Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Desembre de 2019

Comunicat de premsa dels FGC

Servei d’autobús substitutori entre les estacions de Volpelleres i Universitat Autònoma per obres de millora a Bellaterra (entre el 6 i el 8 de desembre), es durà a terme la renovació dels sistemes d’agulles i de desviaments de les vies que hi ha a l’estació de Bellaterra.

Les obres suposaran una reducció del soroll del pas dels trens i una millora en la qualitat del servei Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) oferirà servei alternatiu per carretera amb autobús entre les estacions de Volpelleres i Universitat Autònoma els dies 6, 7 i 8 de desembre per les obres de reposició d’actius i la millora de la fiabilitat del servei d’FGC en aquest tram de la línia S2. Els treballs, que es duran a terme a l’estació de Bellaterra, consisteixen en renovar els sistemes d’agulles i desviaments de les tres vies que hi ha a l’estació. Amb aquestes millores en la superestructura ferroviària existent es reduirà considerablement el soroll del pas dels trens.

Com és habitual en aquests casos, FGC habilitarà un servei d’autobusos substitutoris per carretera per garantir la mobilitat dels usuaris en el tram entre Volpelleres i Universitat Autònoma de la línia S2. El servei entre les estacions de Pl. Catalunya i Volpelleres serà l’habitual i els trens circularan segons l’horari previst. Entre les estacions d’Universitat Autònoma i Sabadell Parc del Nord el servei també serà l’habitual, excepte el tren amb sortida a les 22.49h d’Universitat Autònoma, que sortirà a les 22.52h. Aquestes actuacions s’emmarquen dins el constant procés de manteniment i renovació dels diferents equipaments, instal·lacions i localitzacions que duu a terme FGC per poder seguir donant un servei de qualitat als seus usuaris.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Tel. 93 366 33 00

premsa@fgc.cat

Read Full Post »

“Aquesta és una bona notícia per Bellaterra, perquè aquest semàfor demanat per l’EMD, ajudarà a pacificar una mica més la carretera BV-1414, que milers de cotxes la travessan pel mig del poble”.

Lloc on la Diputació instal·larà el semàfor a la BV-1414 |GOOGLE

Després que el l’EMD ho sol·licités a la Diputació de Barcelona, aquesta iniciarà la setmana vinent les obres d’implantació del nou semàfor a la carretera de Bellaterra, a l’alçada del pas de vianats tocant l’escola de primaria La Llar d’en Pitus. Aquesta és una via molt concorreguda en hores punta per milers de cotxes foranis, per anar entre Sant Cugat del Vallès i Sabadell.

El govern municipal de Bellaterra que des de 2010 presideix en Ramon Andreu, va demanar a la Diputació de Barcelona el traspàs de la BV-1414 per una forta pacificació i convertir-la en una avinguda del poble, però legalment s’havia de fer a través de Cerdanyola, i l’ex alcalde Carles Escolà ho va negar demanant un informe a la guardia urbana de l’Ajuntament.

L’Associacio Bellaterra BV-1414 fa temps que va omplint la carretera de cartells demanant reduir la velocitat, tot recordant que están creuant un poble i demanant silenci per poguer descansar.

“El que no s’ha fet mai és recollir signatures perquè Cerdanyola escolti la veu majoritària del veïnat de Bellaterra i es faci realitat els traspàs de la carretera a l’EMD de Bellaterra”.

Detalls instal·lació del nou semàfor a la BV-1414 per seu pas pel centre de Bellaterra|CEDIDA

Aquesta instal·lació del nou semàfor té un pressupost d’adjudicació de 24.827,80 i un termini d’execució de dos mesos, i es realitza en un tram de carretera de doble sentit de circulació i un carril per sentit, amb vorera als dos marges. El pas de vianants està situat en un revolt tancat davant La Llar d’infants d’en Pitus que pateix quan s’ha de creuar el pas de vianants poc visible. Apart de ralentizar el trànsit, ajudarà es pugui accedir amb més seguretat cap el Restaurant Marcs i el Camí dels Enamorats i fins a l’estació dels FGC Bellaterra situada a la Plaça del Pi.

Actualment el pas està senyalitzat horitzontalment i verticalment i el límit de velocitat de la via en aquest tram és de 30 km/h, amb senyals de presència de nens i e limitació de velocitat.

El nou semàfor comptarà amb un polsador al pas de vianants, que es reforçarà amb preavisos en els dos sentits de circulació.

Read Full Post »

El bellaterrenc Joan-Ramon de Clascà|CEDIDA

PER JOAN-RAMON DE CLASCÀ

(Bellaterrenc, Enginyer de Camins, Canals i Ports)

L’any 2018, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid va instituir amb caràcter anual i àmbit nacional el premi Ciutat i Territori Albert Serratosa que, en la seva primera edició, ha guanyat l’Ajuntament de l’Hospitalet per l’actuació urbanística de Gran Via plaça d’Europa. El Col·legi ha volgut retre homenatge, en el camp de l’urbanisme i ordenació del territori, a la tasca de l’enginyer de Camins, Canals i Ports Albert Serratosa Palet, que va desenvolupar com subgerent de la Corporació Metropolitana de Barcelona, director de el Pla General Metropolità, professor d’Urbanisme a l’Escola de Camins de la UPC i impulsor i director de l’Túnel de Cadí.

Albert Serratosa era un enamorat de les teories de l’enginyer de Camins, Canals i Ports i urbanista Ildefons Cerdà, i en particular de la seva concepció de sistema ortogonal viari de l’Eixample de Barcelona. En l’anàlisi dels diferents sistemes viaris aplicables a l’ordenació viària de les ciutats, Cerdà, en la Teoria de la viabilitat (vialitat) urbana i Reforma de la de Madrid (1861), defensa les qualitats d’aquest sistema, que proclama com el més utilitzat en les ciutats modernes de l’època (Nova York, Buenos Aires …) i que considerava l’adequat per afavorir la igualtat i el progrés: “692 … el sistema rectangular (Nova York) s’apropa a satisfer els sentiments d’equitat i justícia, noble distintiu de l’època present, a el pas que el quadricular (Buenos Aires) és la justícia mateixa i la igualtat de drets a la satisfacció ha d’aspirar tot facultatiu … “.

Aquesta filosofia de la concepció de planejament a l’servei dels ciutadans, comú en els enginyers il·lustrats de l’època de Cerdà, es va mantenir en les generacions posteriors. Així, el també enginyer Victoriano Muñoz Oms, autor d’el Pla d’Obres Públiques de Catalunya de 1935, assenyala com a objectius i condicions bàsiques de el Pla General en la Memòria de el Pla de Camins:

“1r Equitat i recuperació de l’equilibri entre les comarques catalanes.

2n Igualtat entre els ciutadans de la plana i de la muntanya. Canalització de la civilització cap a tots els racons de Catalunya “.

Muñoz Oms, que extrapola en un territori els conceptes urbans de Cerdà, va establir les bases dels Eixos Transversals (Transversal, subpirinenc i Pirinenc) i Verticals (Ripoll, Llobregat …) que configuren una xarxa de carreteres afavoridora de la relació entre les ciutats i comarques sense supeditar-la a el pas obligat per la capital. Serratosa va continuar amb aquesta tradició i en el disseny viari de PGM proposa una xarxa viària metropolitana el més ortogonal possible per esvair l’efecte centralitzador de Barcelona, i amb la impulsió i realització de Túnel del Cadí va obrir la porta a la posterior materialització de l’eix de l’Llobregat .

En aquesta línia és poc conegut que Albert Serratosa va redactar una proposta de Pla de Carreteres d’Espanya, presentat a la Direcció general de Carreteres de l’MOPU quan s’estava redactant un nou Pla per a l’Estat, a la presentació vaig assistir. En aquesta proposta Serratosa establia una xarxa ortogonal de carreteres que potenciava la comunicació entre les ciutats i regions de el país sense l’obligat pas centralitzador per Madrid. Aquesta proposta va tenir poca acollida en aquell Pla, que consagrava la centralització de sistema viari i que s’ha reiterat en la de l’ferroviari d’alta velocitat. Dels sistemes centralistes radials, Cerdà, en la seva Teoria de la Viabilitat esmentada, diu:

“676 … el sistema radial pur, en l’ordre administratiu és la centralització duta a el ridícul, en l’ordre polític és l’expressió genuïna de les classes, categories i desigualtats més absurdes i arbitràries, en l’ordre econòmic és el monopoli artificial més capritxós i més nociu que es pugui imaginar i en l’ordre legal és la despulla més violent, la iniquitat més palmària … “. Dit d’una altra manera: el sistema radial és el sistema afavoridor de el pensament únic i excloent.

És una llàstima que aquell pensament il·lustrat de l’època de Cerdà, que Serratosa i Muñoz Oms van seguir desenvolupant a Catalunya i altres enginyers en altres llocs de país, no hagi pogut modular la intromissió política centralitzadora en el planejament. Ens hauríem estalviat moltes distorsions i inversions ineficients i mancances escandaloses com la de Corredor Mediterrani en ple segle XXI.

L’actual PEIT (Pla Estratègic d’Infraestructures i Transport) de l’Ministeri de Foment recull ja moltes de les propostes de Serratosa: potser aquella presentació no va quedar oblidada en algun calaix de l’Ministeri. De fet, aquest planejament preveu alguns dels eixos que Serratosa considerava bàsics com equilibradors del territori: Barcelona-Vigo, València-Lisboa i La Via de la Plata de Sevilla a Oviedo (aquest últim va ser potser l’únic recollit en aquella versió de el Pla) . El que cal veure és si el desenvolupament de prioritats de l’PEIT fomenta actuacions descentralitzadores que, sens dubte, milloraran l’equilibri en el desenvolupament de país que, per ara, s’ha dirigit en els últims temps a consolidar la megàpolis de Madrid ia la subordinació al seu pas dels eixos vertebradors de les comunicacions entre les regions espanyoles.

Quan es va decidir encertadament (i no va ser fàcil) que el primer AVE Sevilla-Madrid fos construït amb ample internacional (UIC), a alguns ens va quedar clar que era la garantia que algun dia l’ample internacional arribaria a Barcelona ia la frontera. El tram Madrid-Barcelona es va programar a continuació, però -per les raons que fossin l’AVE va arribar abans a Valladolid. L’experiència ens diu que potser ens cal paciència i fe en que finalment es vagi imposant la racionalitat en el desenvolupament infraestructural d’Espanya i que la bona comunicació entre els seus territoris afavoreixi, com deia Cerdà, la comprensió mútua i els sentiments d’equitat, justícia i igualtat de drets.

Read Full Post »

Bellaterra amb La Marató de TV3 a la Sala Gran de l’EMD|BELLATERRA.CAT

El veïnat de Bellaterra encara recorda amb passió l’èxit de l’obra de teatre “Una trama mal ordida” de l’Associació Artística Encert de Sabadell, una col·laboració per La Marató de TV3 al Centre Cívic de l’EMD, el passat diumenge dia 1 de desembre.

Gràcies a tothom per l’aportació solidària amb les malalties minoritàries!!

Bonica escenografia de teatre al Centre Cívic de l’EMD|BELLATERRA. CAT

[VIDEO] OVACIÓ FINAL DE LES VEÏNES I VEÏNS DE BELLATERRA

Read Full Post »

Casa biopasiva de Bellaterra inclosa en el calendari Pirelli Bulding Products 2020|PIRELLI

Segons informa House Habitat, l’espectacular casa biopasiva construïda a Bellaterra (Vallès Occidental) ha estat inclosa en el calendari Firestone 2020. És que a més a més de sostenible i saludable, és preciosa! https://t.co/sEFrBB1ABB

Read Full Post »

S’abarateixen els viatges il·limitats durant un mes i s’encareix la targeta de deu viatges

La targeta T-10, l’abonament multipersonal de 10 viatges per al transport públic, i la T-Mes, que dóna dret a viatjar il·limitadament durant un mes, desapareixeran a partir del primer de gener. Alhora, s’instauraran dos nous abonaments, la T-Usual, que servirà per a fer viatges il·limitats durant 30 dies i tindrà un cost de 40 euros a la zona 1 (un 25% menys que la T-Mes, l’equivalent actual), i la T-Casual, unipersonal de 10 viatges, que costarà 11,35 euros a la zona 1 (1 euro i 15 cèntims més que no la T-10 d’ara). D’altra banda, la T-Jove, amb viatges il·limitats per als menors de 25 anys durant 90 dies, baixarà de preu un 25% fins als 80 euros.

Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat i president de l’Àrea de Transport Metropolità, ha dit que l’objectiu d’aquests canvis és fidelitzar l’usuari, perquè la T-Usual serà més barata que no la T-Mes. Comparant el preu de les dues noves targetes, un usuari de la T-Casual a partir del 18è dia ja haurà gastat més diners que no pas si hagués emprat la T-Usual, de manera que li sortirà més bé de preu aquest abonament.

Read Full Post »

Església de la Santa Creu de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Aquest 2019, l’Esglesia de la Santa Creu de Bellaterra celebrarà la Missa del Pollet pels més joves, a les 17:00 hores i l’Associació de Families del Pessebre vivent, a les 17:45 hores

Pessebre vivent de Bellaterra 2018|ARXIU BELLATERRA. CAT

S’ha convocat la quarta edició 2019 del Pessebre Vivent de Bellaterra que se celebrará el 24 de desembre, després de la Missa del Pollet a l’interior de l’Església de la Santa Creu del nostre poble, una iniciativa veïnal que es va recuperar l’any 2016.

Cartell de la 4a edició del Pessebre Vivent de Bellaterra, amb els col·laboradors oficials Església de la Santa Creu Grup Escoltes Bellaterra, EMD, Condis i El Musical

Aquesta tradició la van recuperar un sensible grup de mares i pares del nostre poble, en col·laboració amb la Parròquia de la Santa Creu de Bellaterra, l’any 2016. Aquest 2019 s’han afegit nous promotors com són el Grup Escolta Bellaterra, la pròpia EMD, el supermercat Condis i El Musical de Bellaterra.

Pessebre vivent Bellaterra 2018|ARXIU BELLATERRA. CAT

Les famílies Roda van ser els coordinadors de les representacions del 2017 i 2018, però sembla ser que aquest any i a última hora, la nova proposta no hauria arribat a bon port, ja que l’organització popular del Pessebre Vivent anirà a càrrec de l’Associació de Famílies de l’Església Santa Creu de Bellaterra, amb la responsabilitat de demanar amb urgència la col·laboració veïnal per enllestir la representació, així com el vestuari i la decoració.

A la cloenda, s’oferirà una xocolatada popular amb melindros per l’escalf d’un Bon Nadal!

Per motius d’aquestes decisions veïnals d’última hora, la Parròquia de la Santa Creu está fent una crida a la participació de les famílies de Bellaterra i ha convocat una trobada explicativa el proper diumenge 15 de desembre, a les 12h.

Read Full Post »

El nou pla urbanístic de la Costa Brava frenarà la construcció de 15.000 habitatges

EVA BATLLE

El Pla Director Urbanístic (PDU) de la Costa Brava frenarà la construcció de més de 15.000 nous habitatges, gairebé la meitat dels que estaven previstos. El document ha estat aprovat en una sessió extraordinària de la Comissió Territorial d’Urbanisme que ha comptat amb presència d’alguns dels alcaldes dels 22 municipis afectats pel nou planejament.

El Pla de protecció del litoral gironí revisa 202 sòls on fins ara es podia construir i que estan situats en 17 municipis de la Costa Brava. Es tracta de Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar i Blanes; poblacions que no tenen el seu planejament adaptat al Pla territorial parcial de les comarques gironines. Pel que fa a la resta de municipis que contempla el pla i que ja estan adaptats a la normativa -Palamós, Palafrugell, Platja d’Aro, Calonge i Castelló d’Empúries-, en cas de construir-s’hi habitatges aïllats s’hauran d’adaptar a les mesures de millora d’integració paisatgística previstes, que són d’obligat compliment.

D’aquesta manera, el Pla Director preveu frenar la pressió urbanística al litoral gironí. El pla arriba després de la moratòria aprovada el gener de l’any passat, que impedia construir en terrenys en una franja de 500 metres al litoral gironí. A més, la suspensió de llicències es va ampliar al febrer incloent-hi 80 sectors no urbanitzables més. Cal recordar també que al març es va aixecar la moratòria en alguns sòls urbans de quatre municipis (Cadaqués, Tossa de Mar, el Port de la Selva i Palamós).

La moratòria que es va aprovar l’any passat seguirà vigent en 141 sectors, on es preveuen actuacions de desclassificació i modificacions per tal que «no s’hi pugui fer cap tipus d’actuació, ja que el pla encara no està aprovat definitivament», ha explicat el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra. Per això, la moratòria es mantindrà fins a l’aprovació definitiva del PDU.

El nou Pla Director Urbanístic ha revisat 202 sòls dels 351 analitzats en el pla i evitarà la construcció en 1.168 hectàrees del litoral. El representant de la Generalitat ha explicat que aquest nou instrument urbanístic va «més enllà perquè desclassifica uns sectors i en modifica d’altres» i «té una tercera acció que passa per crear una nova normativa pels 22 municipis, que millora la integració paisatgística».

La desclassificació implicarà extingir els àmbits de creixement previstos i que entren en «extrema» contradicció amb el Pla. Es tracta d’uns sectors on encara no s’havia fet cap tipus d’actuació, ha puntualitzat la subdirectora general d’Estratègies Territorials i Coneixement, Rosa Vilella.

Cop a les previsions de Pals
Un poble que està en plena creació del Pla General és Pals. Allà, el PDU preveu la desclassificació de fins a deu sectors, sobretot a tocar de la platja. De fet, del total dels habitatges projectats en tot el municipi (2.169), el PDU en permetrà 632. A Roses, segons va indicar Vilella, també estan en procés de creació del Pla General i hi ha zones on es preveia la construcció de més de 1.000 habitatges nous, un creixement molt elevat. Ara, bona part d’aquestes zones seran desclassificades i dels 6.624 nous habitatges que hi havia previstos en tot el terme se’n permetran 948.

D’altra banda, a tocar de la cala d’Aiguafreda (Begur) es volien crear 374 noves vivendes, una xifra que finalment no serà una realitat, ja que el pla obliga a desclassificar la zona. Tot i això, se’n mantindran 56. La subdirectora general ha explicat, tanmateix, que aquests habitatges eren cases preexistents, dels anys 60.

Entre els altres àmbits que es desclassifiquen del litoral i que per tant s’extingeixen i no s’hi podran construir habitatges hi ha la zona de Cala Morisca i la de Pola Giverola, de Tossa de Mar, i Sa Riera, a Begur.

En total, el PDU preveu retornar a a la xarxa d’espais oberts 981 hectàrees i, per tant, impedir en aquest sentit la construcció de 12.840 habitatges.

Reduir superfície

Aquest nou instrument de protecció del litoral també té prevista la modificació dels àmbits de creixement. Això passarà per reduir la superfície o nombre d’habitatges previstos en algun sectors o la seva reordenació, entre altres. El pla preveu modificar les condicions de desenvolupament de 50 àmbits, que sumen 497 hectàrees. Amb els canvis, s’impedirà la construcció de 2.197 vivendes més.

Com a exemples, Agustí Serra va citar el sector de Sa Guarda de Cadaqués. Aquí, el Pla permetrà la superfície afectada i el nombre d’habitatges (105), però obligarà la propietat a deixar lliures d’edificació les parts més elevades i exposades visualment i, per tant, els edificis s’hauran de concentrar a les parts més baixes.

Entre els àmbits que també es modificaran amb el nou pla hi ha la zona de la Riera dels Molinets, a Santa Cristina d’Aro. Allà es reduirà la superfície, passant de 65,11 hectàrees a 19,53. Això suposarà passar de 214 a 64 vivendes.

Amb aquestes modificacions, els responsables de la Generalitat asseguren que han analitzat al detall cada àmbit contemplat en el Pla i que s’han assessorat jurídicament per no haver de pagar indemnitzacions. També, ha indicat Serra, els ajuntaments no hauran de tenir por a l’hora d’aplicar el Pla, perquè el responsable final en qualsevol cas serà la Generalitat, ja que és qui ha dictat la nova normativa.

Aposta per la sostenibilitat

El responsable d’Urbanisme va destacar com n’és de sostenible aquest nou instrument i ha explicat que «l’aplicació del pla permetrà de deixar d’emetre a l’atmosfera unes 620.000 tones de diòxid de carboni, una reducció del 61% respecte a les previsions del planejament vigent». Serra va ressaltar que la Generalitat, amb aquest pla, fa un pas endavant cap a una nova llei del Territori i model urbà.

Amb l’aprovació inicial el Pla director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles al litoral de Girona comença un procés fins al llum verd definitiu.

D’aquí a pocs dies es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat, i llavors el text se sotmetrà a un procés de 45 dies d’al·legacions i un mes d’audiència per als ajuntaments. Un cop estudiades les aportacions, s’incorporaran els punts que es considerin adients per part del departament de Territori. Finalment, serà el conseller, Damià Calvet, qui acabarà fent l’aprovació final.

Suport del territori

Agustí Serra va assegurar que al mes de febrer ja es va consultar amb els ajuntaments i es va posar a informació pública els avenços en el text. També ha afegit que compta amb el suport majoritari dels consistoris implicats, segons va poder palpar en la última reunió, feta fa pocs dies, on se’ls va presentar el nou PDU.

Read Full Post »

INSTRACCIONS CANVI DE FONS:

Per canviar els paràmetres de el fons dels xats, preneu els tres puntets a la part inferior de la pantalla> configuració> xats i trucades> fons predeterminat.

També podeu col·locar un fons diferent per a cada xat. Per canviar el fons d’un xat específic, segueix aquests passos:

1. Aneu a la pantalla de xats

2. Selecciona el xat

3. Pulseu els tres puntets a la part inferior de la pantalla

4. Seleccionar de Galeria de fons, Color Sòlid o Galeria

4. Després de seleccionar el fons, pulsar acceptar

Read Full Post »

Josep A. Martínez Llorach, el bellaterenc responsable de la recollida de signatures per la Plataforma No Tributs AMB ens ha comunicat que durant una setmana han signar 322 veïnes i veïns de Bellaterra, el que significa un porcentatge del 17% dels habitants oficial del nostre poble. Aquestes signatures s’han afegit als milers de Cerdanyola, tot i que de moment, en Josep A. no disposa d’aquestes dades definitives.

Ramon Andreu, president de l’EMD (Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra), va intervenir al Ple de Cerdanyola del 28 de novembre, per dir que considera injust lligar el tribut a l’IBI i no a la renda.

La fórmula de recollir signatures es força tradicional i democràtic, fins i tot històric a Bellaterra, des del mateix moment de la seva creació com poble jardí els anys 30. Llàstima que aquests esforços no es respectin com hauria de ser bàsic en una societat democràtica.

El bellaterrenc Josep A. Martinez Llorach|10 MIL

Josep A. Martínez Llorach també és el creador de l’Associació Bellaterra BV-1414, i qui ha omplert la carrertera amb cartells i banderoles cíviques demanant silenci, pacificació i reducció dels trànsit de milers de cotxes que travessen cada dia el nostre poble.

Ja que estem en línia de demanar signatures, la nostra proposta sería també de recollir-les per demanar el traspàs d’aquesta BV-1414 a la nostra EMD de Bellaterra, l’entitat municipal de casa nostra que sempre l’ha demanat. Ho farem realitat amb la força de les signatures de les veïnes i veïns? Caldria recordar que l’anterior alcalde de Cerdanyola Carles Escolà, es va negar, demanant un informe a la Guàrdia Urbana, malgrat la bona voluntat de la Diputació de Barcelona, titular de la carretera.

Ànim i ha seguir lluitant com poble, perquè les nostres raons i desitjos han de ser escoltades i respectades per qui ens representa democràticament.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »