Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 29/12/2019

FOTOS DE BELLATERRA. CAT

Avui diumenge dia 29 de desembre de 2019, ens hem desplaçat des de Bellaterra a Barcelona per visitar el Palau de la Generalitat de Catalunya. Per respecte al medi ambient i per comoditat ho hem fet amb els FGC, un dels trens més puntuals d’Europa.

Un any més ha estat un plaer gaudir d’aquesta història del nostre país, en companyia d’altres ciutadanes de casa nostra. Els dies 2 i 3 de gener de 2020 la porta de Palau tornara a ser oberta per seguir la sempre interesant visita d’aquesta institució medieval única a Europa, com seu de Govern.

El Palau de la Generalitat és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Igual que el de València, és un dels pocs edificis d’origen medieval a Europa que es manté com a seu del govern i de la institució que el va construir, la Generalitat de Catalunya. És al barri gòtic de la ciutat de Barcelona a la plaça de Sant Jaume, enfront de la Casa de la Ciutat.

El Palau de la Generalitat és un dels símbols més preuats de Catalunya, entre altres motius pel fet que ha aconseguit superar contingències històriques i polítiques i perquè s’erigeix, juntament amb el Palau del Parlament, en un baluard de la democràcia a Catalunya.

ORÍGENS

L’any 1289, les Corts Catalanes -considerades des de l’any 1300 com una representació de la totalitat o «generalitat» de Catalunya- van establir una comissió delegada per la recaptació dels impostos que les Corts atorgaven al rei. Les Corts, o General de Catalunya, reunides a Cervera el 1359, van institucionalitzar aquella comissió o Diputació del General de Catalunya, integrada per diputats dels tres estaments: militar o nobiliari, eclesiàstic i popular o reial (representants dels gremis i ciutadans de les poblacions sotmeses directament al rei). És a partir d’assumir aquestes noves funcions que surt la necessitat d’ocupar una seu administrativa i representativa.

El 3 de desembre de 1400, els representants del tres braços: Alfons de Tous, Jaume Marc i Ramon Desplà varen adquirir del comerciant Pere Brunet, per 38.500 sous, la casa originària del que, amb les posteriors ampliacions, esdevindria l’actual Palau, més concretament l’edifici del carrer de Sant Honorat.

La institució, va substituint, en certa manera, el poder reial executant les decisions de les Corts Catalanes. L’exercici d’aquestes funcions de govern, justícia i defensa militar, justifiquen la ubicació i dimensions del Palau de la Generalitat.

PRIMERA ABOLICIÓ

Segles més tard, al XVIII, Felip V d’Espanya, va lluitar contra Catalunya perquè aquesta va prendre la decisió de defensar com a pretendent al tron d’Espanya l’Àustria Carles III, aixecant el Regiment de la Diputació del General de Catalunya. En els darrers mesos del 1713, però, la Generalitat va romandre inoperant, i bona part de les seves funcions van ser assumides pel Consell de Cent de Barcelona. Aquesta situació, en el context de la Guerra de Successió Espanyola, va acabar l’11 de setembre de 1714, data en la qual Barcelona queia a les mans de Felip V. La Generalitat i les Corts Catalanes foren abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V, el 16 de gener del 1716, transgredint les Constitucions catalanes. El Palau de la Generalitat es convertí en seu de la Reial Audiència.

PRIMERA DEVOLUCIÓ

Tot i l’ocupació parcial per part de la Mancomunitat de Catalunya el 1914, la recuperació total del Palau no fou fins al retorn de les institucions de la Generalitat quan, a conseqüència de les eleccions municipals espanyoles de 1931, Francesc Macià pactà el restabliment de la Generalitat i n’esdevingué president (1931-1933). Macià abolí les quatre diputacions provincials i aquest Palau va tornar a ser la seu de la Generalitat i del seu govern. Sobre la base de l’Estatut d’Autonomia de 1932 (Estatut de Núria), Catalunya es dotà d’un Parlament, d’una Administració de Justícia pròpia (Tribunal de Cassació), i d’unes forces d’ordre públic. El seu successor, el president Lluís Companys, va completar l’any 1934 la unificació del poder polític autònom mitjançant la supressió dels governadors civils provincials introduïts pel Govern de Madrid al segle XIX.

SEGONA ABOLICIÓ

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, la Generalitat es va exiliar. El nou règim feixista de inspiració nacional-catòlica abolí les institucions de la Generalitat. El seu president, Lluís Companys, fugit l’any 1939 a França fou detingut per la Gestapo, li va ser aplicada l’extradició a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra sumaríssim, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940). Mort el president Companys, Josep Irla, darrer president del Parlament català, es féu càrrec de la presidència de la Generalitat a l’exili fins que, l’any 1954, el va succeir Josep Tarradellas, també a l’exili.

Novament s’imposà un govern centralista els governadors civils i les diputacions provincials, i en aquest Palau s’instal·là la Diputació de Barcelona. Aquesta divisió provincial ignorava la divisió territorial comarcal, tradicional a Catalunya.

SEGONA DEVOLUCIÓ

Després del restabliment de la democràcia a Espanya i de les eleccions generals espanyoles (1977), aquest Palau esdevingué novament la seu de la Generalitat restablerta el 29 de setembre de 1977, abans de l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978. Com a President de la Generalitat, Josep Tarradellas prepara la restitució de la institució, els primers traspassos i el nou Estatut d’Autonomia que fou promulgat en desembre de 1979.

Als comicis convocats el 20 de març de 1980 foren elegits els 135 diputats del Parlament de Catalunya i el 10 d’abril restava constituït. Finalment, amb l’elecció d’Heribert Barrera com a President del Parlament i de Jordi Pujol com a president de la Generalitat, qui formà el govern de la I legislatura del període democràtic actual, la Generalitat va quedar bàsicament constituïda.

Read Full Post »

Des de Bellaterra recordem una activitat cultural. Avui diumenge 29 i els dies 2 i 3 de gener, de 16 a 21h, visitar el Palau de la Generalitat de Catalunya amb una il·luminació especial de nadal.

FOTOS CEDIDES GENCAT

La visita permet fer un breu recorregut per algunes de les estances històriques de l’edifici, i veure l’escultura “El desconsol” de Josep Llimona i l’arbre cedit per la Fira de Nadal d’Espinelves situats al Pati Gòtic. La visita continuarà pel pati dels Tarongers i la Galeria Gòtica on es podrà veure el pessebre tradicional creat per l’Associació de Pessebristes de Barcelona.

L’accés al Palau es farà pel carrer de Sant Honorat de 16 a 21 hores. No cal fer inscripció prèvia.

Jornades de portes obertes

El recorregut complert per les estances històriques del Palau es podrà fer a les jornades de portes obertes de la Diada de Sant Jordi (23 d’abril), la Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) i la Mercè (24 de setembre).

Read Full Post »

Read Full Post »