L’Avinguda de Josep Maria Marcet de Bellaterra té una llargada d’uns 470 metres, comença a la Plaça del Pi i finalitza a l’Avinguda del Film (BV-1414).
Placa de l’Avinguda Josep Maria Marcet(BV-1414) de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT
Josep Maria Marcet tenia casa a Bellaterra, i des de l’any 1953 a 1956 va acupar el càrrec de president de la UPB/UVB
Josep Maria Marcet Coll (1901-1963), empresari i alcalde de Sabadell. La recent retirada del monòlit a la seva memòria a la plaça que encara porta el seu nom ens brinda l’oportunitat de traçar un semblança biogràfica de qui fou un dels polític més influents de la ciutat al segle XX i home fort de les dues dictadures militars.
El futur alcalde de Sabadell provenia de una família de fabricants tèxtils, el seu avi Josep Marcet i Font (1845-1910), nascut a Olesa de Montserrat, s’instal·là a la ciutat on posseïa des del 1884 un vapor i on muntaria el 1893 una empresa de llanes regenerades. A la seva mort la companyia va prendre el nom de Hijos de José Marcet Font, dirigida pels seus fills Rafael i Plàcid (1875-1949). El 1913 es va transformar en Sociedad Anónima Marcet i va esdevenir una de les més importants del sector. Fins el 1930 la seva principal activitat fou la compravenda i manipulació de llanes i regenerats, així com la importació i la venda de drapots, entre 1928 i 1936 va començar a fabricar mantes i filats de carda. El 1931, Plàcid Marcet va iniciar la fabricació de teixits per a senyors. Entre 1915 i 1935 participà en altres empreses tèxtils com ara Anónima Grau, Anónima Serracant, Hilados y Fantasias, La Estambrera SA i una firma mexicana radicada en San Luis de Potosí. També, SA Marcet era soci de La Lanera Española SA, que muntà a Sabadell el 1915 una fàbrica de rentatge i pentinament de llanes,
Com explica a la seves memòries, la seva mare, Anna Maria Coll, va morir de tifus quan ell només tenia dos anys i “quedé, pues, desde muy corta edad, bajo la sola y relativa tutela de mi padre”. De fet, aquest va decidir anar a viure a l’Hotel España on pare i fill van residir durant deu anys. Com ell mateix confessa va ser un mal estudiant. La seva formació va transcórrer entre el Colegio Mercantil, conegut popularment com Cal Taché, els Escolapis, d’on va ser expulsat, i un parell d’anys en un col·legi francès de Bordeus. Com molts fills de fabricants va deixar els estudis als 15 anys per a treballar a la fàbrica de la família.
Sent encara adolescent va militar en la Juventud Maurista, que va atraure a molts joves de les classes altes, amb un programa polític populista i una tàctica d’agitació als carrers que els estudiosos del tema veuen com un precursor del feixisme. El setembre del 1923, el general Miguel Primo de Rivera va donar un cop d’Estat. El seu pare va fundar al domicili familiar, el setembre del 1924, la secció local de la Unión Patriótica, l’únic partit permès pel règim, on ell va ingressar. Segons Andreu Castells, pare i fill, coneguts popularment com el Cavall d’Atila i Príncipe de Asturias Segundo, foren els veritables dirigents de la dictadura a la ciutat que es valgueren de Paco Mutlló, caporal del Sometent, Joan Sampere, diputat provincial, i el doctor Esteve Maria Relat que ostentava l’alcaldia, l’anomenada Santíssima Trinitat, que executaven els designis dels Marcet. Josep Maria Marcet va ser designat regidor de l’ajuntament de Sabadell i diputat provincial on, segons Ucelay Da Cal, va establir excel·lents relacions amb el denominat “partit militar” de Catalunya (més info: ‘La dictadura de Primo de Rivera‘).
A les seves memòries afirma que amb la proclamació de la Segona República, “me mantuve al margen de toda actividad política y me dediqué exclusivamente a mi familia, mi mujer y mis hijos”. Ara bé, segons un historiador de la solvència de Borja de Riquer en el període republicà va militar a la Lliga Catalana.
Mèrits de guerra
A l’esclatar la Guerra Civil va marxar a Barcelona on s’instal·là a l’Hotel Oriente i poc després sol·licita sortir del país. El conseller España li facilita el passaport i 1’agost de 1936 en companyia del seu amic, l’enginyer Domingo Martí, travessa la frontera per Port-Bou des d’on entrà a peu per Navarra a la zona nacional. Immediatament, segons les seves memòries, s’allistà en l’exèrcit franquista com a cabo tirador d’una secció de metralladores destinada al front d’Osca. Tanmateix a les seves memòries amaga més coses de les que explica de la seva actuació a la guerra.
Devem a Joan Maria Thomàs la reconstrucció de la seva trajectòria en la conflagració. Així sabem que es va afiliar a la Falange Española (FE) i s’incorporà com a voluntari en un centúria falangista que, això sí, va combatre del front d’Aragó. Tres mesos després ja exerceix de segon cap d’un servei d’informació que actua a Franca i Catalunya, adscrit a la delegació d’Ordre Públic de Saragossa. A més, propugna la creació d’una unitat formada exclusivament per catalans per tal d’intervenir en la “liberación” de Catalunya que efectivament es va crear entre finals de 1936 i principis de 1937. Marcet depenia jeràrquicament d’Avel·lí Trinxet Pujol, delegat de la Jefatura Territorial de FE en Aragón. Al febrer de 1937 es desfermà un fort enfrontament entre Marcet i Trinxet. El sabadellenc li recrimina no captar i enviar voluntaris a la centúria, mentre l’altre l’acusa d’insubordinació i d’irregularitats administratives davant Manuel Hedilla, cap suprem de FE. Hedilla ordena l’obertura d’expedient disciplinari i designa com a instructor al manresà Mariano Calviño. Finalment, convocats tots dos per Hedilla a Salamanca, es falla a favor de Trinxet i Marcet és arrestat. Ara bé, Marcet sap utilitzar les seves amistats amb els militars de l’època de la dictadura de Primo de Rivera i poc després torna a posar-se al front de la unitat malgrat continuar els conflictes amb Trinxet i patir un segon arrest.
Al final la centúria de Marcet -en oberta competència amb el Tercio de Requetés Nuestra Señora de Montserrat, format pels carlins catalans- acabarà convertint-se en la Primera Bandera de Cataluña de la FET, però a Marcet se li negarà el comandament d’aquesta unitat i continuarà la guerra com alferes provisional en una bandera de la Falange en el cos d’Exèrcit d’Aragó.
El 27 de gener de 1939 entra a Sabadell amb l’exèrcit franquista, “una de las primeras cosas que vieron mis ojos fue el antiguo edificio de nuestra fábrica, ante la que pasé de largo para proseguir la marcha hasta el centro de la población”. Aquella mateixa tarda es reincorpora a la seva unitat per participar en la conquesta de Conca i en l’ocupació de Madrid on va romandre fins a finals del mes de març quan serà desmobilitzat.
La lluita per l’alcaldia
Entre 1939 i 1942 s’assisteix a un període d’interinitat i de lluites intestines per ocupar l’alcaldia de Sabadell amb diversos personatges de partits d’ordre com exlligaries, monàrquics, carlistes o tradicionalistes. El primer alcalde accidental franquista fou l’ex jutge municipal Eduardo Tormo García, que ocupà el càrrec només uns dies. El 4 de febrer va ser substituït per Esteve Mª Relat, que havia estat alcalde a la dictadura de Primo de Rivera i que dimití en un context d’intrigues entre les diferents faccions del règim. El juliol del 1939 el succeí Ramon Albarada Masip, jardiner i tradicionalista, que havia lluitat amb els militares colpistes a la caserna de Sant Andreu el juliol de 1936, i que va ser substituït el 7 de desembre de 1940 por l’advocat Joan Marí Corominas.
Es constitueix llavors el primer consistori operatiu de la ciutat on Marcet ostenta la primera tinència d’alcaldia, la segona el lligaire Miquel Sala Viñals, la tercera el tradicionalista Pau Maria Llonch Gambús i la quarta el lligaire Joaquim Sallarès Llobet. La malaltia hepàtica de Marí, que va patir diverses operacions, va provo
Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Antonio Santamaria/iSabadell
Read Full Post »
BELLATERRA.CAT 