Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 14/12/2021

Jaume Plensa (Barcelona, 1955), el més internacional dels artistes plàstics catalans contemporanis, ha estat distingit amb el premi Català de l’Any 2021 en una gala que ha suposat, després d’un llarg parèntesi de tres anys, la feliç recuperació de  els guardons amb què EL PERIÓDICO ha homenatjat les personalitats més destacades del món cultural, polític, científic i social de les últimes dues dècades.

Carmela (2015), a tocar el Palau de la Música Catalana, obra de l’escultor Jaume Plensa (Barcelona, 1955) FOTO: BELLATERRA.CAT


Jaume Plensa i Suñé (Barcelona, 1955) és un escultor català. També ha col·laborat en projectes de teatre i òpera amb el disseny del vestuari i l’escenografia. L’any 1997 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2012 rebé la Creu de Sant Jordi. Actualment viu entre Barcelona i París, tot i que té el taller a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat). És conegut majoritàriament per les seves grans escultures formades per lletres i números, encara que també treballa altres materials, com el ferro fos, el polièster, la fibra de vidre, l’alabastre o la fusta. En reconeixement a la seva trajectòria, l’any 2013 fou guardonat amb el Premio Velázquez de Artes Plásticas.

En una primera etapa, la seva obra reflecteix l’interès per qüestions relacionades amb el volum, l’espai i la tensió. Entre 1983 i 1984 començà a modelar el ferro amb la tècnica de la fosa i desenvolupà un concepte escultòric de formes zoomòrfiques. El 1986 va començar a treballar amb ferro colat i després va utilitzar cristall, resina, llums i sons.

Des de 1996 també s’ha dedicat a crear elements i decorats per a muntatges d’òpera i teatre, principalment en col·laboració amb la companyia La Fura dels Baus. Entre 1999 i 2003, Jaume Plensa es va transformar en un dels pilars de l’escenografia mundial, en reinterpretar, al costat de La Fura dels Baus, quatre òperes clàssiques: Atlàntida, de Manuel de Falla; El martiri de Sant Sebastià, de Debussy; La Damnation de Faust, de Berlioz, i La flauta màgica, de Mozart.

El 2008 va realitzar l’escultura anomenada Alma del Ebro a Saragossa (Aragó), amb motiu de l’Exposició Internacional de l’Aigua. Aquesta escultura té 11 metres d’alçada i està situada davant del Palau de Congressos, a la vora del riu Ebre. Les lletres representen cèl·lules del cos humà, que està compost en més d’un 60 per cent per aigua. Les seves lletres blanques i l’estructura buida conviden l’espectador a mirar dins i reflexionar sobre la relació entre els éssers humans i l’aigua.

Una de les seves obres més destacades, Crown Fountain, està situada al Millennium Park de la ciutat de Chicago (Estats Units d’Amèrica).

A Suècia té obres a Umeå (Heart of Trees, 2007, al parc Öbackaparken; Nosotros, 2008), Åre (Dialogue o Irma i Núria, 2009, Copperhill Mountain Lodge), Borås (House of Knowledge, 2014, davant de l’escola tèxtil de la Universitat de Borås), Göteborg (Dröm, 2012, a la plaça de la Reina o Drottningtorget), Tjörn (Grand latent blanc, 2016, Klövedal) i Estocolm (Cloe från Barcelona, 2017 a Stureplan).

L’any 2012 va fer el cartell de les Festes de la Mercè de Barcelona. El 2014 es va inaugurar l’obra 7 poetes a la plaça Lídia Armengol d’Andorra la Vella. L’any 2015 inaugurà una escultura monumental amb el nom de Carmela davant del Palau de la Música, al carrer Sant Pere Més Alt.

L’any 2020, Plensa va donar una escultura a l’Hospital Clínic de Barcelona com a reconeixement al personal sanitari per la seva tasca durant la pandèmia de covid-19. L’obra, de més de dos metres d’alçada, és un rostre esculpit en basalt i es va instal·lar en el vestíbul principal de l’Hospital.

Water’s Soul (L’ànima de l’aigua), de l’escultor català Jaume Plensa, de 24 metres d’alçada i un pes de 30 tones, a Newport (Nova Jersey), mirant Manhattan|EL PAÍS

El 20 d’octubre de 2021 es va inaugurar a Newport (barri de Jersey City, a Nova Jersey) la seva escultura més gran: Water’s Soul (L’ànima de l’aigua), de 24 metres d’alçada i un pes de 30 tones. Representa el cap d’una dona jove que, amb un dit als llavis, mira a els gratacels de Manhattan des de l’altra riba del riu Hudson, en el parc on ha estat col·locada. Plensa ha declarat que va pensar que era oportú fer l’escultura amb el gest de demanar silenci «perquè estem en un moment tan sorollós que no podem sentir aquesta veu profunda de l’aigua, que sempre ens està parlant».

Font, El Periódico, Wikipèdia

Read Full Post »

La producció supera els nivells prepandèmia i es dispara el volum d’ampolles destinat a exportacions

L’any 1923, els arquitectes Joan Torras i Josep Ros van construir les caves Freixenet, ubicades a Sant Sadurní d’Anoia, segons l’estil modernista de l’època|CEDIDA


Les vendes de cava durant els primers nou mesos de 2021 han crescut un 16,42% en comparació amb el mateix període que l’any passat, fet que empeny el sector a pronosticar una bona campanya de Nadal. “Res ens fa preveure que pugui caure el consum”, ha afirmat el president del Consell Regulador de la DO Cava, Javier Pagès.

L’ens confia quedar al marge de la sisena onada de la covid “perquè la gent ha interioritzat les mesures sanitàries i farà igualment les celebracions”. Segons les dades presentades aquest dimarts, als cellers s’han produït enguany 7 milions d’ampolles més que abans de la pandèmia, de manera que s’ha arribat als 170 milions. El 76% s’ha destinat a l’estranger, disparant prop de 10 punts el percentatge de les exportacions.
De gener a setembre, les vendes d’escumosos emparats per la DO Cava ha assolit els 157,78 milions d’ampolles, mentre que els primers nou mesos de l’any passat van ser 135,5 milions. En el cas de les ampolles produïdes –no totes estan venudes–, els cellers n’han fet fins ara 170 milions, mentre que l’any passat van ser 146 i abans de la pandèmia havien estat 163,8. “El cava està demostrant fortalesa i un ampli camí per recórrer malgrat l’època difícil que està travessant tota l’economia”, ha apuntat Javier Pagès.
Del total d’ampolles distribuïdes els tres primers trimestres d’enguany, el mercat que més ha crescut ha estat l’espanyol, amb un increment del 21,15% respecte a l’any anterior.

FOTO: CATALUNYA EXPERIENCE

Un dels motius principals ha estat l’aixecament de les restriccions anticovid a l’hostaleria, que va ser un sector molt tocat durant el 2020. En el cas de les exportacions, han crescut un 15%.
Pagès ha destacat aquest dimarts el tros de pastís que han guanyat les vendes a l’estranger, que han passat de representar aproximadament el 66% del mercat a concentrar-ne el 76%. El fre en el consum a hotels i restaurants de l’estat espanyol d’ençà de l’esclat de la covid també explica aquest canvi de proporció del mercat exterior.

Pel que fa als diferents productes, la DO ha ressaltat l’increment de vendes que han registrat els caves amb més mesos d’envelliment, distingits com a Reserva i Gran Reserva. Els primers han crescut un 27%, mentre que els segons ho ha fet gairebé un 41%. Pagès ha precisat, però, que els Caves Gran Reserva representen ara per ara aproximadament només el 2% del total de vendes.
De cara a Nadal, Pagès ha recordat que la campanya suposa el 30% de vendes anuals de tota la DO Cava, en una proporció que pot créixer fins a més del 40% en el cas d’algunes empreses especialitzades en productes de gamma alta.

El president del Consell Regulador ha remarcat que els cellers treballen amb “bones projeccions” la recta final de l’any, de manera que, com a mínim, s’espera consolidar l’increment de vendes aconseguit fins al setembre. Pagès ha evitat pronosticar si es pot arribar a aconseguir un increment encara més elevat i ha assenyalat que “seria tot un èxit tancar el 2021 amb un augment de vendes de doble dígit”.

Font: El Punt Avui, Freixenet,

Read Full Post »

“Si el govern de l’EMD no té sensibilitat ni gust, millor no perdi el temps, i deixi fer la decoració de Nadal a la Unió del Veïnat, i altres entitats cíviques que sí desitgen dedicar-se pel nostre poble de Bellaterra” FACTA NON VERBA X BELLATERRA 🐿️

Decoració nadalenca privada de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Rosassa o rosetó del Monestir de Sant Cugat del Vallès és present a la decoració nadalenca de la vila

https://youtube.com/shorts/YuCIJTAkdAY?feature=share

Per la seva magnitud, el volum de la portalada i les grans dimensions del rosetó, la façana de l’església monàstica de Sant Cugat és una de les més atractives del gòtic català.

La gran finestra circular col·locada sobre la portada és, amb tota seguretat, un dels tresors més valuosos del Monestir. L’espai radial de la rosassa és el lloc privilegiat per inserir-hi imatges de la història sagrada que, contemplades des de l’interior de l’església, brillen gràcies als vidres de colors que donen forma a la llum.

Rosetó del Monestir de Sant Cugat del Vallès| Turisme de Sant Cugat

Aquesta és una de les grans contribucions del gòtic a la història de l’arquitectura occidental.

Aquest rosetó té el privilegi de ser un dels tres més grans conservats a Catalunya, juntament amb el de Santa Maria del Pi, a Barcelona, i el de la façana principal de la catedral de Tarragona. Tots tres són pràcticament idèntics i s’inspiren en el rosetó del transsepte sud de Notre-Dame de París. S’acaba el 1337 i el 1428 és afectat per un terratrèmol que en mou algunes peces.

Si bé els vidres del gran rosetó de l’església del Monestir no són els originals d’època medieval, la restauració i la reposició efectuada el 1979 hi confereix un aspecte semblant als primers vidres, instal·lats pels mestres Bernat Hospital i Alfonso Gonsalbo.

Font: Turisme de Sant Cugat del Vallès

Read Full Post »

La convocatòria està dirigida al sector residencial i compta amb recursos dels fons europeus Next Generation

Uns operaris fent una instal·lació de plaques solars per a consum residencial a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha obert aquest dimarts una línia d’ajuts de 115 milions d’euros per incentivar l’autoconsum i l’emmagatzematge d’energia i les energies renovables tèrmiques en el sector residencial.
La convocatòria, dotada amb recursos dels fons europeus Next Generation, pretén accelerar la transició energètica a Catalunya.

El termini de sol·licitud començarà aquest dimecres i finalitzarà el desembre de 2023 o quan s’exhaureixin els fons disponibles. Se’n podran beneficiar empreses, ciutadania, administracions públiques, entitats del tercer sector i comunitats energètiques, i les instal·lacions podran ser tant connectades a la xarxa com aïllades.

El total dels ajuts ascendeix a 115 milions, que es divideixen en 6 programes per tal de garantir que se’n beneficiïn tots els sectors i de diversificar les actuacions.
La convocatòria destina 22,15 milions d’euros a la pràctica de l’autoconsum en el sector serveis. D’aquests, 18,46 milions tindran com a finalitat subvencionar instal·lacions d’autoconsum a partir d’energia eòlica o fotovoltaica, i 3,69 milions s’orientaran a subvencionar equips d’emmagatzematge que hi estiguin vinculats.

Per al sector industrial i agropecuari, la convocatòria preveu 30,30 milions d’euros, dels quals 25,54 milions serviran per a incentivar la instal·lació d’equips d’autoconsum a partir d’energia eòlica o fotovoltaica, i 4,76 milions a subvencionar sistemes d’emmagatzematge que hi estiguin vinculats.

També s’han consignat 8,82 milions d’euros per a subvencionar equips d’emmagatzemament per a aquelles instal·lacions ja existents en qualsevol d’aquests sectors d’activitat econòmica.
Per a aquests tres programes, l’ajut oscil·larà entre el 15% i el 65% del cost del projecte, en funció de la tecnologia a implantar i del volum de l’empresa sol·licitant. La línia inclou ajuts addicionals per a l’eliminació d’amiant en cobertes i la instal·lació en marquesines, i per als municipis de menys de 5.000 habitants els ajuts s’incrementen en un 5%.

La línia també destina 34,12 milions d’euros a incentivar l’autoconsum en el sector residencial, les administracions públiques i en el tercer sector. D’aquesta partida, 31,74 milions es destinen a instal·lacions d’autoconsum mitjançant energia solar i fotovoltaica, i 2,38 milions a sistemes d’emmagatzematge vinculats a aquestes instal·lacions. En els mateixos àmbits, es destinaran 790.000 euros a finançar equips d’emmagatzematge d’electricitat vinculats a equips d’autoproducció renovable ja existents.
Finalment, es destinaran 15,87 milions d’euros a instal·lar sistemes de generació d’energia tèrmica que permetin autogenerar-se l’energia necessària per a la climatització i l’aigua calenta sanitària. L’import dels ajuts d’aquest programa es calcula segons el tipus de beneficiari, la tecnologia i la potència a instal·lar, i oscil·laran entre els 500 i els 13.500 euros per kilowatt de potència calorífica instal·lada

Font: El Punt Avui,

Read Full Post »

Destaquen la notícia que Suïssa arxiva el cas de la donació de 65 M€ de l’emèrit a Corina, i el suïcidi de Verònica Forqué, i la renúncia xinesa per Nissan de Barcelona.

Read Full Post »