Si bé és el poble el motor decisiu d’aquest procés d’ençà de fa uns mesos, és veritat que el país somniat necessitarà fer el seu recorregut per esdevenir una realitat, i que haurem d’exigir a la classe política i als nostres representants la construcció d’aquest nou estat modèlic, amb tota la tossuderia, humilitat i il·lusió.
Tinc la convicció que estem en un moment envejable: quantes comunitats humanes voldrien viure aquest estat de consciència col·lectiva, i voldrien estar a les portes de la construcció d’un nou horitzó comú! És un moment històric en la construcció de qualsevol nació.
Creure que només depèn de nosaltres, que ho tenim a les nostres mans i que és possible, ha suposat assolir un primer nivell necessari d’aquesta presa de consciència. La societat civil va sortir al carrer i a les eleccions següents va escollir un Parlament amb una majoria claríssima a favor d’aquest procés.
El posicionament i les reaccions d’Espanya ens empenyen a anar encara més lluny: els qui perseguim L’ENDEMÀ ja no només busquem un estat propi, busquem també la democràcia! Els segles anteriors ens han proporcionat estratègies de resistència davant de l’adversitat, i els segles que ara comencem ens exigeixen, en canvi, estratègies de construcció: hem tingut molts anys per comprendre com no volem ser però, també, per desitjar i dibuixar com sí que voldríem ser. I ara hem de començar el difícil camí de posar-ho en pràctica. Farem un país nou amb aquesta nova mentalitat.
L’ENDEMÀ neix d’aquesta nova mentalitat, vol contagiar-la i vol proposar-vos aprofundir en el país nou que volem, que necessitem, que mereixem.
Som-hi, que depèn de tots!
Isona Passola
Deixa un comentari