BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

David Parreño Mont entrevista a Martí Gironell (Besalú, 1971) | CRISTINA SERRET

El periodista Martí Gironell ha novel·lat a La força d’un destí la vida arriscada de Jean Leon, nascut com a Ceferino Carrión, un home nascut a Santander com a Ceferino Carrión que als anys 40 es va traslladar a Barcelona i llavors es va desplaçar fins a França a peu. Allà, es va embarcar fins als Estats Units, on finalment adoptarà el nom que l’ha fet famós i on coneixerà les grans estrelles de Hollywood. La força d’un destí és una història d’autosuperació que parteix dels anys foscos del franquisme i que ha merescut el premi Ramon Llull. 

Martí Gironell va participar en el Berenar Literari de la llibreria El Cucut

A La força d’un destí, tractes la vida de Ceferino Carrión. Pretens allunyar-te de redactar una mera biografia?

No és una biografia, és una novel·la a partir de la vida atzarosa i fascinant d’un home que creia en la possibilitat de fer realitat els seus somnis, i treballava per això. D’aquí ve el títol del llibre: la força de voluntat per canviar el destí que semblava que estava escrit. El destí d’un membre d’una família republicana, que no podia pràcticament a aspirar a res. Amb aquesta obstinació i tossudesa, al final pot alterar el destí canviant la identitat (dient-se Jean Leon) i fer-ho al Hollywood daurat dels anys 50 anys, acompanyat d’uns secundaris de luxe.
Marxa d’Espanya en uns anys molt foscos empès per la necessitat.
Marxa empès sobretot per l’asfíxia que viu el país a propòsit de la situació política social i econòmica. Aquí no té futur i creu que té somnis que es poden fer realitat lluny d’aquesta Espanya i Catalunya que no li ofereixen cap futur engrescador. Però també ho fa empès per motius personals perquè s’acaba de morir el seu pare i el seu germà. El podem etiquetar com un emprenedor, però prematur en aquella època?

És la mateixa filosofia. L’emprenedor és una persona que decideix forjar ell mateix el seu futur. Té un projecte entre cella i cella i no para fins que ho aconsegueix. Emprèn un viatge, una aventura vital, que és el que veurà el lector en aquesta novel·la. Per això és una novel·la inspiradora: apel·la els somnis que tots tenim i que és ben legítim que els vulguem tirar endavant. Ell ho fa en un moment complicat, encara que als EUA tot està per fer i tot és possible, i no et fa vergonya res, no tens res a perdre. Ell pensava d’aquesta manera i, a través d’una colla de cops de sort que l’acompanyen, acaba aconseguint fent realitat el que buscava.

Destacant la seva vida, entenc que vols donar un missatge?

Em vaig presentar al premi Ramon Llull amb un original titulat El missatge d’una ampolla. A part de la història de Jean Lean, hi ha aquest missatge: tots tenim dret que els nostres somnis es facin realitat, però abans de res qui se’ls ha de creure som nosaltres mateixos i empènyer quanta gent millor del nostre entorn. Aquesta voluntat és intrínseca a la novel·la. Hi ha part més enlluernadora, la del Hollywood dels anys 50 amb Frank Sinatra, Paul Newman i James Dean, però també hi ha el sacrifici d’un home que no li fa res perdre la seva família.

Per què Jean Leon no és gaire conegut?

El vaig conèixer fa tres anys i va ser amor a primera vista. L’endemà mateix em capbussava en la documentació d’aquest personatge. A més, he pogut parlar amb gent que el va conèixer, com la seva germana o en Jaume Rovira, l’enòleg amb qui va fer créixer el projecte de vins Jean Leon al Penedès, o el seu fill, que viu a Tailàndia. Li vaig donar a llegir a la seva germana una primera versió i em va trucar plorant. “És com si el sentís aquí”, em va dir.

També has fet una feina important de rata de biblioteca

Jo m’he capbussat en biografies de les grans estrelles, però també en les hemeroteques dels diaris americans d’aquella època per veure el tremp de com es vivia en aquella societat. Et permet veure com Jean Leon interactuava en aquella societat. Era un personatge cabdal d’aquell moment, tot i ser un nouvingut i canviar d’identitat. Molt poca gent sabia que era espanyol. Gràcies a la documentació, creues informació que trobes i a partir d’allà crees la seva ficció.

Com és el procés del canvi d’identitat?

Ell va a parar al Bronx, on hi ha un parent del pare que l’acull, i troba una família porto-riquenya. Aconsegueix la ciutadania americana gràcies a un porto-riqueny que es diu Justo Ramon Leon. Al principi li dona problemes perquè l’Oncle Sam el reclama per lluitar a la guerra de Corea. Fuig cap a Los Angeles i es canvia el nom a Jean Leon. Llavors, se n’oblida de l’espanyol i porto-riqueny, encara que hi ha un capítol de justícia poètica i torna a Puerto Rico per conèixer la persona que li va permetre tenir la identitat americana.

Li serà fàcil emprendre aquest viatge amb tantes renúncies?

Ell té molt clar que per aconseguir el que vol haurà de fer un camí complicat. Com cantava Paul McCartney, “the long and winding road”. Serà un camí llarg, ple de revolts, moltes renúncies i peatges cars per pagar. El seu somni és ser algú en aquell món. Ràpidament s’adona que no té fusta per ser actor i serà el director de la vida quotidiana d’Elizabeth Taylor, Marilyn Monroe i Paul Newman.
De fet, aquest viatge pot ser la història de qualsevol jove del país.
Ell no tenia res a perdre. Hi ha molta gent jove que diu: “marxo perquè en aquest país no tinc oportunitats”. Jean Leon tenia 21 anys quan pren aquesta decisió, les circumstàncies han canviat però hi ha matisos que se semblen molt als que hem anat vivint de la crisi ençà i que han obligat a molta gent a fer aquest canvi de vida. Pensen que potser podran tornar però no es neguen a si mateixos la capacitat de somniar.
En un diàleg, quan Jean Leon s’embarca cap als Estats Units, diu: “De què et serveix ser lliure si no pots pensar i actuar com tu creus”. Sona massa actual!
Hi ha moltes connexions, per desgràcia, amb el que ens fan viure i reviure. Hi ha molta gent que no s’hagués pensat mai que tornaríem a parlar de conquerir certs territoris de llibertat. Fins i tot has de defensar la democràcia en majúscules. Aquesta novel·la també mostra que la història es repeteix per culpa d’aquests cops que et dona el destí.

http://www.nuvol.com

Read Full Post »