Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Abril de 2021

Farmàcia de Bellaterra|BELLATERRA.CAT


Segons informa avui el diari ARA, els farmacèutics catalans se senten desconcertats i decebuts després de saber que serà l’atenció primària la que s’encarregarà dels cribatges massius als territoris més castigats pel covid. Després de cinc mesos preparant de forma conjunta amb el departament de Salut un protocol perquè les mateixes oficines comunitàries dispensessin i gestionessin els kits d’automostres de PCR, la conselleria finalment ha optat per centralitzar totes les proves diagnòstiques als centres d’atenció primària (CAP). La possible col·laboració amb les farmàcies en la detecció de positius, doncs, queda en suspens, i allunya la possibilitat d’estendre a curt termini la prova pilot que es va organitzar al desembre al districte barceloní de les Corts a la resta de Catalunya.

Salut Pública ha decidit engegar una tongada de cribatges poblacionals amb automostres a les àrees amb una “incidència superior a la mitjana per acorralar el virus”, començant per Lleida, la Catalunya Central i Girona. Els ciutadans més joves de 70 anys que no estiguin vacunats podran anar al seu CAP, on es donaran d’alta en un aplicatiu i recolliran el seu kit d’automostra. A casa es faran la prova i després retornaran la mostra a l’ambulatori. El ciutadà serà citat per repetir la prova al cap de quinze dies, sempre que vulgui i fins que Salut decideixi finalitzar el cribatge a la zona.

Read Full Post »

Demà a les 10:30h ens visitarà el bus de: “Som el 52% en vots” que promou l’ANC.

Farà una parada d’uns 30 minuts davant l’estació de Bellaterra. Després seguirà la seva ruta cap a Cerdanyola on passarà la resta del matí.

L’ANC Bellaterra està convidant a tothom qui vulgui fer-se alguna foto o simplement veure’l a sumar-se a la comitiva que el rebrà a les 10:30 davant l’estació Bellaterra dels FGC

Read Full Post »

Famílies de Bellaterra venen reclamant a les xarxes socials que el govern de l’EMD reparari el cable de llançament de la Tirolina infantil del Parc de la Bonaigua, perquè el jovent pugui gaudir-la, més ara en temporada de primavera estiu.

Tirolina infantil trencada al Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Una tirolina consisteix d’una politja suspesa per cables muntats en un declivi o inclinació. Es dissenyen perquè siguin impulsats per gravetat i pugui lliscar des de la part superior fins al fons mitjançant un cable, usualment cables d’acer inoxidable.

Les tirolines es troben en diferents formes i sovint són emprades per a entreteniment.

Les que es munten en jocs infantils són curtes i petites, normalment amb sorra sobre el sòl per esmorteir el cop en cas d’una caiguda. Les més llargues i grans (100-150m) són sovint emprades per accedir a regions poc accessibles (com selves tropicals, per exemple: El Canó del Sumidero, a Chiapas, o Cancún a Mèxic) o en campaments d’activitats a l’aire lliure.

Un dels principals perills d’aquesta activitat és la ferida que es pot produir amb el frec de la corda i sobretot si es posa la mà per davant de la politja, cosa que adverteixen especialment els monitors.

Curiosament al Tirol (regió dels Alps d’Àustria i d’Itàlia), d’on aparentment prové, es coneix com a Seilrutsche, mentre que a la Suïssa francòfona se’n diu Tyrolienne. A Costa Rica afirmen que ells van inventar allò que anomenen canopi

Read Full Post »

Durant el temporal Glòria del 20 al 23 de gener de 2020 vam anunciar personalment a Tensi Torrecillas, -vocal sense cartera de l’EMD-, l’abocament d’aquest matalàs d’escuma al Parc de la Bonaigua, però tot i que ens va demanar la foto de situació, segueix abandonat en plena zona verda al final del Camí de la Font de la Bonaigua. El veïnat i la natura de Bellaterra no mereix aquesta deixadesa i la manca de supervisió del govern municipal de l’EMD.

Matalàs d’escuma abandonat al Parc de la Font de la Bonaigua|BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

A partir del 15 de setembre, la Generalitat de Catalunya començarà a recaptar un nou impost sobre les emissions de CO2 de determinats cotxes, furgonetes i motocicletes

Excepcions del nou impost emissions de CO2|CCMA

Al setembre tocarà mirar la targeta tècnica del vehicle per saber quan tocarà pagar del nou impost de la Generalitat que gravarà les emissions de CO2.

La Generalitat té previst crear un impost a les emissions de diòxid de carboni, el CO2, de certs vehicles a partir del 15 de setembre. Estan afectats els cotxes de fins a 9 places, les furgonetes fins a 3,5 tones, i les motos que emetin més de 120 grams de CO2 per quilòmetre.

Si el valor de les emissions del vehicle és superior a aquests 120 grams, tocarà passar per caixa. El mínim són 55 cèntims. El màxim dependrà de les característiques del vehicle. Els dièsel són els més contaminants, seguits dels de gasolina.


La Generalitat calcula que la forquilla de l’impost a ingressar, en la majoria de casos, oscil·larà entre els 6 i els 60 euros.

En el cas dels vehicles comercials lleugers, com les furgonetes, el llindar és als 160 grams i el mínim són 0,30 cèntims.

Aquest 1 de maig, la Generalitat farà públic un padró provisional perquè tothom sàpiga si el seu vehicle està afectat o no. A la web de l’Agència Tributaria de Catalunya ja hi ha un simulador disponible que permet veure quina quantitat caldrà pagar.

Les emissions de CO2 de cada vehicle es poden trobar a la fitxa tècnica, tot i que també es poden trobar fent una cerca del model per internet.

L’import s’havia d’aplicar ja l’any passat però es va decidir ajornar-lo. A més, es comença a aplicar amb un import menor perquè inicialment estava previst cobrar fins a 128 euros. L’any vinent el límit màxim baixarà fins als 95 grams per quilòmetre. I el mínim seran 0,70 cèntims. Per a les furgonetes es rebaixarà als 140 grams amb un mínim també de 0,70.

Qui queda al marge de l’impost

Quedaran lliures de tributació els vehicles 100% elèctrics, els ciclomotors, els camions de més de 3,5 tones, els autocars i els vehicles per transportar més de 9 persones.

Amb aquest impost, la Generalitat pretén incentivar la compra de vehicles no contaminants i incorporar tributs que estan vigents en altres països europeus.

La recaptació obtinguda amb el nou tribut, uns 150 milions d’euros, es dedicarà a nodrir un fons de canvi climàtic i un altre de relacionat amb el patrimoni cultural i la biodiversitat.

Font: CCMA

Read Full Post »

L’any 1955, Arthur M. Abell va publicar Talks with great composers, l’edició anglesa original del llibre que avui presentem al lector català. La data de publicació tan tardana respecte el moment en què van tenir lloc les entrevistes que s’hi recullen s’explica per la voluntat de Brahms que les seves declaracions no veiessin la llum fins passats cinquanta anys de la seva mort.

En el llibre, Arthur M. Abell recull el testimoni de sis importants figures de la música occidental —Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg— en relació amb les seves experiències espirituals, psíquiques i mentals en el moment de l’impuls creador. A més, ens convida a conèixer el context cultural europeu de principis del segle xx a partir de l’experiència vital dels seus protagonistes.

En el pròleg de Música i inspiració, el seu autor, Arthur M. Abell, comença dient el següent: «durant la meva llarga estada a Europa, des de 1890 fins al 1918, vaig poder parlar diverses vegades amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg sobre el tema de la inspiració.» Sembla impossible que algú hagi pogut conèixer aquests grans tòtems de la música clàssica, en un ambient respectuós però en certa manera informal, i que decidís enregistrar les seves converses per poder-les publicar en un llibre. Dit d’una altra manera: aquest volum, que publica Fragmenta Editorial en català i en castellà, ofereix la possibilitat de llegir –o escoltar, si m’ho permeteu- la veu d’aquests compositors en un ambient més privat, íntim, fora dels grans teatres, parlant sobre una qüestió tan fonamental com és la inspiració, allò que els estimulava a compondre les músiques que ens han arribat als nostres dies. I no és poca cosa llegir Brahms parlar de la idea de Déu, llegir Humperdinck parlar de Wagner o llegir un joveníssim Richard Strauss quan encara tenia molta carrera per endavant.

Explica Abell que la trobada amb Brahms va ser possible gràcies al violinista Joseph Joachim, qui també va participar en la conversa. La condició que Brahms va posar per accedir-hi, va ser que l’autor no podia publicar res fins que passessin cinquanta anys de la mort del compositor. Llavors Abell, que era corresponsal a Berlín del Musical Courier, tenia vint-i-vuit anys. Brahms moriria només uns mesos més tard, així que fins al 1947, la conversa no podia veure la llum, però el món encara vivia les seqüeles de la Segona Guerra Mundial i el volum no es va publicar fins al 1955. La raó d’aquesta condició de Brahms és que volia estar segur que cap dels seus amics pogués llegir les seves revelacions. Vaja, volia esperar que tots ells també fossin morts. Més tard, també confessarà que volia esperar aquest temps perquè se li concedís «el veritable lloc que em pertoca dins la història de la música.» Segons el seu parer, tal com va passar amb Beethoven i Bach, algunes de les obres dels quals van ser bandejades en vida i celebrades de forma pòstuma. Val la pena aturar-se un moment i pensar en el que devia sentir aquell periodista (que també era violinista i un apassionat de la música) pel fet d’haver d’esperar mig segle (i dues guerres mundials) per compartir el que Brahms li havia confessat.

Diu Brahms en aquestes pàgines que «tota veritable inspiració és causada per Déu, i aquesta espurna divina és l’única manera com se’ns pot revelar a través del que avui dia els psicòlegs en diuen el subconscient.» Més encara, considera que «amb el pensament conscient, amb el pensament evolutiu del regne de la matèria, no podeu pas experimentar-ho.» De forma molt similar pensava Beethoven, a qui Brahms declara el seu guia. «Poder reconèixer, com Beethoven –va continuar ell-, que nosaltres som u amb el Creador és una experiència meravellosa i venerable», explica el compositor. La inspiració és, doncs, «una revelació suprema de Jesús», «vibracions que prenen la forma d’unes imatges mentals determinades» per tal de «compondre alguna cosa que estimuli i animi la humanitat», i aquest contacte amb la divinitat –assegura- només estava a l’abast del 2% dels compositors. La inspiració és la clau perquè una composició prosperi al llarg dels anys, encara que també és molt important, és clar, la tècnica i la constància.

Per altra banda, Abell va conversar amb Richard Strauss quan aquest tenia només vint-i-sis anys, i el compositor també li va fer referència a «una força superior» que «la religió anomena Déu.» Strauss era llavors un gran defensor de Wagner, tractava de reivindicar la seva obra set anys després de la seva mort perquè encara tenia grans detractors. Strauss també tenia, com Brahms, aquesta consciència de la posteritat i assegurava que passats cinquanta anys, Wagner esdevindria «el més gran de tots els compositors d’òpera.» Amb la mateixa seguretat parlava Strauss de la seva pròpia obra, i garantia que l’òpera Salome, vetada pel Metropolitan de Nova York, seria acceptada en el futur perquè «és la música més important que he fet fins ara.» Per cert, Strauss era més generós que Brahms respecte al percentatge de compositors tocats per la força divina, i l’apujava al 5%, mentre que l’altre 95% era «pur treball cerebral.»

També en la conversa amb Edvard Grieg es percep aquesta idea de la posteritat, ja que li comentava a Abell que el també compositor Salomon Jadassohn l’avisava que havia de distanciar-se dels motius tradicionals noruecs perquè en el futur deixarien d’interessar: «la teva música sobreïx d’amor a la pàtria» i «la música és un art massa elevat per poder-lo tancar en les estretes fronteres de la teva pàtria noruega. Tu ets el teu propi presoner, Edvard», li deia Jadassohn. A això, Grieg li respon: «no reclamo pertànyer a la classe dels Bach, Mozart i Beethoven. Les seves obres són eternes, mentre que jo he escrit per a la meva generació i per al meu temps.» Respecte a la inspiració, també Grieg parla d’una relació amb «lleis còsmiques superiors», però sense tenir clara que treballava atenent el seu dictat, com sí passava amb Brahms o Beethoven, que eren conscients que estaven sent assistits pel Totpoderós. I una altra frase, meravellosa, de Grieg: «nosaltres, els compositors, projectem el que és infinit i il·limitat en allò que és finit i limitat.» Quina meravella!

Retornant el tema del rebuig que van patir alguns compositors en vida per algunes de les seves obres –com Brahms, Wagner, Beethoven, Verdi…-, cal citar a Puccini, qui en aquest llibre coincideix en l’element diví a l’hora de parlar d’inspiració. La seva Madama Butterfly va ser un fracàs el dia de la seva estrena a La Scala de Milà i, en canvi, va aconseguir un lloc en la història de la música. Sobre Madama Butterfly, Puccini explica: «la música d’aquesta òpera m’ha estat dictada per Déu; he actuat exclusivament com a eina.» Aquesta és una de les virtuts de Música i inspiració, que ens fa un retrat humà de grans compositors com Puccini, Strauss o Brahms i ho fa gràcies a profundes reflexions i sucoses anècdotes, com tot el que explica Humperdinck sobre Wagner. És fàcil oblidar-se’n, però Wagner també era humà i no sempre va ser venerat. Imprescindible llibre per informar-se i per escoltar la música clàssica d’aquests grans compositors amb unes altres oïdes.

Arthur M. Abell (Norwich, Connecticut, EUA, 1868-1958)

Arthur M. Abell (Norwich, Connecticut, EUA, 1868-1958) va ser violinista i corresponsal a Berlín pel Musical Courier des de 1893 fins a 1918. Després de la Primera Guerra Mundial va exercir de periodista i crític musical en altres diaris com el New York Times. Durant la seva estada a Europa (1890-1918), i gràcies a la seva posició benestant, va estar en contacte amb els grans noms de l’escena musical i cultural. Aquest fet li permeté recopilar un gran volum de materials d’arxiu, transcripcions de converses, correspondència, imatges i programes de concerts, conservats avui a la secció musical de la Biblioteca Pública de Nova York.

El procés creatiu és una barreja de tècnica, enteniment, força de voluntat, do de la imaginació, fantasia, determinació, desig ardent. I per molt bona que sigui l’execució, no hi haurà cap composició que perduri si no està inspirada. La inspiració, quan arriba, és d’una subtilitat i d’una finor que se sostreu a tota classificació; és un despertar, una activació de totes les facultats humanes. I el gran secret de tots els genis creadors es troba en el fet que posseeixen la força d’apropiar-se de la bellesa, la riquesa, la grandesa i l’excelsitud que hi ha a dins de la seva ànima i, alhora, de comunicar aquesta riquesa als altres.

Font: Manel Haro, Llegit.cat, Fragmenta Editorial,

Read Full Post »

Els passos de vianants s’han de situar en aquells punts que permetin “minimitzar” les distàncies necessàries per efectuar l’encreuament.

Pas de vianants a la part més llarga de l’encreuament del carrer Casas i Amigó/BV-1414|BELLATERRA.CAT

Bellaterra (Vallès Occidental) té nombrosos passos de vianants deixats a la mà de Déu,  amb una manca de pintura i mala senyalització. És URGENT que el govern de l’EMD revisi en profunditat el seu estat històric de deixadesa, i el que és més important,  “adequar-los a la normativa vigent de la DGT”👇

Article 21. Passos de vianants.
1. Els passos de vianants són els espais situats sobre la calçada que comparteixen vianants i vehicles en els punts d’encreuament entre itineraris de vianants i vehiculars.

2. Es situaran en aquells punts que permetin minimitzar les distàncies necessàries per efectuar l’encreuament, facilitant en tot cas el trànsit de vianants i la seva seguretat. Els seus elements i característiques facilitaran una visibilitat adequada dels vianants cap als vehicles i viceversa.

3. Els passos de vianants tindran una amplada de pas no inferior a el dels dos guals de vianants que els limiten i el seu traçat serà preferentment perpendicular a la vorera.

4. Quan el pendent de el pla inclinat de el gual sigui superior a el 8%, i per tal de facilitar l’encreuament a persones usuàries de crosses, bastons, etc., s’ampliarà l’amplada de pas de vianants a 0,90 m mesurats a partir d’el límit extern de l’gual. Es garantirà la inexistència d’obstacles en l’àrea corresponent de la vorera.

5. Els passos de vianants disposaran de senyalització al mapa de la terra amb pintura antilliscant i senyalització vertical per als vehicles.

6. Quan no sigui possible salvar el desnivell entre vorera i calçada mitjançant un pla inclinat segons els criteris establerts a l’article 20, i sempre que es consideri necessari, es podrà aplicar la solució d’elevar el pas de vianants en tota la seva superfície a el nivell de les voreres.

Font: DGT

Read Full Post »

Jordi Savall, de negre al davant, amb alguns dels premiats per l’IEC BEGO MASDEFIOL / IEC

El Punt Avui by B.S
“Si no hagués estat pels llibres que hi havia a casa, probablement la meva vida hauria estat molt diferent”, va dir el músic Jordi Savall ahir al migdia al pati de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), durant l’acte de lliurament dels premis i borses d’estudi de l’entitat.

Més de mig centenar de reconeixements, que sumen més de cent vuitanta mil euros, van ser lliurats durant l’acte, que es va tancar amb un parlament de Jordi Savall, premi Prat de la Riba per la seva “trajectòria artística i acadèmica en la recerca musicològica de la música antiga i, en particular, de la del nostre país”.

“Els llibres representen una aproximació al nostre món de la fantasia, de la utopia, dels ideals, i ens permeten sobrepassar les nostres febleses i creure que podem aconseguir coses”, va dir Jordi Savall, que va reivindicar la figura de Prat de la Riba.També va afirmar que “la riquesa cultural d’un poble, d’una nació, és important, però per més gran que sigui, no funciona si no som capaços de valorar-la” i va posar en valor la música com transmissora de les emocions: “Quan sentim la música, sentim la seva emoció, sigui de l’època que sigui. Sense la música, la història seria un conjunt de territoris morts, sense vida. Perquè el que dona vida a un moment històric no són només els fets que puguem llegir sinó les emocions del que es va viure, i la música és la que transmet amb més força aquestes emocions.”També va destacar el paper dels músics, que va definir com “museus vivents de la música, sense ells no podríem gaudir-la”.

Read Full Post »

El Tricicle (Àlvar, Frederic i Ignasi Roda Fàbregas) al Sant Jordi 2016|ARXIU BELLATERRA.CAT

El Tricicle és un trio de la nova cançó format pels germans Àlvar, Frederic i Ignasi Roda Fàbregas, creat a finals dels anys 60 a Bellaterra (Vallès Occidental). En aquest curt vídeo de Bellaterra.Cat els podem veure en una actuació pública familiar convocada durant la diada de Sant Jordi/Jordina  Bellaterra 2016

Read Full Post »

Com ja és tradició, el Gremi de Llibreters ha publicat la llista dels títols i escriptors més venuts durant la diada.

Sant Jordi 2021 de la Llibreria Paper’s|BELLATERRA.CAT

Els premiats amb aquestes vendes han estat Xavier Bosch, Oriol Mitjà, María Dueñas i Paz Padilla, segons si l’obra era o no de ficció i en llengua catalana o castellana. A continuació trobaràs tota la llista dels llibres més venuts segons la seva categoria.

Llibres més venuts de ficció en català👇

‘La dona de la seva vida’ (Columna Edicions), de Xavier Bosch
‘Consumits pel foc’ (Proa), de Jaume Cabré
‘Tàndem’ (Ediciones Destino), de Maria Barbal
‘L’home que va viure dues vegades’ (Columna Edicions), de Gerard Quintana
‘Canto jo i la muntanya balla’ (Anagrama), d’Irene Solà

A cor obert d’Oriol Mitjà, el llibre més venut de no-ficció en català|BELLATERRA.CAT

Llibres més venuts de no-ficció en català👇

‘A cor obert’ (Columna Edicions), d’Oriol Mitjà
‘Paraules d’Arcadi’ (Angle Editorial), d’Arcadi Oliveres
‘El dia que vaig marxar’ (Univers Llibres), d’Albert Om
‘Les hores greus’ (Símbol Editors), de Quim Torra
‘L’armadura del rei’ (Ara Llibres), d’Albert Calatrava, Eider Hurtado i Ana Pardo

Victor, amb dos dels llibres més venuts al Sant Jordi 2021 a la seva Llibreria Paper’s de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Llibres més venuts de ficció en castellà👇

‘Sira’ (Editorial Planeta), de María Dueñas
‘Independencia’ (Tusquets Editores), de Javier Cercas
‘El juego del alma’ (Suma de Letras), de Javier Castillo
‘Transbordo en Moscú’ (Seix Barral), d’Eduardo Mendoza
‘El arte de engañar al Karma’ (Suma de Letras), d’Elísabet Benabent

Èxit d’organització del Sant Jordi 2021 de la Llibreria Paper’s|BELLATERRA.CAT

Llibres més venuts de no-ficció en castellà👇

‘El humor de mi vida’ (Harper Collins), de Paz Padilla
‘El infinito en un junco’ (Siruela), d’Irene Vallejo
‘En tierra de Dioniso’ (Acantilado), de María Belmonte
‘Niadela’ (Errata Naturae Editores), de Beatriz Montañez
‘La armadura del rey’ (Ara Llibres), Albert Calatrava, Eider Hurtado i Ana Pardo

Les roses Sant Jordi 2021 de Llibreria Paper’s|BELLATERRA.CAT

Font: BETEVÉ, Marta Casals Torres, Gremi Editors

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »