Ahir dimarts, -amb la tristor de veure la nostra Bellaterra tant fosca-, vam decidir passejar, com fem sovint, per l’estimada ciutat de Sant Cugat. Només arribar a la Plaça d’Octavià, la vam trobat engalanada amb un munt de llums amb els colors de Nadal, on no hi faltava una gran cua amb famílies i canalla per gaudir de la companyia de hip hop, dansa i cultura urbana Brodas Bros, que han ofert l’espectacle “Exèrcit de la llum”. Abans de tornar a Bellaterra, hem aprofitat per savorejar la tradicional xocolatada, però sense oblidar de visitar la petita però lluminosa Fira de Santa Llúcia, amb parades plenes de figuretes pel pessebre, com els tradicionals caganers i Caga Tió.
Fira de Santa Llúcia a Sant Cugat| FOTO: BELLATERRA.CATParada de la Fira Santa Llúcia plena de Caga Tió|FOTO: BELLATERRA CAT
Després que la pandèmia condicionés l’any passat totes les activitats al voltant del Nadal i Reis, enguany hem vist que s’han recuperat la gran majoria d’elles, en el seu format original, amb l’objectiu de reviure la intensitat d’aquestes festes familiars tant plenes de joies nadalenques.
Nadal a la Plaça de l’Alcalde Magí Bartralot|FOTO: BELLATERRA.CAT
Segons l’oficina de turisme de Ajuntament de Sant Cugat, enguany la ciutat compta amb un total de 347.066 punts de llum, distribuïts per tot els barris.
L’acte públic d’encesa de les llums de Nadal ja es va fer el passat 26 de novembre, amb la voluntat de donar suport al comerç local -un dels sectors més perjudicat per les mesures de contenció de la Covid19-, donant així el tret de sortida a la campanya comercial de Nadal.
Espectacular regal de llums al Passeig de Francesc Macià|FOTO: BELLATERRA.CAT
Aquestes festes de Nadal hi ha molta més il·luminació, i més sostenible. Tornarem més vegades, perquè ara més que mai, ens calen vitamines i llum pels nostres ulls i cos.
Fira de Santa Llúcia de Sant Cugat|FOTO: BELLATERRA.CAT
“Fent les fotos ens hem trobat amb la responsable d’espai públic de Catalana Occident qui davant de les nostre queixes, per la deixadesa de l’obra plena d’òxid, però no trencada, ens ha promès que molt aviat pintaran de nou aquesta bonica escultura del bellaterrenc Emili Colom i Comerma (Barcelona, 1924 – Bellaterra, 2007)
Cavall de la Llibertat (1970), obra del bellaterrenc Emili Colom i Comerma, a la seu de Catalana Occidente de Sant Cugat|FOTO: BELLATERRA.CAT
Emili Colom i Comerma va néixer a Barcelona l’any 1924. Fill i net d’escultors va estudiar a la Llotja i després va continuar els seus estudis a la Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.
En l’exposició de final de curs li va ser atorgat, junt amb el pintor J.Rebled, el premi especial concedit per l’Escola als deixebles que consideraven més aptes per poder realitzar una exposició individual. Per aquest motiu, la Delegació de Belles Arts els hi va cedir el Palau de la Virreina per exposar-hi les seves obres. Tenia aleshores 19 anys i va aportar un total de 35 obres. Eren escultures en pedra, fusta, terracota i guix.
Al cap de poc temps va rebre el seu primer encàrrec important i com era habitual en la clàssica bohèmia, va convidar als seus condeixebles a un sopar. Va ser en aquest sopar on es va fundar el grup “Betepocs”, el qual més tard donaria molt a parlar amb les seves exposicions itinerants i les seves reunions al inefable cafè de les Rambles sota la batuta de Josep Mª Garrut.
Com que la necessitat obliga, va haver de deixar la Escola de Belles Arts i va entrar a treballar en una foneria artística on va aprendre l’ofici. Més tard va treballar en un taller com a picapedrer i després en un altre on feien altars i retaules. També va fer d’ajudant de l’escultor J.Ros i Bofarull. D’aquell gran i humil escultor va aprendre molt d’ofici i molt d’humanisme. Va tenir també com a mestres a V.Navarro, E.Monjo, F.Marés i Bohigas.
Per a ell, els grans mestres de l’escultura eren en Gargallo, en Bourdelle o en Rodin, font d’inspiració per a futures generacions. Més tard, va contactar amb arquitectes de l’època i va treballar amb Duran Reynals, Ros de Ramis, Mora, C. Marqués i H. Laugier, qui va venir de Niza a escollir una escultura seva.
Al principi els seus encàrrecs solien ser bàsicament de caire religiós i més endavant ja va treballar més amb retrats i escultures de tema lliure.
Podem trobar obres seves a l’església de Santa Maria del Mar, a la Catedral de Barcelona, al Monestir de Poblet, a l’església de Sta. Maria de Mataró, a l’església arxiprestal de Vilanova i la Geltrú, al castell de Cardona, al monestir de Montserrat, al Convent dels Caputxins de Sarrià, a l’església de Sant Ot , o a Font Romeu on es troba el Crist Rei de 7m d’alçada i 35 tones de pes en marbra de Carrara i realitzat en talla directa. També està feta en pedra i en talla directa, l’Assumpció de Sta. Maria de Cornellà, de 5 tones de pes i de formes estilitzades, tot seguint la línia arquitectònica de l’església.
En la dècada dels seixanta, va ser convidat per l’ambaixada de Espanya a Viena, on va presentar algunes de les seves obres, dibuixos i escultures, totes d’un caire totalment mediterrani. Va tenir molt bona acceptació i això li va permetre voltar per Paris, Niza i Viena on va fer algunes exposicions amb èxit, encara que no li agradava massa exposar.
A col·leccions particulars i a entitats importants europees hi ha força obra seva. Al museu de Gratz (Austria) tenen la seva escultura en bronze titulada Occitània, de formes rotundes i caire totalment mediterrani. Es ben diferent per exemple, el seu Clam de Pau de l’ajuntament de Ginebra, escultura patètica i totalment impressionista.
Detall de l’òxid a l’escultura Cavall de Llibertat (1970) de l’escultor bellaterrenc Emili Colom i Comerma |FOTO: BELLATERRA.CAT
De temperament inquiet, es va dedicar també a treballar el ferro, realitzant algunes obres de notables dimensions com ara el Monument al Pescador, d’Arenys de Mar, o el Cavall de la Llibertat, que presideix l’edifici de la companyia d’assegurances “La Catalana” de Sant Cugat del Vallès. També podem citar L’Estalvi, escultura que presideix l’escala noble de la seu central de la Caixa de Catalunya a Barcelona. Biafra, Sant Jordi, o els Esquirols de Bellaterra, son altres mostres de les obres realitzades en ferro per Colom en aquells temps. Una escultura que no podem oblidar, realitzada també en aquest material, es Amusit, príncep d’Ausa. Possiblement, una de les seves obres més significatives.
De sempre, també va treballar el bronze. De entre les seves obres en aquest material i de dimensió més gran que la natural, trobem el Timbaler del Bruc situada a la plaça del Ajuntament de la Vila de Santpedor.
Al mateix temps, va treballar com a expert artístic al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Als anys vuitanta, sota la direcció del arquitecte Antoni Gonzalez, aquest servei es va reestructurar anomenant-se Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Van ser uns temps de gran dinamisme i en Colom, fins a la seva jubilació i dins del departament que dirigia Antoni Gonzalez, va restaurar, reproduir i crear diverses obres religioses que formaven part de les restauracions d’edificis que es duien a terme.
En aquella època es va reproduir la predel•la de Rubió, important peça del segle XIV que formava part del cèlebre retaule de Rubió. Igualment es va reproduir la imatge de la Verge de Rus del segle XI, la de Sta. Maria de Foix del segle XIV, la de Santa Càndia d’Orpí del segle XV i la Verge de la Victòria del segle XVII entre moltes d’altres. La llista es molt llarga, però tota la seva tasca està registrada en el Fons Documental del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.
Més tard, va continuar treballant en el seu estudi de Bellaterra, apartat totalment de totes les tendències actuals. “Mirant de crear escultura i no treballant per ara, sinó que treballant pel demà”. Com ell deia: “L’art es notari de la historia. Es personal i intransferible i un horitzó sense fi”.
Naturalment ha deixat escola. Dos deixebles preferits i amb un bon present son l’escultor David Marzo de París i Caroline Romer de Londres.
NOTA: L’EMD de Bellaterra està gestionant amb els hereus d’Emili Colom i Comerma, per restaurar el símbol Esquirol de Bellaterra
Escultura Esquirol (1979) símbol i mascota oficial de Bellaterra, obra del bellaterrenc Emili Colom i Comerma|FOTO: BELLATERRA.CAT
El bellaterrenc Jordi Savalldirigeix la 8a i la 9a simfonies al Liceu en un projecte que busca el sentit primigeni de les obres
Jordi Savall dirigirà la formació Le Concert des Nations al Liceu el 15 de desembre, en un concert en què interpretaran les simfonies 8a i 9a de Beethoven TONI PEÑARROYA.
Jordi Savall tornarà al Liceu el 15 de desembre per dirigir les simfonies 8 i 9 de Beethoven al capdavant de la formació Le Concert des Nations, en una actuació en què participaran també el nou cor La Capella Nacional de Catalunya, Sara Gouzy, Laila Salome Fischer, Mingjie Lei i Manuel Walser. El concert s’emmarca en la integral de simfonies de Beethoven dirigides per Jordi Savall, en una interpretació feta amb criteris i instruments històrics per retrobar el caràcter i sentit primigeni d’aquestes obres.
El cicle de Beethoven dirigit per Jordi Savall ja ha visitat amb èxit les sales de concert més importants d’Europa. Amb la interpretació de la 8a i la 9a al Liceu conclou el cicle complet de les simfonies a Barcelona, ja que les altres set s’han interpretat a L’Auditori de Barcelona entre el 2019 i el 2021.
Jordi Savallvaconfessar ahir sentir-se “una mica oblidat” pels polítics espanyols i va dir que ha pogut fer la integral de simfonies de Beethoven gràcies al “govern de França i a la Generalitat”.
El músic va revelar que només han rebut 40.000 euros d’ajut del Ministeri, i que amb les anul·lacions per la covid acumulen 300.000 euros de deute. La Generalitat ha aportat uns 450.000 euros. En aquestes circumstàncies, es veuen obligats a competir amb formacions i projectes similars que reben un milió d’euros de països com ara Bèlgica, Alemanya i França. Jordi Savall va dir que s’hauran de repensar el futur: “Tot depèn de si el país vol acollir el projecte, i quan dic país no penso només en Catalunya, penso en Espanya, perquè crec que, mentre Catalunya no sigui independent, Espanya té la responsabilitat per tot el que fem.”
Savall va reivindicar Beethoven com un compositor que volia “fer música per al poble, no per a les elits”. Per això, va compondre les seves simfonies trencant els models establerts fins llavors i amb partitures “difícils”. “Cada simfonia és la creació d’un món nou, que ens parla de les emocions, la bellesa, la natura, les passions, la joia i la tristesa i ens toca profundament”, va comentar el director. És per aquest motiu, va explicar ahir en la roda de premsa al Liceu, que “val la pena de fer una nova aproximació a aquestes músiques”.
Font: El Punt Avui, Vídeo entrevista de La Vanguardia a Jordi Savall
BELLATERRA.CAT 