Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Abril de 2018

La bellaterrenca i veterinària Neus Riba fa 5 anys que va obrir a Sant Cugat del Vallès la seva primera botiga Family Can. Ara a la seva nova botiga de la Plaça del Pi, 3 (Devant de l’estació Bellaterra dels FGC) Ofereix un servei personalitzat de veterinària de capçalera i una complerta selecció d’alimentació i perruqueria. Tot un detall és el seu servei a domicili, trucant al mòbil 661333597. Felicitats per la feina ben feta i molts èxits a casa teva.

http://www.familycan.cat

Anuncis

Read Full Post »

Fotos: Bellaterra.Cat

INGREDIENTS:

1/2 kg. farina de blat

25 grams de llevat

25 grams de sucre

175 ml. llet tèbia

175 ml. aigua amb gas

150 ml. oli de gira-sol

1 clara d’ou

1/2 cullereta moka de sal

Barrejar tots els ingredients

fins veure que la masa no s’enganxa i es despega del marge del recipient. Deixar reposar durant 1 hora. Es divideix en talls de 25/30 grams. Estirar cada peça i untar de mantega liquida. Enrotllar cada 2 peçes formant una trena en cercle. Fornejar 15 min. a 180 graus. (Opció d’afegir pipes, ceba confitada, sèsam, etc.) BON PROFIT!

Read Full Post »

La población quiere separarse de Cerdanyola. El Partido Popular lo apoya pero Junts pel Sí está en contra

http://www.elespanol.com

Si a usted le cuentan que en Cataluña el PP defiende el “derecho a decidir” y que Junts pel Sí (JxS) está en contra, se pensará que su interlocutor vive en el mundo al revés. Se equivoca. Bienvenidos a Bellaterra, una pequeña población de casi 3.000 habitantes en el extrarradio de Barcelona cuyos vecinos se quieren independizar de Cerdanyola, el Ayuntamiento del que dependen desde hace más de 80 años.

El pasado septiembre se celebró un referéndum en el que votó el 54% del censo. El 94% pidió que Bellaterra se convierta en un municipio independiente y deje de ser una Entidad Municipal Descentralizada (EMD) que depende de un municipio vecino. La reclamación de estos vecinos llegó el pasado martes al Parlament y se encontró con defensores y detractores inesperados: JxS se mostró en contra del derecho a decidir de los vecinos mientras que el PP defendió los resultados del referéndum.

Un municipio aislado

Desde que se creó en los años 30 como una urbanización para veranear, Bellaterra fue creciendo hasta convertirse en la segunda EMD más grande de Cataluña. Hoy en día todos sus habitantes consideran la localidad como su primera residencia. Sin embargo, la construcción de la Universidad Autónoma a finales de los 60 y de la autopista AP-7 dejó a la población muy alejada y sin acceso directo a Cerdanyola. El tren, además, conecta con los vecinos Sant Cugat y Sabadell pero no con Cerdanyola, dejando a Bellaterra desconectada de su centro de mando. Ambas localidades sólo están conectadas por un autobús que hace dos trayectos diarios.

“Dependemos de un sitio del que no somos”, explica Ramon Andreu, presidente de la EMD de Bellaterra. “No hay un sentimiento de pertenencia social, ni de aquí hacia Cerdanyola ni al revés. Hay una fractura social muy grande”. Andreu aparece en el encuentro con un dossier de cientos de páginas. El informe lleva adjunto un estudio sobre la viabilidad económica de una Bellaterra independiente y recopila una lista de agravios que, según ellos, ha sufrido la localidad por parte de Cerdanyola.

Resulta imposible no relacionar el conflicto entre ambas localidades con el que existe entre Cataluña y España. “Generamos el dinero suficiente para costearnos buenos servicios”, asegura Andreu. “Nosotros invertiríamos mejor nuestro dinero”, añade. El presidente enumera un listado de carencias que, en su opinión, tiene su localidad. “No hay campo de fútbol, ni biblioteca, ni policía local, ni un centro médico o un dispensario”, argumenta. “Cualquier pueblo de 3.000 habitantes tendría estas infraestructuras”.

Andreu enseña algunos datos de su informe. Un gráfico muestra cómo la mayoría de gasto de los vecinos de Bellaterra se realiza en Sant Cugat (60%), Sabadell (20%) o Barcelona (11%). Solo el 9% del gasto de los vecinos se efectúa en Cerdanyola. Andreu también afirma que más de la mitad de los vecinos han pedido ser atendidos en el ambulatorio de la vecina Valldoreix ya que el de Cerdanyola está muy mal conectado con su vecindario.

El alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, no ha ha contestado a las preguntas de este periódico alegando problemas de agenda. El Ayuntamiento se remite a un comunicado en el que manifiesta su “respeto” por la consulta y muestra su disposición a renegociar el convenio entre ambas poblaciones. Fuentes del Ayuntamiento recuerdan, además, que no es competencia de Cerdanyola decidir si Bellaterra se independiza o no: Bellaterra no cumple las condiciones necesarias para separarse -queda demasiado cerca de Sant Cugat- y por eso los vecinos trasladaron su reclamación al Parlament.

La Universidad Autónoma y la Autopista AP-7 separan ambas

JxS en contra y el PP a favor

El pasado martes la comisión de Gobernación del Parlament debatió una resolución de Ciudadanos que instaba a la Generalitat a paralizar cualquier proceso de separación de Bellaterra. La sorpresa fue que sólo el PP defendió el “derecho a decidir” de la localidad, mientras que el resto de grupos votó a favor de que el Govern haga de intermediario entre ambas localidades para mejorar el convenio.

“Es incoherente que JxS defienda el derecho a decidir de Cataluña pero no de Bellaterra”, explica Jordi Macarulla, representante de CDC en la EMD de Bellaterra. “Han demostrado no tener ningún tipo de sensibilidad con algo que viene de muy lejos”, remacha. Marc Sanglas, diputado de JxS que participó en la comisión, explica que el derecho de autodeterminación de Cataluña no tiene nada que ver con este caso. “No mezclemos churros con merinas”, explica por teléfono. “Un municipio no tiene nada que ver con una nación”. Según Sanglas, se necesita “consenso territorial” para llevar a cabo una separación de este tipo. Según este parlamentario, Cerdanyola y Bellaterra deben ponerse de acuerdo. No basta con que sólo voten los que quieren separarse.

En el PP explican que defienden la consulta por tres motivos. Porque es legal, porque fue pactada con el Ayuntamiento de Cerdanyola y porque su resultado fue muy claro. “Un 94% no es lo mismo que un 47%”, explican.

Ricos contra pobres

La opulencia de Bellaterra salta a la vista. La mayoría de viviendas son casas unifamiliares y los coches de gama alta abundan por sus calles. Cerdanyola, en cambio, es un municipio de extrarradio de perfil obrero cuya población, en general, tiene una renta más baja.

Resulta complicado obtener datos económicos específicos de Bellaterra, pero el presidente de su EMD reconoce que los vecinos de la localidad tienen un “perfil benestante”. Según Andreu y otros vecinos consultados, esta etiqueta de ricos les perjudica a la hora de reclamar mejoras para su localidad. “Vas a Cerdanyola y te ponen la etiqueta de rico”, explica Jordi Tardós, un vecino de 58 años que regenta una agencia de viajes. “Tenemos dos maneras de ver el mundo muy distintas”, remacha.

Algunos de los defensores de la independencia de Bellaterra también emplean el argumento económico para justificar el conflicto con Cerdanyola. “No les interesa perder todo lo que pagamos de impuestos”, explica en una cafetería Montse Corominas, expresidenta de CDC de Bellaterra. “Cuando Badia del Vallès se independizó no hubo ningún problema”, ironiza Tardós, el dueño de la agencia de viajes. El presidente de la EMD, sin embargo, cree que el argumento económico es “demagogia” que emplean algunos desde Cerdanyola para ganar votos.

Ramon Andreu, presidente de la EMD de Bellaterra, defiende la secesión del municipio

Alberto Gamazo

Una reclamación que viene de lejos

La primera lucha vecinal para reclamar más autogobierno en Bellaterra se remonta a 1977, cuando los vecinos se juntaron para pedir que la localidad se convirtiera en una EMD. Tras el primer rechazo -la localidad no tenía suficiente población-, el 96% de los propietarios solicitó en 1992 un expediente de segregación para separar la localidad, opción que también fue rechazada.

Finalmente cuando en 2007 se acordó la formación de la EMD para 2010, los vecinos se juntaron para crear una candidatura ciudadana que sólo incluyera vecinos del pueblo. “Creamos Gent per Bellaterra [el partido que gobierna la EMD] para que no nos acabaran gobernando políticos de Cerdanyola”, explica Andreu. Este profesor de educación física se puso entonces al frente del partido, que desde entonces arrasa en todas las elecciones municipales: en los últimos comicios logró la mayoría absoluta más grande de toda Cataluña. Resulta complicado encontrar a alguien en Bellaterra que esté en contra de la independencia de su localidad. Ninguno de los vecinos consultados se ha mostrado en contra. En la EMD hay representantes de ERC, de CDC y del PP y todos están a favor de la secesión.

El proceso soberanista trajo la ley de consultas, que se aprobó en el Parlament en 2014. Fue entonces cuando Gent per Bellaterra vio su ventana de oportunidad. “Vimos la oportunidad legal pero también política”, recuerda Andreu. “Más allá de ver que teníamos el instrumento necesario, pensamos que un Govern que defendía el derecho a decidir respetaría nuestra reclamación”.

Preguntado si ha acudido a Cerdanyola a negociar una mejora del autogobierno después de la consulta, Andreu responde que el mandato que tiene es la independencia. “No podemos sentarnos a negociar, como mucho responderíamos a alguna oferta si nos la plantearan”, opina el presidente de la EMD. “Es como si Mas hubiese ganado las plebiscitarias con un 94% de los votos y fuera a Madrid a negociar un nuevo Estatuto”.

Read Full Post »

Read Full Post »


David Parreño Mont entrevista a Martí Gironell (Besalú, 1971) | CRISTINA SERRET

El periodista Martí Gironell ha novel·lat a La força d’un destí la vida arriscada de Jean Leon, nascut com a Ceferino Carrión, un home nascut a Santander com a Ceferino Carrión que als anys 40 es va traslladar a Barcelona i llavors es va desplaçar fins a França a peu. Allà, es va embarcar fins als Estats Units, on finalment adoptarà el nom que l’ha fet famós i on coneixerà les grans estrelles de Hollywood. La força d’un destí és una història d’autosuperació que parteix dels anys foscos del franquisme i que ha merescut el premi Ramon Llull. 

Martí Gironell va participar en el Berenar Literari de la llibreria El Cucut


A La força d’un destí, tractes la vida de Ceferino Carrión. Pretens allunyar-te de redactar una mera biografia?

No és una biografia, és una novel·la a partir de la vida atzarosa i fascinant d’un home que creia en la possibilitat de fer realitat els seus somnis, i treballava per això. D’aquí ve el títol del llibre: la força de voluntat per canviar el destí que semblava que estava escrit. El destí d’un membre d’una família republicana, que no podia pràcticament a aspirar a res. Amb aquesta obstinació i tossudesa, al final pot alterar el destí canviant la identitat (dient-se Jean Leon) i fer-ho al Hollywood daurat dels anys 50 anys, acompanyat d’uns secundaris de luxe.
Marxa d’Espanya en uns anys molt foscos empès per la necessitat.
Marxa empès sobretot per l’asfíxia que viu el país a propòsit de la situació política social i econòmica. Aquí no té futur i creu que té somnis que es poden fer realitat lluny d’aquesta Espanya i Catalunya que no li ofereixen cap futur engrescador. Però també ho fa empès per motius personals perquè s’acaba de morir el seu pare i el seu germà. El podem etiquetar com un emprenedor, però prematur en aquella època?

És la mateixa filosofia. L’emprenedor és una persona que decideix forjar ell mateix el seu futur. Té un projecte entre cella i cella i no para fins que ho aconsegueix. Emprèn un viatge, una aventura vital, que és el que veurà el lector en aquesta novel·la. Per això és una novel·la inspiradora: apel·la els somnis que tots tenim i que és ben legítim que els vulguem tirar endavant. Ell ho fa en un moment complicat, encara que als EUA tot està per fer i tot és possible, i no et fa vergonya res, no tens res a perdre. Ell pensava d’aquesta manera i, a través d’una colla de cops de sort que l’acompanyen, acaba aconseguint fent realitat el que buscava.


Destacant la seva vida, entenc que vols donar un missatge?

Em vaig presentar al premi Ramon Llull amb un original titulat El missatge d’una ampolla. A part de la història de Jean Lean, hi ha aquest missatge: tots tenim dret que els nostres somnis es facin realitat, però abans de res qui se’ls ha de creure som nosaltres mateixos i empènyer quanta gent millor del nostre entorn. Aquesta voluntat és intrínseca a la novel·la. Hi ha part més enlluernadora, la del Hollywood dels anys 50 amb Frank Sinatra, Paul Newman i James Dean, però també hi ha el sacrifici d’un home que no li fa res perdre la seva família.


Per què Jean Leon no és gaire conegut?

El vaig conèixer fa tres anys i va ser amor a primera vista. L’endemà mateix em capbussava en la documentació d’aquest personatge. A més, he pogut parlar amb gent que el va conèixer, com la seva germana o en Jaume Rovira, l’enòleg amb qui va fer créixer el projecte de vins Jean Leon al Penedès, o el seu fill, que viu a Tailàndia. Li vaig donar a llegir a la seva germana una primera versió i em va trucar plorant. “És com si el sentís aquí”, em va dir.


També has fet una feina important de rata de biblioteca

Jo m’he capbussat en biografies de les grans estrelles, però també en les hemeroteques dels diaris americans d’aquella època per veure el tremp de com es vivia en aquella societat. Et permet veure com Jean Leon interactuava en aquella societat. Era un personatge cabdal d’aquell moment, tot i ser un nouvingut i canviar d’identitat. Molt poca gent sabia que era espanyol. Gràcies a la documentació, creues informació que trobes i a partir d’allà crees la seva ficció.


Com és el procés del canvi d’identitat?

Ell va a parar al Bronx, on hi ha un parent del pare que l’acull, i troba una família porto-riquenya. Aconsegueix la ciutadania americana gràcies a un porto-riqueny que es diu Justo Ramon Leon. Al principi li dona problemes perquè l’Oncle Sam el reclama per lluitar a la guerra de Corea. Fuig cap a Los Angeles i es canvia el nom a Jean Leon. Llavors, se n’oblida de l’espanyol i porto-riqueny, encara que hi ha un capítol de justícia poètica i torna a Puerto Rico per conèixer la persona que li va permetre tenir la identitat americana.


Li serà fàcil emprendre aquest viatge amb tantes renúncies?

Ell té molt clar que per aconseguir el que vol haurà de fer un camí complicat. Com cantava Paul McCartney, “the long and winding road”. Serà un camí llarg, ple de revolts, moltes renúncies i peatges cars per pagar. El seu somni és ser algú en aquell món. Ràpidament s’adona que no té fusta per ser actor i serà el director de la vida quotidiana d’Elizabeth Taylor, Marilyn Monroe i Paul Newman.
De fet, aquest viatge pot ser la història de qualsevol jove del país.
Ell no tenia res a perdre. Hi ha molta gent jove que diu: “marxo perquè en aquest país no tinc oportunitats”. Jean Leon tenia 21 anys quan pren aquesta decisió, les circumstàncies han canviat però hi ha matisos que se semblen molt als que hem anat vivint de la crisi ençà i que han obligat a molta gent a fer aquest canvi de vida. Pensen que potser podran tornar però no es neguen a si mateixos la capacitat de somniar.
En un diàleg, quan Jean Leon s’embarca cap als Estats Units, diu: “De què et serveix ser lliure si no pots pensar i actuar com tu creus”. Sona massa actual!
Hi ha moltes connexions, per desgràcia, amb el que ens fan viure i reviure. Hi ha molta gent que no s’hagués pensat mai que tornaríem a parlar de conquerir certs territoris de llibertat. Fins i tot has de defensar la democràcia en majúscules. Aquesta novel·la també mostra que la història es repeteix per culpa d’aquests cops que et dona el destí.

http://www.nuvol.com

Read Full Post »

Vista nocturna del Club Bellaterra/Foto Bellaterra.Cat

Després que Tot Bellaterra publiques la notícia sobre els Problemes Financers pel Club Bellaterra, alguns veïns van  reaccionar publicament amb diverses publicacions i fins i tot Alvar Roda, de la pròpia Junta Directiva del Club Bellatera, va demanar que el Govern de l’EMD de Bellaterra fes quelcom oficial per salvar el Club. També alguns veïns van publicar la notícia de que Jordi Tardòs, propietari de la publicació digital Bellaterra Diari i del seu local comercial Taller de Viatges, no estava pagan el lloguer al Club (Esperem que el propi interesat faci nota publica per aclarar aquest dubte). Recordar que el Club Bellaterra és una entitat privada i que en la seva etapa inicial sota la presidència de Jordi Martinez i Molinés qui va fer una bona gestió  social i esportiva. Que l’any 2001, després d’un canvi en la direcció del Club, amb l’actual president Jordi Fau, ves va començar a contemplar tirar endavant un projecte de remodelació molt ambiciós. Les bases d’aquest projecte eren la construcció de locals comercials per a llogar, ampliació de les instal·lacions amb bona piscina interior climatitzada, tres pistes de tennis, pista poliesportiva, gimnàs i un Local Social. El cert però, és que avui dia tots els locals estan llogats i han passat ja uns quans anys, sembla que l’actual gestió del Club Bellaterra presidida pel seu president Jordi Faus, no acaba de ser rendible i es troba en el pitjor moment de la seva historia com entitat esportiva privada de Bellaterra.

Text de la pròpia Junta Directiva del Club Bellaterra presidida per Jordi Faus: 
El passat dijous dia 18 d’abril de 2018 es va celebrar una reunió informativa a la seu social del Club Bellaterra per informar als socis de la seva situació econòmica. Prèviament cal fer un breu resum de la història.

Partint de la situació generada a començament de la dècada del 2000 degut a la precària situació de les seves instal·lacions i la baixada continuada de socis, que hauria conduit inevitablement al tancament del Club, la Junta Directiva va desenvolupar un nou projecte de reforma total a partir de la requalificació de 1.000 m2 de sol per la construcció de locals comercials, que haurien de permetre, per primera vegada, trobar el finançament necessari per la seva construcció.

Molts anys de feina van donar els seus fruits i l’any 2005 es va signar un conveni amb l’Ajuntament que va solucionar el nou planejament urbanístic i, un cop llogats els locals comercials, aprovat el projecte per majoria absoluta de l’Assemblea de socis i pel Consell de l’Esport, es va poder lligar al 100% el finançament amb La Caixa.

Després de 3 anys d’obres, el juny de 2010 es va inaugurar el “nou Club”. Aquest nou espai ens ha permès, no tant sols gaudir de noves instal·lacions i serveis esportius, sinó també disposar de nous espais comercials amb un magnífic supermercat i petits comerços, reforçant la marca Bellaterra i ajudant a “fer poble”.

Lamentablement, el problema generat degut a la baixada dels ingressos dels lloguers que s’havien previst inicialment i l’increment dels cost del projecte per diferents motius, ha fet molt difícil assumir el cost del seu finançament, de manera que després de renegociar dues vegades les condicions, el banc va executar la hipoteca i va sortir a subhasta el passat mes de desembre.

A data d’avui s’està negociant amb el banc i amb tercers interessats la forma d’assegurar la continuïtatdel’activitatesportiva. La Junta Directiva està centrant els seus esforços en mantenir la continuïtat de la oferta esportiva i social de Bellaterra, amb la confiança que ens dona el conveni esmentat anteriorment i amb la seguretat que la solució definitiva ja és molt a prop.

Read Full Post »

Foto feta avui per Bellaterra.Cat

Bellaterra us dona la Benvinguda a la nostra Entitat Municipal Descentralitzada! Localitzat a l’entrada de la rotonda des de Sabadell i l’UAB. Senyalització de disseny instalada l’any 2010 per Ramon Andreu i Atik, President de l’actual govern municipal de la nostra EMD de Bellaterra (Vallès Occidental)

Read Full Post »

Older Posts »