Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Catalunya’

20130412-105007.jpg

Read Full Post »

20130403-103545.jpg

Quan el català esdevé una eina de cohesió social. Per Cinta Caballé

Poble El 2013 fa una dècada que va arrencar el programa Voluntariat per la llengua arreu de Catalunya. Durant el darrer any, a Sant Cugat es van formar 89 parelles noves
El programa Voluntariat per la llengua, un programa impulsat pel Departament de Cultura (Direcció General de Política Lingüística) i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística, celebra aquest 2013 el seu desè aniversari. Sant Cugat s’ha volgut sumar als actes de reconeixement als voluntaris i aprenents, establiments i entitats col·laboradores, tot atorgant un certificat a tots els participants en el programa de la ciutat.

Segons les darreres dades, a Sant Cugat l’any 2012 es van crear 89 parelles lingüístiques (el 2004, quan va arrencar el Voluntariat a la ciutat, se’n van crear 35). Pel que fa a Catalunya, durant el 2012 s’han format 10.129 parelles lingüístiques noves (l’any 2003, quan es va iniciar el programa, se’n van crear 1.522), i s’han adherit al programa 692 entitats i 2.281 establiments comercials. Durant el 2012, a més, 7.597 persones han participat per primer cop en el programa, de les quals 4.875 han estat aprenents, i 2.722 voluntaris.

Les darreres estadístiques assenyalen que els aprenents són persones joves, d’entre els 30 i els 39 anys, la majoria estrangers provinents de l’Amèrica del Sud. Pel que fa als voluntaris, les estadístiques posen en relleu que tenen una mitjana d’edat més gran que la dels aprenents, amb una mitjana d’edat d’entre 50 i 65 anys. Més del 80% provenen de Catalunya.

Aprendre, i molt més que català
Carles Romea, santcugatenc de 58 anys i voluntari, i Justiniano Hernández, natural d’Honduras de 43 anys i aprenent, són parella lingüística des d’aquest curs. Una experiència nova per a Justiniano, i que Carles repeteix per quart any, després d’haver participat com a voluntari del programa a Barcelona. Acostumen a quedar un cop per setmana, a primera hora, tot fent el cafè amb llet. I a partir d’aquí, “segons el perfil de la persona que tens al davant, ja ve rodat, perquè demanes d’on vénen, què fan, i ja comences a parlar de temes d’actualitat, o de coses del seu país, i ell et demana per coses d’aquí… si hi ha interès, és fàcil que funcioni”, apunta Carles. Com a voluntari, “m’aporta la satisfacció de veure algú que té interès pel que nosaltres fem”, destaca Carles. Com a aprenent, “m’aporta confiança a l’hora de parlar, perquè vas perdent la vergonya”, apunta Justiniano.

Els motius que els porten a formar part del Voluntariat per la llengua són ben diferents i alhora força similars. Carles apunta que “crec que és una petita obligació que tenim els catalans de donar a conèixer la nostra llengua”, i Justiniano destaca que “si estic a Catalunya, he d’aprendre català, perquè em vull integrar”. Del programa en destaquen que “és un programa fet per voluntaris; si fos una obligació, o hi hagués diners pel mig, no sortiria tan bé”, remarca Carles; i Justiniano remarca que “quan vas pel carrer, i parles en català, la gent et contesta en castellà; d’aquesta manera pots parlar i agafar confiança, i m’ajuda a parlar millor el català”.

On neix?
El programa va començar el 2003, però “la idea va començar molt abans, amb estudiants universitaris que acollien lingüísticament parlant estudiants estrangers”, explica Miquel Vilalta, responsable del Servei Local de Català de Sant Cugat. “A partir d’aquí, el Consorci va fer una prova pilot a Cornellà en detectar que els nostres alumnes aprenen català però, a l’hora d’usar-lo, en sortir al carrer, com que la gent notava que no eren catalanoparlants, canviaven al castellà, i l’alumne no sabia on practicar el català”, afegeix. Lídia Ponsatí, dinamitzadora del Voluntariat per la llegua explica que “això encara passa, i és una mica responsabilitat de tots fer que això canviï perquè el parlin fluïdament”.

Read Full Post »

Si bé és el poble el motor decisiu d’aquest procés d’ençà de fa uns mesos, és veritat que el país somniat necessitarà fer el seu recorregut per esdevenir una realitat, i que haurem d’exigir a la classe política i als nostres representants la construcció d’aquest nou estat modèlic, amb tota la tossuderia, humilitat i il·lusió.

Tinc la convicció que estem en un moment envejable: quantes comunitats humanes voldrien viure aquest estat de consciència col·lectiva, i voldrien estar a les portes de la construcció d’un nou horitzó comú! És un moment històric en la construcció de qualsevol nació.

Creure que només depèn de nosaltres, que ho tenim a les nostres mans i que és possible, ha suposat assolir un primer nivell necessari d’aquesta presa de consciència. La societat civil va sortir al carrer i a les eleccions següents va escollir un Parlament amb una majoria claríssima a favor d’aquest procés.

El posicionament i les reaccions d’Espanya ens empenyen a anar encara més lluny: els qui perseguim L’ENDEMÀ ja no només busquem un estat propi, busquem també la democràcia! Els segles anteriors ens han proporcionat estratègies de resistència davant de l’adversitat, i els segles que ara comencem ens exigeixen, en canvi, estratègies de construcció: hem tingut molts anys per comprendre com no volem ser però, també, per desitjar i dibuixar com sí que voldríem ser. I ara hem de començar el difícil camí de posar-ho en pràctica. Farem un país nou amb aquesta nova mentalitat.

L’ENDEMÀ neix d’aquesta nova mentalitat, vol contagiar-la i vol proposar-vos aprofundir en el país nou que volem, que necessitem, que mereixem.

Som-hi, que depèn de tots!

Isona Passola

Read Full Post »

Isona Passola
Llicenciada en Història Contemporània. Workshop Directing Actors de la Universitat de New York. Productora, guionista i directora cinematogràfica. És fundadora de Massa d’Or Produccions amb la que ha realitzat llargmetratges, documentals i tvmovies entre els que destaquen El Mar (1999), Mirant al Cel (2008), Cataluña-Espanya (2009) i Pa Negre (2010). És presidenta de l’Associació de Productors Independents de la Mediterrània (APIMED), membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) i del Patronat de la UOC. Forma part del Consell d’Administració de BTV des de l’any 2010. Exerceix la docència en l’àmbit del guionatge cinematogràfic a la URL.

La campanya de L’ENDEMÀ continua. Queden més de deu dies perquè tothom pugui seguir fent aportacions per a la producció de la pel·lícula, que té un pressupost de 600.000€. Davant les dificultats que suposa finançar la pel·lícula a través dels canals tradicionals, i ja que l’administració no hi pot posar recursos, la productora proposa una nova fita: d’aquí al 16 de març, aconseguir 300.000€.

De moment ja s’ha convertit en la campanya de crowdfunding més exitosa a Europa. L’onze de setembre érem un milió i mig de persones al carrer. Ara necessitem la vostra participació per realitzar-la, i sobretot, per fer-la arribar tan lluny com sigui possible.

L’ENDEMÀ serà la pel·lícula sobre l’Estat que volem els catalans, amb arguments tècnics i definitius que serveixin de píndoles contra la por de decidir-se pel SÍ.

PER QUÈ VOLEM FER LA PEL·LÍCULA Avui les enquestes ens diuen que el 55% de la població votaria a favor de la independència de Catalunya. D’aquests, un 15% encara podrien fer-se enrere quan el clima social i polític es tensi. Per això és important ajudar aquest vot més insegur a reforçar els seus arguments pel SÍ.

De l’altra meitat de la població, un 20% hi votaria en contra, i el 25% restant el conformen els indecisos. La meitat d’aquests és gent que, no essent explícitament independentista, es poden adherir a la causa si fem un estat nou radicalment democràtic, tossudament honest, proposant una via serena cap a un model social més just i cohesionat.

Entre uns i altres, aquest gairebé 30% és el percentatge que ens falta per tenir una majoria acceptable als ulls de la comunitat internacional que legitimaria encara més tot el procés.

Fer un estat no és només votar que , sinó també construir un País nou i radicalment democràtic a partir de L’ENDEMÀ mateix. La peŀlícula L’ENDEMÀ parlarà del País nou que volem fer amb tota l’autocrítica i tota la convicció.

COM FAREM LA PEL·LÍCULA L’ENDEMÀ donarà arguments clars, sòlids, fiables i contrastats, amb dades objectivables, per boca de les figures nacionals i internacionals més tècniques i més ben informades, a través del mitjà més prestigiós dels mitjans de comunicació, el cinema. També s’editarà la web-sèrie Les píndoles contra la por amb respostes a les grans preguntes que resolen els grans temes de país, les respostes que necessitem per a decidir sense por i tranquil·lament.

  • Què passaria si Catalunya fos independent?
  • Sabeu que el nostre territori pot produir més energia de la que necessitem?
  • Sabeu que la nostra proposta educativa, tan denostada, pot facilitar l’ascensor social molt millor que a França o el Regne Unit?
  • Us imagineu l’impacte cultural que podríem tenir si ara ja som la cultura electiva més important del món?
  • Sabeu que podríem ser un dels territoris europeus amb menys conflictivitat social?

Explicarem com serà aquest País nou que hem començat a construir entre tots.

CONTRIBUEIX A FER L’ENDEMÀ POSSIBLE Els catalans com a coŀlectiu estem tan acostumats a estratègies de resistència que no acabem de saber com fer-ho per trobar el camí de la victòria. La pel·lícula L’ENDEMÀ vol contribuir a adquirir una mentalitat guanyadora.

La societat civil s’ha posat al capdavant en aquest procés d’autodeterminació i entre tots cal que dibuixem aquest #paísnou.

Vols arribar a L’ENDEMÀ? Només junts ho podrem fer possible.

Des de la convicció que una peŀlícula pot contribuir a pujar la moral coŀlectiva que necessitem per arribar a L’ENDEMÀ, et proposem que ens ajudis a fer-ho possible.

Tots som necessaris en aquest camí cap a la llibertat: el tenim a les nostres mans!

Foto de Cèlia Atset

L’ENDEMÀ EL FEM ENTRE TOTS I TOTES L’objectiu que ens marquem a Verkami és el mínim que necessitem per tal de completar el pressupost necessari per a fer realitat aquesta pel·lícula.

Només amb la participació de la societat civil, és a dir, de tots vosaltres, serà possible l’ENDEMÀ.

Junts som molt forts! No en dubteu!

Isona Passola

CALENDARI PREPRODUCCIÓ: Abril 2013 RODATGE: Maig a Juny 2013 POSTPRODUCCIÓ: Juliol a Desembre 2013 ESTRENA: Gener 2014

EQUIP TÈCNIC Guió: JOAN DOLÇ i ISONA PASSOLA Direcció: ISONA PASSOLA Realització: JOAN DOLÇ Fotografia: JOSEP MARIA CIVIT Direcció Producció: ALEIX CASTELLÓN Producció Delegada: ALBA FORN So: ALBERT ROYO Creatiu: HUG CIRICI Muntatge: JOAN DOLÇ i IGNASI SOLER

Durada: 90’

SEGUEIX L’ENDEMÀ Twitter de Isona Passola Facebook de L’ENDEMÀ

LES CLAUS DE L’ENDEMÀ

TENS ALGÚN DUBTE? Fes un cop d’ull a les 4 preguntes pràctiques que més ens heu fet!

 

Comparteix el projecte amb els teus amics

Utilitza el widget

És la manera més fàcil de mostrar un resum del projecte al teu blog o pàgina web.

Comparteix el link

    Envia o publica aquesta adreça perquè més gent pugui arribar a aquesta pàgina.   

Read Full Post »

20130303-155640.jpg

Foto: Diari de San Cugat

ÚLTIMA HORA:
Segons notícies recollides per http://www.bellaterra.cat dels nostres amics de Valldoreix, Montserrat Turu, ex.presidenta de l’EMD Valldoreix, està preparant el seu nou partit GENT X VALLDOREIX
i així participar a les properes municipals de Valldoreix.

A la Montserrat Turu el que és de la Montserrat Turu
12 agost 2010 per Jaume Massanés i Papell
Ara fa uns dies m’ha arribat a las mans un llibret que va publicar l’EMD de Valldoreix, tot just desprès de les eleccions del 2007. És la memòria de l’acció de govern i porta per títol “FETS” i relaciona, un a un, tots els assoliments aconseguits durant el primer mandat de la Candidatura de Progrés i Catalanista de Valldoreix (2003 -2007) amb la Montserrat Turu com a Presidenta de l’EMD.

Aquest fet ha reactivat la idea que em rondava pel cap, des de feia temps, de fer un petit article sobre la Montserrat Turu reconeixent la seva acció de Govern.

Molta gent opina i critica que la Montserrat és una persona de tracte difícil; uns diuen que té tics autoritaris, altres asseguren que no sap delegar i que és molt tossuda. També hi ha qui afirma que no sap relacionar-se políticament i que sempre està tancada al seu despatx.

La veritat és que jo no puc valorar aquestes afirmacions d’una forma concloent, perquè són fruit d’un conjunt de opinions, relacions i experiències personals d’altres persones amb la Presidenta.

El que al final, amb el pas del temps, valorarà la gent de Valldoreix serà, sens dubte, el seu compromís amb Valldoreix reflectit amb l’inventari de “FETS” concrets (veure al final de l’article) i no el grau de simpatia o la seva capacitat “diplomàtica”.

Cal felicitar-la per la feina feta fins ara malgrat els atacs brutals i la pressió de tot tipus rebuda des de la oposició. Tampoc podem oblidar la campanya electoral del 2007, bruta i sense escrúpols, que CIU-Actuem va fer contra la Presidenta.

L’acusaven de manca de seguretat a Valldoreix quan les competències eren de l’equip de govern de Sant Cugat i també van arribar a culpar-la de la propagació del mosquit tigre. Increïble.

També poden recordar que van entrar a l’escola Ferran Clua repartint propaganda electoral, o que el mateix dia de les eleccions tenien un cotxe davant d’un col·legi electoral fent-se propaganda mitjançant un altaveu.

La traca final va ser quan, desprès de guanyar les eleccions com a Presidenta li exigien la dimissió immediata fent burla absoluta d’uns resultats totalment democràtics i oblidant-se que va ser escollida per votació directa per els ciutadans i ciutadanes de Valldoreix. Els següents passos van ser enviar “guerrilles de claca” per boicotejar els Plens i fer tot el possible per bloquejar l’acció de govern.

Repeteixo el meu reconeixement personal a la Montserrat Turu per la seva gestió davant de l’EMD de Valldoreix. Personalment prefereixo els politics “pencaires” davant de determinats “politics de frac” que al final no fan res de profit per la gent, vivint algun d’ells de la política i sempre sense que ningú els hi demani comptes al final de la feina feta.

Sense cap mena de dubte, crec que la Montserrat Turu ha estat el millor President de l’EMD de Valldoreix en tota la seva historia. Els “FETS” l’avalen.

Jaume Massanés i Papell

Acció de Govern 2007-2011:

Feu clic per accedir a accio_govern_2007_2011.pdf

Acció de Govern 2003-2007:

Adquisició en propietat de l’emblemàtic edifici Vall d’Or per ubicar la Casa de la Vila, l’Escola de Música i altres equipaments socials i culturals.
L’adquisició de patrimoni com Can Montmany, Castell de Canals i altres parcel·les d’interès.
Inici del procés per la supressió completa de les línies d’alta tensió (actualment sols pendent de firma) que en una segona fase permetrà desenvolupar el projecte de la nova plaça a la zona del Casal de Cultura.
Nova línia de transport públic i adquisició de tres nous autobusos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.
S’han asfaltat els carrers on circules els autobusos.
Instal·lació de marquesines a la majoria de parades dels autobusos.
La colònia Montserrat i Can Casulleras queden inclosos en el transport públic.
Construcció d’una nova Escola Bressol amb 102 places al costat del Ferran i Clua.
S’ha desbloquejat i tancat l’acord econòmic entre l’EMD Valldoreix i l’Ajuntament de Sant Cugat.
Inici del procés per actualitzar els límits històrics de Valldoreix, pendent ara de l’arbitratge del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya .
Obtenció de subvencions per més de 10 milions d’euros entre els anys 2003 i 2007.
Arranjament de ponts i rieres.
Instal·lació de plataformes elevades i repintat de senyals horitzontals de transit per pacificar el transit.
Adquisició de vehicles per millorar la capacitat de la brigada d’obres.
Diferents urbanitzacions de carrers (Passeig Hortènsia, plaça Mas Roig, Avet, Nuria, etc.)
Creació i millores en parcs infantils i zones d’esbarjo (Plaça Maria Sabater, carrer Brollador, plaça Casalet, IES Ferran Clua, parc carrer Esparver, ASDI, etc.
Reasfaltats de carrers (Passeig del Bosc, Trobador, Pont, Tórtora, cami Can Cussó, Rosàs, Cervantes, etc.)
Arranjament d’aparcaments (zona escolar i esportiva carrer Brollador, Rbla. Mossèn Cinto Verdaguer, etc.)
Zona d’estacionament limitat gratuït per millorar l’accés a l’àrea de comerç.
Remodelació i ordenació de la plaça de l’Estació.
Inversions per el manteniment i la modernització al CEIP Ferran i Clua.
Construcció de la Nau de Cultura per incrementar oferta cultural com cinema, teatre, concerts, etc.
Creació del cicle anual de sardanes.
Potenciació de les festes tradicionals com Sant Jordi i la Diada de Catalunya.
Instauració del Dia de la dona.
Potenciació de la Festa Major, Aplec de la Salut i Cavalcada de Reis.
Increment dels Tallers al Casal de Cultura i d’activitats per els joves.
Nou Consell participatiu d’Art i Patrimoni.
Descentralitzar els Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Cugat.
Creixement de la practica esportiva potenciant els clubs que competeixen amb el nom de Valldoreix i creant de nous com Club de Vòlei Platja o de tir amb arc com Vent-Oreig.
Activitat de pista de gel.
S’ha millorat el Complex esportiu i s’han reparat les nombroses deficiències greus detectades en l’edifici.
L’EMD ha donat suport a la creació de l’ACEV i ha editat la Guia comercial del poble.
S’han consolidat la Fira d’Artesans, La Festa del Comerç i la Botiga al carrer.
S’ha implantat la ramaderia extensiva (400 ovelles) per a la prevenció d’incendis.Es crea un servei d’emergències a Valldoreix que ja ha donat mostres de la seva efectivitat en les nevades i ventades.
S’ha elaborat un catàleg d’arbres que ha permès l’enumeració dels exemplars més antics. Es gestionarà com guia i material didàctic.
Creació de la nova web http://www.valldoreix.catcom espai interactiu de diàleg i participació i punt d’informació.
Esta a punt d’aprovarse el reglament per la creació de les Audiències públiques mensuals (Consell de la Vila) per tal de poder escoltar de manera directa els problemes i els suggeriments de la ciutadania.
S’han fet propostes per els diners dels FEELS i FEOLS per fer execucions beneficioses per la vila (Rbla. Mossèn Cinto Verdaguer, plaques solars al complex esportiu i piscina, franges de prevenció i neteja de rieres, clavegueram, accessos a l’escola bressol, VIMAX, etc.

20130303-160519.jpg

Read Full Post »

20130302-132223.jpg

Prou de llençar a la natura la pinassa de les reixes pluvials del Carrer Mestre Nicolau!

Read Full Post »

20130224-154745.jpg

Persones: 4-6
Temps: 45 minuts

Ingredients:
1 iogurt grec sense sucre
2 ous del 0 (ecològic)
5 culleres de sucre
1sobre de sucre vainilla
1 sobre llevat Royal
1/2 cullereta d’anís en pols
2 culleres de licor d’anís
1 cullera de brandi
5 culleres d’oli de girasol
250-300 grams de farina de blat (qualitat 00)
Rallatdura de 1/2 llimona
1/2 llitre oli de girasol per fregir els bunyols

Nota important:
El cos de la masa no ha de ser masa líquid.
Si als bunyols els hi manca farina, no es giraran sols dins de l’oli.
Deixar-los sobre paper assecant i passar-los per sucre.

Bon profit!!

Read Full Post »

20130223-174035.jpg

20130223-173311.jpg

20130223-173223.jpg

20130223-173410.jpg

20130223-173454.jpg

20130223-173605.jpg

20130223-173649.jpg

Read Full Post »

Pa de pagès catalàBrussel·les, 20 de febrer de 2013

La Comissió Europea ha afegit el Pa de Pagès Català a la llista d’indicacions geogràfiques protegides (IGPs).

Aquesta denominació se suma a un llistat de més de 1.100 productes ja protegits per la legislació europea de protecció d’indicacions geogràfiques, denominacions d’origen i d’altres especialitats tradicionals.

El Pa de Pagès Català s’inclou en la categoria 2.4 de productes agrícoles o d’alimentació, que correspon a pans, pastes, pastissos, dolços i d’altres productes de fleca. Aquesta nova indicació geogràfica es descriu com un “pa tradicional, rodó, amb una crosta cruixent i una molla tendra amb forats grans, amassat sempre a mà. Es produeix de forma artesanal, amb fermentació lenta i cocció en forns de terra refractari”. La descripció inclou d’altres característiques del pa, com ara olor, gust, textura i pes.

Publicació de la decisió al Diari Oficial de la UE del 20 de febrer de 2013.

Descripció al Diari Oficial de la UE de les característiques del Pa de Pagès Català per a ser inclòs com a indicació geogràfica protegida.

Més informació sobre productes de qualitat i llista de denominacions protegides.

Comissió Europea
Representació a Barcelona
Tel. de premsa: 93 467 78 12
Passeig de Gràcia, 90

Read Full Post »

20130216-141403.jpg

Kenya amb 3 mesos ((Foto: Bellaterra.cat)

20130216-120338.jpg
Kenya, actualment, amb 3 anys (Foto: Bellaterra.cat)

20130216-120722.jpg
Aquesta és la Kenya amb 2 anys amb la Taca de Bellaterra
(Foto: Bellaterra.Cat)

MORFOLOGIA
L’estàndard de la raça indica que els mascles han de medir entre 63 i 68 cm a l’altura de la creu, pesant entre 36 i 41 kg, i les femelles han de ser una mica més petites, de 61 a 66 cm d’alçada i amb un pes d’entre 29 i 34 kg.[cal citació]
El seu pes varia entre 30 i 39 kg,[cal citació] el seu pelatge és curt, dens, llis i brillant, sense ser llanós o sedós. Les potes davanteres són rectes i fortes, amb ossos pesats, cosa que el fa un animal summament resistent.
El rhodesian ridgeback és un gos de bona presència, fort, musculós, àgil i actiu, d’aparença simètrica, equilibrada i ben balancejat. Un ridgeback adult és un gos bonic, ben plantat i atlètic, capaç de recórrer grans distàncies amb una velocitat adequada. S’emfatitza la seva agilitat, elegància i solidesa sense tendència a la massivitat.
Té, com a característica, una cresta de l’espina dorsal, formada per pèls que creixen en sentit contrari a la resta del pelatge.
La cresta ha d’estar clarament definida i ser simètrica, estrenyent-se cap el maluc. Ha de començar immediatament darrere de les espatlles i continuar fins als ossos del maluc (gropa). La cresta només ha de tenir dues corones, idèntiques i oposades. La longitud de la corona no haurà de ser superior a 1/3 de la longitud total de la carena o ridge. Un bon mitjana de l’amplada de la mateixa és de 5 cm.

L’estàndard de la raça accepta els colors que van del blat pàl·lid al vermellós. El color del musell pot ser negre o marró (liver nose). S’admet una petita taca blanca al tòrax i en els dits de les seves potes davanteres o posteriors.
Els caçadors sud-africans van descobrir que els ridgebacks, en canilla, eren molt efectius contra els lleons, originant així un segon nom per a aquesta raça: “el caçador de lleons africà”. El rhodesian ridgeback s’adapta perfectament a l’entorn de les estepes africanes. Pot suportar altes temperatures, així com el fred de la nit. És resistent a les picades d’insectes i pot estar sense aigua i menjar més de 24 hores.

TEMPERAMENT
És molt intel·ligent. Absolutament lleial i company inseparable del seu amo i de l’entorn familiar. Pacient amb els nens (encara que, per la seva grandària i força, s’indica que hagin de ser vigilats durant els seus jocs) i mai es mostra agressiu. És reservat amb els estranys. És freqüent que es confongui la seva cresta amb la idea que el gos està eriçat, això sol fer interpretar malament la seva actitud.

HISTÒRIA
La història de la raça té els seus inicis en el segle XVI, quan colonitzadors europeus en arribar al sud d’Àfrica, van entrar en contacte amb els aborígens locals (Els Khoikhoi, anomenats despectivament pels europeus hotentots, que significa tartamuts, pel so que produïa el seu llenguatge). Aquests posseïen amb ells un tipus de gos salvatge semidomesticat (al qual també van donar per nom khoikhoi) que tenia, com a característica principal, una franja de pèl amb forma de punta de llança, al llom, que creixia en sentit contrari a la resta del pelatge, formant una cresta que el caracteritzava. (origen del nom “Ridgeback”, que significa cresta dorsal). Era un gos resistent que caçava amb els aborigens a l’estepa africana i tenia cura del seu bestiar a les nits. A causa de la naturalesa de les preses i la duresa del medi ambient, aquest rústic gos era capaç de suportar les dràstiques variacions de temperatura entre el calorós dia i les temperatures sota zero a les nits, sobrevivien sense perdre la seva energia fins a un parell de dies sense aigua ni aliment de ser necessari. Tenia els cabells curts per no ser devorat viu per les grans paparres. Era un animal molt ben adaptat, resistent, silenciós caçador, rarament bordava, era molt valent i lleial pel que era summament valorat pels seus amos.
En arribar els primers colons europeus al Sud d’Àfrica, aquests van començar els seus safaris de caça portant amb si els gossos portats d’Europa, mastins, gossos conillers, terriers i el gran danès, però cap tenia el valor, l’agilitat ni la resistència per intentar acostar-se al temible lleó africà, o resistir les inclemències climàtiques d’aquest agressiu medi ambient. En creuar aquests gossos europeus amb el gos, de mida i orelles punxegudes dels nadius, van notar que les cries milloraven les característiques del gos crestat però que indefectiblement només heretaven el seu temperament aquells que conservaven la cresta. El notable caçador europeu Cornelius Van Rooyen es va adonar d’això i va continuar criant i seleccionant els seus gossos de caça en base a la presència de la cresta, ja que eren aquests els que posseïen coratge, valentia, resistència i una superior habilitat en la caça.
Encara que en la bibliografia trobada de vegades resulta difícil posar d’acord en que gossos europeus van ser els que van aportar les seves característiques en creuar-se amb els autòctons khoi-khoi crestats, s’estima que aquestes races van ser les que més influència poden haver tingut en l’obtenció del rhodesian ridgeback tal qual es coneix avui:
El khoi-khoi, aportava el ridge, el coratge i l’habilitat d’enfrontar-se als lleons. Alguns dels inconvenients eren la seva petita grandària, les seves orelles alçades i el seu llarg pelatge.
El greyhound, va aportar aproximadament la forma ideal de cos. El seu fi musell i les seves orelles lleugerament alçades no eren desitjables.
El bulldog, ha afegit substància i poder en la mossegada. Desafortunadament, aquest tipus va afegir característiques, que encara avui dia s’intenta eliminar; musells curts, petita alçada, línies dorsals incorrectes, amplitud de pit, excessiu blanc, falta d’angulació del darrere i potes davanteres arquejades vistes des del front.
L’irish terrier, va aportar el color ideal del pelatge per al camuflatge, tenacitat i poder de mossegada. Els inconvenients, manca d’alçada, pèls llargs, húmer curt i massa gosadia.
L’airedale terrier, va aportar els mateixos punts bons i dolents que l’irish terrier, però va millorar l’alçada.
El collie, ha afegit bon cos, velocitat, resistència, agilitat i instint de pastoratge. Els inconvenients, els pèls llargs i les orelles alçades.
El deerhound, va aportar bon cos i alçada, però no eren desitjables, el mantell de pèl llarg, les orelles semi-alçades i el fi musell.
El pointer, va introduir un bon instint de caça, va millorar el problema de les orelles, el nas marró, bon cos, simetria i moviment. Els inconvenients, massa blanc, manca d’alçada, i de vegades més interès pels ocells que pels lleons.
El great dane, va millorar definitivament el problema de l’alçada, trets del pèl curt i del musell més fosc.
Es van obtenir així diferents gossos, però el que sempre sobresortia era que només els que conservaven la carena eren agosarats a l’hora de la cacera i continuaven conservant la característica d’enfrontar-se al felí més gran, el lleó africà. A més el seu curt pèl permetia detectar més fàcilment quan tenien algun tipus de paràsits (paparres i sangoneres), eren summament resistents a les variacions climàtiques, altes temperatures durant el dia i baixes a les nits.
Podia córrer acompanyant el galop d’un cavall per 30 milles (15 km aprox.) sense aturar-se, i a més podia passar com a mínim 3 dies amb escàs menjar i aigua. Aquestes qualitats sumades al seu temperament, coratge, intel·ligència i incondicional fidelitat pel seu amo (és capaç de donar la vida per aquest) feien del rhodesian ridgeback un gos únic i que qualsevol caçador desitjava tenir en la seva gossada. A causa d’aquesta demanda es van començar a buscar més gossos amb aquestes característiques. I el 1922 es va començar a treballar a Rhodèsia, en el Bulawayo Kennel Club Show per formular l’estàndard de la raça, per després aconseguir el reconeixement del S. A. Kennel Union.

20130216-141451.jpg

20130216-141550.jpg

20130216-141648.jpg

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »