Posted in Bellaterra, tagged 2019, Barcelona, Diada Nacional de Catalunya, Manifestació 11 Setembre on 11 Setembre 2019|
Veïnes i veïns de Bellaterra han participat aquesta tarda a la manifestació de la Diada de l’11 de setembre celebrada a Barcelona
Molts ho han fet en bus, altres en cotxes i la majoria amb els FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), des de la propia estació de Bellaterra. Segons la Guardia Urbana de Barcelona, 600.000 persones han assistit a la manifestació.
Veí dibuixant en directe en plena manifestació de 11 de setembre|BELLATERRA. CAT
Posted in Bellaterra, tagged Barbara Hendricks, Barcelona, Bellaterra música, Catalunya, Lawrence Foster, Pasqual Maragall, Restaurant La Taula on 24 Agost 2019|
Barbara Hendricks, nascuda a Arkansas (EUA), es va graduar als 20 anys amb una llicenciatura en Matemàtiques i Química.
Després estudia a la Juilliard School of Music de Nova York amb Jennie Tourel. Va debutar a l’òpera el 1974 a l’Operapera de San Francisco i al Festival Glyndebourne. Ella va començar al recital el mateix any, a l’Ajuntament de Nova York.
Des de llavors, la carrera i l’art de Barbara Hendricks han crescut constantment i s’ha convertit en un dels artistes més estimats i admirats del món. Ha actuat en totes les principals etapes d’òpera, incloses l’ Operapera de París, l’ Operapera metropolitana de Nova York, el Covent Garden de Londres i La Scala de Milà. Ha cantat sota la direcció dels directors més prestigiosos del nostre temps, com Daniel Barenboim, Leonard Bernstein, Karl Böhm, Sir Colin Davis, Carlo Maria Giulini, Bernard Haitink, Herbert von Karajan, Lorin Maazel, Zubin Mehta, Wolfgang Sawallisch i Sir Georg Solti. El recital és també una gran part de la seva vida i va fer concerts amb pianistes com Dmitri Alexeev, Michel Béroff, Yefim Bronfman, Michel Dalberto, Love Derwinger, Yuri Egorov, Ralf Gothoni, Radu Lupu, Joao Pires, Roland Pöntinen , Andras Schiff o Peter Serkin.
Barbara Hendricks amb Lawrence Foster, Pasqual Maragall, al restaurant La Taula dels bellaterrencs Angi i Francesc|ARXIU BELLATERRA. CAT
És reconeguda com una de les recitades més actives de la seva generació. A més del repertori del lieder alemany, s’ha distingit com a intèrpret principal i defensor ardent de la música francesa, alemanya i escandinava. Barbara Hendricks també ha realitzat nombroses estrenes mundials de compositors com Gilbert Amy, David Del Tredici, Tobias Picker, Mari Takano, Bruno Mantovani, Krzysztof Penderecki, Arvo Pärt i, més recentment, ha interpretat el paper de l’Àngel en la creació de Peter Eötvös Angels a l’òpera d’Amèrica al Théâtre du Châtelet de París.
En el repertori de jazz, va debutar al Festival de Montreux el 1994. Des d’aleshores, ha actuat àmpliament en festivals de jazz d’arreu del món, acompanyada pel quartet Magnus Lindgren.
Barbara Hendricks va interpretar Mimi a La Bohème, una pel·lícula dirigida per Luigi Comencini i Anne Truelove el 1994 en la producció de Rake’s Progress dirigida per Esa-Pekka Salonen, un film que va atorgar nombrosos premis internacionals. Va ser membre del jurat presidit per David Cronenberg al Festival de Cannes el 1999.
Barbara Hendricks és una de les artistes més venudes actualment. Ha realitzat més de 80 discos per a Sony, Decca, Deutsche Grammophon, Philips, Erato i EMI. Entre 1983 i 2004 va enregistrar més de 50 discos exclusivament per a EMI Classics. El 2006 va llançar la seva pròpia companyia discogràfica, Arte Verum, per la qual ara es registra exclusivament. Ella segueix sent una artista de concerts molt activa, actuant a tot el món, ja sigui amb orquestra, en el repertori de música de cambra i jazz, o en recital
Barbara Hendricks signa al llibre d’honor del restaurant La Taula dels bellaterencs Angi i Francesc
Després de gairebé 20 anys d’incansable servei a la causa dels refugiats, en col·laboració amb l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, va rebre el títol d’Ambaixadora Honorífica per a l’ACNUR; encara compleix missions especials utilitzant la seva llarga experiència en el camp. El 1991 i el 1993 va oferir dos concerts solidaris a Sarajevo i Dubrovnik, mentre la guerra anava a l’antiga República Iugoslava. El 1998 va fundar la Fundació Barbara Hendricks per a la Pau i la Reconciliació, que dóna suport a la seva lluita per la prevenció de conflictes a tot el món, que facilita la reconciliació i la construcció de la pau en zones de conflicte.
Barbara Hendricks ha rebut nombrosos premis i premis, tant per la seva tasca artística com pel seu compromís humanitari. És, així, doctora Honoris Causa de les universitats de Louvain-la-Neuve (Bèlgica) i Grenoble (França), doctora en dret per la Universitat de Dundee (Escòcia), doctora en música per la Universitat Nebraska Wesleyan i doctora honoraria de Música de la Juilliard School of Music de Nova York. També és membre de l’Acadèmia Sueca de Música. Finalment, va rebre el Premi Príncep d’Astúries (Espanya), el títol de Comandant de les Arts i les Lletres del Govern francès i va ser ascendit al cavaller de la Legió d’Honor per François Mitterrand.
El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
L’any 2013 va participar amb una ponència, juntament a Elena Gadel, al Fòrum Impulsa. Es membre del jurat del Premi Internacional Catalunya.
Posted in Bellaterra, tagged Barcelona, Bellaterra Gourmet, Quo Vadis, Restaurants desapareguts on 23 Agost 2019|
El restaurant Quo Vadis, situat al número 7 del carrer del Carme, a un pas de la Rambla i de l’església de Betlem, va marcar tota una època en aquella cèntrica zona des de la seva obertura a l’any 1956. Va ser el matrimoni format per Martí Forcada i Maria Bonastre qui van emprendre aquell negoci de restauració.
Restaurant Quo Vadis, tancat el 2013|CEDIDA
El periodista Lluís Sierra explicava que el nom de l’establiment provenia de l’impacte que el film de romans Quo Vadis havia provocat en el propi Forcada quan al va veure a la pantalla del Windsor Palace on s’havi estrenat l’any 1954
Es va aplicar un revestiment exterior de marbre a la façana dels baixos i primer pis d’un vell immoble del carrer del Carme i es va dotar l’interior d’una decoració intimista i càlida per engegar el negoci. Quo Vadis esdevindria aviat el restaurant predilecte dels habituals del Liceu per a fer el resopó Aquest grup d’abonats al gran teatre barceloní de la lírica, que es podien permetre el luxe d’assistir-hi regularment, trobaven en aquest establiment el complement ideal per rematar una nit d’òpera amb un bon àpat.
Bar clàssic del Quo Vadis|CEDIDA
Cuina selecta i tradicional envoltada d’un tracte familiar van ser les claus de l’èxit del negoci, que en els seus millors temps va arribar a disposar d’una plantilla de 22 treballadors. A banda dels incondicionals del Liceu, la clientela es completava amb gent del món de l’empresa, l’art i la política i families benestants que hi feien cap els diumenges i altres dies festius.
La interrupció de l’activitat del Liceu durant el quinquenni 1994-1999 a causa de l’incendi patit pel teatre, es va notar força al Quo Vadis, que va refer-se amb el canvi de segle i la represa de l’activitat liceísta.
Martí Forcada assegut a un dels salons privats del Quo Vadis|LA VANGUARDIA
Al juny de 2013 moria Maria Bonastre, esposa del fundador i mare de Martí i Maria Rosa Forcada, els fills que havien continuat amb èxit el negoci. Ja feia temps que es plantejaven tancar el restaurant que havia experimentat una davallada considerable en els últims anys. La fidel clientela familiar de sempre ja havia canviat de generació i als seus descendents ja no el seduia la idea de baixar al barri vell a dinar o sopar. D’altra banda els canvis en la concepció turística de la ciutat tampoc convidaven a intentar atraure el tipus de turisme massiu que visitava Barcelona i atapeïa la Rambla, la qual cosa hagués requerit de canviar radicalment les essències històriques d’aquell restaurant. Així doncs, havia arribat el moment d’entonar l’Alea Jacta Est. Als pocs dies de la mort de l’antiga mestressa, Quo Vadis va baixar definitivament la persiana després de 57 anys sense gairebé fer soroll.
Posted in Bellaterra, tagged Barcelona, Bellaterra Gourmet, Orotava, Restaurants desapareguts on 21 Agost 2019|
A principis de 1930 es va obrir al número 335 del Carrer Consell de Cent, prop de la cantonada amb la Rambla de Catalunya, un restaurant anomenat L’Hostalet que va fundar Josep Luna.
Acabada la Guerra Civil, la nova legalitat imperant va obligar a castellanitzar el nom. El Hostalillo no va agradar i el propietari després de quedar fascinat en un viatge a les Illes Canàries, va optar per canviar-li el nom que va quedar com Restaurant Orotava.
Amb el pas del anys l’establiment passaria a ocupar un lloc entre els més prestigiosos de la ciutat, tant per la valoració que en feien els bons gourmets, com per la gran afluència de personalitats de l’art i la cultura que atreia.
Las cuevas de Orotava de Manuel Vàzquez Montalvan|CEDIDA
Joan Miró, Salvador Dalí, Eduardo Chillida o Manuel Váquez Montalbán varen ser alguns dels seus incondicionals. El propi Vázquez Montalbán va promoure un llibre titulat Las cuevas de Orotava amb textos de Salvador Espriu, Néstor Lujan, Huertas Clavería i ell mateix entre d’altres, amb motiu del 75è. aniversari del local.
Ceràmica d’Artigas i Joan Miró del Restaurant Orotava de Barcelona|CEDIDA
El 30 de juny de 2005, el restaurant Orotova va tancar portes per la jubilació del seu propietari en Josep Maria Luna, fill del fundador del local. A la façana encara es conservava el mural ceràmic realitzat l’any 1997 per Joan Gardy Artigas i dissenyat per Joan Miró “Restaurant Orotava, que abans es deia l’Hostalet, com el monumental mural que van fer conjuntament a l’aeroport de Barcelona.
Posted in Bellaterra, tagged Barcelona, Bell e Buon, pizzeria, ristorante on 18 Agost 2019|
Bellaterra, 18 d’agost de 2019
LLUIS TORRES ✍️ Per molt que Barcelona és plena de restaurants i pizzeries originals obertes per italians, ja que la capital de Catalunya té més de 36.000 residents d’aquesta nacionalitat, no totes sorprenen per una gran qualitat i menys quan parlem de la pasta fresca i unes Lasagnes autèntiques.
Bell e Buon tocant l’Hospital de Sant Pau|CEDIDA
Belle e Buon ofereix un bon assortiment d’elles, des de la clàssica amb Ragout, passant pel les vegetals d’espinacs, carbassa, fins la sorprenent amb ceps i tòfona. Són tan complertes, que com plat únic quedareu força satisfets i tips. És d’agrair que la pasta estigui servida sempre “al dente”. Els postres cassolans tradicionals italians estàn molt ben elaborats, i és per això que recomanem us deixeu un forat per gaudir-los intensament. Aprofiteu per escollir-ne un bon vi italià de totes les D. O. que ofereixen, servit a temperatura de celler, i si us agraden, els típics licors. Aquí les aigües de la casa també són italianes, com la San Pellegrino amb gas o Panna sense gas.
El servei parla idiomes, sense oblidar el català, és molt atent i profesional, a l’alçada dels millors italians de la ciutat comtal.Bell e Buón” és una expressió “partenopea” (napolitana) que representa sorpresa o alguna cosa inesperat, bàsicament un “agradable estupor“.
Vista general del BelleBuon |BELLATERRA GOURMET
La redundància de dues paraules, “Bell” i “Buono” confereix una sensació de sacietat vocal. Tot això es reflecteix en la cuina d’aquest restaurant, feta d’antics valors, de sabors genuïns i d’agradable estupor en cadascun dels seus plats.
Lasagna de ceps i tòfona del BelleBuon|BELLATERRA GOURMET
L’amor i la passió amb els quals es preparen les viandes es poden assaborir des del primer mos i el respecte per la tradició culinària italiana s’identifica plenament en cada plat.
Ambient del menjador del Bell e Buon |BELLATERRA GOURMET
El xef, natural de la regió de la Campània, en el sud d’Itàlia, proposa en el seu restaurant una cuina artesanal en tots els seus aspectes, les pastes fresques són elaborades manualment i tots els menjars es cuinen al moment.
Lasagna vegetal d’espinacas del Bell e Buon |BELLATERRA GOURMET
En alguna d’elles és fàcil trobar també l’autèntic estil “irpino”. propi de la província de Avellino.
Decoració amb productes italians |BELLATERRA GOURMET
Des de la seva obertura, fa ja set anys, BelleBuon és un punt de referència de l’autèntica cuina tradicional italiana a Barcelona.BELLEBUÓN Ristorante Pizzeria Travessera de Gràcia, 441 (Cartagena)Barcelona☎️ 935 141 971Horaris:Dimarts a Dijous: 19:00 – 23:30
Divendres i Disssabte: 12:30 – 16:00 y 19:00 – 23:30
Diumenge: 12:30 – 16:00 y 19:00 – 22:30
Posted in Bellaterra, tagged Barcelona, Restaurant La Taula on 17 Agost 2019|
El Restaurant La Taula de Barcelona està situat al barri de Sant Gervasi. Sandra i Dani, els seus propietaris, us ofereixen una cuina de mercat, amb un dels millors Menú Migdia i Nit amb Cava brut inclòs. Recomanem reservar taula amb antelació.
El restaurant La Taula va obrir les seves portes per primera vegada el 1994 i s’ha convertit en un clàssic entre els restaurants de la ciutat.
Sandra i Dani, els propietaris del Restaurant La Taula de Barcelona|CEDIDA
Actualment a càrrec del xef Daniel Feraru i la seva dona Sandra Vílchez, a La Taula podrà gaudir d’un ambient íntim i familiar. El tracte proper i el mim a la cuina són els pilars fonamentals de l’èxit d’aquest petit local amb vint anys d’història.
La Taula és l’únic restaurant de Barcelona que ofereix Arròs Bomba fet al moment, inclòs al Menú Migdia, de dimarts a dissabte. Inoblidable!
RESTAURANT LA TAULA
Carrer Sant Marius, 8
08022 Barcelona
☎️93 417 28 48
info@lataula1994@yahoo.es
Posted in Bellaterra, tagged Barcelona, Bellaterra Gourmet, La Punyalada, Restaurants desapareguts on 16 Agost 2019|
La Punyalada, o també La Puñalada, fou un cafè restaurant de Barcelona situat al xamfrà del Passeig de Gràcia amb el carrer de Rosselló. Inaugurat l’any 1927, va rebre inicialment el nom d’Olímpic Bar, però la clientela habitual de seguida el va rebatejar com «La Punyalada» per imitació del nom de l’establiment que el propietari havia regentat prèviament a Gràcia.
La Punyalada va ser la sèu d’una de les tertúlies més populars de la ciutat a l’època d’entreguerres, de la qual eren habituals Santiago Rusiñol, Francesc Pujols, Joaquim Mir, Pau Casals, Rafael Moragas i Jaume Pahissa, entre molts d’altres. Aquella penya de tertulians es va dissoldre amb la Guerra Civil Espanyola, però passat el conflicte La Punyalada va tornar a ser un punt de reunió d’artistes i intel·lectuals. Fou especialment destacada la penya que es va formar l’any 1964 al voltant d’Emili Bosch, Martí Llauradó i el col·leccionista Gustau Camps, a la qual van participar figures destacades de l’època com Josep Viladomat, Enric Jardí, Rafael Santos Torroella o Andreu-Avel·lí Artís «Sempronio».
La Punyalada va tancar definitivament l’any 1998, quan Rosa Maria Esteva (Grup Tragaluz), també propietaria del local, va prohibir fer reformes per modernitzar el històric restaurant del Passeig de Gràcia
Al tancar La Puñalada, el seu Xèf Juan Salvador Casaseca va pasar a dirigir la cuina del Restaurant La Taula de Barcelona, dels bellaterrencs Angi i Francesc.
Posted in Bellaterra, tagged Barcelona, Bellaterra Gourmet, Recepta Plàtans Flambées, restaurant Finisterre on 12 Agost 2019|
“Aquesta recepta de plàtans Flambées del Restaurant Finisterre (Barcelona, 1943-1994), era molt sol·licitada i es preparava devant dels clients”
Plàtans del Restaurant Finisterre just quan han agafat el seu color daurat|BELLATERRA. CAT
INGREDIENTS PER 4 PERSONES:
2 culleretes de sucre
50 grams mantega pura de vaca
El de suc de 4 taronjes
4 plàtans de Canàries
Cointreau
Ron negre
4 boles grans de gelat de vainilla per acompanyar al final.
Fulles de menta fresca.
1.En una paella poseu 2 cullerades de sucre i feu un caramel.
2.Afegir mantequilla de vaca i donar voltes amb l’ajuda de pell de 1/2 taronja punjada amb una forquilla.
3.Afegir el suc de les quatre taronjes i deixar reduir a foc mitjà uns 7 minuts.
4. Poseu els quatre plàtans dins la salsa i deixar reduir fins que tinguin un bonic color daurat. Afegir Cointreau i Ron negre i encendre en flama.
5. Deixar-los daurar fins que quedin tous (cal donar-lis la volta).
6. Posar els plàtans en cada plat, afegint la salsa espesa.
7. Acompanyar de boles de vainilla al gust.
8. Decorar amb la menta fresca.
9. Bon profit i bona cuina!
Posted in Bellaterra, tagged Barcelona, restaurant Finisterre on 11 Agost 2019|
Restaurant Finisterre de Barcelona
Restaurant Finisterre de Barcelona (1943-2019) CEDIDA
El Restaurant Finisterre es va inaugurar a finals de desembre de 1943 promogut per l’industrial importador de fustes de Guinea Joan Jover, que va incloure com a accionista Milagros Marín i va incorporar Joaquim Garcia Torrens, que provenia d’una marisqueria de la Via Laietana de la mateixa ciutat. El local es va decorar amb fusta guineana. A la planta baixa el terra era marbre i s’exposava marisc en una barra que oferia la seva degustació. A l’entresol hi havia el menjador amb una decoració marinera i s’hi pujava per unes escales amb baranes de vaixell. El restaurant es va anomenar Finisterre perquè en aquesta zona de Barcelona gairebé no hi havia edificacions. Disposava d’una gran terrassa semi coberta, que s’estenia sobre la vorera del carrer Villarroel.
Portada de la carta del Restaurant Finisterre dels anys 60 (Barcelona) |ARXIU BELLATERRA GOURMET
El 1972 va patir una crisi i va ser comprat per Salvi Vila Pi i Joan Duran Camps, que el van renovar i modernitzar, fent desaparèixer la terrassa a causa del trànsit i el soroll. En morir Duran el va succeir la seva vídua Pepita Pontonet i el 1990 va abandonar la societat Salvi Vila.
L’any 1981 Ferran Adrià va treballar un temps al Finisterre abans d’anar a El Bulli de Roses.
Cendrer del Restaurant Finisterre de Barcelona|ARXIU BELLATERRA GOURMET
El Finisterre va ser centre de petites reunions per tancar o obrir negocis. Era freqüentat per representants d’empreses fins al seu tancament l’any 1994, com a conseqüència d’una mala gestió econòmica que va fer inviable la continuïtat del negoci. Va tancar amb un deute a la Seguretat Social de 73 milions de pessetes.
El grup Artemi Nolla va reobrir l’espai del Finisterre, mitjançant un traspàs, el 31 de juliol de 2001 amb un nou restaurant anomenat «Daps» i una inversió de 275 milions de pessetes.
NOTA: Uns dels plats més característics del Finisterre: Llenguado al Cinzano, Patates Souflé, Rap Costa Brava, Steack Diana, Becada Flambé, Crepes Suzette, Souflé de llimona, Bunyols de poma al Cointreau.
Posted in Bellaterra, tagged Barcelona, Gran Teatre del Liceu, La Faràndula de Sabadell, La Taula de l'Òpera, Lawrence Foster, OBC, ramon gener, Restaurant La Taula on 9 Agost 2019|
Per Lluis Torres
Els bellaterrenc Angi i Francesc i Ramon Gener van crear l’any 2009, en el Restaurant La Taula de Barcelona, “Els Sopars de l’Òpera“, uns moments gastronomics de tertulia musical sobre el món de l’òpera que es presentava a la programació del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i el de La Faràndula de Sabadell.
Ramon Gener presentant els Sopars Tertúlia de La Taula de l’Òpera de Barcelona|ARXIU BELLATERRA GOURMET
Aquella bella història va començar quan el baríton i pianista català Ramón Gener, veí del Restaurant La Taula, al sentir la música clàssica ambiental del restaurant, va entrar per oferir organitzar cada mes, La Taula de l’Òpera, uns sopars tertulia gastronòmics amb maridatge d’òpera, on Ramon aniria presentant i cantant obres que programava el Gran Teatre del Liceu, com també al de La Faràndula de Sabadell.
Detall dels sopars tertúlia La Taula de l’Òpera amb Ramon Gener|BELLATERRA GOURMET
Aquesta iniciativa va tindre molt bona acollida, i sempre van omplir les nits de La Taula d’Òpera, oferint el Menú Sorpresa amb Cava Brut, que Angi i Francesc, també van aportar aquesta exitosa proposta gastronòmica, des del primer dia que van obrir el seu propi Restaurant La Taula, un 30 de maig de 1994 (del 1998 fins el 2015, La Taula va ser un dels 5 restaurants Bib
Gourmand de Barcelona, recomanats per la Guia Michelin.
Detall del Restaurant La Taula d’Òpera de Barcelona|ARXIU BELLATERRA GOURMET
Ara, quan en Ramon Gener s’ha fet tot un clàssic en TV3, des del seu primer programa Òpera amb Texans, més tard amb This is Opera o el més recent This is Art, es just recordar els seus inicis en el Restaurant La Taula, situat en un. petit local del Carrer Sant Màrius del districte Sarrià Sant Gervasi de Barcelona.
Detall del Restaurant La Taula de l’Òpera de Barcelona|ARXIU BELLATERRA GOURMET
La Taula d’Òpera, amb el seu aforament limitat era perfecte per gaudir sense megafonia, tot un ambient íntim i proper, gaudint en directe, amb tot el Favoir Faire de Ramon Gener, i la saviesa portada dels seus anys com profesional al Teatre La Faràndula de Sabadell.
Carta de Lawrence Foster, director de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) |ARXIU ANGI I FRANCESC
Els bellaterrecs Angi i Francesc també van esponsoritzar les flors de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), sota la direcció del seu titular Lawrence Foster, al Palau de la Música Catalana i L’Auditori de Barcelona.
RESTAURANT LA TAULA
Carrer Sant Màrius, 8-12
08022 Barcelona
☎️ 93 417 28 48
BELLATERRA.CAT 