Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Coronavirus’

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va fer públic dimarts el seu pla de desescalada per fases i per províncies, que com ja es preveia serà tutelat pel ministeri de Sanitat.

Al final no hi ha hagut una negociació real amb les comunitats autònomes, a les quals, recordem-ho, es va demanar que nomenessin un responsable i fessin propostes, i s’ha tirat pel dret amb l’excusa d’una coordinació que en realitat vol dir centralització.

El punt més problemàtic del pla és el de les unitats territorials que s’agafen com a referència, les províncies, una partició territorial que data del 1833 i que es va fer aplicant una quadrícula que no tenia en compte la realitat de cada territori. En el cas de Catalunya, a més, tant l’administració de la Generalitat com la del sistema sanitari està organitzat de manera diferent, ja sigui amb vegueries, regions sanitàries o ABS (àrees bàsiques de salut). Esperem que el ministeri que encapçala Salvador Illa accepti la proposta que li faci la Generalitat sobre aquesta qüestió.
Més enllà d’aquesta provincialització de la desescalada, la intervenció de Sánchez va deixar moltes incògnites encara sense resoldre i va provocar certa confusió en alguns aspectes, com ara el de la mobilitat de les persones. Per començar encara no s’han aclarit quins seran els famosos marcadors que permetran passar d’una fase a una altra. Pel que fa a les restriccions que es mantenen en cada fase, sobta que a partir de la fase 1 es pugui quedar en la terrassa d’un bar o restaurant, o a partir de la fase 2 dins mateix del local, però no anar a casa d’un amic o familiar. O que no es pugui visitar la gent gran de les residències fins a la fase 3, d’aquí més d’un mes, amb el cost emocional que això els pot suposar. O que es puguin obrir hotels quan la mobilitat estarà restringida i no poden venir turistes. Tampoc és clar com s’articularà l’obertura de les escoles per als pares que ho necessitin…

En realitat, la complexitat de les restriccions i l’extrema casuística existent faran que a la pràctica el control absolut sigui impossible i s’hagi de confiar en la responsabilitat de la gent. Per això, a mesura que s’avanci en la desescalada les autoritats haurien de centrar-se no tant en el control de la població en general sinó en la vigilància de les situacions de risc que es poden donar en centres de treball o llocs on hi pugui haver aglomeracions. La ciutadania ha donat mostres que, en general, actua amb civisme i consciència del que està en joc. I ara el que toca és que l’activitat econòmica, sobretot el teixit comercial, es pugui anar recuperant a poc a poc sense posar en perill la salut de les persones.

Però, sobretot, la lliçó que ens està donant aquesta crisi és el fracàs absolut de la cultura de l’autogovern a Espanya. Perquè no n’hi ha prou fent veure que escoltes: cal demostrar que es confia en l’administració més pròxima al territori. I, en canvi, el que es fa quan hi ha una crisi és tornar a les províncies, és a dir, al segle XIX.

Read Full Post »

Les imatges d’aquest diumenge, i en menor mesura dilluns, de nens al carrer acompanyats dels seus pares han provocat un cert neguit en les autoritats sanitàries davant el risc d’un nou augment en la transmissió del coronavirus.

Desconfinament a Barcelona|CEDIDA

I és cert que si bé la gran majoria de les persones van seguir les indicacions, les infraccions són igualment perilloses perquè poden provocar un brot. Entendre la lògica excitació de molts nens que diumenge van poder sortir de casa per primer cop en un mes, i que van omplir de color i alegria els carrers, no ens ha d’impedir mantenir-nos molt vigilants, sobretot ara que les xifres conviden a un cert optimisme.

Tots els epidemiòlegs coincideixen en els perills de l’anomenada desescalada, i tant el govern espanyol com el català insisteixen a fer crides a la responsabilitat individual per no fer passos enrere que perjudiquin el conjunt de la població. La mateixa OMS va dir dilluns que una desescalada precipitada pot tenir “un impacte més gran” en l’economia del que hem vist fins ara. Cal anar, doncs, amb peus de plom. Combinant les necessàries mesures d’alleujament (el confinament dels nens, per exemple, començava a ser insostenible) amb la vigilància dels indicadors i la detecció ràpida dels nous casos.

Durant aquestes hores s’ha produït un debat sobre si s’haurien d’enfortir els controls sobre el moviment de la població, sobre si caldria posar més multes als que se salten les normes i tenen un comportament incívic, és a dir, els que es posen en situació de poder-se infectar ells mateixos. És evident que és impossible controlar si tothom compleix i, per tant, més que posar l’accent en la repressió, cal posar-lo en el sentit comú de la població, que durant tot aquest temps ha seguit de manera exemplar el confinament. Les multes, encara que siguin imprescindibles, no seran mai la solució.

Només les societats que tinguin un comportament responsable i solidari seran capaces de vèncer el coronavirus. I aquesta responsabilitat s’ha de veure justament ara, en el moment de plantejar la desescalada, en el moment de poder començar a recuperar la llibertat perduda i, per exemple, a partir del cap de setmana vinent, sortir a fer exercici o a passejar. Si finalment aquestes sortides s’han de fer per franges d’edat s’ha d’entendre que no és per caprici sinó per minimitzar el risc de contagi. Si s’especifica que s’ha de mantenir la distància de seguretat, s’ha de complir. Seria incomprensible que després d’un mes i mig de confinament més o menys estricte, ara es tiri per terra tot l’avanç en la lluita contra la pandèmia.

Aquesta crisi ha posat a prova governs i administracions, que han reaccionat amb més o menys eficàcia, però sobretot posa a prova els valors de la responsabilitat de cadascú i la consciència que el comportament individual repercuteix en la salut col·lectiva. Quan tot acabi, serà el moment de passar comptes amb els nostres governants, però ara és el moment de pensar en què pot fer cadascú per alleujar la situació dels serveis sanitaris.

Read Full Post »

El gran problema i realitat és que la majoria de locals són petits, (amb un aforament de uns 30 clients), el que significa que només podran servir uns 10 menús del migdia, una xifra impossible de soportar per la supervivència diària i el manteniment del personal de servei.

Restaurant Via Veneto amb poca separació entre taules|TRIPADVISOR

Per exemple, aquesta serà la crua realitat de milers de locals de Catalunya, siguin discrets o luxosos, com per exemple el Restaurant Via Veneto de Barcelona, – el seu menjador té un aforament màxim de 60 clients – podria només aceptar 20, és provocar el tancament definitiu.

A més a més els establiments hauran d’adaptar moltes mesures per assegurar la seguretat de clients i empleats quan tornin a l’activitat, – però diposant ja del mínim personal-, la feina acumulada serà inmensa i difícil de portar-la a terme amb rigorositat, seguint la nova normativa.

L’inici de l’desconfinament o sembla cada vegada més proper en algunes ciutats, i amb això, la possible reobertura de bars i restaurants, tancats des de l’inici de l’estat d’alarma. No obstant, el funcionament d’aquests establiments haurà de ser molt diferent en el futur per assegurar la seguretat de clients i empleats. Alguns estan prenent ja mesures de preparació per a la seva nova realitat, com la instal·lació de mampares de separació entre taules de comensals, però els petits ho tindran magre per fer-ho efectiu.

Caldrà una guia que ajudi els hostalers i personal d’hostaleria per afrontar la posada en marxa del negoci davant d’una situació d’incertesa i amb molts dubtes per l’alerta sanitària del coronavirus.

S’haurà d’aborda com han de ser les fases de preobertura, posada en marxa i post-obertura per garantir seguretat i protecció a personal, clients i proveïdors durant la desescalada del coronavirus.

Abans d’obrir, desinfecció

Per afrontar l’obertura del primer dia, els empresaris de bars i restaurants han de fer una neteja i desinfecció exhaustiva el local per evitar contagis de coronavirus. A més, un cop obert l’establiment, hi haurà obligació de canviar amb freqüència la vaixella, i desinfectar periòdicament els poms, taules o utensilis.

Proveïdors i recepció de comandes

Es preveu que s’estableixin horaris per rebre la mercaderia i desinfectar-la, en una zona el més a prop possible de l’entrada dels bars i restaurants. “S’eliminaran els embolcalls dels productes abans que entrin al local, es desinfectaran, un per un, els envasos de vidre, llaunes, etc. I els productes frescos entraran al local en caixes de plàstic prèviament desinfectat”, diuen des del Gremi de Restaurants.

Què han de fer els cambrers?

Segons les propostes, serà obligatori que els treballadors accedeixin al seu lloc amb la roba i el calçat de treball. Tots hauran de portar el seu uniforme net, les seves respectives màscares i rentades les mans per evitar contagis de coronavirus.

Quedaran prohibides les sortides a l’exterior per fumar o per a compres imprevistes, així com l’ús de el telèfon mòbil i altres efectes personals durant l’horari de servei.

Gremi de Restaurants sosté que es respectarà en tot moment la distància d’un metre i mig entre els empleats i es realitzarà una desinfecció diària de les taquilles i els uniformes.

A més de l’ús dels equips de protecció contra el coronavirus i el rentat de mans per evitar nous casos de coronavirus, la guia també marca la forma de treballar tant a la cuina, com en sala o la barra. La idea inicial és que, en la mesura del possible, es delimiten els espais de treball en el primer cas amb cintes de seguretat.

Es proposa distribuir cartells que recordi a l’equip els nous hàbits i la recomanació de fomentar el pagament amb targeta i evitar diners en efectiu (ajuda que els bancs hagin aumentat a 50€ el pagament a través de datafòn per evitar s’hagin de tocar les tecles per pulsar en pin)

Com cal reestructurar el local?

Es reestructuraran les taules per respectar les distàncies i atendre els clients i es qüestiona si es mantindran operatives les barres dels bars, dependrà de les característiques de el local ..

Es col·locaran gels de hidroalcohol a l’entrada de el local, a la sortida dels lavabos, es realitzaran desinfeccions periòdiques aprofitant els moments de menys afluència tant en tiradors, picaportes, zones de pas, taules, cadires, cetrilleres, tovallons i s’ha de ventilar després de cada servei.

¿I les terrasses?

Les terrasses també hauran de redistribuir per garantir la seguretat de el client davant del coronavirus i que les taules respectin les mesures de distanciament, bé físicament o col·locant mampares o elements de protecció.

Read Full Post »

Consellera Alba Vergés: “Fa molts dies i setmanes que estem treballant en el Pla de desconfinament: és molt complex, hi ha moltes casuístiques arreu del país. No és una qüestió de desobediència, nosaltres fem el que pertoca i no ens podem quedar de braços plegats”

“El nostre marc sempre ha estat el de col·laborar, però sembla que no és recíproc. No entenen aquest estat d’alarma com crec que l’haurien d’entendre, que és col·laborant. Cada sector té les seves particularitats i hem de poder resoldre i explicar totes les preguntes”“Qualsevol persona que avui tingui febre o tos, el primer que li demanen és que es quedi a casa, que informi sobre els símptomes i l’atendrem”“Em sorprèn els anuncis de dates quan estem dient que aquests canvis van segons les dades. És molt atrevit anunciar el dia 2 de maig. S’han de treballar les coses i després explicar-les”

Read Full Post »

El Consell Europeu, és a dir, els caps d’estat i de govern dels Vint-i-set, va donar llum verda aquest dijous a la creació d’un fons de recuperació ambiciós per fer front a la crisi provocada pel coronavirus, en la línia del que havia dit l’Eurogrup (els ministres de Finances), però sense concretar encara els detalls de com funcionarà.

La xifra que hi ha sobre la taula és molt important i se situa al voltant d’1,5 bilions d’euros, però, com sempre passa en les negociacions europees, el dimoni està en els detalls i, per tant, caldrà esperar encara per valorar en la justa mesura la reacció de la UE a l’emergència socioeconòmica més gran de la seva història.

Ara comença una dura etapa de negociacions en què caldrà decidir quina part d’aquests diners són transferències directes o bé crèdits, amb quins criteris es reparteixen i com es financen. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va deixar clar ahir que la crisi ha afectat més greument alguns països (Espanya, Itàlia, Bèlgica) que d’altres, i especialment alguns sectors com el turisme. Els països del nord, com ara Holanda, volen que els diners del fons es donin en forma de crèdit, encara que sigui en condicions molt favorables, però els del sud, amb Itàlia i Espanya al capdavant, reclamen que siguin transferències directes, per evitar un sobreendeutament excessiu de les arques públiques, cosa que, a la llarga, seria un llast per a la recuperació.

Segurament, com va dir dijous Von der Leyen, caldrà buscar un equilibri, però és evident que sense solidaritat i generositat la Unió Europea està condemnada al fracàs. Ara és quan s’ha de demostrar que Europa és alguna cosa més que un club d’estats amb un mercat comú quan les coses van bé al nord. Sense una mínima consciència col·lectiva, sense la perspectiva comunitària que el nord també necessita el sud perquè les coses li vagin bé, el projecte europeu està condemnat al fracàs. Els que avui pateixen la crisi del covid-19 són ciutadans europeus, i la causa és un virus que no s’atura a les fronteres ni pregunta la nacionalitat de les seves víctimes.

Tot i això, ja podem avançar que la resposta europea, quan arribi, serà lenta. Com ja ha avisat la presidenta del BCE, Christine Lagarde, davant d’una caiguda estimada del 15% del PIB no només cal una resposta ambiciosa sinó ràpida, i això no s’està produint perquè les negociacions es poden allargar un mes més. La UE ja va cometre aquest error durant la crisi del 2008, quan, al contrari que els Estats Units, va trigar massa a reaccionar conjuntament. En tot aquest temps sembla que no s’han dissipat ni les suspicàcies del nord cap al sud ni s’han millorat els mecanismes de presa de decisions. Esperem que, almenys, es pugui tancar l’acord al llarg del mes de maig i els diners arribin al juny.

La Unió Europea ja va fallar a l’hora de dissenyar una resposta conjunta a la crisi sanitària i ara no es pot permetre un nou fracàs. Les conseqüències serien devastadores.

Read Full Post »

Ahir al matí, omplir el dipòsit del cotxe a la Geckoil del costat de l’hospital Josep Trueta costava 0,998 euros per litre per la benzina 95 i 0,888 euros en el cas dels dièsel.

Benzinera Repsol de Bellaterra tocant la rotonda del Turó de Sant Pau|ARXIU BELLATERRA. CAT

Un preu realment competitiu, dels més baixos de Girona, però si el client pensava que els desplaçaments li sortirien més econòmic perquè «vaig llegir al diari que el petroli havia baixat molt de preu» s’equivocava. Les espectaculars baixades de la cotització del petroli, com les que van provocar que dilluns el preu fos negatiu en el mercat americà, triguen molt a tenir efecte a la butxaca dels ciutadans en el que es coneix com «l’efecte plomes i coets». És a dir, que quan el petroli puja, la benzina s’encareix amb la velocitat dels cuers que van a la lluna i, per contra, com el petroli baixa com ara el cost d’omplir els dipòsits dels cotxes i les motos de la població cau amb molta suavitat. Com una ploma.

El preu del petroli de referència a Europa ha baixat més d’un 70% des de principi d’any. Un barril de Brent valia més de 68 dòlars el dia 1 de gener i avui està a la línia dels 20 dòlars després que en alguns moments del matí baixés fins a poc més de 15, arrossegat per l’enfonsament del West Texas (el petroli de referència als Estats Units) que dilluns va arribar a tenir un valor negatiu. El barril Brent feia gairebé dues dècades que no cotitzava per sota dels 20 dòlars i ha entrat en una espiral negativa que, per un costat, castiga les borses però que, per l’altre, s’hauria de traslladar en una rebaixa del que li costa a la població omplir el dipòsit del cotxe i la moto.

I la veritat és que la benzina és avui més barata que el passat 1 de gener, però, ni de bon tros el descens del seu preu ha estat de més del setanta per cent. Entrant al detall dels números i, prenent com a exemple una benzinera amb els preus molt baixos com l’abans esmentada Geckoil de l’avinguda de França, els 0,988 euros que costava ahir la 95 són significativament menys que els 1,16 euros del mes de gener. Però és una rebaixa d’un 15% i no pas del 73% que s’ha desplomat el preu del Brent en el mateix període de temps. El mateix passaria amb estacions de servei més cares, ahir mateix al centre de Girona es podien trobar benzineres amb la 95 a 1,159 euros, perquè amb diferents preus la comparativa sempre estaria al voltant d’un 15%. Com a exemple, a escala estatal, en el darrer estudi de preus d’hidrocarburs de la Unió Europea fixava el preu del gasoil en 1,037 euros de mitjana a Espanya pels 1,247 euros de principi d’any (un 16% menys).

I arribats a aquest punt torna a aparèixer la pregunta. Per què el preu de la benzina no baixa tant com el del petroli? Moltes respostes i cap de precisa.

Però, com a mínim, dues idees apareixen en totes les respostes: els impostos i el mètode de negoci de les grans cadenes de distribució.

Espanya, segons han mantingut tradicionalment des de la patronal del sector, el preu final d’un litre de carburant es reparteix, més o menys, de la següent manera. Un 33% del preu seria el cost de comprar la benzina a l’engròs, un 14% és el benefici que en treuen les petrolieres i comercialitzadores, i la resta serien els impostos. És a dir, que com que els impostos són fixes, i els implicats en el negoci no volen perdre la seva (teòrica) catorzena part del pastís, les oscil·lacions del preu del petroli només tindrien algun efecte en el terç que costa comprar el producte a l’engròs. Una explicació raonable però que tampoc justificaria perquè els ciutadans continuen sense notar, o notar-ho poc, en les seves economies que el petroli està en el seu preu més baix de les dues últimes dècades.

La segona raó que se sol donar per justificar la manca de correlació entre baixades de preu de petroli i baixades de la benzina és que les benzineres treballen a mesos vista. És a dir, que el carburant que avui omple els cotxes de la gent es va comprar mesos enrere i, per tant, s’apliquen els costos d’aquell moment. Les grans distribuïdores compren grans quantitat de combustible i el van venent a poc a poc. També pot ser raonable, però, si això és així, d’aquí dos o tres mesos omplir el dipòsit dels cotxes haurien de ser molt més econòmic que ara. Un estiu amb la benzina a preu d’autèntica ganga…

Una perspectiva de preus molts baixos que, històricament, ha costat que acabés de fer-se realitat. O almenys que la gent ho notés. La mateixa Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMV) va definir ja fa anys com a «efecte plomes i coets» la diferència existent entre la calma amb que les grans companyies petroleres traslladen al preu de la benzina el costa del petroli i la velocitat de coet amb que encareixen la benzina quan el petroli puja.

Read Full Post »

Bella Ciao interpretada per la nena palestina Reema i el seu pare per donar ànims als italians que pateixen el coronavirius.

Reema, una nena palestina de 8 anys, ha tocat la mítica cançó ‘Bella Ciao’ amb el seu khanun per donar ànims als italians en la seva lluita contra el Coronavirus. El seu pare el va acompanyar a l’llaüt. I a més, la va tocar així de bé.

Read Full Post »

Mascarillas obligatorias en el transporte público, también en Berlín.

Ciutat Jork d’Alemanya|BELLATERRA. CAT

Por Francisco Fuentes|AFP|EFE

La capital alemana se une a los diez estados federados en los que será preceptivo el uso de esta protección, a partir de la próxima semana. Y no sólo eso, Alemania mantendrá las restricciones al turismo para evitar el avance del coronavirus.

“Nuestra principal responsabilidad en todos los países es contener la propagación del virus, y estamos trabajando duro en eso, para reducir o, en la medida de lo posible, evitar el contacto físico. Por eso, la libertad de movimientos continuará restringida, nadie tiene que hacerse ilusiones a ese respecto”, ha dicho el ministro de Exteriores de Alemania, Heiko Maas.

Alemania ha notificado 143.000 casos confirmados y 4.600 muertos.

Ciutat buida de Jork|Alemanya|BELLATERRA. CAT

En el Reino Unido, la situación es compleja. Todos los indicadores confirman que aumentan tanto los contagios como las víctimas mortales. Hasta la fecha han fallecido 17.337 personas de las cuales 823 han muerto en las últimas veinticuatro horas.

Read Full Post »

La crisi sanitària del covid-19, més enllà del drama principal de les víctimes mortals, està tenint molts efectes col·laterals, amb el daltabaix econòmic en primer lloc.

Parc infantil del Parc de la Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Una altra conseqüència que, com més dies passen més evident es fa, és la delicada situació dels nens i nenes, forçats a un confinament llarg i sense escletxes. Així com els adults, de manera puntual, hem pogut sortir a l’aire lliure –per treballar en feines essencials, anar a comprar, llençar la brossa o passejar el gos–, per als menors d’edat el tancament ha sigut total i absolut, tot i que, per raons òbvies, són els que més necessitat vital tenen de moviment, d’expansió física i de relació. A la pràctica, són els que s’han hagut de quedar més tancats, més aïllats. I la situació s’està fent insostenible.

De fet, Espanya, amb Catalunya inclosa, segurament és el país del món on aquest confinament infantil ha sigut més estricte. D’una banda, això segur que deu haver servit per frenar la malaltia. Molt bé. Però vistes altres experiències, potser ja toca buscar alternatives. Perquè després de tants dies i setmanes, estem posant massa a prova la convivència familiar i, fins i tot, la salut física i psicològica dels més petits. Cada cop són més les veus que demanen algun tipus de relaxació de les mesures. I aquí hi ha prou marge i prou maneres de trobar sortides –mai més ben dit– al confinament de les criatures i els adolescents. Les possibilitats són diverses: des del desconfinament per franges horàries segons edats fins a l’habilitació d’aplis on cada ciutadà pugui consignar el seu compromís de sortir unes estones al dia regulades. Les fórmules poden variar, però en qualsevol cas s’han de basar més en la responsabilitat de la gent que no pas en les sancions. I han de donar prioritat als menors d’edat.

La crisi sanitària del covid-19, més enllà del drama principal de les víctimes mortals, està tenint molts efectes col·laterals, amb el daltabaix econòmic en primer lloc. Una altra conseqüència que, com més dies passen més evident es fa, és la delicada situació dels nens i nenes, forçats a un confinament llarg i sense escletxes. Així com els adults, de manera puntual, hem pogut sortir a l’aire lliure –per treballar en feines essencials, anar a comprar, llençar la brossa o passejar el gos–, per als menors d’edat el tancament ha sigut total i absolut, tot i que, per raons òbvies, són els que més necessitat vital tenen de moviment, d’expansió física i de relació. A la pràctica, són els que s’han hagut de quedar més tancats, més aïllats. I la situació s’està fent insostenible.

També pensant en ells, i sent conscients que el desconfinament serà lent i gradual, sembla clar que ens encaminem cap a un estiu diferent i cap a unes vacances diguem-ne a mitges, en què tant per raons sanitàries com econòmiques les famílies no podran gaudir de la llibertat de moviment ni de les possibilitats de lleure d’altres anys. Per tant, és important també que hi hagi una planificació institucional que beneficiï els nens i nenes: d’aquí la importància que les escoles, d’una manera o d’una altra, aquest estiu acullin infants que tindran menys possibilitats d’esbarjo i als quals, a més, els pot anar bé algun tipus de continuïtat formativa, encara que no sigui curricular. Per a molts, serà l’única manera real de no seguir tancats en un pis petit sense amics, enganxats a les pantalles, passius i avorrits, com si visquessin una segona fase del confinament.

Així doncs, sense relaxar la vigilància sobre el covid-19, ha arribat el moment de planificar i executar un lleure controlat dels menors d’edat. El pla que té a punt la Generalitat és urgent que es porti a terme. Moltes famílies estan al límit. Esperem que no hi hagi traves per part de l’Estat a l’hora de validar-lo. En conjunt, com a societat, hem demostrat prou maduresa per acceptar el confinament general. És d’esperar, doncs, que també sabrem exercir amb responsabilitat el desconfinament dels fills.

Read Full Post »

A poc a poc els diferents organismes econòmics, nacionals i internacionals, van corregint totes les seves previsions per adaptar-les al sotrac, inèdit en la història recent, que suposa la crisi del coronavirus.

Voluntaris de la creu roja donen mascaretes a passatgers a l’estació de metro de La Sagrera|Francesc Melcion

Aquest dimarts ha sigut l’FMI el que ha pronosticat per a l’economia espanyola una caiguda del PIB del 8% i un atur per sobre del 20% al final del 2020. Per fer-nos-en una idea, des que es van crear les estadístiques de l’INE sobre el PIB mai s’havia produït un xoc tan brusc. I els especialistes en història econòmica apunten que caldria remuntar-se a la Guerra Civil per veure una contracció de l’activitat econòmica similar. A més, el xoc és global i afecta tot el planeta.

Per tant, no ens podem enganyar. El que vindrà serà duríssim i requerirà grans dosis de solidaritat i responsabilitat per part de tothom perquè els efectes d’aquesta pandèmia no els paguin els més vulnerables. I les crisis econòmiques, convé no oblidar-ho ara que estem en plena emergència sanitària, també acaben tenint efectes sobre la salut de les persones, tal com es va poder comprovar durant la recessió 2008-2014.

En aquest sentit, els principals responsables de liderar la resposta –actuant de manera coordinada en el marc europeu– són els estats, que s’hauran de convertir en els pagadors en última instància encara que sigui al preu d’un elevat endeutament públic. Ara bé, les administracions no són éssers màgics capaços de crear diners i riquesa del no res. Aquest deute l’haurem de pagar tard o d’hora. Si no nosaltres, els nostres descendents, tret que es trobin solucions alternatives ben poc previsibles a mitjà termini. En economia no existeixen els miracles i, per tant, l’únic que es pot fer és mirar que l’esforç col·lectiu que cal realitzar es reparteixi de forma equitativa i justa, tant en termes socials com generacionals.

Cal subratllar, però, que hi ha dos sectors de la població que hauran de ser especialment solidaris en aquest sacrifici col·lectiu perquè tenen una posició de privilegi. D’una banda, les grans empreses i els que gaudeixen de rendes elevades, que hauran d’entendre que el seu esforç fiscal i la seva contribució a les arques públiques haurà de ser superior en els pròxims anys. Tant de bo, sigui dit de passada, el covid-19 serveixi perquè hi hagi un gran acord internacional contra els paradisos fiscals que permeti lluitar millor contra el frau. De l’altra, els que tenen la feina assegurada, és a dir, els treballadors públics, també hauran de fer un pas endavant. I és que de la mateixa manera que en moltes empreses s’estan pactant retallades de sou o rebaixes de les vacances per intentar superar al tràngol, també potser seran necessàries mesures excepcionals com ara allargar el curs escolar fins al juliol o altres fórmules que ajudin a reduir l’impacte negatiu en la societat del temps de confinament obligat.

Per sortir d’aquesta crisi tothom haurà de fer un esforç i prioritzar el bé comú. Està en les nostres mans, les de tots, que la recuperació es faci sobre unes bases més justes per construir un sistema més humà i respectuós amb el planeta. Per això caldrà que cadascun de nosaltres es pregunti abans quin sacrifici està disposat a fer.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »