Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 3/12/2019

El nou pla urbanístic de la Costa Brava frenarà la construcció de 15.000 habitatges

EVA BATLLE

El Pla Director Urbanístic (PDU) de la Costa Brava frenarà la construcció de més de 15.000 nous habitatges, gairebé la meitat dels que estaven previstos. El document ha estat aprovat en una sessió extraordinària de la Comissió Territorial d’Urbanisme que ha comptat amb presència d’alguns dels alcaldes dels 22 municipis afectats pel nou planejament.

El Pla de protecció del litoral gironí revisa 202 sòls on fins ara es podia construir i que estan situats en 17 municipis de la Costa Brava. Es tracta de Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar i Blanes; poblacions que no tenen el seu planejament adaptat al Pla territorial parcial de les comarques gironines. Pel que fa a la resta de municipis que contempla el pla i que ja estan adaptats a la normativa -Palamós, Palafrugell, Platja d’Aro, Calonge i Castelló d’Empúries-, en cas de construir-s’hi habitatges aïllats s’hauran d’adaptar a les mesures de millora d’integració paisatgística previstes, que són d’obligat compliment.

D’aquesta manera, el Pla Director preveu frenar la pressió urbanística al litoral gironí. El pla arriba després de la moratòria aprovada el gener de l’any passat, que impedia construir en terrenys en una franja de 500 metres al litoral gironí. A més, la suspensió de llicències es va ampliar al febrer incloent-hi 80 sectors no urbanitzables més. Cal recordar també que al març es va aixecar la moratòria en alguns sòls urbans de quatre municipis (Cadaqués, Tossa de Mar, el Port de la Selva i Palamós).

La moratòria que es va aprovar l’any passat seguirà vigent en 141 sectors, on es preveuen actuacions de desclassificació i modificacions per tal que «no s’hi pugui fer cap tipus d’actuació, ja que el pla encara no està aprovat definitivament», ha explicat el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra. Per això, la moratòria es mantindrà fins a l’aprovació definitiva del PDU.

El nou Pla Director Urbanístic ha revisat 202 sòls dels 351 analitzats en el pla i evitarà la construcció en 1.168 hectàrees del litoral. El representant de la Generalitat ha explicat que aquest nou instrument urbanístic va «més enllà perquè desclassifica uns sectors i en modifica d’altres» i «té una tercera acció que passa per crear una nova normativa pels 22 municipis, que millora la integració paisatgística».

La desclassificació implicarà extingir els àmbits de creixement previstos i que entren en «extrema» contradicció amb el Pla. Es tracta d’uns sectors on encara no s’havia fet cap tipus d’actuació, ha puntualitzat la subdirectora general d’Estratègies Territorials i Coneixement, Rosa Vilella.

Cop a les previsions de Pals
Un poble que està en plena creació del Pla General és Pals. Allà, el PDU preveu la desclassificació de fins a deu sectors, sobretot a tocar de la platja. De fet, del total dels habitatges projectats en tot el municipi (2.169), el PDU en permetrà 632. A Roses, segons va indicar Vilella, també estan en procés de creació del Pla General i hi ha zones on es preveia la construcció de més de 1.000 habitatges nous, un creixement molt elevat. Ara, bona part d’aquestes zones seran desclassificades i dels 6.624 nous habitatges que hi havia previstos en tot el terme se’n permetran 948.

D’altra banda, a tocar de la cala d’Aiguafreda (Begur) es volien crear 374 noves vivendes, una xifra que finalment no serà una realitat, ja que el pla obliga a desclassificar la zona. Tot i això, se’n mantindran 56. La subdirectora general ha explicat, tanmateix, que aquests habitatges eren cases preexistents, dels anys 60.

Entre els altres àmbits que es desclassifiquen del litoral i que per tant s’extingeixen i no s’hi podran construir habitatges hi ha la zona de Cala Morisca i la de Pola Giverola, de Tossa de Mar, i Sa Riera, a Begur.

En total, el PDU preveu retornar a a la xarxa d’espais oberts 981 hectàrees i, per tant, impedir en aquest sentit la construcció de 12.840 habitatges.

Reduir superfície

Aquest nou instrument de protecció del litoral també té prevista la modificació dels àmbits de creixement. Això passarà per reduir la superfície o nombre d’habitatges previstos en algun sectors o la seva reordenació, entre altres. El pla preveu modificar les condicions de desenvolupament de 50 àmbits, que sumen 497 hectàrees. Amb els canvis, s’impedirà la construcció de 2.197 vivendes més.

Com a exemples, Agustí Serra va citar el sector de Sa Guarda de Cadaqués. Aquí, el Pla permetrà la superfície afectada i el nombre d’habitatges (105), però obligarà la propietat a deixar lliures d’edificació les parts més elevades i exposades visualment i, per tant, els edificis s’hauran de concentrar a les parts més baixes.

Entre els àmbits que també es modificaran amb el nou pla hi ha la zona de la Riera dels Molinets, a Santa Cristina d’Aro. Allà es reduirà la superfície, passant de 65,11 hectàrees a 19,53. Això suposarà passar de 214 a 64 vivendes.

Amb aquestes modificacions, els responsables de la Generalitat asseguren que han analitzat al detall cada àmbit contemplat en el Pla i que s’han assessorat jurídicament per no haver de pagar indemnitzacions. També, ha indicat Serra, els ajuntaments no hauran de tenir por a l’hora d’aplicar el Pla, perquè el responsable final en qualsevol cas serà la Generalitat, ja que és qui ha dictat la nova normativa.

Aposta per la sostenibilitat

El responsable d’Urbanisme va destacar com n’és de sostenible aquest nou instrument i ha explicat que «l’aplicació del pla permetrà de deixar d’emetre a l’atmosfera unes 620.000 tones de diòxid de carboni, una reducció del 61% respecte a les previsions del planejament vigent». Serra va ressaltar que la Generalitat, amb aquest pla, fa un pas endavant cap a una nova llei del Territori i model urbà.

Amb l’aprovació inicial el Pla director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles al litoral de Girona comença un procés fins al llum verd definitiu.

D’aquí a pocs dies es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat, i llavors el text se sotmetrà a un procés de 45 dies d’al·legacions i un mes d’audiència per als ajuntaments. Un cop estudiades les aportacions, s’incorporaran els punts que es considerin adients per part del departament de Territori. Finalment, serà el conseller, Damià Calvet, qui acabarà fent l’aprovació final.

Suport del territori

Agustí Serra va assegurar que al mes de febrer ja es va consultar amb els ajuntaments i es va posar a informació pública els avenços en el text. També ha afegit que compta amb el suport majoritari dels consistoris implicats, segons va poder palpar en la última reunió, feta fa pocs dies, on se’ls va presentar el nou PDU.

Read Full Post »

INSTRACCIONS CANVI DE FONS:

Per canviar els paràmetres de el fons dels xats, preneu els tres puntets a la part inferior de la pantalla> configuració> xats i trucades> fons predeterminat.

També podeu col·locar un fons diferent per a cada xat. Per canviar el fons d’un xat específic, segueix aquests passos:

1. Aneu a la pantalla de xats

2. Selecciona el xat

3. Pulseu els tres puntets a la part inferior de la pantalla

4. Seleccionar de Galeria de fons, Color Sòlid o Galeria

4. Després de seleccionar el fons, pulsar acceptar

Read Full Post »

Josep A. Martínez Llorach, el bellaterenc responsable de la recollida de signatures per la Plataforma No Tributs AMB ens ha comunicat que durant una setmana han signar 322 veïnes i veïns de Bellaterra, el que significa un porcentatge del 17% dels habitants oficial del nostre poble. Aquestes signatures s’han afegit als milers de Cerdanyola, tot i que de moment, en Josep A. no disposa d’aquestes dades definitives.

Ramon Andreu, president de l’EMD (Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra), va intervenir al Ple de Cerdanyola del 28 de novembre, per dir que considera injust lligar el tribut a l’IBI i no a la renda.

La fórmula de recollir signatures es força tradicional i democràtic, fins i tot històric a Bellaterra, des del mateix moment de la seva creació com poble jardí els anys 30. Llàstima que aquests esforços no es respectin com hauria de ser bàsic en una societat democràtica.

El bellaterrenc Josep A. Martinez Llorach|10 MIL

Josep A. Martínez Llorach també és el creador de l’Associació Bellaterra BV-1414, i qui ha omplert la carrertera amb cartells i banderoles cíviques demanant silenci, pacificació i reducció dels trànsit de milers de cotxes que travessen cada dia el nostre poble.

Ja que estem en línia de demanar signatures, la nostra proposta sería també de recollir-les per demanar el traspàs d’aquesta BV-1414 a la nostra EMD de Bellaterra, l’entitat municipal de casa nostra que sempre l’ha demanat. Ho farem realitat amb la força de les signatures de les veïnes i veïns? Caldria recordar que l’anterior alcalde de Cerdanyola Carles Escolà, es va negar, demanant un informe a la Guàrdia Urbana, malgrat la bona voluntat de la Diputació de Barcelona, titular de la carretera.

Ànim i ha seguir lluitant com poble, perquè les nostres raons i desitjos han de ser escoltades i respectades per qui ens representa democràticament.

Read Full Post »