Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2018

Ramon Andreu, president de l’EMD Bellaterra al ple de Cerdanyola de divendres| BELLATERRA.CAT

Cerdanyola acaba d’aprovar aquest matí de dissabte el nou pressupost del 2018, per la ciutat del FACTO NON VERBA, amb unes inversions de 10,8 milions d’euros, i malauradament, cap partida per invertir al poble de Bellaterra, -i així ja van tres anys de dir NO a cap millora o proposta que vingui dels veïns de Bellaterra, tot un nou revés a les aspiracions del nostre poble, que segueix lluitant per les seves aspiracions democràtiques de segregació, que Cerdanyola no respecte per res.

El nou presupost aprovat amb els vots a favor del partits Compromís per Cerdanyola CUP, el PDeCAT, ERC, i el regidor no adscrit, i amb l’abstenció d’ICV-EUiA, per tant així acaba l’acord pel pressupost definitiu pel 2018 de Cerdadanyola, i que es destinaran majoritàriament, per l’espai públic cerdanyolenc. Caldria saber els ingressos generals de Cerdanyola i quin porcentatge significa aquestes inversions, -recordar que de Bellaterra aporta 4.500.000 € anuals i és injust l’aprovació de 0 inversions-. Els vots en contra han vingut del PSC i Ciutadans. 

Molt sorprenent és la nova decisió aprovada de fer l’embustiada de la revista municipal Riu Sec, a les 900 cases de Bellaterra, conjuntament,  amb el barri Montflorit de Cerdanyola. Només inversions en paper informatiu de màrqueting. 

Read Full Post »

Víctor Francos, portaveu del PSC de Cerdanyola| CERDANYOLA.INFO

Victor Francos, el portaveu del PSC de l’Ajuntament de Cerdanyola menteix i desconeix la realitat dels problemes de Bellaterra, quan ahir al plenari de Cerdanyola, va pràcticament humiliat a Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra,   -un dels representants més votats de Catalunya-, amb les seves irreals exposicions, segurament per guanyar més vots a la ciutat del FACTO NON VERBA. Amb la seva poc elegant i provocativa contundència va dir que les pilones són unes estructures metàl·liques sense senyalització ni il·luminació nocturna (dèiem que menteix perquè segurament no ha passat mai, i aquestes pilones estàn força bé senyalitzades, per una corona de llums permanents). 


Pilones sempre lluminoses al Camí Antic de Sant Cugat de Bellaterra|ARXIU

Sobre la zona verda, el president  de l’EMD de Bellaterra, en Ramon Andreu, no para de reclamar al govern minoritari de Cerdanyola, una solució per aquests aparcaments, i fins i tot els propis comerciants de Bellaterra han demanat ajuda d’aparcaments controlats per no perdre clients. Recordar que Cerdanyola podria practicar el mateix que té al seu centre, -zona de pagament i posibilitat de multar-. Víctor Francos, també menteix o desconeix que les càmeres de transit de Bellaterra, són de gran ajuda per a la policia, per poder treballar amb gran seguretat i localitzar els cotxes d’entrada i sortida, després del molts robatoris. Les càmeres instal-lades per Bellaterra són d’alta resolució i graven les matricules.Quin gran error que els partits de Cerdanyola no valorin aquesta tecnologia, de gran ajuda per les forces de seguretat i la seva feina en el control de la nostra seguretat, perquè “Sense seguretat no hi pot haber benestar”.

Víctor Francos es va dirigir cap el govern de Cerdanyola i demanar se redueixi del petit conveni que disposa l’EMD, totes les actuacions de retirada de pilones, eliminar zona verde, etc. (Quina vergonya de disposar només del 11 % del diners que paguem -4.500.000-, quan Sant Cugat deixa a la seva EMD de Valldoreix, el 100% dels seus gaire bé 8.000.000 d’euros per la seva gestió total.

Diu el portaveu del PSC que Bellaterra no compleix la llei, quan tristement és Cerdanyola qui no paga ni respecta el que acorda i signa, i l’EMD l’ha de reclamar judicialment, i sempre guanyant-lo tot. Recordar que les pilones estan baixades només cautelarment per la denúncia dels partits de Cerdanyola, a l’espera de la sentencia definitiva. 

Democràcia és respectar la votació majoritària per format Ajuntament de Bellaterra| BELLATERRA.CAT

Qui de veritat ha demostrat nula maduresa institucional és Cerdanyola i els seus partits polítics, per no respectar la votació democràtica de la consulta de Bellaterra, amb el 94% de vots del sí, per marxar de Cerdanyola i formar Ajuntament de Bellaterra. Per perdre el temps durant 3 anys i dir permanentment NO a totes les propostes positives pel bé dels veïns, i a traves del govern municipal majoritari de l’EMD de Bellaterra.


Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra, ahir al vespre, al ple de Cerdanyola|BELLATERRA.CAT

Finalment, després que Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra, va soportar  tots els atacs del portaveu del PSC Victor Francos, i quan era el moment de respondre en nom de Bellaterra, va demanar la paraula, però l’alcalde Carles Escolà no ho va permetre, i va donar per finalitzat el Ple de Veïns. Aquesta actitud tant poc democràtica per l’alcalde que ara fa 3 anys, va dir seria el millor també pel poble de Bellaterra, ens demostra cada dia , que als veïns no ens volen donar ni un got d’aigua. Llàstima!

Read Full Post »

Ahir al vespre es va celebrar el Ple de Veïns a l’Ajuntament de Cerdanyola i els veïns assistents van reclamar ampolles d’aigua i gots per beure, tal com els 25 regidors tenien sobre de les seves taules.  L’alcalde Carles Escolà ni cap dels altres 24 regidors van tindre la sensibilitat d’escoltar la reclamació dels veïns i solucionar ràpidament la demanda.

 Com es possible que ningú prengués la decisió ni sensibilitat de tallar uns minuts el Ple i servir aigua de boca als assistents?  El que si hem de felicitar a l’Ajuntament, és la decisió d’eliminar els gots i ampolles de plàstic, pel bé del medi ambient i per la lluita permanent d’un millor planeta sense plàstics . 

Carles Escolà Sanchez, governa Cerdanyola amb 5 regidors d’un total de 25| BELLATERRA.CAT

Detall de veïns assistents al Ple de Cerdanyola | BELLATERRA.CAT

Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra, sense aigua al igual que el veïns assistents | BELLATERRA.CAT


La bellaterrenca Laura Benseny, amb el seu servei d’aigua| BELLATERRA.CAT

Helena Solà  i regidors d’ERC Cerdanyola amb el seu servei d’aigua| BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Foto: BELLATERRA.CAT

Veïns de Bellaterra s’han desplaçat aquest vespre al Teatre Auditori de Sant Cugat, amb l’ocasió de la 5a edició de la revista “Món Sant Cugat” del Grup Tot Media, que ha vist la llum aquest mateix dimecres i que se centra en la cultura popular de Sant Cugat del Vallès, amb un reportatge  que repassa les prop de 200 entitats que li donen un “caràcter singular”. La publicació actual inclou una complerta entrevista als germans músics bessons Lluís Claret, al violoncel, i Gerard Claret, al violí, tots dos residents a Sant Cugat i Valldoreix. Els Germans Claret han recordat que de més joves van viure a la seva Andorra natal, i que van estudiar amb el germà de Pau Casals i el mestre Antoni Ros Barbà, originari del’Hospitalet de Llobregat. Al concert, en ocasió també del 50 Aniversari professional dels Germans Claret, han assistit més de 300 persones, un concert de música clàssica amb obres de Händel, Beethoven, Kodaly i Ravel. El novembre tornaran al Teatre Auditori de Sant Cugat en el retrobament, per primera vegada a Sant Cugat, amb el seu Trio de Barcelona.

​Els Germans bessons Lluís i Gerard Claret, al Teatre Auditori de Sant Cugat |BELLATERRA.CAT

La nova alcaldessa de Sant Cugat, Carmela Fortuny i Camarena, ha fet una curta però sincera intervenció per agraïr la prestigiosa publicació del Grup Tot Media, i l’esforç professional de projectar el món de la cultura i l’esport en general, ja que aquest 2018, “Sant Cugat és declarada Ciutat Europea de l’Esport”.  Carmela Fortuny, originària de València, ha recordat que la revista Món Sant Cugat permet de no perdre mai els orígens i viure a Sant Cugat, on els nouvinguts són benvinguts des del primer dia.

5a.Edició Revista Món Sant Cugat| BELLATERRA.CAT

Bellaterra felicita l’èxit de la vostra atractiva Revista Món Sant Cugat, i ens permetem de suggerir-vos honestament, no utilitzeu la capçalera Tot Bellaterra  dins la vostra publicació gratuïta Tot Sant Cugat, que també s’està publicant dintre de les pagines del Tot Cerdanyola.  Des de l’any  2010, la revista TOT BELLATERRA és una revista impresa en paper 100% reciclat, i registrada pel grup bellaterrenc Tot Edition, amb un tiratge de 2.000 exemplars, exclusiu per la distribució a les 900 cases de Bellaterra i el  Comerç Local de Bellaterra. Salut i força!

Read Full Post »


Mariona Carulla vol consolidar l’impuls del Palau de la Música|Ara.Cat

Mariona Carulla va ser reelegida presidenta de l’Associació Orfeó Català en els comicis celebrats dimarts. La candidatura de Carulla era l’única que es presentava a les eleccions. El resultat va ser de 330 vots a favor, d’un total de 385 vots emesos. Va haver-hi 3 vots en blanc i 52 vots nuls.
Mariona Carulla va anunciar una nova etapa en què la junta aposta per un projecte de futur per al Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català. També va explicar que treballarà per obrir l’entitat musical, per assegurar la solvència econòmica i l’excel·lència musical, per convertir el Palau en un centre de cultura en confluència amb altres arts i per obrir aquesta institució al conjunt de la ciutadania.
La nova junta directiva de l’Orfeó Català, formada per la majoria de membres de la junta anterior, compta amb tres noves incorporacions: Àlex Honrubia, representant del Cor Jove i cantaire de la família de l’Orfeó Català des del 2007; Maria del Mar Calvet, cantaire de l’Orfeó Català des de fa 17 anys, i Lluís Domènech i Girbau, besnet i especialista en l’obra de Lluís Domènech i Montaner.

Read Full Post »


Lluís i Gerard Claret, convidats per la revista Món Sant Cugat, protagonitzaran un concert el 27 de juny al Teatre-Auditori FOTO: Artur Ribera

Els dos músics interpretaran diverses peces de Beethoven, Ravel i Kodály en l’acte que se celebrarà al Teatre Auditori

El Teatre-Auditori acollirà aquest dimecres, 27 de juny, la presentació número 5 d’El Món Sant Cugat, que patrocina la Diputació de Barcelona. L’acte, obert a tothom, començarà a les 19.30 h, comptarà amb un concert dels músics Germans Claret, que coincideix amb el 50è aniversari de la seva trajectòria professional i que interpretaran obres de Beethoven, Ravel i Kodály. La presentació estarà presidida per l’alcaldessa de Sant Cugat, Carmela Fortuny, i hi estan convidats tots els santcugatencs i santcugatenques i, especialment, els representants de les diferents entitats culturals de Sant Cugat.

 

La revista se centra, en aquesta edició, a les entitats culturals de Sant Cugat. Per aquest motiu la portada d’aquest número surten representants d’algunes de les entitats culturals locals. A banda, els altres dos reportatges estan dedicats als 25 anys del Teatre-Auditori de Sant Cugat i al fet que enguany Sant Cugat és Ciutat Europea de l’Esport.

 

A més, els germans Claret, format pel duet d’en Lluís (violoncel·lista) i el Gerard (violinista), són els protagonistes de l’entrevista en profunditat d’aquest número el Món Sant Cugat.

Read Full Post »

Una societat respectuosa amb les dones és feina de tots i requereix confiança en la justícia


Membres de la Manada sortint de la presó de Pamplona|EFE

Els cinc integrants de la Manada han comparegut al jutjat per primer cop des que van ser alliberats, acompanyats per un eixam de periodistes gràfics. Les imatges d’aquests delinqüents sexuals en llibertat sota fiança de 6.000 euros després d’una sentència que ha provocat una onada d’indignació en l’opinió pública són la viva expressió de la distància entre l’administració de justícia i l’estat d’opinió majoritari d’una societat cada cop més combativa en la reivindicació i el respecte dels drets de les dones. Un d’aquests drets és viure en pau la seva llibertat individual i sexual, no tenir por, ser escoltades quan diuen ‘no’ i no estar sotmeses a la força de qualsevol primari si surten de festa o en l’àmbit privat. 
La imatge de la Manada que va actuar durant els Sanfermines arriba després de la revetlla de Sant Joan, una nit de celebració durant la qual es van registrar quatre denúncies de delictes de caràcter sexual a Catalunya. Dilluns mateix els Mossos van practicar la detenció d’un menor d’edat per l’agressió a una noia de 15 anys durant la revetlla a Palamós i han citat a declarar també un altre menor que hauria vist l’agressió sexual i no hauria fet res per aturar-la. Els dos joves implicats tenen entre 14 i 15 anys i passaran a disposició de la Fiscalia de Menors. La falta d’educació sexual entre els joves és alarmant en un marc en què teòricament hi ha un accés millor a la informació i la igualtat de gènere, un temps de consum fàcil de pornografia i d’imatges de violència a les xarxes. Segons estadístiques dels Mossos, una de cada quatre catalanes que pateix una agressió sexual té menys de 18 anys. El 2017 es van denunciar 757 agressions sexuals, 16 casos més que el 2016, i, des del 2013, quan van arribar a les comissaries 609 violacions, s’han incrementat un 24,3%. Del total de casos denunciats l’any passat, un de cada quatre afectaven menors d’edat. Més de la meitat dels assalts es cometen a la primavera i a l’estiu, sobretot entre el juny i l’agost, i el 37% són els caps de setmana.
L’agressió sexual de Palamós és una de les quatre denunciades durant la revetlla i que investiguen els Mossos, que contrasten amb el missatge del conseller d’Interior, que va considerar que la revetlla s’havia saldat amb un balanç positiu. L’onada de protesta del 8-M no ha de ser només una expressió d’indignació multitudinària, sinó un canvi del llindar d’acceptació de les pràctiques de desigualtat i de la banalització dels delictes contra les dones, i aquesta no és només una qüestió judicial. L’educació en el respecte depèn de tota la societat. Depèn de les famílies i dels rols que hi despleguen homes i dones, de les escoles i de l’educació sexual que s’hi ensenya, dels valors que contenen els productes d’oci que els joves consumeixen. Que aquesta sigui una societat més igualitària i respectuosa amb les dones és feina de tots. Que els delinqüents siguin detinguts depèn també de perdre la por a denunciar i confiar en una justícia que no sempre tranquil·litza la víctima.

http://www.ara.cat

Read Full Post »

Una de les càmeres que hi ha a l’Ametlla del Vallès|NG

L’Ametlla del Vallès instal·larà 11 càmeres de videovigilància als accessos del poble per controlar els vehicles que entren i surten del nucli urbà i les urbanitzacions. Els aparells tindran la capacitat de llegir les matrícules i comparar les dades amb una base de dades dels Mossos d’Esquadra. Si el vehicle està buscat pels cossos de seguretat, la Policia Local serà avisada de la seva presència al municipi. El consistori calcula que aquest nou sistema de seguretat estarà en marxa entre e els mesos de setembre i octubre.
La compra de les càmeres va ser aprovada al ple extraordinari que es va fer a l’Ametlla el passat 18 de juny. El regidor de Noves Tecnologies, Jaume Roviralta, va destacar que “sense seguretat ni hi pot haver benestar”.
A més de les càmeres de lectura de matrícules, també s’instal·laran 8 càmeres d’ambient que substituiran les actuals, ja obsoletes, als equipaments municipals. El contracte d’aquesta licitació tindrà una durada de 5 anys, amb un pressupost de 283.987,56 euros. http://www.naciodigital.cat

Read Full Post »

“En cas de no voler-la llençar, queda una vida opcional a les samarretes de dormir en procés de desintegració: convertir-les en draps per netejar”

Samarreta de Barcelona’92 | BELLATERRA.CAT

Segur que en alguns moments de la vostra vida heu hagut de prendre la decisió. És difícil. Costa saber per quin motiu concret la intuïció ens diu que ha arribat el moment d’afrontar-la. I fer-ho t’obliga a aturar-te uns segons per pensar si veritablement és aquell l’instant dramàtic o potser es pot deixar per més endavant. No és que no sàpigues decidir-te. És que el cap et diu que sí però el cor es nega a admetre-ho. En el fons, saps la resposta. L’únic que cal és la força per acceptar-la. Però fer-ho és com si et prenguessin alguna cosa important, com si deixessis enrere una etapa vital.

El moment en què has de decidir que a aquella samarreta preferida, la que tant has portat i que t’has posat en els dies més importants, li ha arribat l’hora: convertir-se en pijama. Un moment íntimament tràgic, ja ho sabeu. Aquella samarreta bonica, que et feia sentir bé, que servia per a qualsevol ocasió, que hi anaves tan còmode, ja no pot sortir al carrer. I amb el cor encongit has d’assumir el duríssim tràngol de canviar-la de calaix i posar-la al lloc de la roba per dormir, el cementiri de les samarretes. Allà en descansen unes quantes de velles, foradades, descolorides, estovades… però totes històriques. Els millors concerts, grans viatges, el teixit de cotó més gustós, lemes en lletres majúscules que encara defenses i, fins i tot, una concessió al capitalisme amb grans marques de begudes, o de cotxes, o d’aquella hamburgueseria on hi ha guitarres de les estrelles del rock.

L’elegància de la teva vida quotidiana ja no es pot permetre incloure la samarreta de la gira del Human touch de Bruce Springsteen en el vestuari de carrer, però és impossible renunciar a dormir-hi. D’aquell viatge romàntic a Londres potser només en queda una trista samarreta amb la bandera britànica i la cabina de telèfon. De l’escapada a Eurodisney amb els nens, el rastre d’un Pluto descolorit quan les criatures ja són adolescents. Algunes de les samarretes, abans d’entrar al calaix de la roba per dormir, van fer l’impàs com a vestimenta de platja. La sal i el sol les va acabar de malmetre, però no mereixien morir al cubell de les escombraries. Els quedava encara una última vida, en honor a tants anys de servei.

Un amic m’explicava que un cop va decidir llençar una samarreta amb la qual havia dormit els últims deu anys. Al pit hi duia una fotografia de la seva colla en un viatge a Formentera. Es van estampar la imatge a la peça de roba com a record. Amb prou feines s’hi distingien les cares dels companys i a còpia de rentades el sabó s’havia anat emportant els colors d’aquell estiu i estava rosegada de les vores. Dies més tard, en un juliol sufocant, es va trobar un pobre home que arrossegava un carro de súper ple de trastos pel carrer de casa. Portava posada la seva samarreta de dormir. I el cor li va fer un bot. A la samarreta li quedava encara una vida més, però en certa manera era com si algú s’hagués apropiat també del seu viatge, dels seus amics i dels seus records.

En cas de no voler-la llençar, queda una vida opcional a les samarretes de dormir en procés de desintegració: convertir-les en draps per netejar. I és aquell moment en què tots els concerts, els viatges, els records de joventut acaben refregats pels vidres, els mobles, la pica del lavabo, impregnats de brutícia. I aleshores sí: descansi en pau la samarreta de dormir.

http://www.ara.cat

Read Full Post »

Aquesta nit, és tradicional menjar coca, possiblement com una romanalla d’algun ritu solar. Antigament, les coques eren obligadament circulars i amb un forat al mig, i devien tractar de recordar el disc solar. Eren pastades a casa, com un dels tants productes de pastisseria casolana. 

Coca revetlla de Sant Joan| BELLATERRA.CAT

Després, les feien els forners, amb pasta adobada, o amb pasta de pa, més cuita, ensucrada i amb pinyons. En establir-se pastisseries, les coques van millorar la qualitat i foren endolcides amb cireres, poncem i d’altres fruites confitades. Es tenia per cosa obligada menjar-se la coca al ras, al camp o al carrer, és a dir, a ple aire, semblantment a tot allò que que és propi d’aquesta nit. Hom creia que menjar-se la coca sota teulat portava desventura. Era costum de remullar-la amb vi dolç i, les persones de paladar fort, amb aiguardent. Abans, sobretot aquells a qui agradava la deguda forta, bevien Gorga, mena d’aiguardent poc refinat, però molt fort.

Quan la ciutat estava emmurallada, i sortir a passar la nit fora del clos resultava enutjós, era corrent de celebrar la revetlla entre el veïnat. Fou costum de menjar-se la coca en comú. Cada veí posava un tant, fixat, per persona. Es feien coques de veïns que assolien una gran llargada. Hi havia forns especialitzats a fer coques de llargades enormes en relació amb la capacitat extensiva dels forns. S’havien fet coques de dotze metres de llargada, o dia d’una mida que doblava la grandària del forn. Es coïen en dues vegades, una per cada cap. Constituïen una veritable tècnica fornera o pastissera, i exigia molt d’enginy moure-les i tombar-les dins l’espai ordinàriament reduït dels pastadors i dels forns. Per tal que la coca no es partís pel mig, mentre una part es coïa la que restava fora del forn calia sostenir-la amb uns taulons a manera de bastida. Hi havia forners molt hàbils a realitzar aquesta maniobra que gaudien de molt crèdit per a fer coques gegants. Cada carrer nomenava una comissió nombrosa, per anar a cercar la coca. Es distribuïa en parelles, i la portaven entre tots damunt de l’espatlla. Era motiu de competència entre els veïns i carrers inmediats. Era costum que la colla de portadors de la coca, seguit d’un estol de veïns i, sobretot, de la mainada, abans d’anar directament a llur carrer, fessin una passada pels carrers més immediats, per tal de lluir la coca. Els portants anaven amb molt de compte, perquè no es trenqués ni es malmetés amb el transport. Hom no podia menjar-se la coca abans de mitjanit. La tallava i la repartia el veí més vell, amb preferència que es digués Joan, o el de més categoria. El costum de menjar-se la coca en comú pot constituir una resta d’un àpat o consagració ritual, derivada d’una de les cerimònies solsticials.

Per les poblacions on hi havia confraries de Sant Joan, aquestes solien curar de l’elaboració de les coques, generalment endolcides amb fruites confitades, i les venien, o encantaven, a profit de la cofradia.
Ara fa un secle, feien coques de pasta de pa, completament planes, i en forma asiluetada de be, amb referència a l’anyell de la iconografia presenta com company inseparable de Sant Joan.

Read Full Post »

Older Posts »