Roselles als camps tocant el Parc Natural de Collserola|BELLATERRA.CAT
La rosella és una planta invasora dels cultius de cereals, però també ha estat sempre molt apreciada com a element característic del paisatge i ha estat molt pintada pels pintors impressionistes. Se l’anomena amb molts noms: ruella, puput, badabadoc, pipiripip, quiquiriquic, …
És herbàcia, de la família de les papaveràcies i es troba present gairebé arreu del món: Àsia, Amèrica del Nord, Europa i Àfrica. Als Països Catalans és força comuna fins a 1600 m d’altitud.
“El que no té sentit és que les finances públiques hagin de fer-se càrrec del cost que suposa el manteniment de la xarxa viària, i el més just, i també eficient, és que cadascú pagui en funció de l’ús que en fa”.
Per a l’any 2021, la vinyeta suïssa anual costa 40 francs suïssos, és a dir, 35 euros aproximadament, i és obligatori utilitzar les autopistes suïsses (és a dir, viatjar a Suïssa ja que és difícil evitar porcions de carreteres “de peatge”). per a conductors estrangers durant viatges llargs).
A poc a poc es van coneixent els detalls del pla enviat pel govern espanyol a Brussel·les que inclou els seus compromisos amb les reformes estructurals de cara a justificar l’arribada dels fons europeus. Després de l’embolic al voltant de la supressió de la bonificació per fer la declaració conjunta, que sembla que es guarda definitivament en un calaix després d’incloure-la en el pla, ara arriba una altra novetat important: la implantació gradual a la xarxa de carreteres de l’Estat d’un servei de pagament per ús, és a dir, la generalització dels peatges, un sistema de pagament que fins ara castigava bàsicament Catalunya i el País Valencià.
És cert que fa temps que el govern central deia que volia imposar el pagament per l’ús a la xarxa de carreteres de tot Espanya. La novetat és que ara hi ha posat data: el 2024. Així ho diu el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència enviat a Brussel·les i presentat aquest dimecres per la ministra Nadia Calviño. En el pla s’afirma literalment que el govern “podria implantar” un mecanisme d’aquest estil a partir d’aquell any. La notícia resulta paradoxal per a Catalunya perquè arriba el mateix any en què es produeix un gran aixecament de peatges. El 31 d’agost s’aixequen les barreres de l’AP-7, l’AP-2, la C-31, la C-32 i la C-33. O sigui que la gratuïtat d’aquestes vies ràpides serà una circumstància temporal, fins que s’estableixi el nou sistema de pagament.
Els experts ja han assenyalat que un sistema de gratuïtat total de les autopistes com el que han tingut fins ara en moltes zones d’Espanya és poc sostenible des del punt de vista econòmic i mediambiental, a més d’injust per als contribuents que no en fan ús. I la majoria de països tenen sistemes de pagament, sigui amb el sistema de peatge clàssic o el de vinyeta, que seria com una mena de tarifa plana anual amb diferents preus en funció del vehicle i de si es tracta de població autòctona o no. Aquests sistema funciona, per exemple, en països com Suïssa o Àustria.
El que no té sentit és que les finances públiques hagin de fer-se càrrec del cost que suposa el manteniment de la xarxa viària, i el més just, i també eficient, és que cadascú pagui en funció de l’ús que en fa. A Catalunya, de grat o per força, tenim una certa cultura del peatge, però s’ha hagut de suportar durant massa anys un greuge comparatiu amb la resta de l’Estat. L’AP-7 ha estat un gran negoci per a l’Estat i les concessionàries, ja que és una via que concentra el 50% de les exportacions espanyoles i un percentatge similar del turisme. Però durant moltes dècades els catalans han hagut de pagar per fer trajectes en vies d’alta capacitat, per exemple per anar de Barcelona a Tarragona, per manca d’alternatives competitives, ja que la N-340 no ho era. I el mateix es podria dir de Girona.
A partir del 2024, el govern espanyol hauria de tenir en compte aquest fet a l’hora de dissenyar la implantació dels peatges. I també ser valent a l’hora d’assumir els costos polítics d’una decisió que està en concordança amb els criteris de fiscalitat verda i desincentiu del vehicle privat que s’imposen a tot Europa.
Roure de l’Avinguda Via Augusta de Sant Cugat|BELLATERRA.CAT
Alzina o roure? Per les fulles, es poden confondre fàcilment, però la diferència més clara entre ambdues espècies rau en elles, en les fulles precisament, ja que el roure és caducifoli i l’alzina no.
Roure de l’Avinguda Via Augusta de Sant Cugat|BELLATERRA.CAT
L’ALZINA I EL ROURE
L’alzina i el roure
són dos bons germans.
Tots dos esgarrapen,
tots dos fan aglans.
L’estiu els ajuda
a ser bons companys.
Quan glaça i venteja,
ja no són iguals.
Les fulles del roure
se’n van a al’hivern.
L’alzina les guarda
per no tenir fred.
NURIA ALBÓ I CORRONS (La Garriga, Vallès Oriental, 1930)
Roure de l’Avinguda Via Augusta de Sant Cugat|BELLATERRA.CAT
Roser Agell i Cisa (Barcelona, 1924 — 3 de maig de 2021) fou una artista plàstica, pintora, dibuixant i gravadora|AJUNTAMENT DE MARTORELL
Del seu treball com a il·lustradora infantil destaquen les portades als primers números de la revista Cavall Fort
Agell es va iniciar a la pintura a l’escola del pintor Víctor Esteban Ripaux cap al 1940. Es va formar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1951) i va continuar els seus estudis a Roma. Durant l’estada a la capital italiana va conèixer el pintor martorellenc Jaume Muxart, amb el qual es va casar l’any 1958. El mateix any va guanyar el Primer premi al Saló de setembre de Sitges. Posteriorment va formar part de diferents certàmens nacionals i internacionals com el primer Salón Femenino de Arte Actual (Barcelona, 1962), la 7a Biennal de Sao Paulo del 1965 o la Exposició d’Art Fantàstico (Rio de Janeiro, 1965).
La Princesa de Cleves, obra de Roser Agell|EDITORIAL NATUA
Paral·lelament, va exposar individualment o amb Jaume Muxart a les sales Grifé i Escoda, Nàrtex i en diverses galeries de Roma, Madrid i Nova York. Agell va desenvolupar-se també com a il·lustradora de llibres, revistes i targetes. Del seu treball com a il·lustradora infantil destaquen les portades i dibuixos als primers números de la revista Cavall Fort. També va fer incursions en l’art tèxtil i en la pintura mural, decorant l’església de Santa Maria a l’antiga colònia industrial de Cal Bassacs.
“Les flors són dolces i les fulles tenen un sabor de pebre molt agradable“
Caputxines a un hort de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET
Caputxina, morritort d’Índies, herba llaguera i altres denominacions populars (Tropaeolum majus) és una espècie de planta amb flors que té les flors comestibles i s’utilitza com a planta ornamental. És originària d’Amèrica del Sud, de la serralada dels Andes des de Bolívia a Colòmbia. L’espècie cultivada probablement té un origen híbrid amb participació de les espècies T. minus, T. moritzianum, T. peltophorum, i T. peregrinum.
Detall de flors i fulles de Caputxina|BELLATERRA.CAT
El terme tropaeolum deriva del grec Τροπαιον (petit trofeu), per la disposició de fulles i flors. El nom vulgar deriva de la forma de caputxa (de monjo) de les flors. Aquesta flor va ser introduïda a Europa pels jesuïtes al segle xvi. Es tracta d’una planta comestible, de la qual s’utilitzen tant les tiges joves i les fulles, com també les flors com a acompanyament de les amanides
Qui farà realitat també la Bellaterra menys contaminada i pacífica, sense tant trànsit forani, amb voreres reparades per passejar, i l’espai públic arranjat? FACTA NON VERBA X BELLATERRA
Les mesures per circular sense adhesiu a Sant Cugat han començat l’1 de maig
Hi haurà un període d’adaptació i no es començarà a multar motos i cotxes sense l’adhesiu fins a l’1 de novembre
L’1 de maig va ser el primer dia en què és obligatori circular amb distintiu ambiental a Sant Cugat del Vallès. Una mesura que ha entrat en vigor amb la mateixa normativa de la zona de baixes emissions de Barcelona.
És la primera ciutat de l’àrea metropolitana que posa restriccions a la circulació de vehicles, al marge de la capital catalana. La mesura es duu a terme per reduir la contaminació ambiental a la localitat i millorar la qualitat de l’aire i la salut pública.
Les restriccions d’accés i circulació seran per a tots aquells vehicles sense el segell ambiental de la DGT, de dilluns a divendres entre les set del matí i les vuit del vespre.
L’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, explica que volen ser un referent de “ciutats pacífiques on es respira, es camina i es passeja”.
La zona comprèn uns quatre quilòmetres quadrats: està delimitada per la carretera de Vallvidrera, la ronda Nord, l’avinguda de Roquetes, el carrer de Sant Crist Llaceres i el passeig de Valldoreix.
Zona delimitada de baixes emissions a Sant Cugat del Vallès
Hi haurà un període d’adaptació, i no es començarà a multar motos i cotxes sense l’adhesiu fins a l’1 de novembre. Per a les furgonetes, camions i autobusos, fins al maig del 2022. Les multes poden anar dels cent fins als cinc-cents euros.
El director de serveis de mobilitat sostenible de l’AMB, Carles Cunill, assegura que els beneficis en la qualitat de l’aire es notaran “immediatament” a mesura que es redueixi la circulació de vehicles.
Excepcions
Per evitar l’accés a les zones afectades en cas de no disposar de permís, s’ha creat un sistema de bus llançadora des d’un aparcament a l’avinguda de Roquetes, i se n’estudia crear un de segon a la carretera de Rubí.
Hi han busos llançadora des d’un aparcament a l’avinguda de Roquetes de Sant Cugat (ACN/Albert Segura Lorrio)
També s’ha previst un conjunt d’excepcions i autoritzacions, com ara la moratòria prevista per a cotxes i motos dedicats a l’exercici de l’activitat professional d’autònoms amb ingressos baixos, per a vehicles dedicats al transport de persones amb mobilitat reduïda, o els vehicles de serveis.
També es preveuen autoritzacions per a activitats temporals, com ara obres, per als vehicles estrangers i per a aquells que necessitin permisos per accés esporàdic.
Les persones amb malalties que els condicionen l’ús del transport públic o que hagin de fer tractaments de manera periòdica també tindran una autorització de caràcter sanitari.
L’al·lèrgia és una resposta immunològica exagerada de l’organisme a l’entrar en contacte amb substàncies o elements externs (al·lèrgens), que generalment no són nocius i no afecten les persones que no en són al·lèrgiques. Els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pol·len, el pèl d’animals i les espores dels fongs. La reacció al·lèrgica també pot ser provocada per aliments, làtex, medicaments, picades d’insectes (vespa, abella), etc.
En els darrers anys s’ha observat un increment en el nombre de persones afectades per al·lèrgies en els països desenvolupats. Els factors que podrien explicar-ho són diversos, però destaquen els genètics i els ambientals. Alguns dels factors ambientals més importants són la contaminació (principalment la derivada de la combustió de productes derivats del fuel), i també viure en un entorn amb bones condicions sanitàries i higièniques: aquest fet fa que s’hagin reduït els gèrmens amb els quals el nostre sistema immunitari ha d’enfrontar-se, i aleshores reacciona atacant substàncies que no són nocives.
Les al·lèrgies es poden relacionar amb malalties de l’aparell respiratori com l’asma, la rinitis i la conjuntivitis; malalties de la pell com l’èczema i la urticària, o amb reaccions greus d’inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l’aparell respiratori i el cardiovascular (anafilaxi).L’al·lèrgia és una resposta immunològica exagerada de l’organisme a l’entrar en contacte amb substàncies o elements externs (al·lèrgens), que generalment no són nocius i no afecten les persones que no en són al·lèrgiques.
Els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pol·len, el pèl d’animals i les espores dels fongs. La reacció al·lèrgica també pot ser provocada per aliments, làtex, medicaments, picades d’insectes (vespa, abella), etc. En els darrers anys s’ha observat un increment en el nombre de persones afectades per al·lèrgies en els països desenvolupats. Els factors que podrien explicar-ho són diversos, però destaquen els genètics i els ambientals. Alguns dels factors ambientals més importants són la contaminació (principalment la derivada de la combustió de productes derivats del fuel), i també viure en un entorn amb bones condicions sanitàries i higièniques: aquest fet fa que s’hagin reduït els gèrmens amb els quals el nostre sistema immunitari ha d’enfrontar-se, i aleshores reacciona atacant substàncies que no són nocives. Les al·lèrgies es poden relacionar amb malalties de l’aparell respiratori com l’asma, la rinitis i la conjuntivitis; malalties de la pell com l’èczema i la urticària, o amb reaccions greus d’inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l’aparell respiratori i el cardiovascular (anafilaxi).
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) és un organisme que entra en funcionament l’1 de febrer de 2014, com a una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, tècnica i econòmica, que assumeix les responsabilitats dels anteriors Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i Institut Geològic de Catalunya (IGC).
Les funcions del ICGC estan relacionades amb les competències sobre geodèsia i cartografia i sobre la infraestructura de dades espacials de Catalunya, i també les d’impulsar i dur a terme les actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsòl, en els termes establerts per la Llei 16/2005, de 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i per la Llei 19/2005, de 27 de desembre, de l’Institut Geològic de Catalunya.
El veïnat de Bellaterra vol menys judicis i exigeix permanentment més reparacions i millores de l’espai públic, molt deixat des de fa anys per Cerdanyola il’EMD
Deixadesa històrica d’un perillós Camí Antic sense voreres |BELLATERRA.CAT
L’Ajuntament de Cerdanyola interposa dos contenciosos als tribunals contra acords aprovats per l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra -un sobre la pacificació del trànsit al Camí Antic de Sant Cugat i el segon sobre l’ordenança reguladora de l’ús de sòl i subsol per empreses subministradores de serveis-, però els responsables de les dues institucions asseguren que el diàleg ha millorat i que és possible que els recursos es retirin.
El regidor de Relacions amb l’EMD, David González, subratlla la millora de relació entre amb dues institucions, tot destacant que l’Ajuntament ha de presentar els recursos per invasió de competències en defensa dels interessos municipals, però espera que el relacionat amb el Camí Antic de sant Cugat es retiri per haver arribat a un acord de consens, com va passar amb el cas dels agents cívics de Bellaterra.
El president de l’EMD, Ramon Andreu, confirmava aquest extrem i explicava que el camí es fa servir molt com a drecera entre Sant Cugat i sabadell, entre les autopistes AP7 i C58, amb alta densitat de trànsit i a molta velocitat. L’EMD vol instal·lar senyals de stop per trencar la velocitat dels vehicles i està en discussió l’administració competent perquè l’Ajuntament té la de disciplina del trànsit i l’EMD la seva ordenació.
El segon recurs afecta a l’ordenança que implanta una taxa sobre l’ús de sol i subsol per part de les companyies subministradores de serveis, com les de telefonia, per exemple. Andreu explica que la cobra fins ara l’Ajuntament, però l’EMD creu que és a ella a qui li correspon cobrar aquest lloguer, que xifra en uns 50.000 euros anuals. El president de l’EMD creu que les dues institucions presenten arguments jurídics plausibles i que el millor és que un jutge determini qui té la raó.
El regidor d’ERC Íñigo de Enterria insisteix en què les dues discrepàncies s’arreglarien amb la redacció d’un nou conveni regulador, al temps que remarca que abans d’anar als jutjats hi ha possibilitats d’intermediació, cm per exemple amb la Diputació o la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat.
Laura Benseny, de Guanyem, remarca la importància d’arribar a acords abans d’interposar recursos judicials i no després perquè “anar als tribunals és legítim; i també car”, cosa que també subscriu Ciutadans.
El regidor de Relacions amb l’EMD, per la seva banda, va afirmar que el govern municipal no vol canviar el conveni amb l’EMD i que “si es pertinent anar a mediació, s’anirà”.