Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Desembre de 2020

Els films rodats en llengües cooficials (català, basc o gallec) passaran a poder rebre ajudes públiques també de fins al 80% del cost reconegut.

Els dies que vindran’, Gaudí 2020 al millor film en català. Cada vegada menys títols aspiren a aquest premi AVALON.

El ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) demana que el 50% de les obres audiovisuals en llengües de l’Estat espanyol que hauran de produir les plataformes de continguts es destini a produccions en català, basc o gallec, “atesa la situació de precarietat” d’aquestes llengües en l’àmbit audiovisual, o, com a mínim, un percentatge que es correspongui amb el pes poblacional del conjunt de territoris amb llengües cooficials. Aquesta és una de les al·legacions que va aprovar ahir el CAC per presentar a l’avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual. L’objectiu és aplicar una directiva europea aprovada el novembre del 2018 que actualitza la normativa audiovisual incorporant en l’àmbit de la regulació els serveis televisius a demanda, com ara Netflix o HBO, i les plataformes d’intercanvi de vídeos, com YouTube.

El CAC reclama també en les al·legacions una presència mínima de la llengua catalana en el catàleg dels serveis televisius a petició. Segons l’avantprojecte de llei, aquests serveis hauran de garantir una quota mínima del 30% del seu catàleg en obres audiovisuals europees i, d’aquesta quota, el 50% haurà de ser en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes.

Ajuts a directores

D’altra banda, els films dirigits per dones es consideraran obres difícils i podran rebre ajuts públics de fins al 80% del cost reconegut de la producció. Així ho recull el decret aprovat al Consell de Ministres d’ahir, que desenvolupa la llei del cinema. A més, els films rodats en llengües cooficials (català, basc o gallec) passaran a poder rebre ajudes públiques també de fins al 80% del cost reconegut. En el decret anterior, que ara es modifica, el màxim era del 60%.

Font: ACN. El Punt Avui

Read Full Post »

D’una banda, les cendres ens ajuden a combatre plagues i d’altra banda aprofitem els nutrients que les cendres aporten a terra o substrat.

Cendra d’una llar de foc de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Les cendres s’obtenen a partir de la combustió de llenya o fusta que no contingui vernissos ni pintures. Anem a conèixer més en profunditat els usos de la cendra en agricultura ecològica.

Cendres per plagues i malalties de l’hort i jardí

Les cendres són fàcils de manejar i aplicar, tant en horts com jardins, per protegir les plantes hortícoles i ornamentals de l’atac de plagues i malalties.

Entre les plagues més comuns que podem combatre amb cendres podem ressaltar els cucs i plaga de llimacs o llimacs i cargols. Empolvora cendra al voltant de la tija de les plantes dibuixant un cercle i una altra línia més ampla delimitant el pas als cultius que impedirà l’accés a cargols, llimacs i cucs.

Pel que fa a malalties, les cendres són un remei natural molt útil per a les causades per fongs. Per utilitzar les cendres amb aquesta finalitat, únicament hem escampar les cendres sobre les fulles, tiges, flors, etc. afectades pels fongs. Una altra forma d’utilitzar la cendra és preparar una pasta o crema i aplicar-la en les zones afectades oa les zones que vulguem prevenir el contagi.

Cendres per fertilitzar el sòl

L’altre ús principal de les cendres en agricultura o jardineria ecològica és el d’aprofitar les qualitats d’aquestes per millorar la qualitat de terra i augmentar la seva fertilitat.

Les cendres aporten bones quantitats de potassi, el macronutrient més demandat per les plantes després de l’nitrogen. El potassi afavoreix el creixement de l’fullatge i els fruits i millora la tolerància de la planta davant falta d’aigua. Llegeix més sobre els nutrients que necessiten les plantes.

La cendra també neutralitza l’acidesa de terra ia més té la característica d’estimular l’activitat dels bacteris que fixen el nitrogen a la terra.

Per tant, les cendres poden ser una opció natural i casolana per a la millora de l’estructura de terra i l’augment de la seva fertilitat.

Per utilitzar les cendres només hem de barrejar fins a 1 quilogram de cendra per metre quadrat amb la terra. Fes-ho preferentment abans de sembrar plantes hortícoles i ornamentals que requereixen substrats rics en matèria orgànica. Aquí pots ampliar informació sobre les necessitats de nutrients de les plantes ..

Font: Mi jardín en el desierto. Info jardín. Ecoagricultor

Read Full Post »

Amb Nestlé i Pepsi, des del 2018 la companyia de refrescos ha estat entre els tres grups empresarials més contaminants.

CCMA|Coca-Cola és l’empresa que més contamina amb plàstics arreu del món. Així ho constataria una investigació del Break Free From Plastic Movement sostinguda per prop de 15.000 voluntaris de 55 països que han recollit gairebé 350.000 residus de plàstic. L’estudi conclou que marques tan populars com la ja esmentada companyia de refrescos, però també Pepsi, Nestlé o Colgate, lideren aquest rànquing.

L’auditoria d’enguany ha catalogat fins a 5.000 marques, però segons els promotors de la recerca, els 10 primers llocs de la llista de contaminants es mantenen pràcticament invariables respecte a l’any passat: Coca-Cola, Nestlé i Pepsi s’han mantingut entre els tres primers llocs des que el 2018 aquesta organització va dur a terme el primer informe.

Si bé és cert que set de les deu companyies contaminants s’han compromès a reduir l’impacte dels plàstics, els promotors d’aquesta auditoria consideren que la mesura s’ha mostrat del tot insuficient. Del 2018 al 2019, aquestes empreses només han reduït un 0,1% el volum de plàstic verge que produeixen, això és, plàstic produït per a un sol ús.

El compromís subscrit per algunes d’aquestes multinacionals amb la Nova Economia dels Plàstics exigeix advocar pel plàstic reciclat.

Per fer front a aquest repte, els autors de l’informe demanen més transparència a les empreses pel que fa a l’impacte que té la seva producció de plàstics en l’entorn, la reducció de producció de plàstics d’un sol ús per part seva i que es reinventin pel que fa a la forma com distribueixen els seus productes.

Read Full Post »

Mig milió de llums i 10.000 euros per guarnir la casa més nadalenca d’Àustria

https://youtu.be/QfmkBpu_Gvc

Els llums de la Casa de Nadal costen 2.000 euros de factura d’electricitat

CCMA|La Casa de Nadal, un somni d’infantesa de Sabine Gollnuber, atreu cada any milers de visitants

“El meu somni de petita era construir un Disneyland de Nadal”, explica Sabine Gollnuber, la propietària de la Casa de Nadal, un festival de llums i colors que cada any rep milers de visitants a Àustria. De petita, va anar amb la seva família a Disneylàndia, a Florida i a Califòrnia, i l’experiència li va quedar “gravada al cor”.

Prop de 600.000 llums il·luminen la casa i el jardí del xalet on viu, a Bad Tatzmannsdorf, un poble situat uns 100 quilòmetres al sud de Viena. Hi atresora també 180 figures inflables -la col·lecció privada més gran d’Europa i que vol continuar fent créixer. La majoria són de temàtica nadalenca, però també n’hi ha de superherois i personatges de pel·lícules.

10.000 euros i mig milió de llums per guarnir la Casa de Nadal, una atracció turística

La Casa de Nadal té la col·lecció privada de ninots inflables més gran d’Europa (EFE / EPA / Christian Bruna)

Una feina de gairebé tot l’any

La Sabine i la seva família dediquen quatre mesos de l’any -des de l’agost fins a finals de novembre- a preparar la decoració nadalenca. Quan acaba la temporada, toca netejar i recollir, substituir les peces que s’hagin fet malbé i comprar-ne de noves. En total, sumen uns 10 mesos de feina.

Tot plegat comporta un gran inversió monetària: uns 10.000 euros en total, dels quals 2.000 són per pagar l’electricitat. La despesa energètica és important, però la família explica que tota l’electricitat prové de fonts renovables, de manera que la instal·lació no implica emissions de carboni.

La decoració de la Casa de Nadal i la factura elèctrica comporten una despesa total de 10.000 euros|CEDIDA

Fa 10 anys que la casa admet visitants. L’entrada és de franc, però es recullen donatius per a la Creu Roja.

És un lloc cèlebre a tot Àustria que, per la pandèmia, ha hagut d’instaurar alguns hàbits, com ara que s’ha d’entrar-hi amb mascareta, hi ha control d’aforament i registre previ de visitants i s’ha de seguir el recorregut senyalitzat. Seguint aquestes normes, la Sabine confia que la casa pugui continuar rebent visites fins al 10 de gener.

El somni de la Sabine era construir un Disney nadalenc|CEDIDA

“Quan et ve un infant que pensa que dins de casa teva hi dormen Santa Claus o el nen Jesús, és que has fet una bona feina”, conclou.

Read Full Post »

Bellaterra Gourmet comparteix la recepta deBerlines esponjoses” a l’estil de l’Angi.

Berlines esponjoses a l’estil de l’Angi|BELLATERRA GOURMET

Ingredients:

500 g de farina qualitat 000
2 rovells d’ou de granja 0
350 ml de llet de vaca
2 sobres de sucre vainilla
un pols de sal
pell de llimona
1 cullerada de sucre
30 g de llevat fresc o 10 g de llevat sec
10 g de sucre en pols de vainilla
oli de girasol per fregir

Preparació:

Barregeu el llevat amb una cullerada de sucre i la llet tèbia i deixeu-lo una estona, fins que s’escumeixi.

A continuació, bateu bé amb els rovells i 300 g de farina amb una batedora. Afegiu sal, sucre vainilla, la pell de llimona i la resta de farina.

Pastar perquè quedi una massa elàstica i suau. Deixar reposar 30 minuts.

Després del llevat, la massa de les Berlines esponjososes s’estén sobre una safata enfarinada d’un gruix aproximat d’un dit. Talleu les rodones amb una forma especial o un got amb vores fines.

Les berlines de l’Angi són aproximadament de 6 cm de diàmetre|BELLATERRA GOURMET

Fregir les berlines esponjoses:

Escalfeu bé l’oli i poseu els bunyols a l’oli calent i baixeu el foc al mínim.

Gireu les berlines a l’altre costat i, quan es tornin daurades traieu-les i depositeu sobre els tovallons absorbents, agiteu-les lleugerament i poseu-les en un bol i espolseu-les amb sucre en pols de vainilla encara calent.

Suggeriment de servei

Aquestes meravelloses berlines esponjoses es poden farcir amb melmelada o gaudir-les senzills, amb pols de sucre.

Què significa realment “Berlines esponjososes?” Vol dir que el seu nucli està airejat, amb forats.

Bon profit i bona cuina‼️

Read Full Post »

Daniel Prieto-Alhambra: “Barrejar-nos amb gent gran per Nadal és molt mala idea”

La Taula parada per 24 persones|BELLATERRA GOURMET

El professor de farmacoepidemiologia a la Universitat d’Oxford Daniel Prieto-Alhambra recomana que per Nadal només estiguem amb els nostres convivents: “Els àpats de Nadal són el millor exemple del que li agrada al virus per reproduir-se, passar de gent jove a gent gran i crear problemes”.

Read Full Post »

Sinopsis de HISTORIA DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1929-ABRIL 1933) MANUS CRIT ORIGINAL CATALÀ INACABAT:

A les acaballes de la Guerra Civil Josep Pla va redactar, per encàrrec de Francesc Cambó, una Historia de la Segunda República española; el llibre es va publicar en quatre volums, entre el 1940 i el 1941, a l’editorial Destino, i no s’ha reeditat mai. Recentment s’ha descobert, entre els papers de l’autor, un manuscrit original del primer terç de l’obra, des dels antecedents

immediats de la República fins als esdeveniments de Casas Viejas (1931-abril de 1933). La gran sorpresa es que aquest manuscrit està escrit en català. Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona s’ha encarregat de fer-ne l’edició, i Maria Josepa Gallofre, una de les grans autoritats en l’obra de Pla, s’ha encarregat de fer-ne l’estudiá preliminar.

Read Full Post »

Destino rescata el manuscrit inèdit, en català i inacabat, de la ‘Història de la Segona República espanyola’, de 1938

Com a part de la propaganda antirepublicana,

Cambó va supervisar el text ratlla a ratlla

Eva Vázquez|No és el millor Pla, però tampoc era el millor moment. El 1938, l’escriptor, que havia fugit de Barcelona l’octubre de 1936, és a Roma, compartint taula al cafè Greco amb altres refugiats catalans de l’òrbita de Francesc Cambó, i ha començat a escriure a petició del mecenes un llibre sobre la República. No és un encàrrec innocent, sinó una obra de propaganda del catalanisme conservador amb l’objectiu manifest de desacreditar el bàndol republicà davant l’opinió internacional i legitimar, per tant, el cop d’estat franquista. Els detalls de la feina es devien concretar a Montreux, la residència suïssa de Cambó, a finals de 1937, i Josep Pla va lliurar-s’hi disciplinadament els mesos següents, entre altres raons perquè li anava la subsistència, com recordarà amb certa arrogància el seu protector en una carta a Joan Estelrich del 10 de maig de 1938: “Vaig ser jo qui, per a justificar decorosament una subvenció que li permetés viure a Roma, vaig encarregar-li que escrivís per a mi un llibre sobre la República.”

Serà el llibre “maleït” de Pla, el seu llibre “negre”, tal com el qualifiquen Josepa Gallofré i Xavier Pla, que acaben de publicar a Destino el manuscrit original, en català i inacabat, descobert fa poc en aquest pou de sorpreses que continua sent l’arxiu personal de l’escriptor. Per als investigadors va ser una troballa extraordinària, perquè d’aquesta obra desgraciada, sobre la qual s’ha estès una ombra de reprovació, com remarca Gallofré, només se’n coneixia l’edició en castellà, en quatre volums, apareguda entre el 1940 i el 1941 i mai més reimpresa. L’aparició recent d’aquestes 114 quartilles escrites a mà, perfectament acabades, numerades i ordenades per capítols, que correspondrien a tot el primer volum de l’edició castellana i a bona part del segon, ha permès resseguir l’origen del projecte, el procés de treball de Pla (“un particular patch-work textual” per encabir-hi en llargues tirallongues els discursos dels líders republicans) i les variacions respecte de l’obra finalment publicada, que són “substancials”, segons han constatat els experts.

Convindria confrontar detingudament les quartilles amb els volums editats, per esbrinar fins a quin punt es va alterar l’original català, més enllà del canvi de llengua, però tant Pla com Gallofré avancen que s’hi detecta l’eliminació de la “perspectiva catalanista” amb la qual havia estat escrita, de manera que s’esfumen capítols sencers, com el que Pla dedicava a la “concòrdia” promoguda per Cambó, i es rebaixa o directament s’omet el simple nom de Catalunya, que passa a ser “la región catalana”.

Qui va traduir les quartilles manuscrites de Pla continua sent una incògnita (ell mateix?, un altre subaltern de Cambó?), però ja no ho és tant qui va potinejar el text per suprimir-ne els passatges inconvenients amb vista a la publicació, el 1940. L’edició que acaba de presentar Destino de la Història de la Segona República espanyola incorpora, a banda dels pròlegs aclaridors de Gallofré i Pla, dos dels millors experts en l’obra planiana, l’informe que Ignasi Agustí, aleshores director de Destino, va enviar a censura perquè s’autoritzés la publicació de l’obra i en el qual deixa clar que s’ha aplicat a consciència per ’“eliminar toda visión demasiado personal del autor” amb un aclaridor “he pulido, limado y recortado a mi antojo.” No és l’única intervenció a què seria sotmès el manuscrit. Mentre l’escrivia, Pla estava obligat a anar-lo enviant, quartilla a quartilla, des de Roma a Montreux perquè Cambó el revisés i l’hi retornés amb les esmentes pertinents, abans que Adi Enberg, la parella de l’escriptor i secretària del mecenes, el mecanografiés amb les correccions. Aquests detalls afloren en les set cartes inèdites que Cambó adreça a Pla i que s’han transcrit també en apèndix, junt amb algunes de les que van intercanviar el mecenes i Estelrich a propòsit dels mèrits de Pla com a agent de propaganda, “pel seu esperit càustic i la seva gràcia literària”, diu Estelrich, enfront dels seus dots per a l’espionatge, sobre els quals es mostra escèptic.
Podia reconèixer Pla com a creació pròpia una obra tan supervisada? El que se sap del cert és que, la primavera de 1940, va temptejar pel seu compte l’editorial Calpe per publicar-ne una versió en castellà (cosa que motiva la carta ofesa de Cambó a Estelrich ja citada), i que encara l’any 1965, mentre planificaven amb Josep Vergés la llista de volums que tindria l’Obra Completa, va gosar preguntar: “¿Què s’ha de fer de la Història de la República?” El silenci de Vergés hauria acabat excloent aquell llibre incòmode del llegat canònic de l’escriptor, que de tota manera semblava tenir-lo en consideració.
Sigui un “plec de càrrecs” o una “requisitòria agra i violenta” contra la República, tal com el defineixen Gallofré i Pla, no es pot perdre de vista que aquest és un text escrit durant la guerra però publicat en la postguerra, remarquen els editors; és a dir, quan el catalanisme, ni que fos conservador com el que encarnava Cambó, ja no podia fer-se cap il·lusió sobre el paper que li tenia reservat el nou règim. “És l’obra d’un escriptor, no d’un historiador”, adverteix Josepa Gallofré, que la deslliga de les servituds d’un “encàrrec mercenari” (“Pla no era pas fàcil de junyir”) i al mateix temps desmenteix que es tracti d’un text franquista: en tot cas, és una obra promoguda per “adeptes”, matisa. “La seva visió de la República, que havia viscut intensament com a corresponsal, pot enfosquir la seva imatge política, però no el seu compromís amb el català i amb el seu públic”, afegeix la professora, que veu en aquesta Història de la República, estretament relacionada amb el Madrid (1933), “el punt final de la col·laboració de Pla amb el catalanisme conservador, que havia començat el 1928”. En la mateixa línia, Xavier Pla considera que “el lector d’avui no ha d’oblidar el context, que es tracta d’un escrit de guerra, una obra de combat, en un temps de màxima polarització ideològica”. I va més lluny: “Hi ha una certa idealització dels anys trenta que ens impedeix veure el moment tràgic en què Pla l’escriu, enmig del brogit dels feixismes i de la imminència de la Segona Guerra Mundial.”

Read Full Post »

“Tancar les portes i dormir-se en casa de l’altre per no complir les obligacions”

Cal recordar una de les competencia que té que l’EMD de Bellaterra: “Manteniment de zones verdes i espai públic”, tal com molt bé s’anuncia a la furgoneta propietat de Rocavalles del bellaterrenc Carlos Rocamora.

Read Full Post »

Ramon Andreu, -que té totes les carteres del govern de Bellaterra-, tanca les portes a les demandes del veïnat i deixa de recollir (després de 3 mesos), la brossa abocada a l’espai públic del Camí Antic de Sant Cugat. FACTA NON VERBA‼️

Brossa abocada des de fa tres mesos al Camí Antic de Sant Cugat|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »