Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 23/06/2018

Aquesta nit, és tradicional menjar coca, possiblement com una romanalla d’algun ritu solar. Antigament, les coques eren obligadament circulars i amb un forat al mig, i devien tractar de recordar el disc solar. Eren pastades a casa, com un dels tants productes de pastisseria casolana. 

Coca revetlla de Sant Joan| BELLATERRA.CAT

Després, les feien els forners, amb pasta adobada, o amb pasta de pa, més cuita, ensucrada i amb pinyons. En establir-se pastisseries, les coques van millorar la qualitat i foren endolcides amb cireres, poncem i d’altres fruites confitades. Es tenia per cosa obligada menjar-se la coca al ras, al camp o al carrer, és a dir, a ple aire, semblantment a tot allò que que és propi d’aquesta nit. Hom creia que menjar-se la coca sota teulat portava desventura. Era costum de remullar-la amb vi dolç i, les persones de paladar fort, amb aiguardent. Abans, sobretot aquells a qui agradava la deguda forta, bevien Gorga, mena d’aiguardent poc refinat, però molt fort.

Quan la ciutat estava emmurallada, i sortir a passar la nit fora del clos resultava enutjós, era corrent de celebrar la revetlla entre el veïnat. Fou costum de menjar-se la coca en comú. Cada veí posava un tant, fixat, per persona. Es feien coques de veïns que assolien una gran llargada. Hi havia forns especialitzats a fer coques de llargades enormes en relació amb la capacitat extensiva dels forns. S’havien fet coques de dotze metres de llargada, o dia d’una mida que doblava la grandària del forn. Es coïen en dues vegades, una per cada cap. Constituïen una veritable tècnica fornera o pastissera, i exigia molt d’enginy moure-les i tombar-les dins l’espai ordinàriament reduït dels pastadors i dels forns. Per tal que la coca no es partís pel mig, mentre una part es coïa la que restava fora del forn calia sostenir-la amb uns taulons a manera de bastida. Hi havia forners molt hàbils a realitzar aquesta maniobra que gaudien de molt crèdit per a fer coques gegants. Cada carrer nomenava una comissió nombrosa, per anar a cercar la coca. Es distribuïa en parelles, i la portaven entre tots damunt de l’espatlla. Era motiu de competència entre els veïns i carrers inmediats. Era costum que la colla de portadors de la coca, seguit d’un estol de veïns i, sobretot, de la mainada, abans d’anar directament a llur carrer, fessin una passada pels carrers més immediats, per tal de lluir la coca. Els portants anaven amb molt de compte, perquè no es trenqués ni es malmetés amb el transport. Hom no podia menjar-se la coca abans de mitjanit. La tallava i la repartia el veí més vell, amb preferència que es digués Joan, o el de més categoria. El costum de menjar-se la coca en comú pot constituir una resta d’un àpat o consagració ritual, derivada d’una de les cerimònies solsticials.

Per les poblacions on hi havia confraries de Sant Joan, aquestes solien curar de l’elaboració de les coques, generalment endolcides amb fruites confitades, i les venien, o encantaven, a profit de la cofradia.
Ara fa un secle, feien coques de pasta de pa, completament planes, i en forma asiluetada de be, amb referència a l’anyell de la iconografia presenta com company inseparable de Sant Joan.

Read Full Post »

Les últimes publicacions mensuals en paper que es va repartir per totes les cases i comerços del poble de Bellaterra, et TOT BELLATERRA (mitjà de comunicació de TOT EDITION SL), creat l’any 2010 per aportar notícies interesants de Bellaterra, va descobrir i anuncià la primícia de que “el Club Bellaterra passava un moment delicat a nivell financier i que havia sortit a subhasta el mes de desembre de 2017”.


Jordi Fau Risques, president del Club Bellaterra 2005 SL |BELLATERRA.CAT

Lamentablement, Jordi Fau, president del Club des de 1999, no ha sigut prou clar amb el poble de Bellaterra, al no publicar la realitat econòmica del Club, sense necessitat que cap veí o mitjà de comunicació tingues que descobrir la crua realitat. Qualselvol interessat pot facilment acudir al Registre de la Propietat de Sabadell, on consta i públicament, tota l’activitat hipotecaria dels diferents bancs del Club Bellaterra 2005 SL, informació que és bàsica per qualsevol que vol comprar un actiu econòmic en subhasta.


Àlvar Roda Fàbregas i Jordi Tardòs Jorba | BELLATERRA.CAT

Jordi Fau i Risques, ara fa públic que Àlvar Roda Fàbregas (vicepresident), i en Jordi Tardos Jorba (conseller), van deixar la Junta del Club Bellaterra 2005 SL ara farà un any, – poc abans de que Caixa Bank passes a ser la propietaria del Club-. No es tracte de que els mitjans Tot Bellaterra i Belllaterra.Cat, hagin donat cap informació falsa, sinó que el Club no ha fet pública la crua realitat econòmica, de tant interès pel futur de “El nostre Club”, com publicava el Sport Club Bellaterra, el mes de juliol de 1936.
Seria interesant, -per evitar malentesos-, que el president Jordi Fau parlés sobre la gestió del Bar del Club Bellaterra (Powengram SL), ja que moltes informacions veïnals estan deien que no el gestiona directament el Club Bellaterra, i que els beneficis no van a parar per cobrir les necessitats econòmiques directes del Club Bellaterra 2005 SL. 

Esperem pel bé del nostre poble, que la decisió de venda del Club sigui la més positiva i que per molts anys ho tinguem a disposició de totes les veïnes i veïns de Bellaterra. S’han de fer tots els esforços i més perquè es quedi a casa nostra.

Read Full Post »