No podíem deixar d’assistir a l’encesa del nou estel de la nostra sempre estimada Sagrada Família d’Antoni Gaudí, situada just al mig de la capital de Catalunya.
Estel de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí|FOTO: BELLATERRA.CAT
L’última peça de la torre de la Mare de Déu, l’estel, està col·locat des de la setmana passada a la part superior de la torre, de manera que l’alçada assoleix els 138 metres.
L’estel, fabricat per un vidrier de Mataró, reflectirà els rajos de sol durant el dia i s’encendrà a la nit en dies assenyalats.
D’un diàmetre de 7,5 metres i un pes de 5,5 tones, l’estel està construït amb vidre texturitzat, amb una estructura d’acer inoxidable a les arestes. El temple de la Sagrada Família de Barcelona ha viscut aquest dimecres un moment de màxima esplendor amb la inauguració de la torre de la Mare de Déu. Cap a tres quarts de vuit del vespre s’ha encès l’estrella de vidre de dotze puntes que la corona. En la cerimònia litúrgica d’aquest dimecres al vespre, l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha beneït la torre de la Mare de Déu i, seguidament, s’ha il·luminat. Primer s’ha encès la torre de la Mare de Déu, mentre l’Orfeó Català interpretava el “Magnificat”, un himne dedicat a la Verge Maria. Després s’ha encès l’estel i, finalment, s’ha il·luminat tot el temple, que fins aquell moment havia estat a les fosques. En l’homilia, Omella ha dit que el temple dissenyat per Antoni Gaudí “és l’emblema de Barcelona” i un dels més “bells i impressionants de tot el planeta”
L’estel lluminós de la Sagrada Família vist entre la Plaça del mateix nom|FOTO: BELLATERRA.CAT
“Dir Gaudí és dir Sagrada Família. I dir Sagrada Família és dir Barcelona. Aquesta basílica s’ha convertit en un important patrimoni artístic, cultural i social. Sense pretendre-ho, el temple de la Sagrada Família és l’emblema de Barcelona. I avui tenim la sort de poder inaugurar i beneir la torre dedicada a la Mare de Déu.” Missatge del papa Francesc
El papa Francesc ha intervingut en la cerimònia d’encesa amb un missatge de vídeo i ha desitjat que l’estrella afavoreixi gestos quotidians d’amor, fraternitat i atenció cap als més desafavorits.
El papa ha lamentat que, sovint, les societats fan que molta gent visqui en situacions de pobresa i exclusió
“Vull fer arribar la meva salutació d’una manera especial als més pobres d’aquesta gran ciutat, als malalts, als afectats per la pandèmia de la covid-19, als ancians, als joves que, per diferents situacions, veuen compromès el seu futur; a les persones que estan vivint moments de prova… Estimats amics, per a tots vostès brilla avui l’estrella de la torre de Maria.”
Estel lluminós de la Sagrada Família
Francesc també ha pregat perquè la ciutadania faci de Barcelona un lloc “més habitable i acollidor per a tothom”.
ARTÈXTIL fou fundada el 1941 pel veí de Bellaterra, Josep Garcia-Planas i Cladellas (Sabadell, 8 d’agost de 1897-20 de març de 1969), en ple inici de la postguerra. Artèxtil fou una de les principals fàbriques llaneres de l’estat espanyol.
Projecte Illa Artèxtil de Sabadell| IDP
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sabadell, celebrada avui dijous, 9 de desembre, ha aprovat la construcció d’una plaça pública a l’antic pati de l’Artèxtil. Forma part d’un conjunt d’intervencions que es faran a la cruïlla Gran Via i el carrer Quevedo, relacionat amb la reforma prevista a la Gran Via.
El pressupost de la licitació és de 499.164,79 euros i s’ha fixat l’inici de les obres durant la tardor de 2022 i el termini d’execució de sis mesos, cosa que situa aquest nou espai en aquest conjunt fabril el primer semestre de 2023. L’objecte d’aquest projecte consisteix en la reurbanització del carrer Quevedo, en el tram entre Vidal i Covadonga. A més, suposarà l’eliminació del pas soterrat.
La nau de la fàbrica i el cos de planta baixa i dos pisos configuren un tot unitari tant d’elements d’ornamentació, com de materials o volums. La composició general de les façanes posa èmfasi en l’horitzontalitat dels edificis, amb trets de caràcter racionalista. Era popularment coneguda com a a Cal Garcia o Cal Garcia-Planas. Una part de l’edifici és avui propietat de l’Ajuntament de Sabadell.
Artèxtil és una antiga fàbrica ubicada a la Gran Via de Sabadell, catalogada com a Bé Cultural d’interès local. És obra de l’arquitecte Santiago Casulleras i Forteza.
L’arquitectura de l’època sembla voler trencar amb qualsevol relació d’estil amb la Segona República, però l’Artèxtil encara es projecta seguint els principis de l’arquitectura moderna. Arreu de l’estat només es troben exemples similars en algunes construccions del País Basc, com l’Edifici Tigre, (1942, Bilbao) de Pedro Ispizua o Manufacturas Olarán (1939, Beasain) de Florencio Morocoa.
Història d’Artèxtil
Sabadell fou una potència tèxtil des de mitjans del segle xix. La ciutat era coneguda com «la Manchester catalana». L’any 1936 Sabadell tenia 48.754 habitants, 10.982 dels quals eren treballadors i treballadores tèxtils.
Josep Garcia-Planas i Cladellas (Sabadell, 8 d’agost de 1897-20 de març de 1969|Foto: Fons Ricard Simó i Bach (AHS)
L’arquitectura de l’època sembla voler trencar amb qualsevol relació d’estil amb la Segona República, però l’Artèxtil encara es projecta seguint els principis de l’arquitectura moderna. Arreu de l’estat només es troben exemples similars en algunes construccions del País Basc, com l’Edifici Tigre, (1942, Bilbao) de Pedro Ispizua o Manufacturas Olarán (1939, Beasain) de Florencio Morocoa.
El promotor i propietari d’aquesta obra fou en Josep Garcia Planas, que encarregà el projecte a Santiago Casulleras. El projecte original data de 1940, tot i que la sol·licitud de llicència no es fa fins al gener de l’any següent i es concedeix el permís de construcció el 5 d’agost del 1941. El constructor de l’obra fou en Pere Arderiu.
Posteriorment, l’any 1945, un cop acabada la construcció del primer projecte, es demana al mateix arquitecte una ampliació de la fàbrica i l’any 1949 una segona ampliació, que consisteix, entre altres, en la construcció de naus destinades a magatzem. Era popularment coneguda com a a Cal Garcia o Cal Garcia-Planas i es dedicava a la producció del drap de llana i cobria tot el procés d’elaboració.
Fou una de les poques indústries sabadellenques que sobrevisqueren a la crisi produïda entre el 1973 i 1975. Antigament la casa dels propietaris, situada a l’altre cantó de la Gran Via (casa Arimon), comunicava amb la fàbrica mitjançant un passadís subterrani.
La deslocalització cap a l’Àsia va fer tancar finalment la fàbrica el 2007. El 24 de gener de 2008 fou declarada bé cultural d’interès local. Els hereus de la companyia van vendre l’edifici al Banc Sabadell per poder fer front als deutes acumulats. Posteriorment, el govern municipal del PSC, encapçalat per Manuel Bustos, va procedir a modificar el Pla General d’Ordenació Urbanística per permetre la construcció residencial, però diversos grups d’esquerres locals van oposar-s’hi, argumentant que el terreny industrial encara tenia potencial a la ciutat.
Proposta de reurbanització de l’espai
Més endavant, el 2016, el Ple municipal va aprovar l’enderrocament parcial de la fàbrica, que va rebre el desembre de 2016 el vistiplau del Departament de Territori de la Generalitat. Es vol aprofitar part del terreny per fer algun equipament municipal, però no hi ha res concretat. Es preveu que sigui enderrocada per construir-hi edificis d’onze plantes per a ús residencial. El projecte preveu transformar l’illa industrial en un pol d’equipaments públics, habitatge i noves zones verdes.
Proposta de reurbanització Illa Artèxtil de Sabadell|IDP
L’àmbit es divideix en dues àrees; una, on se situa l’antiga indústria, té façana a la Gran Via i als carrers de Romeu, Alfons Sala, Quevedo i Covadonga. El Pla preveu recuperar l’edificació protegida i qualificar-la com a equipament.
Al nord d’aquesta primera zona es concentraran les noves edificacions residencials, amb un sostre màxim de 12.388 m² i un topall de 165 pisos. Els blocs que es construeixin als carrers de Romeu i Covadonga tindran planta baixa i dos pisos. En canvi, els de la Gran Via tindran planta baixa i entre 6 i 11 pisos, seguint el model implantat al llarg dels anys en aquest carrer. Igualment, es preveu que es creï un nou espai lliure de 1.859 m² entre la Gran Via i el carrer de Covadonga, que donarà continuïtat als recorreguts de vianants previstos.
La segona àrea d’aquest àmbit de planificació se situa al barri de Sant Oleguer, entre l’avinguda d’Egara, el passeig de Béjar i els carrers de Bradford i Buenos Aires. Acull unes pistes esportives i una piscina en desús, que originàriament estaven al servei de l’Artèxtil i que el Pla considera equipaments esportius comunitaris públics.
Durant la tardor de 2018 es van iniciar les obres de demolició de la zona no catalogada. El setembre del mateix any l’Ajuntament va anunciar que adquiriria la zona d’oficines, obtenint així la titularitat de tot l’espai catalogat.
Font: Ajuntament de Sabadell, Nació Sabadell, IDP (neix a la ciutat de Sabadell com a iniciativa de 4 companys recent titulats de l’Escola d’Enginyers de Terrassa de 23 anys)
Arran de les amenaces i pintades insultants dirigides al rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Javier Lafuente, ahir, dimecres, 8 de desembre, i reivindicades per un grup anomenat Acció per la Independència, l’Equip de Govern vol expressar la ferma repulsa per l’atac al rector, que ha passat del seu àmbit professional al familiar.
L’acte causant d’aquestes amenaces, que va tenir lloc el 25 de novembre passat al campus, estava organitzat per un col·lectiu inclòs al Registre d’Entitats de la Universitat, atès que complia els requisits necessaris per formar-ne part.
L’Equip de Govern vol reiterar que el rector de la universitat no té competències en ordre públic. En conseqüència, tampoc ha d’autoritzar l’entrada al campus de les forces de seguretat, que són les que dissenyen els operatius i defineixen les intervencions segons els seus propis criteris professionals.
Per acabar, volem reafirmar-nos en la denúncia que el campus de la UAB és objecte d’una confrontació d’interessos polítics aliens a les activitats i funcions pròpies de la Universitat. Com a universitat pública tenim el compromís, recollit als nostres estatuts i en la nostra tradició històrica, de vetllar pels valors democràtics, els drets fonamentals i les llibertats en la construcció del nostre país.
Moment de l’encesa de l’estel de la Sagrada Família El cel de Barcelona té una estrella nova. Així s’ha encès l’estel que corona la torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí
BELLATERRA.CAT 