Archive for gener de 2020
PLE ORDINARI EMD: Convocat per dilluns 20 gener a les 20:00 hores
Posted in Bellaterra, tagged Ple EMD Bellaterra on 15 gener 2020|
BOJOS PER LA CIÈNCIA: 300 joves participen a la 8a edició Fundació Catalunya Pedrera.
Posted in Bellaterra, tagged Bojos per la ciència, Bojos per la Terra, Campus de Bellaterra, UAB on 15 gener 2020|
L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra”
Uns 300 joves catalans han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”, impulsat per La Fundació Catalunya La Pedrera. D’aquests, 21 participaran al curs Bojos per la Terra, una nova proposta de l’ICTA-UAB.
La iniciativa busca potenciar les vocacions científiques entre els joves de 1r i 2n de batxillerat de Catalunya i els permet aprofundir en la teoria i les tècniques científiques dins dels diferents camps proposats: un total de 12 programes que s’imparteixen en col·laboració amb centres de recerca i institucions d’excel·lència internacional i a on els alumnes tenen l’oportunitat de treballar juntament amb investigadors pioners en el seu camp.
El programa Bojos per la Terra de l’ICTA-UAB pretén acostar els joves als grans reptes que haurà d’afrontar la Terra durant el proper segle. L’objectiu és formar-los sobre l’entorn multidisciplinari que ofereixen les ciències ambientals i la sostenibilitat per resoldre problemes relacionats amb el medi ambient i el canvi climàtic. Fins a finals d’octubre, participaran en 16 sessions teoricopràctiques que tindran lloc els dissabtes. Els estudiants coneixeran ben de prop la recerca en les àrees aplicades en les ciències i tecnologies ambientals com la sostenibilitat, els residus, l’aprofitament de recursos, el reciclatge, la biodiversitat, l’agricultura urbana, la cooperació, el comportament ambiental, l’economia circular, els incendis i el clima, la socioeconomia i l’ecologia. A més, podran veure processos com la fotosíntesis, conèixer quin és el paper bioindicador dels macroinvertebrats, de la vegetació de ribera i dels mamífers aquàtics, com creix un hort urbà, el compostatge de la matèria orgànica i explorar el paper de les comunitats locals en l’estudi del canvi climàtic.
Les sessions es duran a terme a les instal·lacions de l’ICTA-UAB i el Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB, al campus de Bellaterra. Treballaran juntament amb investigadors per experimentar com és la ciència en un centre de recerca internacional. També es duran a terme sortides de camp i visites a instal·lacions de recerca. Això els permetrà guanyar experiència pràctica en les últimes metodologies d´avantguarda i posicionar-se per a una possible carrera professional dins la branca científica que hagin escollit.
Els alumnes que vulguin fer el seu treball de recerca de batxillerat sobre un dels temes tractats en el programa Bojos per la Terra, podran comptar com a tutor d’aquest treball amb algun dels professors del curs o dels investigadors de l’ICTA-UAB.
Enguany el programa Bojos per la Ciència ofereix 12 cursos sobre diferents disciplines científiques que van des de la supercomputació, la nutrició, l’economia, les matemàtiques o la bioquímica.
L’acte inaugural, que va tenir lloc el passat divendres dia 10 al Món Sant Benet, va servir per donar la benvinguda als 300 nous estudiants del programa i per escoltar el testimonial d’antics participants de la iniciativa, així com de coordinadors d’alguns dels diferents programes.
BELLATERRA GOURMET: Sanitat detecta listèria en lots de foie de Patés Zubia
Posted in Bellaterra, tagged Seguretat alimentària on 15 gener 2020|
Sanitat detecta listèria en aquests lots de foie i demana que no es consumeixin.
Els lots afectats pel bacteri també s’han distribuït a Catalunya
L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ha alertat de la presència de listèria en medallons de bloc d’ànec i foie de l’empresa Patés Zubia . La marca va detectar la presència de listèria en quatre lots de producte en un dels seus autocontrols i va activar el protocol de crisi notificant-ho a les autoritats competents. Ara s’està procedint a la retirada del mercat dels productes afectats i d’altres lots per motius de precaució.
A més, l’AESAN ha inclòs al seu web una informació adreçada al consumidor i als mitjans de comunicació. Els productes implicats en l’alerta són de la marca Zubia i es comercialitzen refrigerats i envasats en plàstic (tipus blíster). Han estat fabricats a Espanya i distribuïts a Catalunya, però també a Andalusia, Astúries, Illes Balears, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Madrid, País Valencià i País Basc.
Llistat de lots afectats
Amb la informació que hi ha fins ara, no s’ha confirmat a l’estat cap cas associat a aquesta alerta.
Com a mesura de precaució, s’estan retirant del mercat els productes afectats dels canals de comercialització i es recomana a les persones que tinguin a casa productes afectats per aquesta alerta que no els consumeixin i els tornin als punts de venda on els han comprat.
BELLATERRA FGC: L’any 2019 registra 91,2 milions uruaris, la majoria al Vallès.
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, FGC, Transport Valles on 15 gener 2020|
FGC registra 91,2 milions d’usuaris, la majoria dels quals han viatjat amb les línies metropolitanes del Vallès
Estació Bellaterra dels FGC|BELLATERRA. CAT
Segons l’ACN, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha finalitzat l’any amb un increment del 4,4% en el nombre de viatges respecte el 2018. Concretament, ha augmentat el nombre fins els 91,2 milions, segons ha informat aquest dilluns l’operadora. D’aquesta manera, Ferrocarrils ha aconseguit un nou rècord històric d’usuaris. En les línies metropolitanes del Vallès, la demanda ha arribat fins als 66,3 milions de viatges, això és un 3,5% més que l’any passat.
Es tracta del quart any consecutiu que s’aconsegueix un rècord, després dels perllongaments a Terrassa i Sabadell. Aquest 2019, on més s’ha notat l’increment d’usuaris ha estat al conjunt de les estacions del municipi de Sant Cugat del Vallès (La Floresta, Valldoreix, Sant Cugat, Mira-Sol, Hospital General, Volpelleres i Sant Joan), on la demanda ha crescut un 9,4%. A les de Terrassa ha pujat un 5,4% i a les de Sabadell, un 8,8%.
A les estacions de la zona urbana de Barcelona, entre Plaça Catalunya i Gràcia, l’increment d’usuaris ha estat de l’1,7%; al ramal Tibidabo del 0,7% i a la resta d’estacions de Barcelona, concretament de Sant Gervasi a Reina Elisenda, del 0,6%. A les estacions de la corona 1 (Peu Funicular, C. Aigües, Vallvidrera Superior, Baixador de Vallvidrera i Les Planes) en conjunt l’augment de passatgers ha estat de l’1,2%.
D’altra banda, a la línia Llobregat-Anoia, es van produir 24,7 milions de validacions, un 7% més respecte el 2018. Els increments més importants s’han produït a la segona corona (de Colònia Güell a Martorell Vila), amb un creixement d’usuaris del 18,9%, molt per sobre de la mitjana de la línia. Pel que fa els ramals de Manresa i Igualada també han crescut, un 7,2% i un 1,8%, respectivament.
BELLATERRA ENERGIA: La producció de biomassa per a calderes creix el 800% en set anys a Catalunya
Posted in Bellaterra on 14 gener 2020|
Cada vegada hi ha més demanda de biomassa, un tipus d’energia que produeix aigua calenta i calefacció sense haver d’utilitzar, per exemple, gasoil.
En forma de pèl·lets o estelles, aquest combustible s’utilitza per a l’aigua calenta i la calefacció
És, a més, i sobretot, una bona manera de regenerar i gestionar la fusta dels boscos.
A Catalunya hi ha sis plantes de producció que fabriquen pèl·let amb la màxima certificació europea de qualitat.
Per produir-los, s’aprofiten, per exemple, les serradures que es generen amb la construcció de palets de fusta per fabricar el pèl·let, un combustible que no para de créixer.
En els darrers set anys la producció a Catalunya ha crescut més d’un 800%, segons les dades de l’Observatori Forestal Català, i ha superat les 80.000 tones anuals.
Pèl·lets (Wikipèdia)
Alfons Porro, administrador de Palets J. Martorell, assegura que la qualitat amb què es treballa fa preveure un futur esperançador.
“Cada vegada el producte s’està fent millor. Les normatives i les certificacions fan que aquest producte pugui ser més reconegut i, per tant, pensem que el creixement, tant d’instal·lacions com de conscienciació, faci que aquest mercat continuï progressant.”
Estella de fusta
L’altre gran recurs de la biomassa és l’estella que s’obté d’arbres que es descarten per a altres utilitats.
En els darrers deu anys la seva producció també ha registrat un augment espectacular, del 628%, i es preveu que el 2019 s’hauran superat de llarg les 327 mil tones del 2018.
CRISI CLIMÀTICA: L’augment de temperatura provocarà més morts per accidents, agressions o suïcidis
Posted in Bellaterra, tagged Crisi Climàtica, tv3 on 14 gener 2020|
Un estudi fet als Estats Units preveu que en aquell país hi hagi cada any entre 1.600 i 2.100 morts addicionals per lesions degut a l’escalfament global
Posta de sol a Bellaterra (Vallès Occidental) |BELLATERRA. CAT
Els investigadors han analitzat un efecte poc estudiat de l’augment de temperatura comporti més accidents|
Per Xavier Duran/TV3
L’escalfament global també pot fer augmentar les morts per accident, suïcidi o agressió, segons un estudi fet als Estats Units. Es preveu que en aquell país hi pot haver entre 1.600 i 2.100 morts addicionals degut a la crisi climàtica.
Els resultats es publiquen a la revista “Nature Medicine”.
Vídeo d’una posta de sol de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Fins ara, la relació de l’augment de temperatures amb la salut s’ha centrat en més risc de mort prematura per malalties cardiovasculars i respiratòries i d’expansió de malalties infeccioses transmeses per animals, com ara mosquits. Però no s’ha prestat gaire atenció a altres causes, com ara accidents o agressions.
Però cada any moren més de cinc milions de persones a causa de ferides -un 9% de totes les morts que es registren al món. Això significa 1,7 vegades més que les morts per sida, tuberculosi i malària juntes. A més, es preveu que n’hi hagi un augment els anys vinents.
Els autors de l’article ara publicat van voler esbrinar quantes morts per lesions es podrien produir degut a l’augment de la temperatura mitjana. L’equip ha estat liderat per Robbie Parks, de la Universitat de Colúmbia, i Majid Ezzati, de l’Imperial College de Londres.
Projeccions amb augment d’1,5 i de 2 graus
Els investigadors van utilitzar el nombre oficial de morts anuals per lesions a tots els estats i comtats -tret de Hawaii i Alaska- entre 1980 i 2017. Les van classificar com a involuntàries -per accidents de trànsit, caigudes o ofegaments- i voluntàries -agressions o suïcidi. A continuació van estudiar la relació entre el nombre de morts i canvis inusuals o anòmals de temperatura en anys determinats.
Aquesta relació els va servir per fer les prediccions amb l’augment de la temperatura mitjana de 1,5 o de 2 graus.
Aquesta és la diferència màxima respecte als nivells preindustrials que s’hauria d’assolir, segons els acords de París i nombrosos estudis científics.
MILLORAR BELLATERRA: Veïnat i EMD per pacificar Pin i Soler i Camí Antic
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, seguretat, Trànsit on 14 gener 2020|
Proposta veïnal per pacificar Bellaterra: Camí Antic direcció unica cap a les pilones, i Pin i Soler direcció única cap a la benzinera
Ramon Andreu, president EMD, i Bea Ripol, secretària|ARXIU BELLATERRA. CAT
Un grup de veïnes i veïns de Bellaterra molt actius al grup de WhatsApp “Temes de Bellaterra” que viuen sobre tot a les zones amb més trànsit del poble, han demanat una reunió urgent amb Ramon Andreu, president de l’EMD, per proposar el canvi de sentit dels carrers Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell i Pin i Soler, unes molt reivindicades propostes per acabar amb el multitudinari trànsit en hores puntes que aporten molta inseguretat per motius de velocitat i per la manca de voreres en gran part d’aquest carrers convertits en drecera per evitar el pas per l’AP-7, B-30 i la C-58.
Gairebé totes les voreres de Bellaterra estàn plenes de fanals, pals de telèfon i electricitat que no ajuda per res la posibilitat de passejar, pasar amb gossos, carrets de compra o cotxes de bebés, amb el perillós risc de baixar a la calçada i pogui arribar un lamentable greu accident.
Els veïnat de Bellaterra no soporta més veure que les administracions no aporten solucions i està al límit de paciència, es per això que s’està organitzant per aportar mogudes i actuacions que provoquin una solució definitiva per aquest problems d’inseguretat i de trànsit.
BV-1414, Camí Antic i Pin i Soler, són les tres zones a pacificar de Bellaterra|PLÀNOL OFICIAL EMD
És desitjable que els partits de Cerdanyola no posin més pals a les rodes, i no denuncien mai més les decisions majoritaries del veïnat i l’EMD, com van fer amb les pilones, càmeres de trànsit i l’aparcament de zona verda propera a l’estació de Bellaterra dels FGC.
El veïnat de Bellaterra está molt preocupat veient que durant més de 20 anys, l’Ajuntament de Cerdanyola no ha fet cap inversió per millorar l’espai públic de Bellaterra.
La recollida selectiva de brossa porta a porta, i de trastos vells és el servei més importat que està practicant l’Ajuntament de Cerdanyola.
L’EMD ha recordat sovint que amb els gairebé 5.000.000 d’euros que el veïnat aporta anualment a Cerdanyola en concepte impostos, cada any es podria fer una important millora com per exemple seria el soterrament de cables, canvi d’allumenat per leds de baix consum, uns fanals il·luminant el caminar de les persones i no a l’alçada de la lluna.
El no respecte democràtic de Cerdanyola per la consulta del 2015 guanyada per formar el municipi propi de Bellaterra o el 60% de signatures per l’annexió a Sant Cugat del Vallès, és la base de tanta inquietut pel veïnat de casa nostra, sense oblidar les nules inversions de Cerdanyola a l’espai públic de Bellaterra, ja que amb el 20% del pressupost que administra l’EMD, poques millores poden fer, es per això que ha presentat projecte peatonal de la Plaça del Pi i desviament de la BV-1414 a la Generalitat de Catalunya, perquè aporti els diners necessaris.
HÀBITS DE MOBILITAT DE LA UAB: Mai tantes persones havien utilitzat el transport públic per desplaçar-se fins la UAB com ara.
Posted in Bellaterra, tagged Hàbits de mobilitat, UAB on 13 gener 2020|
“Més del 60% de la comunitat utilitza el transport públic per desplaçar-se fins al Campus de Bellaterra”
El 64,3% de la comunitat universitària utilitza el transport públic per desplaçar-se fins la UAB, una xifra amb la qual s’arriba al punt més alt dels darrers gairebé 20 anys analitzats (segons l’Enquesta d’Hàbits de Mobilitat de la UAB, que ha publicat recentment la seva desena edició). Els FGC són els més usats (el 33,9%), i també els més ben valorats pels usuaris (amb una nota de 7,8). Alhora es constata que l’ús del cotxe segueix una tendència a la baixa.
Al 2001 el 43,4% de la comunitat universitària utilitzava el vehicle privat per venir a la universitat mentre que actualment només ho fa el 29%%.
L’Enquesta d’Hàbits de Mobilitat de la UAB 2019 –que es realitza periòdicament cada dos anys des del 2001 i que s’ha fet a una mostra de 4.241 persones sobre un univers de 38.433 persones- constata que el transport públic és l’opció majoritària per desplaçar-se a la UAB, i arriba ara al seu punt àlgid d’entre els darrers gairebé 20 anys analitzats. Avui dia és el 64,3% de la comunitat la que utilitza el transport públic: el més usat són els FGC (33,9%), seguit de la RENFE (19,4%) i de l’autobús (11,1%).
Des del 2006 -en el que l’utilitzava un 53,1% de la comunitat-, s’observa un augment continuat del transport públic. S’ha mantingut estable l’ús de FGC al llarg dels darrers gairebé 20 anys (d’entre 32 i 36%), mentres que el de RENFE s’ha gairebé doblat, passant de l’11,6% al 2001 al 19,4% que l’utilitza al 2019. Un dels transports públics que més augmenta respecte la darrera enquesta, la del 2017, és l’autobús interurbà, que passa del 8,6% a l’11,1%.
Els FGC, el més ben valorat
Els FGC són, segons les persones usuàries, el transport més ben valorat (7,8) seguit del bus interurbà (6,5) i de RENFE (5,2), en una escala del 0 al 10. El 29,0% de la comunitat opta pel transport privat, i el restant 6,7% ve en mitjans actius, caminant o en bicicleta
Dels que utilitzen el transport privat, majoritàriament utilitzen el cotxe en solitari (19,1%), mentre que el cotxe amb acompanyants només és el 8,4% del total. L’índex d’ocupació del vehicle és d’1,30 persones per vehicle. El 47,1% dels que trien vehicle privat com a mode de transport per accedir a la UAB ho fa en cotxe de gasolina i el 41,2%, de dièsel, invertint-se les proporcions respecte el 2017.
Disminueix la tinença de cotxe i del carnet de conduir
Una altra dada destacable és que del 29% de la comunitat que usa el cotxe, es pot veure una clara tendència a la baixa des del 2006, quan l’ús d’aquest vehicle era del 41,1%. Cal afegir que la tinença de carnet de conduir cotxe ha disminuït lleugera però consecutivament des de l’any 2009, en que els que tenien carnet de conduir cotxe eren el 72,5% mentre que ara són només el 63%. Alhora s’observa una reducció important en la tinença de cotxe per part dels estudiants de grau els darrers anys: del 46,7% l’any 2009 al 34,6% el 2019.
Augment considerable de la T-Jove
L’ abonament T-Jove és l’opció més freqüent (65%) d’entre els que opten pel tranport públic, seguit a molta distància de la T-10 (17,4%). S’observa com augmenta de manera important l’ús de la T-Jove en aquests darrers anys (del 10,3% el 2006 es passa al 65% actual).
El 62,8% de la comunitat universitària declara que voldria arribar a la UAB en un mitjà de transport diferent del que utilitza en l’actualitat. Entre els que els hi agradaria canviar, l’opció més freqüent és que es desitgi passar del transport públic al privat, i d’entre aquests, els arguments principals se centren en l’estalvi de temps que el suposaria aquest canvi i la comoditat que comportaria. Mentre que els arguments de les persones que utilitzen el transport privat i voldrien passar a públic són, principalment, econòmic; seguits de comoditat.
Més d’una quarta part (26,1%) de la població que forma la comunitat universitària al campus UAB resideix a Barcelona ciutat, seguida de Cerdanyola (13%), Sabadell (8,9%) i Terrassa (6,3%).
L’enquesta, que s’ha fet a una mostra de 4.241 persones sobre un univers de 38.433 persones, porta ja 10 edicions i la realitza la Unitat de Planificació i Gestió de la Mobilitat de la UAB en col·laboració amb el Grup d’Estudis de Mobilitat, Transport i Territori (GEMOTT) de la UAB.
CULTURA: Sardana La Santa Espina a Sant Cugat del Vallès (km0 de Bellaterra) [VÍDEO]
Posted in Bellaterra, tagged Casa de Cultura, Entitat Sardanista de Sant Cugat, Sardana La Santa Espina on 12 gener 2020|
Sardanes a la Plaça Octavià de Sant Cugat|BELLATERRA.CAT
Aquest matí solejat de diumenge ens hem desplaçat des de Bellaterra amb els FGC fins a Sant Cugat per gaudir a la Plaça Octavià de la jornada de sardanes organitzada per
l’Entitat Sardanista de Sant Cugat,
que va néixer arran de la inquietud de promoure audicions de sardanes de forma periòdica a la vila de Sant Cugat del Vallès (km0 de Bellaterra), amb la fita de fomentar la sardana com a fet cultural i tradicional.
Aquí sota teniu el petit vídeo de la sardana La Santa Espina (1907) que hem gravat a la part final. Esperem us agradi i penseu de passar els diumenges per gaudir-la en directe.
Sardana La Santa Espina (Morera i Viura, Enric)
Lloc estrena: Cassà de la Selva
Data estrena: 1907
Sardana: La Santa Espina
Autor de la música: Morera i Viura, Enric
Autor de la lletra: Guimerà i Jorge, Àngel
Lletra Sardana La Santa Espina
Som i serem gent catalana
tant si és vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
Canta l’ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
NOTA: Segons l’equip tècnic de la celebració del cinquantenari de la mort d’Enric Morera, la darrera part del poema original de Guimerà:
I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.
Foren canviat per en Morera, per uns altres de contingut més nacionalista:
Fill meu de Catalunya
vull veure’t gran i fort.
Fes cara als que l’ultragin
i per ella viu i mor.
ENTITAT SARDANISTA SANT CUGAT
Carrer Castellví, núm. 8 (Casa de Cultura)
08173 Sant Cugat del Vallès
e.sardanista.sc@gmail.com
Elvira Anglès | T.649615504
Jordi Sardeny | T.660861909
BELLATERRA GOURMET: Els 11 millors pastissos tradicionals d’Hongria
Posted in Bellaterra, tagged Budapest, Millors pastissos d'Hongria, Ruzswurm on 11 gener 2020|
Des del pastís Dobos amb caramel i crema de vainilla, trobareu a continuació els pastissos clàssics hongarèsos més gustosos de les pastisseries històriques de Budapest
Dolços tradicionals hongaresos de la Pastisseria Ruszwurm de Buda, la histórica de l’emperatriu Sisí| ARXIU BELLATERRA GOURMET
Els pastissers hongaresos reflecteixen avui moltes influències: els forners i productors de dolços italians treballaven a la cort real d’Hongria a l’època medieval; Les postres turques es van popularitzar durant l’ocupació otomana del segle i mig; Tècniques i ingredients per elaborar pastissos d’Europa occidental es van filtrar al país a través de la veïna Àustria. Però va ser durant l’Imperi austrohongarès, a la segona meitat del segle XIX, quan les pastisseries d’Hongria van entrar a les seves, inventant una àmplia gamma de pastissos i figuretes de massapà que encara avui en dia són populars.
L’any 1884 va marcar tres fites. Dos forners, Emil Gerbeaud i Vilmos Ruszwurm, van començar cadascun el seu patrocini amb èxit per a una pastisseria que després va transformar la rebosteria de Budapest i que encara avui porten el seu nom (Café Gerbeaud i Ruszwurm). Va ser també quan el József C. Dobos va inventar el Dobos, el pastís més famós d’Hongria.
A Hongria, haureu de visitar una pastisseria dedicada –hongaresa cukrászdain– per provar els pastissos locals perquè els restaurants no els serveixen (aquests són els meus preferits). Hi ha una cultura pastissera a Budapest que és poc probable que experimenteu a la majoria de llocs: les cukrászdas es fan arreu a la ciutat i cada barri ofereix almenys un parell. A més d’una gamma de pastissos, també serveixen cafè, te i galetes salades.
El Top 11 dels millors pastissos d’Hongria
1 – Dobos torte: creada per la confitería local József C. Dobos el 1884, es tracta de la pintoresca bossa hongaresa que practica capes de crema de mantega de xocolata. Després de patètics intents de competidors per replicar la seva preparació, Dobos va decidir fer pública la recepta i, encara avui, trobareu Dobos torte a la majoria de la pastisseria de Budapest. La característica signatura del pastís és la brillant i tapa trencada de caramel.
2 – Esterházy torte: anomenat després d’una important família reial hongaresa, Esterházy torte és una de les més conegudes dins i fora del país. Comprèn capes alternes de nous o ametlles mòltes i mantega inflectada amb rom amb un recobriment fondant blanc. En el seu millor moment, el torte Esterházy és ric, però no clou.
3 – Somlói galuska: Tot i ser una invenció relativament recent, que data dels anys cinquanta, el galuska somlói és un postre profundament estimat a tota Hongria. Consisteix en un pa de pessic en remull amb crema de vainilla, crema de xocolata i nata batuda, i un ruixat de nous i panses. A més de la pastisseria, també la serveixen molts restaurants.
4 – Gerbeaud: aquest pastís de mida mossegada, creat per l’icònic Café Gerbeaud, és un element bàsic de totes les pastisseries hongareses. Sota unes glaçades de xocolata es troben les capes d’un farcit dolç fet de nous i melmelada d’albercoc.
5 – Strudel (rétes): els strudels van evolucionar a partir dels pastissers de pasta filo que els hongaresos van adoptar als turcs otomans que van governar el país als segles 16-17 Més tard, els strudels es van estendre per tot l’Imperi austrohongarès. La gran varietat de farcits, tant dolços com salats, fan que els strudels a Hongria siguin únics. Heu tingut prou strudels de poma a Viena? Cap problema, proveu-ne un amb formatge cottage, llavors de rosella o col a Budapest.
6 – Krémes: Semblant a un pastís napolità , krémes és un milfulles de natilles a tota Europa central, cada país presenta una versió lleugerament diferent. A Hongria, a part dels de crema regulars (el farcit de crema de vainilla), també hi ha els krémes de “França”, que porten una capa addicional de crema batuda i un esmalt de caramel a la part superior.
7 – Rákóczi túrós: Fins i tot la majoria dels hongaresos creuen que aquest pastís de merengue amb confitura d’albercocs porta el nom del famós príncep i líder revolucionari del país, Ferenc II Rákóczi, però la veritat és més banal: János Rákóczi, és el monjo que el va inventar els anys trenta.
Flodni, pastís jueu hongarès fet per Angi de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET
8 – Flódni: Aquest ric pastís farcit amb melmelada de pruna, nous, poma i llavors de rosella entre fines capes de pa de pessic és original de la població jueva d’Hongria i s’ha convertit en un tradicional, ho serveixen tant a les pastisseries com als restaurants d’estil jueu.
9 – Galetes de Linzer i Isler: Totes dues galetes farcides amb confitura de fruites van anar cap a Hongria des d’Àustria amb algunes voltes i voltes. Històricament, el linzer i l’isler han estat els dolços estereotipats servits durant un te a la tarda. La diferència principal entre tots dos és el glaç de vidre de xocolata.
10 – Bejgli: Durant el Nadal, cap taula de menjador hongaresa està completa sense aquests panets dolços farcits de llavors de rosella mòlta i nous. Les persones solen col·locar-les en un plat al costat, perquè hi ha creences populars que les llavors de rosella aporten prosperitat i les nous mantenen problemes. Bejgli es remunta al seu origen a Silèsia, a Polònia actual.
11 – Rigó Jancsi: Aquest bescuit en forma de cub rep el nom del cèlebre violinista gitano hongarès la història del qual va escandalitzar Europa a finals del segle XIX: Rigó va seduir a la princesa Chimay, una nord-americana belga, que va fugir amb ell, deixant enrere un marit i dos fills. El seu romanç no va durar gaire, a diferència del pastís ple de crema de xocolata inspirat per Rigó, que es va convertir en un clàssic, tot i que no totes les pastisseries ho serveixen avui dia.
BELLATERRA.CAT 