En parlar de “Camps de concentració”, la ment d’un mateix dibuixa a l’aire un pensament que es dirigeix cap a Hitler i l’Alemanya Nazi, però el que no ens imaginem és que també van existir aquests camps amb Franco.
A Andalusia hi va haver 55 centres de reclusió per a unes 100.000 persones, que el règim franquista va fer servir com a mà d’obra forçada. A Sevilla n’hi va haver dos, El Colector, ubicat al barri d’Heliòpolis, i el de Las Arenas, al poble de l’Algaba.
En aquests camps de treball, no van morir gaires presos, igual que tampoc ho van fer als batallons de treball, ja que l’alimentació va evitar les massives morts.
No eren camps d’extermini, excepte excepcions com el de Las Arenas, on van morir la meitat dels reclusos.
Uns 300 reclusos als que senzillament, els van anar deixant morir de gana, dels quals 144 reclusos moririen entre 1941 i 1943. Un percentatge altíssim si els comparem amb altres “Camps de concentració”.
A Las Arenas, es recollien indigents, captaires, indocumentats o pobres en general, que retiraven dels carrers de Sevilla.
Al municipi Algabeño s’han recollit testimonis de com eren aquells presos esquelètics que treballaven gairebé sense ser alimentats en una finca de treballs forçats.
“A la meva mare li deien que ve Baltasar, que ve Baltasar!”. Quan retrunyia el nom de l’encarregat del camp de concentració a les orelles sortia corrent cap a casa seva, que es trobava molt a prop de les tàpies de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil i el cementiri, ubicat al centre del poble de l’Algaba.
“Per a la meva mare era un tema tabú, però no se li oblidava la imatge d’aquell home que venia amb cossos mig moribunds al carro. Alguns encara respiraven”, destaca. Els que encara quedaven drets al camp anaven cada diumenge a missa, a la part final dels bancs per “purificar-los”.
L’any 2013, després de la denúncia per part de grups memorialistes, de la ubicació d’una fossa a l’antic cementiri, l’alcalde Diego Agüera va accedir a la verificació dels testimonis que parlaven d’un enterrament de presos del camp de concentració de Las Arenas , encara que va destacar que no hi havia registre de “persones enterrades víctimes del franquisme en aquest cementiri”. El canvi de rumb en les actuacions permetrà que la història d’aquell camp invisible torni a veure la llum, igual que els ossos oblidats de les víctimes.
Les víctimes no eren veïns de l’Algaba en la majoria dels casos”. Tots van morir a principis dels anys 40, entre 1941 i 1943.
Un informe recent de la plataforma “Tots Els Noms” posa nom i data de defunció a totes les víctimes.
Félix Ruiz Expósito, natural d’Andújar (Jaén), va ser la víctima més jove, ja que va morir als 17 anys el 20 de desembre de 1941. Luis Ríos Solís moriria en aquest camp als 75 anys el 18 de gener de 1942; era la víctima de més edat.
La recuperació dels 144 cossos del camp de concentració de Las Arenas a l’Algaba (Sevilla) iniciarà les seves primeres excavacions a la possible fossa a principis de setembre de 2014. Diego Agüera, alcalde socialista del municipi, ha destacat que el “finançament correrà a càrrec de la Direcció General de Memòria Històrica de la Junta d’Andalusia, cosa que permetrà explorar la part fitada de l’antic cementiri on hi ha l’enterrament”
Després de la demolició de l’antic cementiri i la senyalització de la suposada fossa de víctimes del camp de concentració, està prevista la construcció d’un parc urbà on s’ubicarà una zona de memòria i homenatge per a aquestes víctimes de la repressió franquista.
Espero i desitjo que aquestes víctimes tinguin una placa o monument on no caiguin mai en l’oblit.
Font: Jesús Campos
BELLATERRA.CAT 