les poques indústries sabadellenques que sobrevisqueren a la crisi produïda entre el 1973 i 1975. Antigament la casa dels propietaris, situada a l’altre cantó de la Gran Via (casa Arimon), comunicava amb la fàbrica mitjançant un passadís subterrani.
La deslocalització cap a l’Àsia va fer tancar finalment la fàbrica el 2007. El 24 de gener de 2008 fou declarada bé cultural d’interès local. Els hereus de la companyia van vendre l’edifici al Banc Sabadell per poder fer front als deutes acumulats. Posteriorment, el govern municipal del PSC, encapçalat per Manuel Bustos, va procedir a modificar el Pla General d’Ordenació Urbanística per permetre la construcció residencial, però diversos grups d’esquerres locals van oposar-s’hi, argumentant que el terreny industrial encara tenia potencial a la ciutat.
Proposta de reurbanització de l’espai
Més endavant, el 2016, el Ple municipal va aprovar l’enderrocament parcial de la fàbrica, que va rebre el desembre de 2016 el vistiplau del Departament de Territori de la Generalitat. Es vol aprofitar part del terreny per fer algun equipament municipal, però no hi ha res concretat. Es preveu que sigui enderrocada per construir-hi edificis d’onze plantes per a ús residencial. El projecte preveu transformar l’illa industrial en un pol d’equipaments públics, habitatge i noves zones verdes.
Proposta de reurbanització Illa Artèxtil de Sabadell|IDP
L’àmbit es divideix en dues àrees; una, on se situa l’antiga indústria, té façana a la Gran Via i als carrers de Romeu, Alfons Sala, Quevedo i Covadonga. El Pla preveu recuperar l’edificació protegida i qualificar-la com a equipament.
Al nord d’aquesta primera zona es concentraran les noves edificacions residencials, amb un sostre màxim de 12.388 m² i un topall de 165 pisos. Els blocs que es construeixin als carrers de Romeu i Covadonga tindran planta baixa i dos pisos. En canvi, els de la Gran Via tindran planta baixa i entre 6 i 11 pisos, seguint el model implantat al llarg dels anys en aquest carrer. Igualment, es preveu que es creï un nou espai lliure de 1.859 m² entre la Gran Via i el carrer de Covadonga, que donarà continuïtat als recorreguts de vianants previstos.
La segona àrea d’aquest àmbit de planificació se situa al barri de Sant Oleguer, entre l’avinguda d’Egara, el passeig de Béjar i els carrers de Bradford i Buenos Aires. Acull unes pistes esportives i una piscina en desús, que originàriament estaven al servei de l’Artèxtil i que el Pla considera equipaments esportius comunitaris públics.
Durant la tardor de 2018 es van iniciar les obres de demolició de la zona no catalogada. El setembre del mateix any l’Ajuntament va anunciar que adquiriria la zona d’oficines, obtenint així la titularitat de tot l’espai catalogat.
Font: Ajuntament de Sabadell, Nació Sabadell, IDP (neix a la ciutat de Sabadell com a iniciativa de 4 companys recent titulats de l’Escola d’Enginyers de Terrassa de 23 anys)
Arran de les amenaces i pintades insultants dirigides al rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Javier Lafuente, ahir, dimecres, 8 de desembre, i reivindicades per un grup anomenat Acció per la Independència, l’Equip de Govern vol expressar la ferma repulsa per l’atac al rector, que ha passat del seu àmbit professional al familiar.
L’acte causant d’aquestes amenaces, que va tenir lloc el 25 de novembre passat al campus, estava organitzat per un col·lectiu inclòs al Registre d’Entitats de la Universitat, atès que complia els requisits necessaris per formar-ne part.
L’Equip de Govern vol reiterar que el rector de la universitat no té competències en ordre públic. En conseqüència, tampoc ha d’autoritzar l’entrada al campus de les forces de seguretat, que són les que dissenyen els operatius i defineixen les intervencions segons els seus propis criteris professionals.
Per acabar, volem reafirmar-nos en la denúncia que el campus de la UAB és objecte d’una confrontació d’interessos polítics aliens a les activitats i funcions pròpies de la Universitat. Com a universitat pública tenim el compromís, recollit als nostres estatuts i en la nostra tradició històrica, de vetllar pels valors democràtics, els drets fonamentals i les llibertats en la construcció del nostre país.
Moment de l’encesa de l’estel de la Sagrada Família El cel de Barcelona té una estrella nova. Així s’ha encès l’estel que corona la torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí
“El govern de l’EMD de Bellaterra es nega a donar la xifra final de la reparació, afirmant que el preu està inclòs dins les feines generals de manteniment de les zones verdes del poble“.
Perill al barranc de la Bonaigua, sense les baranes de fusta pressupostades per Roca Valles|FOTO: BELLATERRA.CAT
El govern de RamonAndreu (GXB) va executat el juliol de 2018 el pressupost presentat per Roca Vallès (administrador Carles Rocamora), per restaurar el Camí dels Enamorats de Bellaterra, que va des de sota les escales de la Plaça del Pi, fins el Camí de la Font de la Bonaigua, paralel·lament als FGC
Detall de baranes de fusta de la Via Verda que l’EMD no ha instal·lat al Camí dels Enamorats| ARXIU BELLATERRA.CAT
El Camí dels Enamorats no es va acabar d’arranjar del tot, ja que manca la barana de fusta pressupostada per evitar caigudes al barranc de la Bonaigua, amb vistes a l’Hostal de Sant Pancraç.
Camí dels Enamorats de Bellaterra reparat parcialment per l’EMD|ARXIU BELLATERRA.CAT
Segons l’Ajuntament de Cerdanyola, les competències aprovades pel Ple de l’any 2005, l’EMD de Bellaterra és responsable de la conservació i administració del seu propi patrimoni, inclòs el manteniment de zones verdes, forestal, la reparació i conservació de les calçades dels carrers públics i totes les voreres del poble.
Seguint la nostra ruta nadalenca, a només 15 km de Bellaterra, hem passejat i visitat l’estimada Terrassa, pròspera vila del Vallès Occidental, d’uns 221.000 habitants, per la qual cosa és la tercera ciutat de Catalunya en població.
Ajuntament de Terrassa, Nadal al Raval de Montserrat|FOTO: BELLATERRA.CAT
Terrassa és puntera en l’economia del coneixement, no tan sols per la seva localització i les xarxes de comunicació (reals i virtuals) de les que disposa, sinó especialment pel valor afegit i diferencial que suposa tenir un conjunt plural i divers de centres universitaris.
Seu de la UPC-ESEIAAT de Terrassa|CEDIDA
L’oferta universitària de Terrassa també ofereix especialitats sanitàries. La Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa o l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia.
Seu de la UPC (Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual), el centre més gran de la UPC i un referent en enginyeria industrial, aeroespacial i de sistemes audiovisuals. Molts bellaterrencs van estudiar aquí, entre ell en David Alexandre Pérez, que des de l’any 2010 és Doctor Enginyer Manager a Airbus Alemanya.
Seu de l’ESCAC de Terrassa| CEDIDA
Seu de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya), aquesta escola universitària ha estat seleccionada com una de les millors escoles de cinema i audiovisuals del món per revistes internacionals com The Hollywood Reporter o Premier i ha aconseguit més de 500 premis internacionals amb pel·lícules realitzades pels seus estudiants i graduats. Alguns dels seus alumnes van ser Juan Antonio Bayona, Javier Ruiz Caldera, Kike Maíllo, Mar Coll, Roser Aguilar, Oriol Tarragó o el bellaterrenc Guy Pérez.
Mercat de la Independència de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT
Les primeres notícies de l’actual Terrassa provenen de l’època dels romans, que fundaren la ciutat d’Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d’un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s’han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent també s’hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d’on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere -la Seu d’Ègara-, i el castell cartoixa de Vallparadís. A final del 2005, es va anunciar el descobriment d’un important jaciment al Parc de Vallparadís.
Pessebre a la Plaça Vella de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT
S’ubica també el Campus Universitari de Salut, amb l’Hospital Universitari. En aquest espai, es fomenta la gestió del coneixement i s’aposta per una formació de qualitat per als futurs professionals de la salut. A més, es realitzen projectes d’investigació biomèdica i social.
Hospital de Terrassa|CST
Durant l’edat mitjana, la vila de Terrassa, emmurallada, va créixer al voltant de la plaça Major (actualment plaça Vella) i del castell palau, i fou conquerida pel Lluís I el Pietós i incorporada al regne franc el 801 durant la campanya que dugué a la conquesta de Barxiluna, arran de la qual el castell fou destruït pels musulmans en la ràtzia de Mussa ibn Mussa el 856. Tot i així, la major part del terreny fora muralla era propietat dels Terrassa, que posseïen el castell de Vallparadís. L’any 1384 gràcies a un privilegi reial atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós s’establí el Consell de la Universitat de la Vila i el terme de Terrassa, màxim òrgan de govern de la ciutat que serà abolit amb els Decrets de Nova Planta de 1716.
Escultura de Joan Serres Homenatge de Terrassa a Josep M. Cernuda Martínez, fundador de Congeladors La Sirena|FOTO: BELLATERRA.CAT
Amb el temps, el terme forà de la vila va acabar formant el municipi de Sant Pere de Terrassa (1800), amb el cap al petit nucli crescut entorn de l’antiga Ègara. El 1877, Alfons XII va concedir a la vila el títol de ciutat; pocs anys més tard (1891), el castell palau, que estava abandonat i molt malmès, fou enderrocat i només se’n va conservar la torre mestra, coneguda com la torre del Palau.
Vitrina nadalenca de Casa Gispert de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT
Durant el segle xix Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al sector tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d’aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), el Mercat de la Independència (1908), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l’edifici de l’Ajuntament (1902), l’Escola Industrial (1904), el Teatre Principal (1911), el Gran Casino (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.
Tardor a la Rambla de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT
L’1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s’annexionà part del terme del poble de Sant Pere, que tenia 4.400 habitants l’any 1900. Sabadell se n’annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n’Oriac…) i Rubí una altra (Castellnou).
Placa al punt de Terrassa on l’any 1976 va celebrar-se la primera manifestació autoritzada de tot l’Estat, després del dictador Franco|FOTO: BELLATERRA.CAT
L’any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa (La parròquia de la Santa Creu de Bellaterra/1930) pertany al bisbat de Terrassa) com a segregació del bisbat de Barcelona, juntament amb el bisbat de Sant Feliu, i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d’un bisbat. A mitjan segle v, l’any 450, ja hi havia el bisbat d’Ègara, on se celebrà l’any 614 el Concili d’Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l’antic bisbat d’Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.
Avui dimarts, 7 desembre, acabem de consultar a la web oficial de l’EMD: http://www.emdbellaterra.cat, i hem vist que després de la renúncia política del 3 de desembre, la vocal independent Chus Cornellana, segueix aparèixent com vocal del govern de Ramon Andreu (GXB). La retirada del nom de la vocal Mei Barceló va ser fet al mateix moment, just abans del ple de la Junta de Veïns de l’EMD.
Les vocals Mei Barceló i Chus Cornellana han sortit del govern de l’actual govern de Ramon Andreu per diferents motius|FOTO: BELLATERRA.CATVist ara mateix, 7 desembre 2021| WWW.EMDBELLATERRA.CATLa renúncia oficial de la vocal independent Chus Cornellana va ser efectiva el 3 de desembre 2021|CHUS CORNELLANA
Des del 23 d’abril de 2006 fins el 2009 cap institució ni persona es va interessar en registrar el domini BELLATERRA.CAT, any quan vam iniciar les publicacions locals i globals “Sense ànim de lucre”, per donar a conèixer encara més el poble de Bellaterra (Vallès Occidental).
Fundació.Cat rep la Creu de Sant Jordi en mà de Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, el qual valora i destaca la promoció i cura de la identitat catalana|CEDIDA
L’any 2010, donat que l’EMD de Bellaterra no tenia pàgina web, Bellaterra.Cat va registrar el domini EMDBELLATERRA.CAT i el vam cedir al govern de Ramon Andreu perquè obrís l’actual web http://www.emdbellaterra.cat
Bellaterra.Cat està registrada oficialment a l’EMD de Bellaterra com entitat sense ànim de lucre
El mateix any 2010, en Ramon Andreu porta a judici el domini BELLATERRA.CAT per intentar apropiar-se’l. Uns mesos després, el tribunal europeu de dominis amb seu a Ginebra (Suïssa), sentència i ens dona la raó, dient que som els propietaris legals, i perquè mai hem fet negoci ni hem cobrat per cap publicació o promoció del comerç de Bellaterra.
BELLATERRA.CAT està tant homologada que fins i tot l’any 2019 va organitzar el Debat Oficial de Bellaterra amb els candidats a la Presidència a l’EMD, al Centre Cívic de Bellaterra.
HISTORIA DEL DOMINI.CAT
Actualment, el domini .cat supera la barrera dels 110.000, aconseguint la xifra de 110.802 dominis.
FOTO: FUNDACIÓ.CAT
La història de la Fundació .cat va lligada a la història del domini .cat. Neix de la passió, fermesa i valentia de la comunitat internauta catalanoparlant.
.cat és el primer domini representatiu d’una comunitat cultural a Internet.
1990 L’inici d’un moviment La comunitat internauta catalanoparlant, una de les més actives del món, comença a preguntar-se “per què no tenir un domini propi que ens representi a la xarxa?”.
2003 ICANN obre un procés de creació de dominis a comunitats ICANN, la institució que regula els dominis d’Internet, obre la possibilitat d’assignar dominis a comunitats. Ens preguntem: I per què no un domini .cat pot identificar la comunitat catalana a Internet?
16 de març de 2004 Presentació de la candidatura del .cat a ICANN L’Associació puntCAT, constituïda amb aquesta finalitat, troba l’oportunitat de presentar la candidatura del domini .cat. La candidatura del domini .cat rep el suport explícit de 98 entitats i associacions, 2.615 empreses i 65.468 persones de tots els territoris de parla catalana, un nombre mai assolit per cap altra candidatura, fet que ajuda significativament a la seva obtenció.
28 de desembre de 2004 L’Associació puntCAT es dissol i dóna pas a la Fundació puntCAT Un cop demanat el domini, l’Associació puntCAT es dissol i dóna pas a la Fundació puntCAT, constituïda davant el Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de gestionar el registre del nom de domini .cat i, en general, promoure la Societat de la Informació catalanoparlant.
16 setembre 2005 Neix el domini .cat L’abril de 2005, en una de les seves reunions quadrimestrals, ICANN anunciava oficialment que entrava en negociacions amb l’Associació puntCAT per arribar a un acord contractual que donés pas a la creació efectiva d’un domini .cat. En el procés d’aprovació hi van haver opinions discordants per a la creació del domini, com la d’un ambaixador espanyol el qual es va dirigir a ICANN per protestar. Malgrat tot, .cat nasqué al cap de 5 mesos.
21 de desembre de 2005 El primer domini .cat El primer domini .cat que va existir va ser tan.cat, una petita broma dels enginyers de la Fundació puntCAT.
23 d’abril de 2006 S’obre el procés de registre a tota la comunitat catalano-parlant Finalment s’obre el registre de dominis .cat a tothom, donant per finalitzada l’època inicial de posada en marxa del .cat.
2010 Premi d’Honor Lluís Carulla Premi atorgat per la Fundació Carulla que es concedeix a persones o entitats que hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana.
18 de juliol de 2018 Creu de Sant Jordi Aquest és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya, el qual valora i destaca la promoció i cura de la identitat catalana.
23 d’octubre de 2018 Reconeixement especial en els premis Pompeu Fabra Guardó que posa de manifest la tasca que desenvolupa .cat des del seu naixement en la promoció i normalització del català a Internet.
28 de maig de 2019 Menció Honorífica de la Festibity La festa de les tecnologies de la informació premia .cat per impulsar activament la promoció de les TIC gràcies a iniciatives d’impuls al negoci i a la divulgació d’internet, per fer de la tecnologia una eina de creixement, pluralisme i participació i per ser un vehicle per acompanyar la llengua i la cultura.
Web Oficial. www fundació.cat Telèfon de contacte: 936 750 354 Correu electrònic: suport@domini.cat Adreça: Plaça Nova, 5, 7a planta (08002 Barcelona)
Seguint la nostra ruta nadalenca propera a Bellaterra hem passejat i visitat l’estimat Sant Quirze del Vallès, una pròspera vila d’uns 20.000 habitants, amb un espai públic net i molt cuidat, on el veïnat gaudeix d’un comerç de proximitat i tota mena de serveis.
Reproducció del famós drac del Parc Güell de Gaudí de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT
Sant Quirze del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental. Limita amb els municipis de Sabadell, Rubí, Terrassa, Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès.
Detall de l’entrada del Parc de les Morisques de Sant Quirze| BELLATERRA.CAT
Parc Les Morisques de Sant Quirze
Situat davant la masia de can Duran, on hi havia la font de les Morisques. El parc va ser inaugurat l’any 2003. El lloc es coneixia com la Taula Rodona per la taula d’obra que els masovers de la masia havien construït al costat de la font i que, a causa de les disputes que suscitava el seu ús els dies de festa, va ser eliminada l’any 1934. El parc té diferents zones arbrades i un estany al mig, que recull les aigües d’un brollador d’aigua natural. Dins el parc hi ha l’escultura Dona del Neolític, de Jaume Cases, i una reproducció del famós drac del Parc Güell, de Gaudí.
Farmàcia de Sant Quirze del Vallès, oberta els 365 dies, de 07h a 24h|FOTO: BELLATERRA.CAT
Història de Sant Quirze del Vallès
Sant Quirze es va constituir com a municipi el 1848, per segregació de Sant Pere de Terrassa, i prèviament de Terrassa. Comprèn l’antiga parròquia de Sant Quirze, esmentada sense cap apel·latiu el 1013. Al segle XlII apareix com a Sant Quirze de Terrassa, i al segle XV alterna amb el nom de Sant Quirze de Galliners, en referència a la serra de Galliners. El 1857 es va castellanitzar oficialment el nom com a San Quirico de Tarrasa, modificat el 1935 a Sant Quirze de la Serra i reinstaurat el nom castellà després de la guerra. El 1976 va canviar a Sant Quirze del Vallès, amb alguna polèmica, i no oficialitzat fins al 1983.
Edifici de l’antic Sindicat Agrícola de Sant Quirze del Vallès l’any 1917|FOTO: BELLATERRA.CAT
Segons les importants restes arqueològiques trobades dins el terme municipal, Sant Quirze del Vallès té una ocupació poblacional de 6.000 anys d’antiguitat, xifra que ens transporta a l’època del neolític. Probablement, aquestes primeres societats es van assentar en aquest territori per aprofitar-ne els recursos naturals i el relleu suau de la zona que permetien l’agricultura i la ramaderia.
Església parroquial de Sant Quirze del Vallès|FOTO: BELLATERRA.CAT
L’origen de Sant Quirze com a poble es remunta, però, a l’edat mitjana, primerament amb una població disseminada en masos i viles, i posteriorment amb la construcció de les primeres cases al voltant de la Parròquia de Sant Quirze, tot i que aleshores la parròquia i el territori que l’envoltava depenien del terme del castell de Terrassa.
Ajuntament de Sant Quirze del Vallès|FOTO: BELLATERRA.CAT
El municipi té una tradició eminentment agrícola. Els conreus de la vinya i els masos dispersos per tot el terme van dibuixar l’escenari de Sant Quirze fins no fa gaires anys. Al principi del segle xx, molta gent de Sant Quirze compaginava la feina a les fàbriques de les ciutats veïnes amb el conreu de la terra. La proximitat de la ciutat de Sabadell, l’establiment de l’estació del ferrocarril i la progressiva instal·lació d’indústries al voltant del municipi van provocar un canvi en aquest tarannà agrícola, i Sant Quirze progressivament s’anà transformant en un municipi de serveis i, sobretot, residencial. Sant Quirze té moltes entitats i serveis com la biblioteca municipal, el poliesportiu, el Casal d’Avis, Dones per Sant Quirze, el Canya Jove, el Club Excursionista de Sant Quirze del Vallès (CESQV), el Grup d’Investigació Històrica de Sant Quirze del Vallès (GIHSQV), la Societat Coral Il·lustració Artística, la coral infantil l’Estel de Paper. Des de l’any 1992 cada segon cap de setmana després de Setmana Santa se celebra l’Aplec del Mussol.
Centre Cívic La Patronal de Sant Quirze del Vallès|FOTO: BELLATERRA.CAT
Edifici de l’any 1922 on es reunia la gent benestant del poble. També va acollir el Cafè Espanyol. Actualment és un equipament cultural de titularitat municipal on es realitzen tot tipus de representacions musicals, escèniques, i esdeveniments culturals diversos. A la planta baixa, disposa d’una sala d’exposicions i d’un espai polivalent per a espectacles de petit format, amb una capacitat per a 265 persones. La planta de dalt, també anomenada Sala Històrica, té una capacitat per a 206 persones i acull actes relacionats amb les arts escèniques com obres de teatre i concerts de més gran format així com representacions diverses. Està dotada d’un escenari i grades plegables.
Símbols de Sant Quirze del Vallès
L’escut del municipi es defineix pel següent blasó: «Escut en forma de rombe amb angles rectes: d’or, una serra de sabre entre 2 branques de llorer de sinople amb els extrems passats en forma d’aspa. Per timbre una corona mural de poble.»
Atractiu plànol de ceràmica de Sant Quirze del Vallès|FOTO: BELLATERRA.CAT
Va ser aprovat pel ple municipal el 26 d’abril de 1990 i publicat en el DOGC núm. 1311, de 29 de juny de 1990. Es troba inscrit en el Registre dels Ens Locals de Catalunya, secció de símbols locals, subsecció d’escuts, en virtut de la resolució del Director general d’Administració Local del Departament de Governació, de 3 de març de 1992.
Font: Wikipèdia, Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, Pobles de Catalunya,
BELLATERRA.CAT 